11 anys muggles - 10- preparatius amb un xic de màgia
AvatarEscrit per Granger_sellés
Enviat el dia 16/01/2007 a les 22:17:35
Última modificació 16/01/2007 a les 22:17:35
Tots els capítols de 11 anys muggles
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


10- preparatius amb un xic de màgia

Hola! Continuo el capi! I moltíssimes gràcies a tots! Aquest capi no m’agrada gaire, peró en fi ;D

 

 

L’Hermione els hi volia dir les gràcies de tot cor, però el paper groguenc amb aquelles frases escrites, l’hi va cridar més l’ atenció.

-Sandy..... què significa això?

-Doncs mira, vol dir;

 

Que la fortuna governi els teus dies

la pau visqui en el teu cor

i les estrelles cuidin de tu

 

-Què bonic.... – va sospirar l’Hermy.

-Està escrit amb llengua èlfica. – va explicar-li en Zack. – aquestes 3 frases, són una salutació per ells. És com nosaltres, els humans què diguem; Hola! Com estàs? ; doncs ells diuen això.

-És molt llarg.... – va comentar l’Hermione.

-Es que els elfs...- va començar la Sandy. – adoren la natura, i tracten bé a tothom. Són immortals, i quan parles amb ells, sembla que parlis amb Dèu....Són tranquils, pacífics.... i són bellíssims.... – va acabar dient la Sandy, amb un sospir d’aquells típis de quan estàs enamorada d’algú que està com un tren, per parlar clar. (NA: Zac Efrooon!)

Amb aquell comentari de bellíssims, en Zack es va decebre.

-A més, -va continuar la Sandy.- diuen això, i tot seguit es fiquen els dos dits davant dels llavis, fent una petita reverència. – va imitar el que acabava d’explicar.

L’Hermione no sabia què dir. Al final va dir gràcies, els hi va fer dos petons. Es van quedar en silenci, fins que va dir:

-M’encanta la màgia.

 

 

 

L’endemà.

La Sandy es va despertar, i el primer que va pensar, era què demà era el seu casament, i encara no havien prepara’t res. Se li va fer un nus a la gola, o en aquest cas, l’estómac.

 Després, també va pensar, que era bruixa, per tant que els preparatius serien fàcils de preparar.

Va mirar cap a en Zack. No hi era.

La Sandy es va aixecar, i en sortir de l’habitació el va trobar.

-Sorpresa! – li va cridar.

-Què passa?

-He comprat els vestits per....demà... – va dir, tot vergonyós.

-Què? Com? Aviam? Gràcies! – estava ben esverada.

Els hi va ensenyar. El seu era el típic l’esmoquing [NA: es diu així..? xD] de sempre, què portava tothom, d’un color negre perfecte, i bonic.

El vestit de la Sandy, era el més bonic que havia vist mai.

Era un vestit blanc, com casi bé tots, però el seu era maquíssim, era....especial.

Amb tela platejada, dibuixava la forma d’un fènix. [què pesada que sóc amb els fènixs....però m’encanten ;)]

El ram de flors, feien el color de l’arc de Sant Martí, i la seva diadema anava amb unes flors que li feien conjunt amb el vestit. Era preciós, i va dir:

-Moltes gràcies Zack! – i li va fer un dolç petó.

En Zack es va quedar parat. Mai s’hauria pensat que se li tiraria per fer-li un petó en aquell moment. Però la va contestar amb un somriure i dient-li:

-De res, dona, de res... – estava tot cofoi. [NA: Què maco ell! xDD]

Al cap d’una estona, en Zack li va dir:

-No és gran cosa....comparat amb el regal que et podria fer un dels teus “bellísims” elfs.... – li va dir, incòmode.

-Eing? – la Sandy no sabia pas a què venia allò. I li va dir; - Tu ets més guapo que un elf.

I amb això en Zack ja es va quedar content [NA: Sembla un gosset....xDD ara hauria de remenar la cua! Ha, ha]

 

Van anar tirant cap a la sala d’estar, on van trobar l’Hermione, i els seus pares, disposats per ajudar-los.

-Bé, per on comencem?

-Doncs... – va començar la Sandy... – les invitacions ja estàn fetes.... les vam fer fa una setmana, perdó per no dir-vos res. [NA: perdoneu-me a mi també...xD]

-Podriem començar per decorar l’esglèsia... – va dir l’Hermy- perquè quedi una mica més...presentable i bonic!

-D’acord! – van dir tots.

Se’n van anar a l’església, i el mossèn els hi va deixar per fer el casament l’endemà, i els hi va donar permís per decorar-ho una mica, amb la condició que després ho recollissin l’endemà.

-Quina sort que hem tingut! – va dir l’Hermy, mentre posava unes floretes a les puntes dels bancs.

-Sí.... – li va contestar la Sandy, mentre també posava floretes.

-Escolta Sandy.... això de posar floretes d’una en una és una mica... aviam com ho diria-.... avorrit? – va fe runa cara divertida.

-Sí, tens raó. – va acceptar. – però que vols què fem?

-Màgia. – va dir directament sense embuts l’Hermy.

-Estaria bé.... però hi ha un mossèn muggle a aquí, i no ho podem fer... pensa amb el cap, siusplau.

-I si l’entretinc? – va dir, ansiosa.

La Sandy no va dir res. Primer va pensar. En veure la cara de la seva neboda, no es va poder aguantar, i la seva resposta va ser;

-D’acord.

L’Hermy, se’n va anar cap al mossèn, mentre la Sandy li explicava l’idea de l’Hermione a en Zack. Ell, hi va estar d’acord, perquè també s’estava avorrint.

-Senyor Mossèn.... – li va dir l’Hermione.

-Sí? – es va girar. – Hola maca, què Déu et beneeixi.

-Igualment senyor. 

-I bè... crec que em volies dir alguna cosa, no?

-Oi tant... – li va dir.

-Digues maca, digues.

-Es que veurà sóc petita... i hi ha coses què vull saber del Nostre Senyor, i no arribo a entendre... –  la veritat, es que no sabia gran cosa, i a part de distreure el mossèn, aprendria coses noves.

-Oi tant que ets petita, bonica. – va dir amb un somriure. – Diga’m els dubtes que tens, i jo te’ls respondré.

-Moltes gràcies. Aviam, primer de tot, l’església és la casa de Déu?

-Sí, així és. – es va sorprendre de saber parlar tant bé.

-Però, Nostre Senyor no podria anar també a altre llocs, en ves de quedar-se tot el dia a l’esglèsia? El món és molt gran, i bonic, la naturalesa és divina. Tot això no ho pot pas veure dintre l’església. – l’Hermy, primer va pensar que havia dit una cosa ridícula, però en veure el que li va contestar el mossèn, es va adonar que no ho era tant.

-Senyoreta, Déu ja ha vist totes aquestes coses, i és més, les ha creat ell. Ara què descansi en pau en la seva casa d’harmonia.

Es va quedar glaçada. No sabia què dir. Però ella volia tant sí com no fer màgia, per tant, que s’havia d’inventar un nou pla.

-Té raó.... aviam tinc més dubtes.

-Digues.

- Després de la mort hi ha vida? – no tenia res a veure amb el tema, però es que s’havia quedat sense idees.

-Depén. – va dir tot misteriós el mossèn. El va mirar als ulls, i el cor li va fer un salt. Va trobar en aquell mossèn alguna cosa...especial. Una cosa que desencaixava de la seva vida de muggle. Podia ser que coneixés la màgia?

 

El mossens se’n va anar, i encara no l’havia pogut fer fora. De “souvenir” a mes a més, s’havia emportat un misteri.

 

-He vist com li feies preguntes. – li va dir en Zack, apareixent-li per darrera. – eren interessants, però no servien per fer-lo fora, com has pogut descobrir. Per tant, que deixem a mi.

-I què faràs? – va voler saber l’Hermy.

-Deixe’m presentar-te les bombes fètides màgiques, construïdes per fer bromes als muggles.

-I en què consisteix? Quina diferència tenen?

-Aquest tipus de bombes, només fan pudor per els muggles. Els mags no oloren res, i és una gran sort, per què això f amés pudor que un burro en estiu.

-Zack, no sé si t’enrecordes, però els meus pares són muggles.

-És veritat.... tenim 2 opcions. La primera; què es posin màscara. Sí, sí aquelles verdes rares, estrambòtiques. No exagero. I la segona es que s’en vagin a casa o a qualsevol altre lloc.

-Em quedo amb la segona. – va dir l’Hermione. – els hi vaig a dir.

I això va fer. Els pares se’n van anar, i després en Zack, va venir amb la mà plena de bombes fètides a matar.

-Zack... – va dir la Sandy. – avisarem al mossèn, o no?

-Jo havia pensat que no.... – va dir, amb la cara divertida.

-En fi, ell ja té cames per córrer...- va acabar dient la Sandy.

-D’acord, atenció que tiro;

TREEEES

DOOOOS

UUUUUN

 

Pam! Pum! Poff! PinyaUU! Buagh!

 

Tres segons després, van veure al mossen corrent com un esperitat, amb el nas tapat amb les mans, i cridant;

“ENS ATACA SATANÀS!!!!”

 

-Pobre home.... – va dir la Sandy.

-Deixem-nos de lamentacions! A treballar! – va cridar en Zack.

Va agafar la vareta. La Sandy va fer igual.

 

-Estàvem posant floretes al banc, no?

-Sí! – va contestar una Hermione emocionada.

La Sandy va dir un encanteri molt estrany, i totes les flors van començar a volar.

Sortien totes disparades, una de la qual, va anar a parar a la boca d’en Zack, i se la va empassar.

-Puagh! – va escopir, mig ennuegat. – Vigila per on tires!

L’Hermione i la Sandy s’estaven fent un fart de riure.

-Ara em toca a mi! – els hi va llençar un munt de flors a tort i a dret. Una, anava tant forta, que sense vulguer va trencar tots els ciris que hi havia en una part de l’església. Tots van sortir volant.

-UI! – en Zack va córrer a reparar-los amb el sortilegi reparo.

-Millor que comencem a  fer feina de debò. – va dir la Sandy, i va col·locar les flors bé.

 

Després d’acabar-ho de decorar tot amb màgia, però sense fer el mico, se’n van anar.

A fora, van trobar el mossèn ben pàl·lid. Semblava mort.

-Zac, aquestes bombes fètides són tant fortes? – li va preguntar l’Hermy, espantada.

-No! Fan pudor, però no tant.... – i adreçant-se al mossen li va preguntar;  - senyor, es troba bé?

-Sí, sí.... ja heu decorat l’església? M’hauria agradat ajudar-vos, però feia una pudor terrible.

-Té raó, em pregunto de què venia aquell ferum. – va dir en Zack, mentint.

Bam. Aquells ulls.... ressaltaven. L’Hermione el mirava fixament. Tenia alguna cosa que no era del tot normal.

-Bé, ja ens veurem demà. – va dir la Sandy.

-Em temo que no. – va respondre el mossèn.

-Quin és el motiu?

-Perquè ara mateix us mataré. – va respondre.

Es van quedar parats, no sabien que fer. Què? Com? Com podia ser? Qui era aquell home?

El mossèn, en veure’ls tan petrificats, va començar a riure.

-Ha,ha,ha,ha,ha! Era broma! Que Déu em perdoni, no em podia contenir.... ha,ha,ha.

-UUff, quin espant....

-Però és veritat que demà no podré venir.

-Per què? I siusplau, ara no faci bromes.

-És que... tinc un problema.. un problema... emm... peludet..- va acabar dient.- em sap greu, perquè els casaments em fan feliç. Ja vindrà un nou substitut, que serà mon germà, que em vol ocupar el lloc.

-Bé, en fi, adéu! – es van despedir.

 

 

La Sandy i en Zack se’n van anar a dormir, tot emocionats, pel que passaria l’endemà. No podien dormir de l’emoció.

Mentrestant l’Hermione, s’estava posant a dintre el llit. Es va adormir a l’acte.

“Torno a estar somiant...?” es preguntava. –“clar....com sempre....”

En el seu somni, apareixia una casa. Una casa bastant gran. Va entrar-hi.

“Quin somni més estrany.....” anava pensant.

Quan va entrar, es va trobar el rebedor, amb el penja-roba ple de jaquetes.

Va girar cantonada, i es va trobar les escales, més un armari bastant petit a sota. En comptes de pujar les escales, se’n va anar cap al saló. Un senyor gran, estava mirant la televisió, mentre una altre senyora, molt prima, rentava els plats.

“ A quina casa m’he ficat ara jo....?” – deia el seu eco, en el somni.

Va pujar les escales. Estava volant, no es veia els peus. Semblava un fantasma.

En arribar al pis de dalt, va trobar-hi 4 portes. Una era el lavabo, una altre era una habitació, que devia ser dels senyors d’allà a baix. A una altre, estava plena de joguines, dolços, i tot estava malendreçat.

 Va entrar a la última, i es va espantar. Va veure-hi un nen dormint que li era molt familiar. En efecte, era aquell nen que s’havia trobat aquell dia, abans de caure per les clavegueres. Com es deia? L’Hermione no se’n recordava.

Se’n va anar, i va baixar les escales de nou. Va tornar a investigar.

“Però quina mena de somni és aquest..? Per què estic a la casa d’aquell parell que em vaig trobar l’altre dia..?”

Sense ser-ne conscient, va obrir la porta de l’armari de sota les escales.

“Un armari... què interessant...” – es va dir, amb to sarcàstic.

El va obrir, i va veure un nen molt petit, que semblava de la seva edat, i estava dormint.

“Com? Un nen dintre un armari, dormint? Què és això...? qui és aquest nen?”

Es va acostar a ell. Tenia una cara petitona, i un floc de cabells negres li sortien del cap. Semblava un nen normal, però li va veure una cicatriu al front.


Llegit 1128 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarGranger_sellés 188 comentaris16/01/2007 a les 22:18:44
#14044Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

Hola  a tothom! perdo per haver trigat tant, es que el putu ordinador, qu eno funcionava... ¬¬'

en fi, que ja ens hem fet amics, i ha tornat a estar bé, i com afavor, m'ha dit que em podria penjar el capi, però amb la cindicio que de tant en tant el netegi de cookies xDDD




juditcarbo Anònim17/01/2007 a les 17:34:59
#14046Encara no he escrit cap fanfiction

esta molt be segueix aviat!!!




Avatarbeta14 26 comentaris17/01/2007 a les 18:57:13
#14047Encara no he escrit cap fanfiction

m'encanta!! pro l'hermy fa por amb tots aquest somnis tan xungus...XD n em facis cas k avui stic paranoica! Continua aviat!!




hermi13 59 comentaris18/01/2007 a les 20:17:05
#14050Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

eis¡¡ weno wapixima k esta molt be¡¡ pero yo vui k es casin jjjaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa xd...a veure¡ akest cura te batuda l'olla ( jaja com u diuen a la meva clase xd... expresions de una clase "rebelde ")i si deu no li perdones¿? weno k pasaria eee xd( estic batuda l'olla xd )

weno anem a dir la veritzt del capi : esta molt be, ma agradat , el cura tambe ( que ddeu em perdoni xd ...) els decorats tambe, els vestits i els somnis tambeeeeeeeeee xd

CONTINUA AVIAT¡




AvatarYate 36 comentaris18/01/2007 a les 20:33:17
#14051Encara no he escrit cap fanfiction

eiis! mlt xulu el capi!et perdonem el retard xD...sta mol b, continua aviat, plisss




Avatarginny_winky 32 comentaris18/01/2007 a les 22:03:51
#14055Encara no he escrit cap fanfiction

esta de conya el teu ff!!!

oo! la hermy a conegut en Harry Potter!!!! xDDD   a veure si es casen demà!  continua aviat =)




AvatarSamanta 96 comentaris24/02/2007 a les 20:02:54
#14306Tinc 1 fanfictions i un total de 10 capítols

Esta molt be.

La salutació elfica surt a Eragon i Eldest oi??

Bueno que t' ha quedat molt be tot aixó.




Avatarginny loovegod 314 comentaris29/03/2009 a les 20:10:18
#18478Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

k wai!!!!

es genial la fic!