Enviat el dia 18/08/2007 a les 20:37:35
Última modificació 18/08/2007 a les 20:37:35
Tots els capítols de Quan la fama se t' empassa
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Ho sento molt pel retard, però m' he quedat sense ordinador dos mesos. Espero que us agradi.
&nb sp; &n bsp; ; Nova vida amb velles essències
- Collons, Harry!- En Ron estava assegut al terra en una posició molt estranya.
- Què vols, tu ara?- el seu amic era una de les persones a qui menys volia trobar en aquells moments.
- A tu què et sembla? Ens hem llevat aquest matí i què ens trobem? Un llit buit i cap nota. No sabíem si t' havien segrestat, si havies marxat de festa. Res de res. La pròxima vegada que marxis, avisa. Entesos?- A en Ron se'l veia molt enfadat i decepcionat amb el seu amic. En Harry, però, no tenia pas ganes d' afluixar.
- Encara que us hagués volgut avisar, em sembla que m' hagués estat impossible. Estàveu massa enfeinats cardat. O potser us penseu que sóc idiota?
- Ha...- en Ron estava vermell com un tomàquet, se'l veia molt avergonyit.
- Calla i deixa'm acabar! Ja veig que aquests nou mesos que he estat a l' hospital, a part de plorar per mi, heu tingut temps per conèixer-vos a fons, tu i l' Hermione. Per cert, on és? -cada cop cridava més, sort que el carrer no estava gaire transitat.- La deus haver deixat ben esgotada, no? En Ron, el Gran Rei de la Selva!
- Harry, no t' ho prenguis tan malament... Aquests dies ella havia tingut la regla i estàvem en sequera...
- Ho acabes de dir clarament. Faig nosa, oi? És clar, sinó no podeu fer coses marranes. Ho tinc més que decidit. Ara mateix me'n vaig del vostre pis i d' aquest cony de barri universitari!
- No, Harry, no. Som amics, tio. Potser sí que ens hem passat, però tampoc cal que t' ho prenguis així. Tu també tindràs temps d' anar-te'n al llit amb una tia. Segur que ja tens llista d' espera i tot.
- Per la teva informació, aquesta nit ja m' he actualitzat. Amb una tia que per cert, era
com dues mil Hermiones juntes.
- Ja, segur! I com es diu, si es pot saber?
- Mariana.- en Ron va fer una cara d' esglai espantosa.
- Harry, t' has emmerdat fins al coll. Aquesta tia és una puta. Cada dia amb un de diferent. I t' aviso, si a part de desvirgar-te, vol alguna cosa més, l' has cagat. No pararà fins aconseguir el que s' hagi proposat. A més, és una Malfoy per part de pare...
- No em pensava que fossis tan repugnant! Com que estic cabrejadíssim amb tu, l' únic que se t' acudeix és dir-me mentides, no? - per en Harry era com si li haguessin carregat un mort a l' esquena. Una puta ambiciosa l' havia desvirgat i a sobre era una Malfoy. Si el que deia en Ron era veritat... Li van venir basques.
- Jo no sóc tan mala persona i per començar, sóc un bon amic!
- Mira, n' estic fart de discutir amb tu. Me'n vaig.- en Harry va començar a caminar de pressa fins al pis dels seus ex-amics. En Ron el seguia d' aprop mentre cridava que no els deixés, que no n'hi havia per tant, etc. Per fi van arribar.
- Alohomora! -la porta es va obrir i en Harry va entrar- Ordino!- el bagul ordenar-. Me'n vaig, Ron. Em sap greu que haguem acabat així, però ja no us vull veure més. Necessito començar una vida nova.
- Harry, no siguis tan dràstic! No pots fer-nos això. No n' hi ha per tant! A més, si ens deixes, després te'n penediràs. Tota la vida hem estat al teu costat, t' hem ajudat, ara no ens pots deixar per una tonteria com aquesta...
- Prou. Vau ser uns bons amics. Adéu.
- Adéu. Quan ho sàpiga l' Hermione... Si t' ho repenses, recorda que sempre et farem costat.
- Ja...- en Harry va marxar amb pas ferm. S' havien passat amb ell. L' havien tractat malament. A més, com li havia dit a en Ron, volia un canvi d' aires.
Quan va sortir de Furzell, es va torbar perdut enmig de Londres. Al final, després d' agafar un taxi muggle, va arribar al pub d' en Tom. Tothom se li va començar a tirar a sobre. Es va desfer de la gentada com va poder i just quan estava a punt d' entrar a la Ronda d' Alla, es va trobar en Llopin i la Nimfadora que en sortien.
- Harry! Quina sorpresa tan agradable! Encara no t' havia vist! Com estàs?Què hi fas per aquí?- Que pesadeta la Nimfadora.
- Deixa'l respirar, dona.- Se'l veia content a en Remus.
- Mira, he vingut a buscar algú conegut. He marxat de ca en Ron i l' Hermione perquè veia que feia nosa i bé, necessito comprar una casa. Com ho he de fer?
- Per què us heu barallat?- va preguntar al Nimfadora encuriosida.
- Per res.- en Harry s' estava posant nerviós.- On he d' anar a comprar una casa?
- Abans d' acompanyar-t'hi, val més que et fem un conjur de mutació. Nimfadora, endavant.- se'n van anar en una cantonada fosca i solitària per poder dur a terme la seva "missió".
- Novus Rostrum!- Els cabells li van créixer de cop, els ulls se li van tornar de color blau i la cicatriu va desaparèixer. Simplement impressionant.
- Com ho has fet això? Me n' hauràs de dir la fórmula.
- Ai, Harry! Ho sento molt però només podem aconseguir el resultat desitjat els magimòrfics. Els mags normals, no teniu aquesta capacitat i és una llàstima perquè en el teu cas seria molt útil.
- Merda! Doncs quan ho necessiti... puc comptar amb tu?
- Oi tant!
- Va, anem.- va fer en Remus impacient.
Van tirar carrer avall fins que es van aturar al costat de la botiga, encara tancada, d' Ollivander. L' edifici en qüestió, d' una sola planta i molt mal pintat, passava desapercebut i s' anomenava "Habitatge per bruixots". Abans d' entrar-hi, la Nimfadora va desfer l' encanteri de transformació perquè no es podia enganyar el botiguer. Tot seguit, en Remus va entrar amb la Nimfadora i en Harry darrera. A dins, només hi havia una taula i tres cadires, dues pels futurs compradors. Tot el voltant era ple de prestatgeries plenes a vessar de llibres, semblava més una llibreria que no pas una immobiliària.
- Bon dia.- va dir en Llopin amb veu forta perquè sortissin a atendre'ls.
- Bon dia.- una veu d' home forta i jovial el va contestar des de la rere botiga. De cop, un enorme cos corpulent va aparèixer.- Gregor Dutch, per servir-los. Seguin.- la Nimfadora i en Harry es van asseure a les cadires mentre el venedor s' acomodava a la seva butaca. En Llopin es va quedar dret darrere d' en Harry.
- Miri, a aquest noi d' aquí li agradaria comprar una casa per poder-hi anar a viure com més aviat millor.
- Ospa! En Harry Potter! Serà un plaer servir-lo. On i com li agradaria la casa? en tenim per tots els gustos: a Londres, al mig del camp, a la costa, a la muntanya, antiga, moderna, d' una sola planta...- en Harry es va atabalar amb tantes observacions. Ell l' únic que volia era una casa, tant li feia com fos i el preu.
- Tant me fa.
- Molt bé, doncs. Approprinquet catàlegs! - de cop, un munt dels llibres de les prestatgeries es van anar apilonant sobre la taula. En Harry es va espantar. S' hi estaria hores per trobar una casa convincent. De cop, va tenir una idea brillant.
- Ostres, Harry! T' hi passaràs hores per trobar una casa.- va riure la Nimfadora.
- No ho crec.- tots es van estranyar pel comentari tan positiu d' en Harry. Es va girar cap en Remus .- Llopin, tu saps si el terreny de la Vall d' en Goldric on vivien els meus pares em pertany?
- Ai, Harry! Sí, segur que sí. Tu ets l' únic hereu de la fortuna dels Potter. Però...
- Senyor Dutch, vostès arreglen les cases destruïdes?
- Oi tant. Quan vol que ens hi posem?
- Com més aviat millor. Vull que me la deixeu tal com estava la nit que ens va venir a visitar en Voldemort.- el venedor es va esgarrifar.
- Li costarà molts diners, però. Un projecte per mirar com era l' estructura antiga, la reconstrucció amb els mateixos materials que s' hauran de tornar a emmotllar un per un...
- No m'importa. És l' única casa que vull.
- Harry, pensa-t'ho bé, és una bogeria...
- Remus, deixa'l. Has d' entendre que li faci il·lusió tornar a l' única casa on ha sigut feliç. Hi té els seus orígens.
- Sí, potser sí que tens raó.
- Gràcies, Nimfadora.
- De res. Sé controlar el meu marit.
- Quan la tindrà acabada la casa, senyor Dutch?
- Miri, d' aquí un parell o tres de mesos, senyor Potter.
- Tant de temps?
- Ui! No sap pas l' esforç que haurem de fer per tenir-la enllestida amb aquest temps rècord. Però vostè es mereix el millor. Ens ha salvat, al cap i a la fi.- en Harry va envermellir.
- I el pressupost?
- Seran
- Una pregunta, els mobles, si també els vull reconstruir?
- No es preocupi, ja li buscaré el millor restaurador. Tingui, el contracte que ha de firmar.- En Harry i els seus acompanyants se'l van llegir bé i, com que no hi van trobar cap irregularitat, en Harry va firmar. Per fi tindria casa.
- Molt bé, merci per tot.
- Li enviarem un mussol quan haguem acabat d' arreglar-la.
- Apa, doncs, adéu.
- Sí, adéu.
Es van acomiadar del venedor i van sortir al carrer. En Harry estava molt content amb la compra que havia fet.
- Què, Harry, ara on aniràs?
- Tens un lloc a casa, si vols.- va fer la Nimfadora.
- No vull molestar més parelles, però gràcies de totes maneres.
- No ets cap molèstia per nosaltres. A més, si no on aniràs?- en Harry s' ho va pensar dos minuts i de seguida va saber on havia de tornar.
- Me'n vaig a Hogsmade. Hi tinc assumptes pendents.
- Si t' ha d' anar bé... Vols que t' acompanyem?- va fer en Remus amb cara de preocupació.
- No, gràcies. Prefereixo, anar-hi sol.
- Però per la teva seguretat ser...
- Prou, Remus! En Harry ja és adult!
- Està bé, doncs. Adéu, Harry. Que et vagi tot molt bé i vigila. Quan arribis envia'ns un mussol.
- D' acord. Nimfadora... que em podries tornar a transformar?
- Encantada. Novus Rostrum! - en Harry va notar la mateixa sensació i ja va estar. Ja era una nova persona.
- Moltes gràcies per tot. Bé, me'n vaig.
- Adéu, Harry! - el noi va aparetre a Hogsmade de seguida.
Els carrers estaven tal com els havia deixat l' últim cop que els havia vist, d' això ja en devia fer dos anys. Les botigues al seu lloc corresponent, els mateixos colors de sempre... Només hi faltaven els alumnes, però com que era divendres, no n' hi havia ni un. Estava tan content de tornar a ser als paisatges del seu antic món adolescent! Va entrar a totes les botigues de sempre però no va comprar res perquè havia d'estalviar per la casa dels seus pares.
Quan ja estava cansat, va decidir anar a llogar una habitació a Les Tres Escombres. Hi va deixar l' equipatge i la Hedwig i aviat hi va estar instal·lat. Es va estirar al llit una estona abans de baixar a sopar i es va notar molt sol. Ho estava. Ara no tenia ni els seus amics! Estava molt trist, no tenia ganes de fer res. De cop, uns quants mussols van començar a picar el vidre de la finestra. En Harry els hi va obrir la finestra. Com l' havien pogut trobar? És clar, els mussols no només es guien per l' aparença física, error que sí que cometen els humans.
Va obrir les cartes: les deu primeres d' admiradors i admiradores, la següent del Conseller d' Afers Màgics perquè li fes una visita i l' última del Periòdic Profètic. Ni de conya els hi concediria una entrevista! Les va tirar totes al foc i va tornar al llit. De cop, va veure que potser tenia una esperança per no estar tan sol. Va agafar un pergamí, una ploma i tinta del bagul. Es va posar a escriure:
Hola!
Sóc a Hogsmade i et trobo a faltar. Quan podem quedar? Tinc moltes ganes de veure't.
Contesta'm aviat, Harry.
- Hedwig, vine!
ivi_potter Enviat el 22/08/2007 a les 20:55:27 #15540 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols UoOoO a qui serà la cartaa? Per a qui vaaa???
No tardis plis!