La Rancúnia d'una Serp - - Quart Capítol: La tornada
AvatarEscrit per calis
Enviat el dia 24/02/2004 a les 11:35 pm
Última modificació 24/02/2004 a les 11:35 pm
Tots els capítols de La Rancúnia d'una Serp
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


- Quart Capítol: La tornada

Durant l'estiu vaig estar preparant tot el material necessari per al meu sisè curs a Hogwarts incloent el material addicional que necessitaria per heure-me-les amb els dos valents de Gryffindor. Però un altre pensament també ocupava el meu cap. Compartiria tot l'any amb la Lily. I el pitjor de tot, m'agradava la idea.

En tornar a l'escola vaig concentrar-me en la meva venjança. No podia fallar. Vaig posar-me a treballar en la poció que necessitava. Necessitava un lloc on barrejar els ingredients i consultant els meus companys de residència em van informar de l'existència d'una sala on el Rosier, l'ésser més fastigós i pervertit de tot Hogwarts al moment, portava les seves preses: nenes 3 anys més petites, per "intimar", segons ell deia... Allà establiria el meu laboratori.

Només caldria un glop. A més la poció tenia un gust refrescant que aportava benestar; o almenys, això deia el llibre. També deia que només caldria recitar en veu alta l'efecte psicològic desitjat i després la poció seria totalment efectiva.

Mentrestant les classes de Pocions van començar. Això si, sempre mantenint distàncies i en silenci, si no era necessari parlar.
I mica en mica, el meu pla s'anava gestant. Vaig descobrir que aquells quatre es passejaven cada nit per les cuines del castell a buscar beguda i menjar. No em va ser gaire difícil convèncer els elfs domèstics per que els donessin la meva poció i uns pastissets banyats en somnífer de vetlla (producte que fa que el que l'ingereix s'aixequi mitja hora més tard del que té establert)als dos implicats.
La data estava decidida: El matí de Halloween. La tarda abans, quan el líquid de color aiguamarina començava a tornar-se translúcid vaig dir els paraules. Tot llest. Ho vaig portar a les cuines i els elfs se'n van encarregar. Black i Potter segur que no us pensàveu que aquella beguda tan fresca i deliciosa us deixaria en ridícul davant de tota l'escola.

El matí del dia D, tot anava sobre rodes, El Llopin i el Babbaw ja eren esmorzant i els altres dos devien dormir. Mentre assaboria un éclair de crema es van sentir crits i rialles de noies prop de les portes del saló. El meu moment era proper.
De seguida es van veure dos caps negre, dues cares mig adormides i, tal com havia pensat i per alegria de les noies: dos cossos nus i bé, el que penjava també va semblar ser del seu grat.

La gent cridava, els assenyalava i per sorpresa meva ells no s'adonaven de res. Fins deu minuts més tard quan van començar a adonar-se que estaven totalment despullats i van pujar corrents cap als seu dormitori.

- No se per què- va dir-me una veu a l'orella- però dedueixo que hi tens alguna cosa a veure...
- Qui? Jo? no em facis riure Lucius - vaig dir dissimuladament però sense esborrar el somriure de la meva cara -. Per què ho dius?
- Tens cara de satisfacció.


Crítiques, comentaris, dubtes...Mentre algú em faci cas tot és benvingut !


Llegit 1513 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)