Howl - Qui ets?
AvatarEscrit per nimfadora_aeris
Enviat el dia 02/09/2007 a les 17:35:19
Última modificació 02/09/2007 a les 17:35:19
Tots els capítols de Howl
< Anterior capítol ||


Qui ets?

Va mirar cap a aquells ulls tendres, en silenci. No sabia que dir: aquella mirada distava tant del que coneixia! Acostumada a persones de mirades inquisitives, com eren el seu germà i els seus amics, la seva família, acostumada a com la solien mirar, ara no sabia com reaccionar davant d'una mirada tan ... lluminosa.

- Sí .. eh, jo ... perdona, anava despistada i no t'he vist i ...

- No et preucupis, espera que t'ajudo a aixecar-te.

La Lorraine va sentir com dos braços l'agafaven per la cintura per ajudar-la a aixecar-se. I es va fixar, per primer cop, en qui havia coxatamb ella. Era un noi molt alt i prim, guapo, tenia el nas ple de pigues i uns cabells pel rojos que enlluernaven. Una vegada l'havia ajudat a aixecar-se, la Lorraine se'l va quedar mirant. Van ser uns instants en silenci, fins que ell va tornar a parlar, amb la seva veu suau, i tendre.

- Com et dius?

- Lo ... Lorraine, i tu?

- Jo em dic George.

Es van quedar en silenci, un silenci d'aquells incòmodes, en els que tots dos tenen ganes de dir quelcom, però no saben el què.

- Què has vingut a fer, ehm... , per aquí?- vapreguntar tímidament la Lorraine, encara no tenia gaire clar on eren, però, no sabia molt bé per què, tenia ganes de parlar amb en George.

- Ah, dons he vingut amb la meva família per comprar els llibres i demés per l'escola. Però ara he anat a fer un volt pel meu compte, així vaig a mirar coses per la tenda de bromes, si vols podem anar-hi junts - en George va dir això últim molt ràpid, pensant que una noia com aquella segurament tenia moltes coses a fer, i que li iria que no, però la Lorraine va somriure, va mirar cap a la tenda que tenien davant, on el seu germà i els seus amcis estaven mirant material per a jugar a quidditch, i va veure que estaven bastant ocupats i que no la trobarien a faltar, aleshores va mirar cap a en George.

- M'encantaria, la veritat és que jo mai havia sortit ... Vull dir ... que mai havia vingut aquí.

- Ah, no? Jo hi vinc des que era petit, ja saps acompanaynt als meus germans ...

Així van estar una estona passejant sense rumb fixe, o almenys això pensaba la Lorraine. En George li va explicar un munt de coses sobre la seva família, i ella rabiava tant per haver tingut una família així, li explicava tantes anècdotes ...

- Però, és clar, sent tants germans, acostumo a utilitzar les coses que eren d'ells, ja saps ... - La Lorraine va assentir, però no sabia com explicar-li ... ella ni havia tingut coses que heretar, a ella mai li havien donat res. Va fer cara preucupada.

- La veritat és que crec que si sé. - sabia que no podia parlar-li més. Que no podia explicar-li la veritat, perquè posava en perill a la seva família, així que va intentar explicar-se, omitint el que no havia de dir. - Jo ehm...començo aquest any a una escola que es diu Hogwarts, però tindria que haver començat fa tres anys, vaig tenir ... problemes. Hm, i la veritat és que encara no he comprat res de que havia de comprar, tinc que anar-hi amb el meu germà.

Van arribar davant d'una gran tenda de color vermell llampant, amb unes lletres verd semàfor. La Lorraine se la va mirar al·lucinada. A la tenda posava amb lletres grans: "ZONCO. Articles de broma per bruixots. Avui entri i probi." S'ho va quedar mirant, probar què? Va mirar amb cara d'esglai al seu acompanyant, però ell ja estava obrint-li la porta per a que passés. Amb una mica de por, però, va entrar, seguida per en George. Va obrir els ulls intentant captar TOT el que hi havia en aquella enorme sala. Hi havia una gran quantitat de gent, alta, baixa, amb barrets, amb els cabells de colors llampants tipo verd maragda o rosa xiclet, i també hi havia nens petits que reien al voltant d'un aparador que semblava tenir personetes en miniatura que ballaven: "Llapissos ballarins", posava, "espanti als seus companys, faci'ls riure!". Va segur passejant la mirada per aquella tenda i va veure que en George es dirigia molt convençut cap a un lloc que posava: "Canvia cabells, prova gratis". Va fer-li a la Lorraine un gest per a que el seguís, i ella ho va fer intentant esquivar dos nois que anaven en direcció contraria, ambdós amb els cabells de color propra. Va situar-se al costat de'n George, ja no aguantava més i la seva curiositat va ser més gran que ella, perdent la vergonya a semblar tonta va començar a reguntar-li per totes les coses que hi havia a la tenda, ell responia encantat, semblava que sapigués del que parlava i sempre feia broma.

- Què és això? - Va dir a l'últim la Lorraine senyalant lo de prova gratis.

- És el que hem vingut a probar. - va dir i acte seguit va ficar la mà en una mena de sac i va treure dos carmels.- Té, proba-ho.

La Lorraine va agafar el carmel que li oferia en George i el va mirar amb desconfiança, i se'l va ficar a la boca, tancant els ulls. Ella esperava que en qualsevol moment li fes mal, doncs tenia bastants records dolents sobre la màgia. Però no va passar res. Va obrir els ulls i va mirar-lo a ell. Va obrir molt els ulls, els seus cabells ara eren verd ampolla. I no va poder més i es va posar a riure com mai ho havia fet, fins i tot va plorar, va mirar en George i va veure que ell reia amb ella.

- T'has vist els cabells? - va preguntar la Lorraine entre rialles.

- No, però he vist els teus!

La Lorraine es va girar d'esquenes en George i es va veure reflexada en el vidre de la tenda. Es va quedar al·lucinant. Els seus cabells, abans rossos, eren ara d'un color vermell llampant, cridaner. I encara va riure més, i més. I quan van sortir de la tenda els dos seguien rient i mirant-se mutuament, en George feia una pinta més graciosa perquè les celles no se li havien tenyit i quedaven bastant malament amb el verd dels seus cabells. Després d'allò en George va intentar que la Lorraine provés més coses del món màgic, però la Lorraine tenia prou amb portar els cabells color semàfor.

Simultàniament, en Draco es preguntava on devia ser la seva germana i mirava a totes les bandes, però tot i que se l'hagués creuat, no l'hagués reconegut amb aquells cabells.

En George va parlar molt de Hogwarts a la Lorraine, i ella va estar agraïda de sentir una versió més neutral, així es va assebentar que totes les residències eren importants per quelcom i que totes tenien els seus punts forts i els dèbils.

- Jo vaig a Griffindor, i, tot i que la considero la millor, no puc negar que la gent d'altres residències pot ser molt divertida i intel·ligent, pot ser els de Griffindor no traguem als d'Slytherin, però es una residència de gent molt espavilada, així que ben mirat, és igual a quina residència vagis. - seguiré sent amic teu, va pensar en George. No es va atrevir a dir-li-ho, però li queia bé. I esperava que, tan de bó, anés a Griffindor.

- Si, suposo. - va dir la Lorraine. Ella també desitjava seguir parlant-se amb en George, però cap dels dos semblava disposat a dir-li-ho a l'altre.

Aleshores, des de la llunyania, algú va cridar el nom d'en George, i la Lorraine es va girar a veure qui era, per un moment va pensar que veia doble: al costat d'en George es va situar una persona totalment idèntica a ell. L'única diferència entre ells dos era l'actual color verd dels cabells de'n George.

- Ah, Lorraine, et presento al meu germà Fred. - ella va dir un tímid "encantada" i va somriure. Ambdós semblaven igual de simpàtics, però es preguntava si els dos serien iguals.

- Hola! Sóc el germà bessó d'en George, però siposo que això ja ho deus haver notat. - Aleshores es va dirigir a en George - Escolta, tindríem que anar cap la llibreria, la mama ha dit que ens espera allà. Si vols, pots venir amb nosaltres - va dir a la Lorraine amb un somriure.

- Si! M'encantaria, la veritat és que no tinc res a fer - va dir la Lorraine i va sentir com el braç d'en George passava per sobre dels seus hombros i la dirigia cap a on tenien que anar, es va sentir molt a gust. Ell i el seu germà eren molt simpàtics i sempre estaven fent broma, a més se sentia molt còmoda amb en George. El seu germà, en Fred, s'assemblava motl a ell, però no era an càlid, era més bromista encara i també va parlar-li molt de Hogwarts. Quan van arribar a la tenda, la Lorraine ja es moria de ganes de començar el curs.

- Mira, aquella senyroa és la meva mare, vina i et presento a la família. - va explicar-li en George. La Lorraine el va seguir i quan va veure d'aprop a la seva mare va pensar que semblava una senyroa molt agradable. - Mama, aquesta és la Lorraine, Lorraine, la meva mare - La Lorraine la va saludar amb un somriure, que va ser correspost - els meus germans, - va anar-los senyalant un a un mentre deia els noms - en Percy, en Bill, en Charlie, a en Fred ja el coneixes, i en Ron, ah, i la meva germana, la Ginny - la Lorraine els va mirar tots, que la van somriure, va pensar que semblaven una família de postal, no com la seva, smepre enfada, i tan freda, va mirar com tots els germans feien broma entre ells i la anaven saludant - oh i allà és el meu pare, papa, aquesta és la Lorraine. Bé ja coneixes a tota la família Weasley!

- Encantada!! Bé, doncs ... - però no va poder acabar la frase per què van arribar dues persones més, cridant i rient.

- Ron, Ron!! - va dir una veu de noia - en Harry ja ha tornat, hem anat mirar unes coses d'escombres.

- Hola tio!! - va dir aquell tal Harry, era un noi alt amb els cabells negres i els ulls molt i molt verds - eh, no hi ha qui aguanti a l'Hermione mirant escombres, segons ella és ...

- Una pèrdua de temps! - va dir acabant la frase una noia més baixeta que tenia els cabells arrisats i estarrufats, de color castany amb un somriure, ambdós semblaven molt simpàtics - Ai, hola! - va dir mirant-la a ella - Jo sóc l'Hermione Granger i ell és en Harry Potter, com et dius?

- És la Lorraine - va dir en George per ella. - Vols que t'ensenyi la tenda?, és que aquí, a l'entrada hi ha molta gent - va dir dirigint-se a ella.

- És clar - i, després, dirigint-se als altres - M'ha encantat coneixe-us!

Van estar passejant per la tenda, quan la Lorraine es va atrevir a dir-li el que pensava.

- M'encanta la teva família, saps? Quasi no la conec, però sembal tan ... simpàtica, sembla tan ... que s'estima! - va acabar amb un somriure.

En George volia preguntar-li per la seva família, i se la va mirar encuriosit. Ella passejava i mirava els llibres molt interessada, realment semblava veritat que mai hagués passejat per aquí, tot i que al principi no s'ho havia cregut. Aleshores va pensar que li semblava molt estrany que una bruixa comencés a tercer, en comptes de començar a primer com tothom, i que mai hagués anat a la Ronda d'Allà. I es va adonar que ella havia dit que "havia tingut problemes", i va entendre que devien ser records dolorosos, i que no volia parlar-hi, i, tot i que es moria de curiositat, va decidir esperar-se un temps a preguntar-li.

- Quan et compraràs els llibres? - va decidir preguntar.

- Què? ... ah si! - va recordar la Lorraine - els llibres! Suposos que després tornaré amb el meu germà a comprar-los. - va dir al final, i va mirar a en George, ja no tenia els cabells de color verd, i va suposar que ella tampoc els tindria de color vermell.- Se'm fa estrany pensar que existeixen tantes maneres de fer totes les coses quotidianes! - va dir assenyalant un llibres que parlaven de com fer les coses de casa sense esforç.

- Espera, acostumes a fer aquestes coses ... sense màgia? - va preguntar, sorprés.

- Síii ... és clar ... per què? És estrany? És que la meva família mai m'ha deixat ... bé, tampoc hagués pogut ... però, el cas és que mai he fet màgia. - En George es va adonar que estava trista.

- No et preucupis, justament anem a una escola per apendre, no? Ja n'apendràs. -va dir somrient, i aleshores va tenir un dubte molt gran - per cert ... , com et dius de cognom?

La Lorraine anava a respondre quan tots els germans de'n George van anar cap a on estaven ells. Anaven parlant sobre una desgnomització i la seva mare deia alguna cosa sobre un tal Gilbert Decors, que si era el millor, tot i no tenir memòria, bé, ella no ho va entendre gaire.

- Mama, tens que comprar un llibre nou, aquell home estava tarat! - deia un dels germans, semblava dels més joves, la Lorraine va intentar recordar com es deia, quan va sentir un xiuxiueig a la seva orella:

- Aquest és en Ron - era la veu d'en George, ella va somriure.

- Mira fill, sabré jo que és el millor per al jardí, i aquell home era un àaaangel.

- Però mamà, no sabia res, de RES! - aquella era una veu femenina, i la va identificar, perquè era la una noia de la família, era la Ginny.

- És que, la veritat és que, cap professor ha estat a un nivell adequat ... - va dir una veu seria que la Lorraine va identificar com la de'n Percy.

- Ja estàs un altre cop Percy? - aquesta era un veu molt similar a la de'n George, així que va deduir que era la de'n Fred.

Al darrere anaven dos membres Weasley més que en George li va explicar que eren en Bill i en Charlie, ella se'n va enrecordar: eren els més grans, I darrere de tot anaven en Ron, aquella noia de cabells arrisats tan simpàtica que es deia Hermione, aquell noi que es deia Harry Potter i el senyor Weasley, palrant de quidditch,

Així va veure com la família discutia alegrement i passava. Va mirar cap a en George i el va veure molt a prop seu, pot ser massa, ja que li havia estat dient alguns noms a cau d'orella.

M'encanta la teva família, saps? Bé, em sembla que ja t'ho dec haver dit! Tan de bo la meva s'hi assemblés n ique fós una miqueta ...

- Bé, no som cap meravella, ni tampoc tenim molts diners ...

- Els diners no són importants! - va tallar-lo la Lorraine - Lo cert és que jo no he tingut mai ... ja saps ... coses ... cares.

En George va riure.

- Però no és lo essencial per a ser feliç - va continuar la Lorraine.

- No, suposo que la meva famílai n'és un bon exemple - va dir somrient. Seguient estan molt junts i se somreien mútuament - Per cert, encara no m'has dit el teu cognom.

- Malfoy, em dic Lorraine Malfoy.


Bé, aquí el segon capítol, moltes gràcies pels comentaris, les correccions i els ànims! Espero que us agradi, demà me'n vaig de colonies, així que fins al dia onze no us en podré penjar més.
Si voleu qualsevol cosa podeu contactar amb mi via fotolog o via mesenger : D
www.fotolog.com/nuskurzz
aeris_chikitina@hotmail.com

un petó molt fort!


Llegit 897 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)