Nova generació a Hogwarts - Dies, classes i embolics.
AvatarEscrit per Luna_20
Enviat el dia 17/02/2007 a les 21:15:40
Última modificació 17/02/2007 a les 21:15:40
Tots els capítols de Nova generació a Hogwarts
< Anterior capítol ||


Dies, classes i embolics.

-    &nbs p;     Ja poden passar. -va dir-lis la professora.- Quan els vagi cridant poden seure en el tamboret i aniran a seure a la taula que el barret els indiqui.

 

Van entrar al Gran Menjador. El sostre estava il·luminat amb milions d'espelmes. Es van dirigir al fons de la sala.

 

-    &nbs p;     Arid, Elly.- Llavors una noia va seure molt nerviosa.- Ravenclaw!

-    &nbs p;     Binton, Bruce. Slytherin!

 

La Lily cada cop tenia més por de seure davant tota l'escola.

 

-    &nbs p;     Goyle, Wilyam

-    &nbs p;     Oh, no!- va dir en Rupert.- Aquest tio no el suporto!, va sovint a casa amb el seu pare, són iguals. Sempre parla de màgia negre però no en té ni idea.

-    &nbs p;     Slytherin!

 

En Rupert sabia que ara s'hi hauria d'enfrontar ell.

 

-    &nbs p;     Malfoy, Rupert.- els Slytherin van començar a picar de mans sense saber que s'endurien una sorpresa.- Gryffindor!

 

Els Slitherin van callar de cop i en Rupert se'n va anar ja més tranquil.

 

-    &nbs p;     Potter, Lily.- va anar-hi tremolosament.

-    &nbs p;     Ui, ja veig, amb el teu pare em va costar però amb tu està molt clar, no?- va dir-li el barret interiorment.- Gryffindor!

 

I va marxar molt contenta.

 

-    &nbs p;     Roure, Laia. Gryffindor!

-    &nbs p;     Sí, sí, sí! Aquest any guanyarem el torneig de quiddich!- va posar-se a cridar la taula de Gryfindor en sentir-ho.

-    &nbs p;     Smith, Zacarias. Hufflepuff!

-    &nbs p;     Thomas, Dean. Gryffindor!

 

En Mike es va quedar sol, la Lily el mirava donant-li forces des de la taula.

 

-    &nbs p;     Weasley, Mike.- el barret que tria ho tenia molt clar.- Gryffindor!

 

Llavors van començar el gran festí, hi havia de tot. La Lily va recordar totes les històries que li havien explicat els seus pares, a imaginar-se totes les converses que havien viscut allà on era ella. Va mirar els nous amics i llavors va imaginar-se el futur ple d'aventures que l'esperava. Tot hi això no podia oblidar-se de la promesa que havia fet al seu pare. Havia de trobar el sisè i últim horicreu d'en Voldemort.

 

Van dirigir-se a la residència dels Gryffis. Era al setè pis, darrere el quadre de la senyora grassa.

 

-    &nbs p;     Nimbus 2000!- va dir el prefecte.

-    &nbs p;     Genial, aquesta contrasenya segur que no se'm oblida.- va dir en Mike.

-    &nbs p;     Woww! Això és impressionant!- va exclamar en Dean.

 

Van córrer a ocupar les butaques de primera fila del foc.

 

-    &nbs p;     El meu pare sempre m'ha dit que aquestes són les millors.- va dir la Lily.

-    &nbs p;     Sí, els meus tiets sempre expliquen que les millors malifetes les van planejar aquí.

-    &nbs p;     Devien començar de ven petits a fer bromes perquè amb la botiga que tenen, és impressionant!- va dir en Dean.- Vaig anar-hi quan anava a comprar els llibres.

-    &nbs p;     Voleu veure uns productes nous que em van enviar ahir?- els va preguntar en Mike.

-    &nbs p;     Sí!

 

En Mike va pujar a la seva habitació a buscar una bossa plena d'objectes estranys.

 

-    &nbs p;     Això de color groc són boles mimbletòniques, et tornes invisible durant una estona. Encara no han sortit a la venda perquè duren 1 minut i en Fred i en George diuen que és massa poc temps, però en tinc unes quantes mostres.

-    &nbs p;     Waw! Pots tenir proves avanç que els altres!

-    &nbs p;     Rupert vigila amb això, són "lamimalets"! ("lacasitos-animals" paridón de l'autora) Aquest és de girafa.

 

Massa tard, a en Rupert li havia començat a créixer el coll sense parar. Llavors tota la sala comuna es va posar a riure.

 

-    &nbs p;     Que petits us veig des de aquí a dalt!

-    &nbs p;     Jajajaja!

 

Van passar-se així una hora i mitja explicant-se històries, parlant d'experiències, de la família..., però sobretot: RIENT.

 

* * * * * *

L'endemà la Lily va despertar-se abans d'hora i va posar-se a mirar per la finestra. A vegades el pare el portava a visitar el passat amb el pensiu a veure històries que havia passat ell que l'ajudarien a trobar més detalls per saber quin era l'últim horricreu que calia eliminar. En concret va recordar un dia que els seu pare i la seva mare estaven junts, amb la resta de l'ED per anar a salvar en Sírius. Pobre home, el pare sempre en parla molt bé, havia de ser fort per aguantar 13 anys a Azcaban sense haver comès cap delicte...- va pensar la Lily observant el gran jardí i els  arbres, al fons de tot, completament quiets del bosc prohibit.

La Laia es va aixecar del llit i va posar-se a parlar amb la Lily.

 

-        & nbsp; En que penses? Se't veu trista. Alegra't que avui és el nostre 1r dia!

-        & nbsp; Pensava amb el pare. Però tens raó, avui és el nostre primer dia d'escola i l'hem de disfrutar. Baixem a baix.

 

A l'hora d'esmorzar va arribar el correu. A la Lily els pares li havien enviat una carta de suport per el primer dia de classe. En Rupert no va rebre una carta tan amable dels seus pares: li havien enviat un xiulet!

 

-    &nbs p;     Rupert! Com t'has atrevit a tacar el bon nom de la família! Un Malfoy a Gryfindor! Ja no et pots considerar un Malfoy. No tornaràs a posar els peus a casa nostra mai més, m'has entès? Ja no som la teva família. En el paquet t'enviem es teves coses. Fins mai Gryfy fastigós!

 

Els nois/es es van quedar de pasta de moniato.

 

-    &nbs p;     Tranquils companys, no ha estat tan greu. Com a mínim m'han tornat les coses.

 

Els van donar l'horari. Tenien dues hores de transfiguració amb la professora Ficks que els va estar parlant de Hogwarts i de que farien aquell any. Després van tenir una classe de defensa contra les forces del mal amb el professor Llopin. La Lily i en Mike ja el coneixien i sabien que era el segon cop que estava en aquella plaça i que era el millor professor que els seus pares havien tingut mai. També els va explicar que farien durant aquell curs fins que un impertinent va aixecar la mà i va dir:

 

-    &nbs p;     Però vostè és un home llop, no ens pot fer classe!

 

Tota la classe es va posar a riure.

Era un Slythy, per suposat, i era en Goyle, cosa que no va estranyar gens a en Rupert perquè era un curt de gambals.

 

-    &nbs p;     No se si és que vostè no llegeix el periòdic però fa 2 anys que es va descobrir la poció que m'ha canviat la vida. Ara ja no pateixo cap atac i no m'he de prendre una poció cada més sinó que amb una dosi l'any ni ha prou.

-    &nbs p;     El periòdic ho van posar durant un mes seguit!- va exclamar en Dean.

 

A en Goyle li van pujar els colors i  no va dir res més en tota la classe.

La tarda va passar lentament fent història de la màgia i encanteris.

 

Després de les classes van aprofitar per passejar per Hogwarts. En Rupert i la Lily van decidir anar passejar pels jardins del voltant del llac. Allà es van trobar a en Lucius i la Marthina, els germans d'en Rupert.

 

-    &nbs p;     Mira que tenim aquí! El desgraciat! M'han dit els pares que han fet reformes i que la teva habitació serà una ampliació de la nostra. Tens sort de que t'hagin tornat les coses, jo no ho hagués fet.

-    &nbs p;     Ui mira! Si es passeja amb la Potter- va dir la Marthina amb superioritat -quan ho sapiga el pare...

-    &nbs p;     No hem quedat que ja no era el meu pare?- va dir llavors en Rupert.

-    &nbs p;     Tot hi això li agradarà saber-ho!- va respondre en Lucius.

-    &nbs p;     Va marxem!- va dir la Lily .

 

Van tornar a la sala comuna, la resta ja havia arribat i els van explicar el que havia passat.

 

-    &nbs p;     Són uns inútils!- va cridar en Mike.

-    &nbs p;     Teniu raó, però no us preocupeu, no saben fer res més.- li va respondre en Rupert.

-    &nbs p;     I com és que heu marxat cap al jardí?, estàvem passejant junts.- va dir amb curiositat la Laia.

-    &nbs p;     És..., és que...- la Lily no sabia que dir.

-    &nbs p;     Ui, ui, ui..., aquí ha passat algo.- va dir llavors en Dean.

-    &nbs p;     No, no... només parlàvem...- va intentar arreglar en Rupert.

-    &nbs p;     Clar en privat. Feu, feu. Però si el primer dia ja comencem així no se com acabarem...- va dir la Laia.

-    &nbs p;     Va calleu. Nosaltres no fèiem res.- va dir la Lily mentre els altres reien i els hi va tirar un coixí que els va dur a una gran guerra de bon rotllo.

 

* * * * * *

* 1 mes i mig després *

 

-    &nbs p;     No Laia si us plau, no passem per aquí.- va dir la Lily.

-    &nbs p;     Per què no? No el pots estar evitant-lo tota la vida!

-    &nbs p;     És que sempre fa el mateix. Sempre s'està liant amb tothom davant meu.

-    &nbs p;     Tens raó el Rupert és un c*br*n però tu no has fet cap esforç per dir-li que l'estimes.

-    &nbs p;     No l'estimo!

-    &nbs p;     No... Per això estàs tant gelosa quan el veus amb d'altres.

-    &nbs p;     No estic gelosa! Només em fa ràbia que no pensi amb els amics com abans.

-    &nbs p;     Serà això... Va anem a la masmorra que farem tard a pocions.

 

Quan van arribar van veure en Dean liant-se amb una tal Sarah Connie. En Mike les estava esperant en una taula del final.

 

-    &nbs p;     Noies on ereu? Fa cinc minuts que us espero i m'estic avorrint, com que amb el Dean no si pot parlar...

-    &nbs p;     Però tu no estaves amb la Smith?- Va preguntar la Laia.

-    &nbs p;     Si però a anat a "Transfi. Que et passa Lily?, sembles trista.

-    &nbs p;     No em passa res...- els  va dir apunt de plorar- vaig a seure, ja vindràs Laia.

 

Va anar a seure a una taula de la cantonada i es va posar a plorar. Llavors es va acostar algú, una persona que només podia fer enfadar a la Lily.

 

-    &nbs p;     Hola Potter.- va dir, en un to molt despectiu la Hillary Crabbe.- Ui! Però si està plorant. Veniu noies! Que Lily, ta mare s'ha atrevit a dir-te que està reben un tractament amb un psicòleg per la seva bogeria? O era d'un psiquiatre?

 

Llavors la Lily va treure la vareta. La Hillary també es va posar en guardia.

 

-    &nbs p;     I al teu pare com li va a Azcaban? Ja hi ha fet amics? Em fas fàstic.

 

Quan la Lily estava parlant va entrar el professor Flint.

 

-    &nbs p;     Deu punts menys per Gryffindor! Senyoreta Crabbe segui per favor.- els va dir el cap d' Slytherin.

-    &nbs p;     No hi ha dret! Ella m'ha provocat i vostè només li diu que segui!

-    &nbs p;     Deu punts menys per Gryffindor, senyoreta Potter calli si no vol fer perdre més punts a la seva casa.

 

La Lily va anar a seure i en Flint va anar a apuntar la poció del dia a la pissarra.

 

-    &nbs p;     Lily, que et passa?, tu mai no havies contestat a cap professor.- va dir-li en Rupert.

-    &nbs p;     Sempre hi ha una primera vegada, no? I a tu que t'importa si ja no penses en els amics, només penses en liar-te amb la primera que passa.

-    &nbs p;     Lily! Si no vols parlar ho dius però no em parlis d'aquesta manera que no t'he fet res!

 

I va marxar tot enfadat a una altre taula que no hi havia ningú.

 

-    &nbs p;     M*rd*! Ja l'he tornat a espifiar! És que tot ho faig malament.- va dir la Lily a la Laia.

-    &nbs p;     Tranquil·la, ja en parlarem després que en Flint buscarà qualsevol excusa per treure'ns punts.

 

Van passar-se la resta de la classe preparant la poció de la Coca-Cola, que transformava qualsevol líquid, per estrafolari que fos, en aquesta deliciosa beguda.

En acabar la classe la Lily va dir a la Laia que ja parlarien més tard del que havia passat a la classe i va anar a passejar per l'escola. Al segon pis va sentir un soroll d'alguna noia que plorava i va entrar en una sala que no havia entrat mai. Allà dins va trobar a la...


Llegit 894 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)