11 anys muggles - 7- l'endemà
AvatarEscrit per Granger_sellés
Enviat el dia 26/12/2006 a les 23:51:29
Última modificació 26/12/2006 a les 23:56:04
Tots els capítols de 11 anys muggles
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


7- l'endemà

L’endemà al matí, quan en Zack es va despertar, el primer que va fer és pensar. El que havia passat la nit anterior.....Havia sigut horrible. S’en va enrecordar que li va fer un malefici Imperdonable a la Sandy. I també es va enrecordar que li havia demanat per casar-se i ella havia acceptat. Allò el va animar, es va aixecar, i s’en va anar cap a l’habitació de l’Hermy.

Eren les 9 del matí, i quan va entrar-hi, totes dos dormien abraçades. Va decidir deixar-les amb pau, i anar a fer un volt tot sol, a la fresca del matí.

Al cap d’1 hora, la Sandy es va despertar, per l’olor a torrades que venia de la cuina. Es va trobar, abraçant a l’Hermione, que continuava dormint. Va estar a allà més estona, fins que al cap de 10 minuts, ella també es va despertar.

-Hola Sandy....-va dir amb veu adormida.

-Bon dia, maca!

En aquell moment la panxa de l’Hermione va fer aquell típic sorollet de gana. [xD com jo ara mateix....]

-Au va, anem a esmorzar.

Quan van arribar a la cuina, l’Hermy va anar a esmorzar directament, però la Sandy, va anar a l’habitació d’invitats, on hi hauria d’haver-hi en Zack, però no l va trobar.

-Anna, que saps on és en Zack? – li va preguntar.

-mmm...No. Per què?

-Per què, no està a l’habitació. – estava preocupada.

-Deu haver anat a fer un volt. Avui fa molt bon dia. Au va menja, i després intenta’l trobar. – li va servir torrades amb mantega i melmelada.

“Té raó.” va pensar “Ja el trucaré pel mòbil, més tard”

En Zack, tornava cap a casa, fins que va sentir el mòbil.

-Digui? – va contestar.

“-Sóc, jo, la Sandy!-“

-Hola Sandy!

“-On estàs? Estàs bé? Es que estic preocupada per tu. On has anat? No te trobat al llit i m’he espantat.....-“

-Tranquil·la Sandy, que estic bé, no cal que et preocupis. He anat a fer un volt.

“-Uf, d’acord...-“

-Ara tornava cap a casa. Ja ens veurem.

“-Sí, d’acord. Adeu, fins ara!-“

Pobre Sandy. Un altre cop l’havia fet preocupar. Sempre li feia passar unes coses....!

Quan va arribar, i va tocar el timbre, va ser l’Hermione qui el va obrir.

-Hola Zack!

-Hola Hermy!

Va entrar, i s’en va anar amb la Sandy, que estava mirant la tele.

-Zack!, -va exclamar la Sandy, en veure que s’assentava al seu costat.

-Hola Sandy.

-M’havia espantat! Venia al llit i no t’he vist! Uff, sort que estàs bé.

El va abraçar.

-Si, si...

En Zack, es trobava estrany. I en aquell moment no es recordava per què.

Mentre pensava, la Sandy se’l mirava, i l’Hermy s’acostava cap a ells amb un got de llet. Es va assentar al sofà, va ficar el canal que li agradava, i va començar a beure la llet.

-Zack.... anem a dalt? – li va dir la Sandy. Volia parlar amb ell.  [NA: ja sabeu, de la que es va liar a la nit]

-D’acord.

La Sandy, el va haver d’agafar de la mà perquè s’aixequés. En Zack anava pensant la qüestió de perquè es trobés tant malament.

Van anar a l’habitació de l’Hermy, com per costum.

-Escolta Zack... Si estas preocupat per el que va passar ahir...emm... – no s’havia com dir-li.

Bang! Ara s’en va enrecordar! Es sentia malament per el que va passar ahir a la nit. Per això havia anat a fer un volt , per desvetllar-se

-Si !!! estic preocupat!! – tot d’una va cridar. – més ben dit, estic trist, i enfadat amb mi mateix!! Et vaig fer un malefici Crucio !!! quan no ho podria haver fet!! L’únic que treus de mi és patir i patir. Podríem ser feliços però NO! Quan estàs amb mi, o t’has d’amagar, o et fan mal, o et faig jo mal, o, o.... – va pensar – no ho sé! Segur que ara em vols deixar......i ho entenc!!!!!!!!!!

I s’en va anar, enfadat, trist, moix, depriment, i en fi, tots els sentiments dolents.

La Sandy es va quedar allà, palplantada. Ella no el volia deixar! Mai de la vida! I encara menys quan li havia demanat per casar-si.

Va baixar les escales, per veure on anava.

Quan va ser a baix, no el va veure.

-Hermy, i en Zack? – li va preguntar.

L’Hermione continuava mirant la tele, i li va contestar.

-         Se n’ha tornat a anar. I t’ha deixat alguna cosa sobre la taula, que m’ha dit que t’ho digués.

-         I què és? – li va preguntar encuriosida la Sandy.

-         N’idea.

La Sandy va anar a mirar. I quan ho va veure es va quedar de pedra. Era la capsa de l’anell de casament, amb l’anell a dintre.

No podia ser. S’havia emprenyat tant?

Va córrer a cercar-lo.

Al cap d’una hora i mitja de córrer per el poble, el va veure, en el mateix lloc on li havia demanat per casar-si, i on l’havien atacat els Cavallers de la Mort.

Va acostar-si a poc a poc, però es va aturar. Potser, si la veia, se n’aniria corrent. Però anava errada, per què quan se li va acostar, i es va assentar al seu costat, la va mirar, però no va dir res.

-Quin dia més maco, no? – va dir la Sandy. [la típica frase de quan no saps que dir ¬¬’] Després, ella va mirar als núvols, i va veure que l’havia dinyat. Feia un temps horrible.

En Zack no se n’havia adonat. Per ell el temps que fes en aquell moment, li era igual.

-Escolta Zack, jo... – va començar a dir-li la Sandy.

-Deixa-ho córrer, ja sé que vols dir.

-No. No saps que vull dir.

En Zack es va quedar parat de la manera que li havia dit el NO.

-Aviam.... No és culpa teva! Si t’hi va obligar aquella harpia, que volies fer-hi?

Allò el va reconfortar.

-Però porta molts perills........ estar amb mi....

-I a mi què? Els perills.... buagh! Tots dos els podem superar, i fotrel’si una patada al cul.

En Zack va riure.

-Així m’agrada! Que riguis! Quan tu ets feliç, jo també soc feliç, i quan tu estàs trist jo també.

-Per tant que....has estat molt trista avui, no?

-Oi tant...... – li va fer un petó al front.

L’Hermy els estava espiant. Ella ja sabia tot el que havia passat la nit anterior. Ho havia tingut en un somni. Era un privilegi seu. Podia veure el futur amb els somnis! Ella es creia que era adivina. Però les adivines, predeien el futur de l’altre gent, i ella només el seu, o pels del seu voltant.

La Sandy i en Zack, es van quedar allà, palplantats sense fer res, només mirant el riu, una mitja hora [NA: quin aburriment.... dish]

Al final, en Zack, bastant modest, li va preguntar:

-Has trobat l’anell... a sobre la taula...?

-Si.... – s’en va enrecordar, i es va entristir.

-Perdona.... emm.... et vols continuar casant amb mi...?

-Clar que sí! No sé ni per què ho preguntes!

-Escolta, havia decidit que ens podríem casar....dos dies després de l’aniversari de l’Hermy.

-D’acord! – el va abraçar. – això ho tenies planejat des de fa temps, no?

Silenci. Fins que va dir:

-Sí.

-Oh Zack!!!! – se li va tirar a sobre, amb una gran abraçada. Al final, es van desenganxar i li va dir: - Ets el millor!

-Això li diras a molta gent – va dir, modest. Estava vermell.

-Doncs.... a l’Hermy.... i a tu, i ja està.

Un altre cop silenci. I així es van quedar.

L’Hermione, en veure que tornaven a estar quiets, va decidir anar a fer un volt. Tothom la mirava, per què era molt petita, i anava sense ningú. I es que encara no tenia ni un any. Els faria al cap d’un mes o per allà.

Anava caminant pel poble, mentre mirava botigues. Botigues de llibres, de roba, d’animals... en fi, coses normals. Quan veuria botigues de màgia? Uff...encara faltava molt....

Però potser el temps passaria ràpid.

Es clar, que els 11 anys abans d’anar-hi, hauria d’anar a la guarderia, i començar en un col·legi.

Quina mandra! Ella només volia anar a Hogwarts.

Per què després, faria amics, i els hauria de deixar. Però així és la vida. A vegades s’han d’acceptar les coses tal com són.

Va veure un nen de la seva edat, però molt més gras, que li deia a la seva mare, que era un sac d’ossos.

-Mama. Compre’m allò! – li deia amb to imperatiu. L’Hermy va quedar parada. Com podia ser que un nen tan petit sàpigues parlar tant malament a la seva mare? Ella parlava molt per la seva edat, però no d’aquella manera.

-No fill....ho sento tant!!! – i li va fer 4 petons. – et compraré 3 juguets més  després d’acord? Incloent-hi aquest, es clar ! Pobre fill meu....

-Però el vull ara!!!!!!!!!!!!!!! – i va començar a picar a la seva mare. L’Hermione s’estava morint de riure.

-Fillet meu....espera. Ara l’encarreguem, anem a buscar diners a casa, i te’l compro. I després en comprarem 3 més! I els triaràs tu, d’acord?

-Au va espavila, anem! – el nen semblava petit, però tenia un vocabulari molt groller. Era molt gras, i es notava que no l’havien ensenyat prou modals. De gran, seria d’una banda de nazis, o de qualsevol gamberros com aquests. “ quina sort que no m’hagin educat així...” va pensar l’Hermione.

Va veure com entraven a la botiga, i l’encarregaven. Després, van sortir de la botiga com un coet per anar a buscar els diners.

L’Hermione no es va moure. D’aquí poc tornarien amb els diners. Es va esperar. Quin nen més maleducat! Volia veure més d’aquella família tan... curiosa?

Al cap d’un quart d’hora, venien corrents com bojos. Van entrar a la botiga, i van sortir amb un scalextric més gran que la mare, el ninot de l’spider-man, que havia dit el nen des del principi, i dos paquets més, molt grans que no els va poder distingir.

I mira que no era Nadal....L’Hermione es va imaginar els regals que tindria el nen aquell per Nadal....uff....i per el seu aniversari? Tota la casa plena! 50 o 60 regals! Milers!

L’Hermione, va continuar imaginant-se coses impossibles, fins que va sentir que el nen gras li deia una cosa a la seva mare....

Una cosa, que li va fer fer un salt al cor.

-Mama, i a en Harry Potter no li comprem res, no?

-Clar que no, fillet meu! Aquesta púrria no es mereix res! I....siusplau reietó... no li diguis Potter... no diguis mai aquest cognom... m’avergonyeix...digali Harry. NO! Més ben dit, no diguis res d’ell, d’acord?

-I per què he de complir ordres teves, tonta? [NA: carai, quin nen...dish]

-Perdona, rei......... però faràs això per la teva mare? Perdona’m...[NA: i quina mare....dish]

-D’acord. Però només si em compres aquell robosapiens.

-D’acord reietó! – se li va tirar als braços, i li van caure llàgrimes. – ets tan bon nen....[NA: ja, segur.....¬¬’]

“Aquests son els seus pares? “ va pensar l’Hermy. Però es va treure aquesta idea del cap, perquè els seus pares havien mort. “ Deu ser la família amb qui està....pobre nen...perquè no es queda amb Albus Dumbledore?”

Aquells dos, van entrar a una botiga, i van comprar l’homosapiens.

-Vinga va, mama!!!!!!! Arribem a casa! Vull veure com balla!

-I a mi, m’ho deixaràs veure, reietó?

-No.   – li va dir, secament.

I mare i fill s’en van anar. [NA: la petúnia i en Dudley....bff, quin parell....xD]

L’Hermy, va decidir tornar a casa.

Quan anava tirant, com que anava mirant el terra quan caminava, tota pensativa, va xocar amb algú.

Anava a dir perdó, però no va poguer acabar la paraula. [NA: va dir: per-... i s’ha quedat clavada....]

Havia xocat amb un nen, que tenia la cara plena de pigues, amb el cabell pel-roig, i que anava agafat de la mà amb la seva mare, que també era pel-roja, i estava embarassada. [de la Ginny, je,je.]

El va mirar, i es trobar amb aquells ulls de mel.

-Pedona. – no tenia el vocabulari com ella, això estava clar.

-No...no-no passa res. – era en Ron! El veia! Era més petits que al seu somni, però havia de ser ell. Volia preguntar-li si era ell, però no s’atrevia.

Els seus ulls de mel......la tornaven boja. En Ron de petit la va mirar, i en la seva ment de nen de menys d’un any, va pensar que era guapa. I l’Hermione pensava això d’ell des de feia temps. Allà estava el seu futur amor...

*************************************************

Granger_sellés

(bones festes*)


Llegit 1195 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhermi_evans 45 comentaris27/12/2006 a les 08:25:02
#13790Tinc 1 fanfictions i un total de 5 capítols

oeoeoe. L' esperava ja se que soc una pesada pk sempre dic el mataix però es k m' agrada realment molt.

Està molt cuntinua aviat.




Avatarhermi_evans 45 comentaris27/12/2006 a les 08:35:06
#13791Tinc 1 fanfictions i un total de 5 capítols

m' agrada més a partir del final udley la pertunia el ron i sa mare.

Torno a preguntar el mateix, que continuara a hogwarts o no??




Avatarralau 49 comentaris27/12/2006 a les 12:10:48
#13792Encara no he escrit cap fanfiction

esta molt be continua rapid!!! ^^

po una cosa, la hermione es un any mes gran k el harry i el ron no?xo entra al mateix curs xk cumpleix els anys a mitjans de setembre i per entrar han de tenir 11...

po k esta molt bee!!! n_n

no triguis gairee




AvatarGranger_sellés 188 comentaris27/12/2006 a les 14:24:17
#13793Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

aviam, torno a cumentar! (esque me fa ilusio xDD)

hermi_evans : doncs la veritat es que nuse si continuara per Hogwarts o no =S potser fare un ff diferent, amb un altre titol, i tot pero sera la continuacio dakest. Nuse xDD

ralau: es un any mes gran? =S mmm, crec que ho he ficat be, no? ueno, si esta l'edat fikada malament, o algu axi, PERDONEUME! esque no sempre m'enrecordo de els detalls que he ficat en capitols anteriors.... =S XD




hermi13 59 comentaris27/12/2006 a les 22:23:55
#13800Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

wenas wapixima¡¡

weno et cumente per compromis ;P ( e que consti k era broma , k a mi m'encanta comentar¡¡)

tu ja saps k ESTAR SUPER MEGA HIPER BE ( et sona la frase xd :P)

i k em dona = k sigui aki o aun atra ff pero tens k seguir la vida de l'hermi a hogwarts k si no m'obligaras a k u fagi yo xd

l dudley es veu k es = tant de gran com de petit i que te una  mare molt ximpleta o k vol mimar molt i yo li dic : potter, potter potter xd k es cansi del nom de sentiro¡¡ ( ANADA d'olla, k consti...; suposu las consekensies de les vacancessss xdxdxd e pero k no les treguin k si no no tindria anadas de les meves...ni desconecxi0o de servei per no estudiar ) en fi millor k pari ya no?

a i k ma encantat el final k buniccc¡¡¡ es genial¡¡¡ esta super be''¡¡ i esmolt 'monu' aixo i k em faria molta grasi de veure al ron de petit




hermi13 59 comentaris27/12/2006 a les 22:25:17
#13801Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

me pasat amb el comewntari? xd poerdoneume si us marejeu k es el k me esta  pasant a mi de veurel xd




hermy potter 49 comentaris28/12/2006 a les 11:18:57
#13803Encara no he escrit cap fanfiction

k romantic el final esta mol b kontinua plis




AvatarLUN@ 194 comentaris30/12/2006 a les 13:12:32
#13840Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Olé, olé! Final feliç amb el tema S&Z, de moment!! Un capi molt maco, de veritat (em repeteixo més que l'all...però no estic inspirada per inventar res...xD) Per fi! Primera trovada Hermy i Ron!! Aix...segueix aviat prexiosa!




juditcarbo Anònim30/12/2006 a les 15:20:55
#13841Encara no he escrit cap fanfiction

esta molt be(com tots els altres capitols)

Abera si tots son tan llargs com aket!!




AvatarYate 36 comentaris31/12/2006 a les 17:48:53
#13849Encara no he escrit cap fanfiction

hola, wapa. no he comentat als altres capis, xke mels he lleit tots d'una tirada i ÉS GENIAL




anna_llopin 10 comentaris31/12/2006 a les 18:30:16
#13850Encara no he escrit cap fanfiction

k macu cuntinua aviat esta molt be




Avatarginny loovegod 314 comentaris29/03/2009 a les 18:21:18
#18475Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

uooooo! k monu el final!!!

puff quin parell el dudleió i la petunia... a mi tampoc m'agradaria k m'eduquessin així!

wenu dew!

           ;            &n bsp;             ;    *laura*