11 anys muggles - 13- L'escola
AvatarEscrit per Granger_sellés
Enviat el dia 23/02/2007 a les 23:27:22
Última modificació 23/02/2007 a les 23:30:21
Tots els capítols de 11 anys muggles
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


13- L'escola

Va anar passant el temps. L'Hermione, s'anava fent més gran, més maca, i més llesta, si és que podia ser. Cada any que feia, més ganes tenia d'aprendre coses noves.

Per ser més exactes, l'Hermione ja tenia 10 anys. Era bastant alta, amb el cabell una mica més llarg, i amb els ulls amb aquell color marró llampegant.  [NA: ha passat el temps ràpid, eh? -.- xD]

Però durant tots aquells anys, no havia sapigut res dels seus tiets, que tant apreciava. La Sandy i en Zack. L'única cosa que sabia, és que ja s'havien casat, i prou. On devien ser? S'haurien sortit bé de totes les situacions que haguessin patit?

Ella no ho sabia, ni tampoc tenia idea de com connectar-hi. Però el que sí sabia, i que n'estava molt emocionada, era, que faltava un any per anar a Hogwarts.

Es recordava de tot el que li havien explicat la Sandy i en Zack, sobre aquella escola, i la seva gent.

Es va anar a vestir, i tot seguit, es va mirar en el mirall. Havia canviat, i molt. Es recordava dels moments de quan era petita, amb nostàlgia. Però va deixar aquests pensaments, perquè havia d'anar a col·legi, que ja feia uns quants anys que havia començat. Ara, feia 4t de primària. A 5è, els deixaria, per anarse'n a Hogwarts. I el cor, li va tornar a fer un bot.

Quan va sentir l'olor de torrades, va baixar cap a la cuina. A allí, hi havia els seus pares. La seva mare, posant plats a la taula, i el seu pare, llegint el diari, amb un got de cafè a la mà.

-Filla, au va, què faràs tard al col·legi! - li va dir, la seva mare.

Es va prendre les torrades amb llet, va agafar la bossa amb els llibres, i va anunciar:

-Pares, me'n vaig cap a allà!

-No vols que t'hi porti jo, avui, filla?  Fa bastant fred.... - li va comentar el seu pare.

-És igual, ja m'abrigaré bé.

-D'acord... adèu!

I se'n va anar, com sempre, cap al col·legi, on els esperaria els seus amics.

I n'havia fet molts d'amics! Però tenia una amiga, que es podia considerar, la millor, la qual li explicava tot. Es deia Maria Cristina, però la gent li deia Cris. En canvi, l'Hermione, li deia Mia. I la Cristina, a ella, li deia Hermy, com els seus pares, i la Sandy.

Quan va arribar a les portes del col·legi, la Mia, hi va anar-hi corrents.

-Hermy! Hermy! - li anava cridant.

-Hola Mia!

- Tirem cap a dintre? - li va dir.

-D'acord. Au va anem.

En entrar a la classe, un nen, de el cabell marró curt, i ulls verds, se li va acostar. Era en John, el príncep blau, de la majoría de nenes del món, menys de l'Hermione es clar. I en John, sempre volia parlar amb ella, i volia ser la seva parella, ja que se l'estimava. No tenia vergonya de res, aquell xicot, i tota l'estona hi estava al damunt, com una mosca en un pot de mel.

-Deixe'm estar, John.

-Em pots dir Johny, ja t'ho he dit milers de cops.... - li va picar l'ullet.

-M'estimo més dir-te John. - i es va separar d'ell.

I va sonar el timbre, que anunciava el començament de les classes.

Quan es van acabar, en John, va tornar al seu costat, i li va preguntar:

-Fas alguna cosa, aquesta tarda? - i li va fer un meravellós somriure.

-No.. Però John, escolta'm siusplau... Mira noi, a mi no m'agrades o sigui, que no ho intentis més. Si vols, podem ser amics...

-T'agrada algú altre..? - li va preguntar en John.

L'Hermione, anava a dir que sí, i va pensar amb en Ron. Però, no volia ferir els sentiments del noi, i li va dir:

-No. De moment no. Em caus molt bé, podries ser el meu millor amic, si no fossis tan pesat, ni escampessis falsos rumors...

-Et prometo que no ho faré més. Però no deixaré d'estimar-te. - li va dir, directe, i sense cap mena de vergonya.

-D'acord. - li va fer una abraçada, que va despertar els sentits d'en Joahn. - vols venir a casa meva?

-Oi tant que sí!

I junts, se'n van anar cap a casa dels Granger.

 

Mentre tiraven cap a allà, en John, no es va estar de dir:

-I, de segur que no t'agrada cap noi? Ni que sigui de la tele?

-No. Però saps què? Si no haguessis sigut tan pesat, potser m'hagués enamorat de tu. - i li va picar l'ullet, afectuosa.

-Sí? De veritat...?

-No ho sé... pot ser sí... - va dir, tota pensativa.

-A mi... m'agrades des de la guarderia, que ens vam conèixer... - i es va posar vermell. Era possible? En John, tenia.. vergonya...?

De cop i volta, l'Hermione, va percebre els sentiments d'en John,  respecte a ella. Va notar un amor molt intens. Tan intens, que feia mal. I el cor se li partia amb mil bocins, en saber que aquell amor no li corresponia.

Com ho havia fet..? eren aquells, els vertaders sentiments d'en John? Semblava que sí. I era bruixa, potser, això de sentir sentiments d'altres persones, era completament normal.

-Què et semblaria, passar la tarda al parc? Porto berenar.. podríem menjar a aquí..

-Mentre estigui amb tu, m'és igual el què fem... - un altre somriure.

L'Hermione, li va respondre, amb un altre somriure afectuós, que va fer posar vermell de nou, a en John.

Aquell parc, era per a l'Hermione, molt especial. Era a allí, on havia vist en Zack per primera vegada, quan feia un pic-nic amb la Sandy. Li portava molts records, dels seus tius, que ara no en sabia res de res.

Van agafar els entrepans, i se'ls van menjar, assentats en un banc.

-L'any que ve, farem 5è, eh? - li va dir en John, tot content.

L'Hermione, no va saber què dir. Encara no havia tingut oportunitat, de dir a ningú, que l'any que ve, no seguiria a l'escola. Però, tenia que dir-li a en John, encara que no volgués. Millor dir-li abans que després.

-John... em sap greu, però... l'any que ve... jo no estaré en aquest... col·legi... - li va dir, tota trista, i va acotar el cap.

-C-com? - en John, semblava sorprès. - no hi ...seràs..?

-Ho sento. Me'n vaig en un altre...

-A quin? - li va preguntar, ell.

-No sé com es diu. - li va mentir.

-Bé... està molt lluny d'aquí? - li va preguntar, amb molta tristesa als ulls. El seu cor s'havia fet miques.

-La veritat... es què no ho sé. - li va dir. - però et prometo, que ens tornarem a veure, sempre que puguem.

En John, no va respondre. L'idea, de tenir l'Hermione lluny, no li agradava. Va contenir les llàgrimes.

-Però... John... encara falta un any... somriu... - li va dir.

-Tens raó. Però promet-me, que quan estiguis en aquell col·legi, em tornaràs a venir a veure... - li va dir.

-Es clar que vindré! Les vacances les passaré a aquí!

En John, va somriure, i es va sentir millor. Ja havien berenat.

L'Hermione, va posar el seu cap, suaument, a sobre l'espatlla del noi. En John, en sentir la calidesa del seu cabell de foc, no es va poder contenir, i li va passar el braç per sobre l'espatlla, com tantes vegades que ho havia somiat.

I es van quedar així, fins que la foscor va començar a atrapar-los.

-Guau, si que ha passat ràpid el temps... - va dir l'Hermione. - sort que no teníem deures. - va afegir.

-Sí.... el temps passa molt ràpid, quan estàs amb persones a qui estimes.

I tots dos es van posar vermells. L'Hermione sentia, que havia descobert una part nova d'en John, una molt diferent, a la qual pensava.

Però a ella no li agradava en John. Li queia molt bé, i el seu lligam s'havia fet més fort, però no sentia amor. Li donaria tot el carinyo que calgués, per intentar fer-lo feliç, això sí.

Finalment, se'n van anar cap a casa. En John, li volia fer un petó, ni que fos a la galta, però no va atrevir-se. No sabria com reaccionaria ella.

En arribar a casa, el primer que li va caure a sobre a l'Hermione, va ser la bronca dels seus pares.

-A on eres tant tard? - li va cridar la seva mare.

-Perdona, però estava amb un amic.... - li va dir.

-Res d'excuses Hermione. I més et val que no tinguis deures.

-No en tinc mare... Ho sento, no tornarà a passar. - i se'n va anar a la seva habitació.

Quan es va estirar al llit, amb el pijama posat, va començar a llegir-se, el llibre que tant li agradava, que tractava sobre màgia, i que era un regal de la Sandy. Se l'havia llegit milers de cops.

Trobava a faltar molt a la Sandy. Però, els seus pensaments, se'n van anar amb en John. Si a ell, li havia dit que l'any que bé, no aniria al mateix col·legi, també li hauria de dir a la Mia...I la va trucar, des del telèfon de la seva mare.  [NA: apa! A gastar-li diners! xD]

-Sí? - va dir una veu femenina, però adulta.

-Hola. Sóc l'Hermione. Hi ha la Mia?

-Ah! Hermione! Un moment, que la crido.... -

Al cap de poc, va aparèixer la veu de la seva amiga.

-Hola Hermy! Què passa?

-T'havia de comentar una cosa...

-Dispara.

-Bé... A en John ja li he explicat...

-En John? Sou amics?

-Sí... al final hem arribat a un acord... - i es va enrecordar del parc, quan estava amb ell. - Però, Mia, el que et volia dir, era que.... t'ho diré d'una tirada... no vindré l'any que ve al col·legi. M'en vaig a un altre...

Silenci.

-Mia? Hi ets..?

-Sí... - va dir.

-Ho sento, però sempre que tingui vacances, vindré a veure't. A tu i en John. Volia comentar-to... per què ho sapiguessis. T'ho podria haver dit demà, ja ho sé. Però.. no podia esperar..

-I... a on és aquesta escola? - li va fer la mateixa pregunta que en John.

-Escolta Mia, demà t'ho explico millor, d'acord?

-Val.

-Adèu Mia.

-Adèu Hermy.

Uff. Ja estava millor. No hauria pogut dormir sense haver-la trucat. Es que, després d'haver-li dit a en John primer abans que ella, que era la seva millor amiga, donc es sentia malament. Però ara, tots dos eren els seus millors amics. En els que podia confiar. Després, de pensar i pensar, es va enrecordar d'aquells somnis, dels quals la perseguien de petita. Havia somiat amb en Ron, i en Harry... però... des de feia anys, que no hi havia somiat més.

Pipiripiiripip.

Li acabaven d'enviar un missatge, a la seva mare. Va decidir no llegir-lo, per educació, però va veure, que era d'en John. Llavors el va escoltar. I deia:

"Hola Hermy. Escolta, només et volia dir, que ho sento per haver sigut tan pesat últimament. Això és el que pot fer l'amor. Demà t'he de dir una cosa ben important, per mi. M'esperaràs quan s'acabin les classes? Adèu preciosa."

I l'Hermione, li va respondre per escrit, en comptes de per veu:

"D'acord".

Què li voldria dir? Encara, que... creia que ja se sabia la resposta.

***************************************************

Va arribar l'endemà. L'Hermione no havia dormit gaire. Havia somiat amb la Sandy. Però, en el somni, no sortia gaire definida. Es veia una imatge borrosa. Volia dir.... que l'estava oblidant? Va pensar amb l'imatge de la seva tia....... Però no va veure res. No s'enrecordava de com era.

On devia estar, ara, els seus tius? I si eren... morts? No. No podia ser. S'anava repetint l'Hermione. Potser, en algun indret del món estaven la mar de contents... Vés a saber..

Haurien sapigut burlar als Cavallers de la Mort? Eren llestos, segur que sí.

I, la veritat, es que en un indret del món, els sentiments d'en Zack i la Sandy, estaven desbordats, de tanta passió que hi havia....

________________________________________________

Bé, a aquí el capiii!! He tardat ... ja ho sé... tenia... mandritis aguda... xDDD una infecció greu... ¬¬'

*siau*

intentare no tardar tant el proxim cop =P ha ha ha


Llegit 1055 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarGranger_sellés 188 comentaris23/02/2007 a les 23:31:05
#14296Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

Hola, i torno a repetir, que ho sento per haver tardat tant T_T

i gràààcies per qui es llegeixi aquest ff! us el dedicu a tots/es! xD




Avatarivi_potter 512 comentaris24/02/2007 a les 11:45:17
#14298Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

wnas wapa!!! esta mb el kapi!! ^^ x fi l'hermy sa ft gran... k mona!! xDDDD

aix k aso no pot se, k la nena ia cumnesa a ublidarse dels tiets... xD k i farem...

vnga wpaa un peto, i per mandritis ia stik io k fa un mun k no scric... xD

adwww, petons Ivi




AvatarYate 36 comentaris24/02/2007 a les 13:27:48
#14299Encara no he escrit cap fanfiction

Yupiii! Sta mol b! L'Hermy de gran, k rapid k creix la juventt d'avui dia, eh?xD

Pitita pregunta, tornaran a apareixer els tiets, es k jo tmb els oblidare sino, :P.

Kontinua aviat, plis. Mols xitos.

Chao, Yate




hermi13 59 comentaris24/02/2007 a les 15:20:37
#14301Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

hola WapA ! doncs resk avui u sentu i no tinc moltes ganes de comentar xd.. esk els caps de semana ser gandula es lo k te xd, xd weno k esta mlt be el capi. i k mas deixat amb l'intriga de k li vol dir el jonh. i res k veig k l'hermi ja no es tan nena ia  crescut ! ja era hora xd weno un petonas wapixima




dark_night 3 comentaris24/02/2007 a les 15:29:38
#14302Encara no he escrit cap fanfiction

wenu jo no se si e comentat mai akesta ff pero la segueixo des dle principi!!!(sk estic baga per mirar si la e comentat o no...) pero k esta molt be i k segueixis aviat!! k vui veure k li a de dir el jon a la hermy, tot i  k ensumo el k sira... em bui asegurar millor!!!!! apa siau !!!




AvatarSamanta 96 comentaris24/02/2007 a les 20:43:41
#14307Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

Avui m' he llegit tota la teva ff(m' he pasat el dia enganxada a l' ordinador, és la primera ff que em llegeixo)

ESTA MOLT BE.ÉS UNA GRAN HISTORIA, CONTINUA ESCRIVINT , QUE HO FAS MOLT BE!^-^




Avatarhermi_evans 45 comentaris24/02/2007 a les 22:41:00
#14309Tinc 1 fanfictions i un total de 5 capítols

vinga esta molt be, jo purtava "anys" esperan-lu.

Cuntinua aviat
xitus Natàlia




Avatarginny_winky 32 comentaris25/02/2007 a les 20:13:43
#14314Encara no he escrit cap fanfiction

qe xulu el capi :)

qe guai, ara l'hermy és gran i te amurcitus!! qe li dira el John????

...intriga... :S

esta de conya, continua aviat!!!




juditcarbo Anònim25/02/2007 a les 21:46:34
#14319Encara no he escrit cap fanfiction

esta molt be!!

aix havera k li dirà en jonh a l'Hermy;)

continua aviat i no tornis a agafar mandritis aguda k ens posarem tots malalts de la intriga!=)