Una vida passada - Cap. 18 - Una vida futura
AvatarEscrit per Roger J. Potter
Enviat el dia 17/02/2007 a les 21:09:46
Última modificació 17/02/2007 a les 21:37:28
Tots els capítols de Una vida passada
< Anterior capítol ||


Cap. 18 - Una vida futura

En Roger va fer una ullada a l'habitació on es trobava. Estava a la infermeria i, apart d'en Ron i l'Hermione, va veure en Dumbledore que el somreia.

- L'he vist Albus! A ella, la de veritat - va dir amb llàgrimes als ulls. I llavors va fer una ullada al voltant - on és en Harry?

Com a resposta, de darrera el director va aparèixer aquell noiet petit amb ulleres. Llavors per primer cop en Roger si va veure reflectit. Com no es podia haver adonat de que eren tan semblants. Si fins i tot tenien el mateix color d'ulls, el de la seva mare.

- Acosta't Harry si us plau - va dir en Roger -. No et preocupis ja estic bé. Molt bé.

Quan en Roger va tenir en Harry a l'abast el va agafar i li va fer una abraçada més forta del que mai havia fet. En Roger, curiosament, va notar que en Harry responia a aquella abraçada, com si fes temps que ho esperava.

- Harry... aquesta abraçada és de part d'ella - li va dir en Roger mig plorant -, de la teva mare Lily. De la nostra mare.

Tots els assistents en aquella sala és van quedar parats. Tots menys en Dumbledore. En Ron i l'Hermione estaven els ulls plorosos mig emocionats mig estupefactes.

- Jo ja ho sabia -va dir en Harry. - Bé, m'ho imaginava.

En Roger estava al·lucinant, per que no havia dit res llavors?

- Quan vaig arribar a Hogwarts el primer dia i et vaig veure allà esperant tots els alumnes de primer - va explicar en Harry - em vaig quedar parat perquè em semblava que t'havia vist abans. En aquell moment no recordava on però, més endavant, vaig recordar una vella fotografia del pare de la tieta Petúnia i de la nostra mare. Pel que recordo t'hi assembles molt.

Tots els que estaven a la sala l'escoltaven en silenci sota un mar de llàgrimes, inclòs el vell Dumbledore. En Roger a més feia una mirada de tendresa envers en Harry. Aquell pobre noi que havia hagut de viure amb una família de muggles d'allò més fastigós.

- Aviat - va continuar en Harry - vaig deixar de pensar-hi ja que pensava que era una bogeria. I per això no ho vaig explicar mai a ningú, ni tan sols als meus millors amics - i va mirar en Ron i l'Hermione, que estaven plorant abraçats. Es van deixar anar tan bon punt les mirades es van centrar en ells.

En Roger es va eixugar les llàgrimes i va mirar l'Albus, que tenia els ulls vidriosos.

- Tu, ja ho sabies, oi Albus? - va dir en Roger - Pel que m'ha dit la Lily, has fet bé la teva feina, em vas fer un bon rentat de memòria.

- Ho havia de fer per tal de protegir-te. Com ja et deu haver explicat la Lily en Voldemort et volia realment a tu.

En Roger havia volgut evitar allò. El fet de que el Voldemort matés la Lily i intentés matar en Harry desprès de la seva fugida el feia sentir culpable.

- No t'has de sentir culpable pel que va passar - va dir en Dumbledore com si hagués llegit la ment d'en Roger, cosa força probable - en Voldemort ho hagués fet igualment. Sou una família molt poderosa els Potter.

Llavors el Roger es va adonar d'una cosa que no li quadrava.

- Albus, com és que he pogut tornar ara que en Harry començava a fer primer i no vaig poder continuar amb la meva formació?

- Esperava que em fessis aquesta pregunta Roger - va dir ell content, com si respondre a aquella pregunta fos el que més feliç el feia - És ben senzill.

- En Voldemort - va continuar en Dumbledore -, al contrari del que tothom pensava, no estava sol. A part dels Cavallers de la Mort en Voldemort tenia dona. Si! - va dir en Dumbledore veient la cara que posaven els oients - poca gent sabia que en Tom Riddle s'havia casat amb Walburga Black, vídua de Orion Black.

Els quatre nois que l'escoltaven es miraven en Dumbledore amb els ulls oberts com plats.

- Si - va dir en Dumbledore veient la cara que feien - en Voldemort estava casat. Com podeu suposar, quan la nova senyora Riddle es va assabentar de la mort del seu marit va sortir a buscar-te Roger però com que no et va trobar doncs es va quedar amagada fins fa prop d'un any que va morir. I és per això que tant tu com en Harry heu pogut tornar a viure al vostre món, el món dels bruixots.

Llavors va entrar Madame Pomfrey que portava unes medicines per en Roger.

- Hauria de prendre's aquestes pastilles i dormir una mica senyor Uterga - va dir la infermera.

- Poppy, crec - va explicar en Dumbledore - que ja podeu anomenar al Roger pel seu nom real. Roger Joseph Potter. Si, Joseph és pel teu avi Joseph Evans, pare de la Lil y.

                        &nb sp;       .··..··..··..··..··..··..··.

En Roger es va estar a la infermeria de l'escola durant les dues últimes setmanes del curs però no van ser gens avorrides. En Ron i l'Hermione el venien a veure molt sovint, i fins i tot, en Hagrid, tot content de que en Roger conegués ja la seva història.

Però el que més il·lusió feia a en Roger es les hores que passava amb en Harry planejant el seu futur. En Roger tenia ben clar que en Harry i ell anirien a viure junts, el problema era saber on. Un dia però en Dumbledore els va donar la solució.

- Al Cau del Godric encara hi ha la casa dels vostres pares, aquella on havíeu viscut quan éreu petits. Ha estat reformada per a que pugui ser habitada novament.

- Vull que en Harry visqui amb mi Albus - va dir en Roger -. No el vull fer tornar a casa aquells fastigosos muggles dels Dursley.

- Oh, i tant que si - va exclamar en Dumbledore -. Ja m'ho havia pensat que ho voldries. Haure de fer alguns retocs, però... - va remugar en Dumbledore per a que en Roger no el sentís.

- Deies res Albus?

- No res - i en Dumbledore va canviar ràpidament de tema -. Avui és el sopar de final de curs i Madame Pomfrey m'ha dit que podràs baixar al sopar. Així que ara ja pots aixecar-te d'aquest llit i anar a vestir-te pel sopar.

En Roger no va esperar a que li tornessin a repetir, feia una setmana que s'estava en aquell llit i es moria de ganes de sortir a fora del castell. Així que va córrer cap a la seva habitació, abans però va anar a la mussoleria a veure en Whisp, que el trobava a faltar més que a res.

Quan va tornar cap a la seva habitació al costat de la Biblioteca es va trobar amb una sorpresa. En Harry estava assegut al sofà de la saleta, sol, sense els seus dos amics.

- Ei, hola Harry! - va dir en Roger en to alegre. De seguida però es va donar que en Harry feia una cara mustia. - Que et passa noi? Pensava que estaries més conten ara que s'acaba el curs.

- Bé... si... - va dir en Harry pausadament -. Però es que jo no volia saber si podria venir a viure amb tu.

En Roger es va quedar parat, mirant el Harry amb els ulls oberts com a taronges. En Harry va aixecar el cap i veient en Roger va dir:

- Bé, ho havia d'intentar - va dir en Harry. I dit això es va aixecar i es va dirigir cap a la porta.

- Ep! - va dir en Roger agafa'n en Harry pel braç a mig camí de la porta - Es pot saber on vas noiet. Pensava que t'havia quedat clar que tu vindries a viure amb mi. En Dumbledore m'ha dit que ens han arreglat la casa al Cau del Godric.

Immediatament la cara del Harry va canviar i va abraçar en Roger molt fort. En Roger el va abraçar també.

Tots dos junts van baixar cap al Gran Saló per a sopar, però quina sorpresa va ser la d'en Roger quan va veure qui estava parlant amb l'Hermione. Com era possible que ella estigues allà? Com és que coneixia a l'Hermione? Qui coneixia a qui?

- Que et passa? - va dir en Harry mirant en Roger - Que has vist un fantasma?

- Harry, - va dir en Roger com a resposta- tu coneixes la noia que parla amb l'Hermione?

- Crec que és una cosina seva. Per que?

- Doncs, per que... jo la conec a aquesta noia! Des de que jo tenia 8 anys.

Llavors l'Hermione els va veure i els va assenyalar. La noia que parlava amb ella es va girar i es va mirar en Roger amb un somriure mentre s'anaven apropant.

- Mònica Esteve - va dir en Roger somrient. - Et mataré!

- No - va dir ella. - Soc la Mònica Granger. I a partir d'ara, professora Granger. Donaré les classes de Transfiguració ara que...

La Mònica va deixar la frase inacabada en veure la cara del Roger i li va fer una abraçada. Després van deixar el Harry i l'Hermione amb el Ron que acabava d'arribar i es van dirigir cap a la taula de professors.

- Bé, crec que et dec una explicació -va dir la Mònica mentre seien a taula.

- Doncs si.

- Doncs resulta que el meu pare és germà del pare de l'Hermione. I vam anar a viure a Piera perque tu havia anat a viure-hi amb la teva familia muggle. Nosaltres, bé jo no, els meus pares, estaven per a vigilar-te.

- Ves qui ho havia de dir, el senyor de les antenes sap fer màgia! - va dir en Roger referint-se al pare de la Mònica - Doncs crec que el teu pare es podria fer amic del pare del Ron. És un afeccionat a les coses dels muggles.

- Bé, es que el meu pare treballa amb ell al Departament - va dir la Mònica amb un somriure.

- Ja veig que m'hauras d'explicar moltes coses. Però primer de tot... - en Roger es va girar i va agafar en Harry per l'espatlla -. Et presento el meu germanet, en Harry.

- Molt de gust Harry - va dir la Mònica- . Ja coneixes a la meva cosineta, l'Hermione. Ella m'ha parlat molt de tu.

- Ella coneixia tota la història? - va dir en Harry mirant l'Hermione.

- Oh no, no... Ella no sabia res de tot això.

- I esclar que no - va respondre l'Hermione en to d'ofesa-. Tu hauria explicat tot Harry, o si més no a en Roger.

Quan van quedar tots entesos es van dirigir cap a la taula a sopar i mentre estaven sopant la Mònica va poder explicar moltes coses a en Roger. Però ell tampoc no es va quedar callat. Desprès que la Mònica i expliques com l'havien estat vigilant i en Roger li va explicar totel que havia viscut des d'aquell fatidic dia de juliol en que en Hagrid va picar al balcó de casa la seva àvia.

La Mònica segurament estava assabentada de tot allò però es va escoltar en Roger molt atentament preguntant i exclamant-se quan tocava.

De seguida que van acabar de sopar es van haver de despedir de la Mònica, doncs ella havia de tornar cap a casa amb els seus pares. En Roger va acompanyar els nois fins a la Sala Comuna de Gryffindor i un cop allà es va mirar els tres estudiants.

- Demà a la tarda surt el Hogwarts Express, així que pel matí haureu de recollir tot l'equipatge. Abans de marxar però vull que passeu a dir-me àdeu pel despatx. - va dir en Roger -.  Bé, Harry a tu t'espero amb equipatge inclos, demà mateix ja podrem anar a casa. A la nostra casa.

Així que en Roger es va despedir dels nois i es va dirigir cap al seu dormitori. Efectivament demà marxarien a casa. A casa seva. En Harry i ell sols viurien tots aquells anys que Voldemort els havia pres, encara que mai podrien recuperar els seus pares.

******

Doncs aquí el teniu, amb no se quants mesos de retard, el final del meu primer fanfic. Espero que us hagi agradat i sino doncs es mala sort perque heu perdut un temps precios llegint-lo.


Llegit 999 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarCostaEnviat el 17/02/2007 a les 21:22:49
    #14253

    Jajajajajaja hem perdut un temps preciós llegint-lo? Nah que està molt bé!!! xDD Una part d'ell ja me l'havies ensenyat però el final està molt bé! A part que ja era hora que pengessis el final!! Ens tenies abandonats! xD
    I a una cosa que ara et preguntaré... no la posaré aquí per si aixeco preguntes tontes... xDDD
    I avui ja no em surten parides... les he gastades totes buscant un títol per mi... xDD



  • AvatarApropinquetEnviat el 17/02/2007 a les 21:43:36
    #14257

     Mònica Esteve - va dir en Roger somrient. - Et mataré!

    xDDDDDDDdd ajjajaja el voldy casat jajajajajajja xDDDD ajajajaj xDDDDDD pute Gògeg xDDDDD

    aix. deu meu... cada dia estem pitjor xD inga vaic a llegir el capi que has posat despres, que encara nose que és




  • AvatarMoni.GrangerEnviat el 18/02/2007 a les 22:34:22
    #14271

    Mira que has trigat XDD, pero ja l'havia llegit, encara que has allargat el final ;P

    Doncs crec que el teu pare es podria fer amic del pare del Ron. És un afeccionat a les coses dels muggles.

    Si si ferien bone migues XD. Bueno pues res que ma encantat i et comento pq mobligues ja et val XD. Q no home q no mobligues q ja ho volia fer pero q amb tant de temps lliure he volgut fer tantes coses que no he donat a l'avast XD.
    Que dit que ja no sapigues
    - Mònica Esteve - va dir en Roger somrient. - Et mataré!, quan mu vaig llegir el primer com em vaig partir tant, genial, nomes faltava que mi possesis a mi XD.
    Va anem a refrescar la memoria amb l'altre i posar coment aixi no et podras queixar ;P.



  • AvatarGranger_sellésEnviat el 19/02/2007 a les 20:48:56
    #14276He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols

    ei, per fi l'ultim capitol!!!! guau, hs tardat molt xDD pero el capi esta molt bé, val la pena ;D

    percert, no m'imagino en Voldemort casat juazz......  no me limagino a l'altar xDDD

    bé, llastima que sigui l'ultim capitol... aish -.-

    *siaaau*! ;D



  • AvatarFinalpotterEnviat el 02/03/2007 a les 01:17:29
    #14336He escrit 1 fanfics amb un total de 21 capítols

    Acabes sabent-ho tot, amb un germà que t'havia "reconegut" i no t'havia dit res, tornant a casa als papis i et retrobes amb una tal Mònica (de què em sona aquest nom...). En Voldemort casat i amb una dona que l'estimava ho trobo molt parida però en fi... Congratulations! Ja l'has matada.

    PD: M'ho vaig llegir quan el dia que la vas publicar però no vaig pensar en deixar un comentari...



  • AvatarullalEnviat el 27/08/2009 a les 22:36:39
    #19336He escrit 1 fanfics amb un total de 10 capítols

    ei és genial de lo millor que he llegit per aqui