Escrit per Luna_20Enviat el dia 17/11/2006 a les 20:31:27
Última modificació 17/11/2006 a les 20:31:27
Tots els capítols de Nova generació a Hogwarts
Pròxim capítol >
Bueno, ja veureu que el primer capítol no és gran cosa, però els pròxims milloren. Ja se sap que les introduccions són una mica rares. Bé, no m’enrotllo més i comenceu a llegir.
Era el primer dia a Hogwarts per ella, la filla dels Potter. Ella, qui havia d’acabar la feina que el seu pare mai va poder finalitzar.
Ella era Lily Potter Lovegood.
Tenia els cabells rossos i llisos com la seva mare i mantenia els ulls verds de la seva avia paterna i del seu pare. Era primeta i baixeta, i tenia la pell molt blanca.
Quan el seu pare va sortir de Hogwarts eren temps molt difícils. En Ron i l’Hermione el van ajudar fins al final dels seus dies a combatre Voldemort, juntament amb la Luna i la Ginny, amb la última havia estat sortint durant cinc anys. Per sort o per desgràcia van veure que no podien continuar junts. S’estimaven?, potser sí, però no van aguantar a la mateixa casa més d’un mes i mig. Es van separar i van refer les seves vides, cadascú per el seu camí. La petita Weasley es va casar amb en Seamus Finnigan i en Harry va trobar l’amor de la seva vida en la Luna Lovegood. Amb ella va tenir una filla. Des de ven petita van ensenyar-li tot el que sabien per si havia d’acabar la seva feina. El mateix van fer l’Hermione i en Ron amb el seu fillet Mike. Quan ja gairebé havien vençut a Voldemort, després de trobar el sisè Horicreus. En Harry va haver d’afrontar-se a Voldemort tot sol i ara pateix una malaltia incurable que l’ha deixat tetraplegic i no li permet moure ni les cames ni els braços ni el torç.
& nbsp; &nbs p; & nbsp; * * * * * * * * * * * * * * * * * *
La Lily s'havia despertat molt nerviosa, a tres quarts de set ja rondava per casa. Estava revisant que tingués tot el material que havien comprat la setmana anterior a la Ronda d'Allà estigués apunt dins el bagul.
- &nbs p; A veure: plomes, el llibre de transfiguració, el de defensa contra les forces del mal, el d’encanteris..., i el de pocions?, a, és aquí sobre la taula.
Va continuar revisant les coses, es va fer el llit va donar menjar a la Kelly, l’òliva, i va baixar a esmorzar. Allà va trobar la mare donant menjar al pare i els hi va fer un petó.
- &nbs p; Bon dia reina de casa- va dir-li en Harry- preparada per el primer dia a l’escola Hogwarts?
- &nbs p; Estic una mica nerviosa, però crec que podré arribar al tren. – va contestar-li – Per cert mare, com anirem a l’estació?
- &nbs p; Amb el Nitrèpid Bus Lily.- contestar la mare – No és pas el primer cop que l’utilitzes oi?
- &nbs p; No mare, a casa d’en Mike hi vaig molts cops amb el Nitrèpid.
- &nbs p; Segur que el teu primer cop no va ser tan desastros com el meu, em va apareixer el bus allà de cop i jo ni tan sols sabia que l’havia cridat. – explicar en Harry.
- &nbs p; Buf!, quina aventura pare!
- &nbs p; I, tan. Ah!- exclamar en Harry- i doneu records al Stan Senspagà. És un vell amic, l’ajudant del conductor.
- &nbs p; Vinga Lily, comença a esmorzar, no voldras perdre el tren?
- &nbs p; Clar que no mare, ara mateix hi vaig.
Quan va acabar d’esmorzar va baixar el bagul i es va despedir del pare.
- &nbs p; Adéu pare.
- &nbs p; Adéu petita Lily (a en Harry li encatava anomenar així a la seva filla).
- &nbs p; Em fa pena no veure’t fins d’aquí a tres mesos, però no et preocupis que no t’aborriràs, t’escriuré i t’explicaré tot el que passa a Hogwarts.
- &nbs p; No pateixis per mi, segur que a Hogwarts hi fas molts amics.
- &nbs p; Va marxem que en Ron i l’Hermione ja ens deuen estar esperant amb en Mike –digué la Luna.
- &nbs p; Tens raó. –va dir en Harry i dirigint-se a la seva filla digué- Fes-me un petó.
La Lily ho va fer així, va agafar l’equipatge i va anar cap a la porta.
- &nbs p; Cuidat!- va exclamar avans de sortir.
- &nbs p; Gràcies filla.
Va sortir amb la mare i van cridar al Nitrèpid Bus.
Així va començar el seu primer dia.
& nbsp; &nbs p; & nbsp; * * * * * * * * * * * * * * * * * *
A l’altre banda de Londres un altre nen també tenia atacs de nerviosisme, en Mike Weasley Granger. Era un nen pèl-roig com son pare i tenia el cabell arrissat, era prim i alt. Ell és el millor amic de la Lily
En Mike estava nerviós, però s’entretenia amb qualsevol cosa, badava al esmorzar, llegia la revista TOTQuiddich… El seu pare estava llegint el Periòdic Profètic i la seva mare els hi donava presa.
- &nbs p; Va Mike, avança o perdràs el HogwartsExpress. Amb una vegada que li passes al teu pare i al Harry ja en vam tenir prou.
- &nbs p; Amor, ja saps que no va ser culpa nostra!
- &nbs p; Prou vegades que m’ho has explicat- li contestà l’Hermione- però dona pressa al teu fill.
- &nbs p; Si mare, ja acabo.- digué en Mike.
- &nbs p; Au Ron vés baixant el bagul, mentrestan.
- &nbs p; Si quan acabi de llegir el que ha passat al departament de bruixijustícia. Ah, Mike!, ja saps que els Tornados han perdut oi?
- &nbs p; I tant pare, no saps lo content que estic.
- &nbs p; Si home, tu entreten-lo. Va Mike vés a rentarte les dents.
Quan ho van tenir tot recollit, després de sis o set pujades i baixades d’en Mike a la seva havitació a buscar el menjar del Bitte, el seu gat,el llibre d’herbologia, la revista de TOTQuiddich de la semana anterior i no sé quantes coses més, van sortir de casa i van demanar el Nitrèpid Bus.
& nbsp; &nbs p; & nbsp; * * * * * * * * * * * * * * * * * *
La Luna i la Lily van ser les primeres de pujar al Nitrèpid, la Lily va estar una estona parlant amb el Stan després de donar-li l’encarrec del seu pare.
- &nbs p; Hola Lily!
- &nbs p; Bon dia Stan, el meu pare m’ha donat records per tu.
- &nbs p; Gràziez, el teu pare éz un dels millorz bruzots de tot el món, no zé zi zupera en Dumbledore, però… Perquè tu zaps qui era en Dumbledore oi?- preguntà el Stan.
- &nbs p; I tan! El pare sempre me’n parla, diu que és el millor bruixot de tots els temps, diu que va ser un gran mestre per ell.
- &nbs p; Té raó, va zer un gran eczemple per totz nozaltrez!- exclamar l’Stan.- Mira, enz acaben de cridar dez de la ronda Zwaton. Hi pazarem avanz d’arribar a l’estazió perquè enz bé de paz.
- &nbs p; Mare aquí hi viu en Mike oi?
- &nbs p; Sí, a veure si són ells?, ja podria ser.
Així va ser, en Ron, l’Hermione i en Mike van pujar al bus.
- &nbs p; Bon dia Stan, cap a l’estació siusplau, és el primer dia d’en Mike a Hogwarts sap.- digué l’Hermione.
- &nbs p; Oh!, donz no éz l’únic alumne de primer curz que portem avui.
- &nbs p; Hola Lily!- va excalmar en Mike- quan de temps!
- &nbs p; Bon dia Luna, quina sorpresa!, ja pensavem que ens esperarieu a l’estació.- va dir en Ron.
- &nbs p; Mama, mama, la Lily i ja pujem capo a dalt que ens hem d’explicar moltes coses.
- &nbs p; D’acord, però penseu que no trigarem gaire a arribar a l’estació - va contestar-li l’Hermione.
I van pujar al pis de dalt i van seure darrere de tot, que era el seu lloc preferit, tot xerran del seu estiu, bé, explican-so tot amb més detall, perquè l’estiu ja se l’havien explicat a les mil i una cartes que s’havien escrit.
- &nbs p; És veritat el que em vas explicar, de debò el teu tiet Charlie et va deixar tocar el drac contra el que havia lluitat el meu pare en el torneig dels tres bruixots?- va preguntar-li la Lily al seu amic.
- &nbs p; I tan, va ser molt impresionant, ara ja estava en baixa forma perquè és bastant vell però encara era igual de gran, era immens, però ja me’l imagino fa uns anys, s’ha de ser molt valent, fort i intel·ligent, per encarar’s’hi.
- &nbs p; Pel que m’ha explicat el meu pare, els teus el van ajudar molt en aquell torneig. Eren molt amics.
- &nbs p; Hi encara ho són, s’ho passaven de conya a Hogwarts.
- &nbs p; Espero que nosaltres també.- va dir en Mike amb cara d’il·luisionat- Per cert, no vas tenir por quan vas entrar en aquell castell de Transilvania?, diuen que hi ha molts vampirs!
- &nbs p; Home al principi me’n va fer una mica de por, però com que el nostre guia era un vampir i m’hi vaig fer molt amiga, els altres ja no em feien tanta por, la veritat és que són molt simpàtics!
Van estar parlant durant un quart d’hora fins que el Stan els va cridar perquè baixessin, ja havien arribat a l’estació.
- &nbs p; Vinga noiz, cap baiz!- els hi va dir el senyor Senspagà.- Ezpero que hagin gaudit del trazecte, qualzevòl cop que nezezitin el noztre zervei…
- &nbs p; Aixequin la vareta ven amunt i en uns instants tindrà el Nitrèpid Bus davant seu.- van dir en Mike i la Lily a l’hora.
- &nbs p; Es que ja ens sabem el discurs de memòria, no cal que el repeteixi sempre.- va replicar en Mike.
- &nbs p; Gràzies noi, la veritat éz que ja eztava una mica canzat de dir zempre el mateiz.
- &nbs p; Adéu Stan, fins un altre- aquest cop era la Luna.
- &nbs p; Adéu a tots, noiz, zegur que uz ho pazeu molt bé a Hogwartz!
- Adéu i gràcies- van dir la resta.
Primer de tot vull demanar-li perdó a l’ÒLIVA. La veritat és que jo no havia llegit el teu FF (ara sí, està super bé!). M’imaginava que algú més escriuria o hauria escrit sobre la vida dels fills igual que molta gent escriu sobre els rondadors.
He hagut de deixar el Harry tetraplègic perquè la Lily pogués continuar l’aventura i pogués demanar consell al seu pare.
Doncs a llegir!!
P.D.: Ho sento per haver trigat tant a penjar el FF...
Quan van arribar al Kings Cross, es van dirigir a la tercera columna d’entre l’andana 9 i la10. En Mike i la Lily mai havien travessat aquella paret i els hi feia una mica de por i impressió. Primer van passar la Luna i la Lily, després en Ron amb el Mike i finalment la Hermione amb la Kelly i en Bitte, que eren el més escandalós.
Quan estaven a dins de l’andana 9 i ¾ van veure aquell tren escarlata preciós. Hogwarts Express, posava a la part davantera:
- &nbs p; Wow! És impressionant!- Digué en Mike.
- &nbs p; Ja ho pots ven dir.- respongué la Lily.
- &nbs p; Quants records oi Hermi...- Va dir en Ron per enfadar a la seva dona.
- &nbs p; Sí, però no cal que em recordis precisament els que no m’agraden.
- &nbs p; Va, pugeu, que està a punt de marxar!- els va dir la Luna.
- &nbs p; Adéu mare, cuideu-vos tu i el pare també, ajuda’l de part meva!!
- &nbs p; Així ho faré preciosa.
- &nbs p; Adéu pares!!- digué en Ron.
- &nbs p; Adéu fill, portat bé.
- &nbs p; Us escriurem molt i us explicarem tot el que passa.
Van trobar un compartiment buit i s’hi van asseure. Al cap d’una estona va entrar dos nois molt guapos. Un era negre i tenia el cabell arrissat. L’altre era molt pàl·lid, tenia el cabell ros i llis.
- &nbs p; Hola, podem seure amb vosaltres?
- &nbs p; Es clar, com us dieu?- va preguntar curiosa la Lily en veure el seu físic (ja ens entenem oi...XDXD).
- &nbs p; Jo em dic Dean Thomas, com el meu pare, ell és mag i la meva mare muggle. (Ja us podeu imaginar qui és...)
- &nbs p; Jo sóc en Rupert, els meus pares són mags però no vull tenir res a veure amb ells. (Una mena de Sírius Black)
- &nbs p; Perquè no?- va preguntar-li la Lily.
- &nbs p; És una família molt dolenta, de sang pura, diuen ells, suposo que quan us digui el nom ja sabreu perquè.
- &nbs p; I quina família és?- va preguntar-li la Lily.
- &nbs p; De debò voleu que us ho digui? És la família Malfoy.
- &nbs p; Ah!- va cridar en Mike.- Els meus pares me n’han parlat molt, la gent diu que serveixen al senyor del mal!
- &nbs p; Sí, ara que ja sabeu qui sóc, us vull demanar que no em digueu mai més per el meu cognom. Jo no sóc com ells ni ho vull ser.
- &nbs p; Es clar, com tu vulguis.- van dir-li.
- &nbs p; I vosaltres com us dieu?- els hi va preguntar en Dean.
- &nbs p; Jo sóc la Lily Potter.
- &nbs p; De veritat?- li van dir tots dos alhora- No m’ho puc creure!
- &nbs p; Així ja sabeu qui és el meu pare, oi?
- &nbs p; Com vols que no ho sapiguem . Ha estat un dels millors bruixots de tots els temps!!- Va dir-li en Dean entusiasmat.- el meu pare havia anat al mateix curs i residència que el teu. Diu que és molt bon tio.
- &nbs p; I tu qui ets?- va preguntar en Rupert.
- &nbs p; Em dic Mike Weasley.
- &nbs p; Ets fill del Ron Weasley?
- &nbs p; Sí, i de la Hermione Granger, no li queien gaire bé al teu pare oi?
- &nbs p; No gens, però per les coses que m’ha explicat el meu pare amb la seva malícia he entès que són gent super legal. (Ja m’he cansat de parlar tant formalment, aviso que estic començant a treure la meva vena artística de debò!! XDXD)
En aquell moment va entrar al compartiment una noia amb els cabells molt foscos.
- &nbs p; Jo de vosaltres em començaria a posar les capes, estem apunt d’arribar. (L’escena ja surt en algun lloc oi? XDXD) M’ho ha dit la meva germana que és el quart cop que bé amb aquest tren. Ah!, em dic Laia Roure.
Ho va dir tan ràpid que semblava que no respires. Es van quedar tots al·lucinant.
- &nbs p; A, a... És veritat, vinga nois espavileu a canviar-vos.- els hi va dir la Lily.- Hola Laia, jo em dic Lily Potter.
- &nbs p; A sí?, els meus pares jugaven al equip de quiddich amb el teu. Ara són grans jugadors dels Chudley Cannons.
- &nbs p; No em diguis que ets la filla del Marc Roure i l’Angelina Johnson?- va dir el Mike al·lucinant.- Estic en un somni! Són els millors jugadors del món! Els he de veure!...
- &nbs p; Tranquil Mike!- l’estàs atabalant, -va dir la Lily per fer-lo callar- només sentir les paraules Chudley Cannons se li’n va la bola.
- &nbs p; Mireu, el gran castell de Hogwarts!- va dir en Dean.
- &nbs p; Wow...!!
Van baixar del tren i van veure a un senyor molt gran al principi de l’andana que cridava als de primer. En Mike i la Lily van pensar que era en Hagrid, aquell professor de qui havien parlat tant els seus pares però...
- &nbs p; Hola, tu deus ser en Hagrid oi?- va preguntar la Lily.
- &nbs p; No preciosa, en Hagrid és el meu pare, jo sóc en Grep, el seu fill. (Ja os pensàveu que seria el seu germà oi? XDXD. Ho vaig pensar, però era massa gran.)
- &nbs p; I de qui és fill vostè?- aquest cop era en Rupert.
- &nbs p; Del Hagrid, com ja os he explicat, i de la famosa Madame Maxime.
- &nbs p; És la que ha tret un musical ara fa poc oi?- va preguntar en Dean,- el meu pare m’hi va portar, en sap molt!
- &nbs p; Gràcies noi, ja li diré.- es va girar cap al grup i va cridar- Els de primer travessaran el llac en barca. Puguin en grups de cinc.
La Lily i en Mike es van posar amb els tres amics que havien fet al vagó. Van anar per el mig del llac admirant la preciositat del castell.
Quan van arribar al castell en Grep els deixar al vestíbul amb una dona llarga i prima com un secall (com diria el meu avi).
- &nbs p; Bona nit i benvinguts a Hogwarts- va començar dient- sóc la professora Ficks. El banquet d’inici de trimestre començarà de seguida, però abans de seure al Gran Saló, els distribuiran en residències. La cerimònia de distribució és molt important perquè, mentre siguin aquí, els companys de residència seran com la seva família. Aniran a classe amb ells, estaran junts al dormitori, i passaran el seu temps lliure a la sala comuna.
Hi ha quatre residències, que es diuen Gryffindor, Hufflepuff, Ravenclaw i Slytherin. Cada una té una història pròpia molt digna , i totes han donat bruixes i bruixots excepcionals. A Hogwarts , els seus triomfs donaran punts a la seva residència, però si trenquen les normes, la seva residència perdrà punts. Al final de curs, la residència que té més punts guanya la copa Interresidències, que és un gran honor. Espero que tots siguin un gran orgull per la residència que els toqui, sigui quina sigui.
La cerimònia de distribució tindrà lloc d’aquí a uns minuts davant de tota l’escola. Els suggereixo que s’arreglin tant com els sigui possible mentre esperen.
Tornaré quan tot estigui a punt, si us plau comportin-se mentre espero.
En aquell moment es va fer un murmuri general. Tothom es preocupava de saber a quina residència aniria.
- &nbs p; Mike, tu aniràs a Griffindor oi?- va preguntar la Lily un pèl espantada.
- &nbs p; Crec que si, els meus pares hi van anar. Perquè ho dius així, que et passa res?
- &nbs p; I si no ens posen a la mateixa residència?, el meu pare va ser un Griffy però la meva mare va estar a Ravencalw.
- &nbs p; És veritat, però en el partits de quiddich sempre animava als de Griffindor, jo crec sincerament que aniràs a Griffindor, en tens l’esperit.
- &nbs p; Si tu ho dius...
- &nbs p; Nois, estava pensant..., tota la meva família ha anat a Slitherin, jo no vull que em posin amb tota aquella gent que practica màgia negre des dels dos anys!- va exclamar en Rupert.
- &nbs p; No et preocupis- el va calmar la Lily- diuen que si ho desitges amb cor i ànima et posen on diu el teu cor.
- &nbs p; Tu creus?...
- &nbs p; Es clar, encara que siguis un Malfoy per fora et trien per el que tens a dins.
- &nbs p; Calleu que arriba la Ficks!
Que us ha agradat? Digueu la veritat eeeee!
Gràcies per la idea del rondadors Apropinquet, em sembla que faré algo semblant.
sara M Anònim Enviat el 17/11/2006 a les 22:53:41 #13283 Encara no he m'he registrat! M´ha agradat molt, continua la història que promet molt !!!
ivi_potter Enviat el 18/11/2006 a les 13:58:09 #13294 He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols esta mb!! continua jejej!
Granger_sellés Enviat el 27/12/2006 a les 15:13:44 #13795 He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols esta molt guayyy!!!!!!!!!!!!!! mnkanta! genial! es genial es Maped, MAPED! (xDD paridaa)
massa_hpifriends.com Enviat el 04/09/2007 a les 23:40:11 #15682 He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols quina ff tan xul·la!! a que sóc original??
No ara en serio. Està molt ben escrita, però... on és la fill/a de la Parvati i el fill/a de la Lavender??
lizzzy Enviat el 17/10/2008 a les 13:10:13 #17642 jeje kina gracia la següent generacio!! sta mbb d debo :D a i no m'espera aixo d'un fill dels malfoy!! jaja