Howl - Despertem
AvatarEscrit per nimfadora_aeris
Enviat el dia 28/08/2007 a les 13:16:04
Última modificació 30/08/2007 a les 11:15:40
Tots els capítols de Howl
Pròxim capítol >


Despertem

Era molt d'hora, però ella sabia que quedava poca estona de descans. Va incorporar-se al seu llit i va mirar per la finestra, feia un dia preciós, veia com hi havia rosada a la gespa del jardí i va desitjar poder sortir i sentir la gespa fregant les plantes dels seus peus, sentir el sol i el vent a la seva pell, però sabia que la seva família no la deixaria sortir, ni que fos al jardí, no es podien permetre que algú sabés de la seva existència ...

I va recordar ...

Era al jardí, jugant a l'herba amb el seu germà, ell era només un any més gran que ella i s'assemblaven molt, ambdós tenien el cabell ros i els ulls blaus, com els seus pares. Asseguda a dintre de la casa estava la seva mare, els seus cabells rossos queien con una cascada per sobre dels seus hombros, semblava preucupada. Assegut amb la seva mare estava el seu pare, també de cabells rossos, molt alt, recordava que ells parlaven com si pensessin que ella no els sentís, però, tot i estar suficientment lluny, ella si els va sentir.

- Ja tindria que haver mostrat algun signe, Cisa. Ho saps perfectament.

- No sé com ha pogut passar, en Draco, a la seva edat, ja havia fet màgia ...

- En Draco començarà d'aquí a dos anys, i al següent hauria de començar la Lorraine. Si no mostra cap signe fins a l'any que ve haurem de tancar-la, podem fingir la seva mort.

- Seria molt més fàcil "no fingir-la", Lucius. Així no haurem de donar explicacions si se'ns escapa.

- No podem matar-la, farem veure que està molt malalta, tot i que sigui una vergonya és la meva filla.

La Lorraine va tancar els ulls, encara ajaguda al seu llit, recordava aquell dia com si fos ahir, quan ella encara tenia vuit anys. Ara ella tenia catorze anys, feia cinc anys d'allò que acabava de recordar, el seu germà començaria quart curs i, ella estaria fent tercer, però a ella no la deixaven sortir de casa.

Es va llevar, va mirar el rellotge: un quart de set, i ella sabia que a les set hauria de tenir llest l'esmorzar per la seva família. Va treure's la samarreta vella amb la que dormia i va mirar-se al mirall. Estava molt prima, fins i tot semblava una mica malalta, però no era culpa seva, la seva família li donava de menjar les sobres, i això quan tenia sort, per a ells hagués sigut més fàcil que ella mai hagués nascut, era com un error; a vegades, però, el seu germà s'escapava i anava fins al pis d'abaix per donar-li aigua i fruita, ell era l'únic que cuidava d'ella. Va posar-se uns texans foscos i una samarreta verda. Va mirar-se la cara: era guapa. Tenia els cabells molt llargs, i, tot i que es veia que no els portava gaire cuidats, eren bonics. A conjunt amb els cabells rossos tenia les celles, molt primes, i uns ulls d'un blau intens, grans, i amb unes pestanyes molt llargues. Però ella no s'havia fixat en tots aquests detalls, ella només es va recollir els cabells i va sortir, per tal d'evitar-se bronques. Va pujar les escales i va anar per un passadís que conduïa a la cuina, per les parets hi havia un munt de cuadres de la seva familia, tots ells purs, tots menys ella. Va arribar a la cuina, des que el seu elf s'havia marxat ella s'havia hagut d'ocupar de tot el treball de la casa. Va posar la llet als gots y les torrades als plats, però, aleshores, tot va passar molt ràpid: el seu pare va entrar a la cuina de sobte quan ella tenia un plat a la mà, i amb l'ensurt se li va caure, ella va saber que la renyarien i l'únic que va pensar era en que no es trenqués, que no fes soroll, però el plat no va arribar a terra, es va quedar suspés a l'aire. Amb la cara de sorpresa, anava a demanar perdó al seu pare, pensant que ell l'havia aturat, però va veure que tenia la mateixa cara de sorpresa que ella. Aleshores va entrar la seva mare, i va veure el panorama.

- Què feu els dos mirant un plat? Ja tens l'esmorzar a punt?

Però en aquell moment es va adonar que el plat levitava i va mirar al seu marit, demanant una explicació, ell es va limitar a somriure i amb un cop de vareta, el plat va tornar a les mans de la seva filla.

- Ho ha fet ella. Ha fet màgia.

De cop i volta, la finestra es va obrir, va entrar un mussol, la Lorraine va suposar que era el que, com cada any, portava la llista dels llibres a en Draco, però aquell portava dos sobres. El seu pare va agafar el sobre en el que posava Lorraine i el va obrir. Se'l va ensenyar a la seva mare, i quan el van acabar de llegir, el seu pare la va abraçar.

- T'han acceptat. Comences aquest any. Et serà difícil, però seràs bruixa - va dir entrecortadament, la Lorraine va notar que estava fent un esforç per contenir les llàgrimes.

Aleshores va somriure i la va besar al front. La Lorraine es va adonar del que significava tot això però tampoc va plorar, va mirar a la seva mare, que estava asseguda esmorzant.

- M'alegro que siguis normal - va dir com a tota felicitació, va beure la llet i se'n va anar.

Ella ja sabia que mai seria aprobada per la seva mare, però semblar-li normal, ja era molt.

- Bon dia, m'he trobat a la mare, és cert el que diu? Vindràs a Hogwarts?

La Lorraine es va girar i va veure al seu germà, ell estava radiant, li somreia.

- Si, això sembla - va ser tota la resposta, i ell no necessitava més, la va abraçar.

Ella va saber que des d'aquell moment la seva vida canviaria, i molt. Es va asseure i va sentir com el seu pare parlava amb en Draco de traslladar-la a una habitació dels pisos d'adalt, al costat del seu germà, d'anar a comprar el material que ella necessitaria, i d'un munt de coses més que ella no va sentir. Sabia que res seria igual a partir d'aquell moment, i ho estava desitjant.

En Draco va pujar a la seva habitació, acabava de parlar amb el seu pare sobre contractar un nou elf domèstic i mudar a la Lorraine a la seva antiga habitació, al costat d'on era ell, a l'habitació del costat. Li costava pensar amb claredat, sabia que li seria molt difícil explicar als seus amics perquè mai els havia parlat de laseva germana, perquè ni l'havia mencionat, ell mai havia dit que tingués una germana. Però, tot i així, estava tan feliç, tan eufòric, des de petits havien tingut una connexió especial, i, ara, per fi, ella podria anar a Hogwarts. Va agafar la seva vareta i va baixar, entre ell i el seu pare ajudarien a la seva germana a traslladar-se.

Simultàniament, la Lorraine anava a la seva habitació. Va entrar per la porta sabent que mai més tindria que viure en aquella habitació de pudor de florit, que mai més tindria que dormir amb aquells llençols vells, i que no tindria que compartir l'habitació amb distintes rates i altres animals que habitaven allà. Però tot i saber que el que vindria seria millor tenia por, por de no saber que passarà. Va passejar la mirada per totes les coses que guardava a l'habitació i es va quedar contemplant el que més la omplia d'orgull: la seva guitarra. Recordava el dia en que se la van regalar, recordava com el seu pare va baixar d'amagat de la seva mare i se la va regalar per tal que no s'avorrís. Li va dir que no tindria temps per ensenyar-li, però que sigués autodidacta i aprengués. Des d'aquell dia va familiaritzar-se amb la guitarra, tocant cada dia, ja que al estar en un lloc tan allunyat de la casa ningú no la sentia, i va aprendre moltíssim, l'únic que desitjava ara era no haver de separar-se mai de l'instrument que havia fet el paper d'amic en tots aquells anys. Van picar a la porta i després va entrar el seu germà seguit del seu pare.

- Portarem les teves coses a dalt, després pots fer el que vulguis ... - va començar el seu pare.

- Puc passejar? - va tallar-lo la Lorraine, era el que havia estat pensant des que havia sapigut que podia fer màgia i va sortir-li de dins, no va donar-li temps a pensar-s'ho, però va veure la cara del seu pare: estava dubtant, ell no sabia si feia bé deixant-la anar sola a qualsevol lloc...

- Pare, jo podria acompanyar-la, he quedat amb uns amics, i li aniria bé.

En Lucius va quedar-se mirant als seus dos fills, va saber que la seva filla necessitava sortir.

- És clar, Draco, acompanya-la, però primer ajuda'm a puajr les seves coses.

Amb un parell de cops de vareta les seves coses coses van desaparèixer. La Lorraine s'ho va mirar amb cara de sorpresa, però va saber que tenia que anar a dalt, altre cop a la seva habitació, a la seva nova habitació. Quan va arribar a dalt, va sentir una sensació que feia anys que no sentia. Es va sentir com a casa, protegida, en un lloc seu. Era una habitació molt maca, amb les parets verdes, que recordaven a la gespa, amb una única làmpara penjant del sostre, i totes les coses s'havien col·locat al lloc que els pertocaria. Va veure el llit, preciós, verd fosc, i s'hi va asseure. Va pensar que li agradaria la seva nova vida, sobretot, li agradava aquest llit, ella mai havia sigut una persona que necessités gaire per ser feliç, i ara mateix ho era. I va fixar-se que hi havia un armari. Ella mai havia tingut un armari abans. Es va apropar i el va obrir, i a dintre hi havia tot tipus de roba, roba que li encantava. Aleshores es va vestir. Va mirar que hi havia, i es va decidir per un vestit negre pels genolls i unes sandàlies platejades. Aleshores es va girar i va veure un mirall. Es va apropar i es va veure a si mateixa, i aquesta vegada si que es va fixar en els seus detalls, va veure que duia les puntes obertes, es va apropar més al mirall, i va fixar-se en la taca que tenia al costat del nas, es va apropar més al mirall, en que semblava cansada, i en va apropar al mirall, que tenia una mena de tocador, es va fixar que hi havia maquillatges i una pinta i tisores per tallar cabell. Va agafar les tisores amb una mà, i amb laltra va agafar tot el cabell, el va retòrcer i va tallar-se un pam sencer, i el va tirar a la paperera. Aleshores va mirar-se i va anar desfilant el cabell fins que va quedar com a ella li agradava, i va mirar els maquillatges, mai els havia utilitzat, però havia vist com ho feia la seva mare, i va agafar amb molta cura les coses que hi havia per allà. Quan va acabar, va tornar a mirar-se, i es va agradar. Per primer cop en molts anys, es mirava en un mirall i es veia a si mateixa. I va baixar, per anar a passejar.

Al final de les escales estava assegut el seu germà, que la va mirar i va somriure.

- Estàs guapa.

- Pensava que mai sentiria a algú dient això de mi.- i, per primer cop en molts anys, va riure, ara veia la seva vida anterior com una pel·lícula, i es va asseure al costat d'en Draco.

- Direm als meus amics que havies estat malalta, és la condició que ha posat la mev...la nostra mare. - en Draco pensava que li costaria molt, moltíssim, acostumar-se a poder dir que tenia una germana.

- Està bé, a mi no m'importa - va dir mentre sonava el timbre de la porta -Vaig a obrir- va dir mentre s'aixecava.

- No, no, espera, deixe'm a mi.

En Draco va aixecar-se i va anar ràpid a obrir la porta. Va estar-se una estona parlant a la porta i després va entrar, seguit de sis amics.

- Lorraine, aquests són en Marcus Flint, en Gregory Goyle, en Graham Montague, en Vincent Crabbe, en Theo Nott i en Blaise Zabini. Nois, aquesta és la meva germana Lorraine.

La Lorraine va quedar-se mirant al grup que acabaven de presentar-li i va fer dos petons a la galta a tots els seus components, a lúltim, però, va sentir una sotragada a l'estómac, i ella no ho entenia. En Blaise Zabini era un noi alt i prim, de cabell negres i pell molt blanca, els portava una mica llargs i de punta, que resaltaven els seus ulls verds, i quan la Lorraine li va fer dos petons vaentir com li bullien les galtes. La Lorraine va desviar la mirada avergonyida, perquè començava a entendre el que li passava: es sentia atreta per aquell noi.

Després d'uns moments de silenci una mica incòmodes, en Draco va proposar d'anar a fer la volta i va fer passar la Lorraine, a qui tots van mirar de reüll. Una vegada fora, tots van començar a parlar del que havien fet aquelles vacances, deixant una mica de banda la Lorraine, però no li va importar: feia tant, tantíssim, que no sortia a l'aire lliure, que ja estava disfrutant només de sentir la brisa a la seva pell. Va mirar cap al sol, i tot i que va apartar la mirada enlluernada, es va sentir tan viva, va apartar un floc de cabells de la seva cara delicadament amb la mà dreta i sel va posar rere la orella, va sentir algú al seu costat.

- Sembles disfrutar. - va dir una veu seca rere seu.

LA Lorraine es va girar i va veure aquell noi alt, molt a prop seu, i va sentir un altre cop la sotragada a l'estómac. Intentant mostrar-se tranquil·la, va respondre.

- Ho faig. Feia molt que no passejava. - va dir calmadament.

- M'estranya que en Draco mai ens hagués parlat de tu, per què no ho hauria d'haver fet?

- ... - la Lorraine no sabia que contestar exactament, anaven els últims del grup i no veia al seu germà per poder demanar-li ajut amb la mirada.

- No contestes?

La Lorraine va riure. La veritat és que no sabia que contestar, perquè dir que havia estat malalta hagués implicat moltes explicacions, així que, limitant-se a somriure, va preguntar:

- I tu? A mi tampoc m'han parlat de tu.

- Jo, què? Sóc una persona normal, em limito a anar a l'escola. Aquest any ens ha dit en Draco que comences, nerviosa?

- Si ... la veritat que se'm farà difícil acostumar-me, com és?

- El què, l'escola? - La Lorraine va assentir - Doncs ... molt gran. Sembla un castell, amb quatre torres enormes i un menjador molt gran ...

La Lorraine mirava molt interessada a en Blaise, però pràcticament no l'escoltava, estava més interessada en els seus moviments, es va sorpendre mirant com s'apartava els cabells elegantment de la cara i de sobte va veure la seva mirada mirant-la interrogativament.

- Què? Perdona, no t'he sentit - va dir avergonyida.

- Deia si ja saps a quina residència aniràs.

- Residències?

- Si, hi ha quatre, Slytherin, que és on anem nosaltres i el signe és una serp, Ravenclaw, que és una àguila i són uns empollons, Huphlepuff, que és un teixò i són tots curts de gambals, i Griffindor, que són idiotes.

- Bé, si m'ho presentes així ... no vull anar ni amb empollons, ni amb idiotes, ni amb curts de gambals - va dir ella, amb una rialla.

- Oh, però no ho escolleixes tu, et tria un barret.

- Aaah ... - va dir ella amb una cara una mica estranyada.

- Què feu tan endarrerits? - va dir una veu aspra del grup de davant, era en Montague - Va Blaise, que anem a aquesta tenda!

En Blaise va mirar-la de forma excusativa i ella el va somriure, i va anar amb els seus amics. Havien arribat a la Ronda d'Allà i la Lorraine es va fixar per primer cop en la quantitat de coses que hi havia. Va començar a girar maravillant-se per la quantitat de coses que hi havia quan va xocar amb algú, i van caure tots dos a terra.

- Perdona no t'havia vist, et trobes be?

La Lorraine va aixecar la vista i va trobar-se mirant a dos ulls castanys clars, molt tendres ...


 Bé, és la primera FanFiction que escric, si us agrada, ja la seguiré!


Llegit 903 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatargriffy_weasleyEnviat el 28/08/2007 a les 14:04:35
    #15592

    Wow ke interessant!!!

    Cotinua aviat plis!!!:·)




  • AvatarSdaranielEnviat el 28/08/2007 a les 14:05:46
    #15593He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

    Hola!! Està molt bé sembla interessant. El draco té una germana, carai quina sorpresa! Continua aviat



  • AvatarThe roïnsEnviat el 28/08/2007 a les 15:15:19
    #15594

    A mi m'ha agradat moltíssim ^^
    Seguiré llegint-la. Ortografia i gramàtica molt correcta, trama ben feta, diàlegs realistes... Molt bona :)
    Una cosa, has posat que el signe de Slytherin és una àguila! Però no et preocupes, és normal. Per si volies canviar-ho ^^



  • Avatarhermi_girlEnviat el 28/08/2007 a les 22:01:04
    #15598He escrit 2 fanfics amb un total de 28 capítols

    Uoooo com mola la ff!!!

    Continua haviat, continua continua continua!!!

    Aix que wai en Draco te una germana ohh!!! I a sobre ell es simpatic OHH!!!!

    Vaia pares... mira que tancar-la alla abaix... quina crueltat ¬¬ ja m'estava recordant a la Ventafocs i tot jejeje.

    En fi, continua haviat wapixima per que m'encanta de debo!!!

    Un peto

    hermi_girl




  • ruthEnviat el 29/08/2007 a les 10:16:22
    #15600He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

    M'agradat molt. En Draco té una germana? qui ho hauria dit? I a sobre, la Cisa es cruel amb ella quan jo hauria dit que en la familia Malfoi el més desagradable hauria sigut en Lucius.

    Continua, sembla molt interessant.

    Qui serà aquest noi d'ull tendres...?

    Petons i Anims. Ruth