La màgia interior - Successos
Escrit per Tasha Dawn
Enviat el dia 04/08/2007 a les 19:23:40
Última modificació 04/08/2007 a les 19:23:40
Tots els capítols de La màgia interior
< Anterior capítol ||


Successos

Capítol 6

Successos


-No sé si us haureu fixat... però crec que últimament en Sírius no està bé...

 

-Si jo tingués la núvia que ell té no cabria de la felicitat -va comentar en Peter.

 

-És evident que la perspicàcia masculina és poca o nul•la. És que no us n'adoneu? A en Sírius no li agrada aquesta noia! -va dir la Lily.

 

-Ah, no? I llavors per què està amb ella, eh, llesta? -contestà en Peter provocador.

 

-És per l'Elisa -va murmurar en Remus amb veu greu.

 

-Què té a veure ella amb tot això?

 

-Fa setmanes que no li dirigeix la paraula. Fins i tot parla més amb l'Snape que amb ell -va dir la Lily fent-se l'entesa en el tema.

 

-Quin ser humà voldria parlar més amb un Slytherin que amb un Gryffindor? -cacarejà en Peter.

 

-Pel que sembla uneixi Ravenclaw -va respondre en Remus sense embuts.

 

-Ehem... nois, aquí se separen els nostres camins -li va tallarla  Lily.

 

Estaven davant del bany dels monitors.

 

-Ah... cert. Anem, Peter -va dir en Remus fent-li un senyal a en Peter.

 

En Peter va assentir i va desaparèixer juntament amb en Remus escales avall. La Lily va sospirar i es va agafar la vareta. Anava a dir la contrasenya quan va escoltar un cop sord. El soroll provenia del final del passadís, on la llum s'extingia i el lloc se sumia en la més profunda foscor. La Lily va suposar que seria algun fantasma -en Peeves, per exemple, com no- o alguna fastidiosa broma d'en Peter o en Remus, encara que aquest últim no tenia tendència a bromejar massa.

 

-Hi ha algú? -va preguntar la Lily amb cautela.

 

Ningú va contestar.

 

La Lily va deixar la borsa al costat de la porta i va empunyar amb força la vareta.

 

-Lumos!

 

La vareta va enllumenar la meitat del passadís que estava sumit en les tenebres. Li va semblar veure alguna cosa o algú. Es va acostar més. Hi havia algú tombat en el sòl.

 

-Hola?

 

La figura no va donar senyals de vida. Es va aproximar un poc més i va intentar veure de qui es tractava. Semblava una noia. Va donar un pas més i es va agenollar. La llum de la vareta va enllumenar la seva cara. La Lily va ofegar un crit al reconèixer-la.



* * *

 

L'Albus Dumbledore va acudir a la infermeria en quant va ser coneixedor de la notícia. Va entrar com una fletxa i gairebé va xocar amb la Poppy, afortunadament, els reflexos d'ambdós eren molt bons.

 

La Lily estava asseguda en una cadira al costat del llit, amb la cara molt pàl•lida i tremolosa. Tendida en el llit, coberta per les sabanes fins al coll i el rostre blanquinós, practicament irrecognoscible, estava l'Elisa White.

 

-Què ha passat? -va preguntar en Dumbledore acostant-se sigilosament a la noia.

 

-La vaig trobar inconscient en el passadís de la segona planta. La vaig portar fins a aquí. No sé res més.

 

-Heu tractat de despertar-la?

 

-No he pogut, Albus -va contestar Madam Pompfrey amb nerviosisme-. Li he donat tota classe de pocions, però no respon. La seva respiració és contínua i constant, però sembla estar sumida en un somni profund del que no pot o no sap despertar.

 

-I temo que el seu despertar estigui únicament en les seves mans. Alguna sospita, Lily?

 

-No... no sé, professor.

 

-Bueno. En aquest cas, voldria que no li contaràs això a ningú. L'últim que necessitem és que en James torni a reprendre de nou aquest curs les seves incursions nocturnes.

 

-Temo que ja l'hi he contat, professor.

 

-Com? On està?

 

-Buscant la seva amiga, la Katrina, i...

 

-I?

 

-A en Sírius, professor.

 

* * *

 

-Com?! -va exclamar en Sírius alarmat.

 

-Tranquil•litza't, home.

 

-Això és un ultratge, un sabotatge, un...!

 

-Per a ja, home, que van a escoltar-te!

 

-Està bé, està bé, però que sigui l'última vegada, eh, Niki?

 

El fantasma va assentir amb el cap, cosa que va provocar que tremolés perillosament.

 

-No creus que a la meva em fes molta gràcia que el Baró Sanguinari m'agafés in fraganti mentre esquinçava les seves banderes.

 

-Però et va relacionar amb mi?

 

-No.

 

-En aquest cas, no passa res.

 

-Bueno, jo me'n vaig ja.

 

-D'acord.

 

Sir Nicholas es va donar la volta i va travessar la porta murmurant entre dents una alguna cosa que sonava a: .

 

En Sírius va somriure divertit. Es va aixecar de la taula sobre l'estava assegut, i va anar cap a la porta. Abans de poder tocar el pany, va entrar en James exaltat.

 

-Sirius! -va exclamar sense alè- Per fi et trobo!

 

-Què ocorre?

 

-És l'Elisa!

 

En Sírius va arrufar les celles i li va mirar exasperat.

 

-No em parlis d'ella. No vol saber res de la meva, doncs jo tampoc d'ella.

 

-No ho entens! Està en la infermeria!

 

-I això? S'ha ennuegat amb el seu orgull?

 

-Per favor, Sírius, això és seriós!

 

-No tinc res que dir -va dir en Sírius apartant a en James d'una empenta per a sortir de l'aula.

 

En James el va seguir amb irritació.

 

-Això és molt més important que les vostres estúpides baralles!

 

-Ocupa't dels teus assumptes, James.

 

-Només et demano que vinguis a veure-la!

 

* * *


El més absolut silenci regnava en la infermeria. Ningú s'atrevia a parlar. En Dumbledore s'havia anat per a parlar amb els professors i no havia tornat. Després havien anat arribant en Peter, en Remus i la Katrina. Tots s'havien assegut al voltant del llit en el que jeia l'Elisa i no havien dit gens.

 

Fins que es va obrir la porta d'un cop. Un James i un Sírius molt cabrejats havien irromput en la infermeria. Però un quant van veure a l'Elisa, van oblidar els seus respectius empipaments. Van Ser corrent fins a la Lily para preguntar-li l'ocorregut.

 

-La vaig trobar així... en el passadís... res més.

 

En Sírius i en James estaven molt insatisfets. Per a començar amb un dels seus casos, necessitaven més pistes. No obstant això, allò va ser suficient perquè els seus caparronets comencessin a idear plans i conclusions inequívocament absurdes.

 

-Vosaltres, Remus, Peter, feu una visita a en Hagrid i pregunteu-li si últimament ha succeït una mica estrany en el bosc prohibit. Lily, tu assabenta't de tot el que estan parlant els professors. En Sírius i jo agafarem el mapa i farem un registre pam a pam del col•legi.

 

-I jo? -va preguntar la Katrina, que s'havia quedat a un costat.

 

-Tu cuida de l'Elisa.

 

-És molt tard, no podeu fer tot això que esteu dient.

 

-Som d'últim curs, tindrem més dret que uns altres a fer el que ens plagui, no?

 

-Ah.

 

-Anem -va dir en James.

 

-Em molesta que et creguis el líder del grup quan ningú t'ha dit que ho siguis -li va dir la Lily desafiadora.

 

-Ningú a dit el contrari.

 

-Espera -li va parar en Sírius.

 

-Vas a posar en dubte el meu lideratge?

 

-No, no és això...

 

En Peter, en Remus i la Lily li van mirar amb curiositat.

 

-Vosaltres us podeu anar ja -els va dir en Sírius.

 

Els tres li van mirar amb recel i es van marxar parlotejant en contra d'ell.

 

-Què ocorre, Sírius?

 

-Només... volia preguntar-li a la Katrina.

 

-A mi?

 

-Si. Ets la millor amiga de l'Elisa, no és així?

 

-Si.

 

-L'Elisa té algun enemic?

 

-Mmm...no.

 

-Ha fet o dita una mica rara últimament?

 

-No.

 

-Saps de algú que li pugui haver fet això?

 

-No.

 

-Algun fet relacionat, alguna pista?

 

-No, que jo sàpiga.

 

-Anem-nos -va dir en Sírius a en James, abandonant.

 

-Encara que...

 

-Si? -van preguntar en James i en Sírius alhora.

 

-Potser tingui una mica que veure... que ella sigui...

 

-Que ella sigui, què!?

 

-L'hereva de Ravenclaw.


Llegit 1095 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)