James Potter & Co. - Capítol 5: per fí junts!
AvatarEscrit per Laieta
Enviat el dia 07/10/2006 a les 21:18:21
Última modificació 07/10/2006 a les 21:18:21
Tots els capítols de James Potter & Co.
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 5: per fí junts!

Eiss! em sap molt greu no haver pogut escriure abans, però mireu, he tingut exàmens, colònies i m'he posat malalta! bé, només esperar que us agradi! ^^

 ****************************************** ******************************

La Lily, desprès de veure com la Petúnia marxava de la seva habitació amb cara de pomes agres i sense entendre res, va decidir enviar una carta al James explicant-li tot el que havia passat.

 

            Estimat James:

He tingut una d'aquells baralles familiars, la meva germana ha llegit la carta que em vas enviar, i s'han assabentat de que ens volem veure aquesta nit, però la cosa és més greu, ja que jo els havia mentit dient que aquesta nit havia quedat amb la Susan. No se com m'ho faré per veure't però crec que el millor seria aparetre a Hosmeade, que et sembla?

Respon-me aviat,

Amb amor

Lily

Després de veure com el mussol s'allunyava per l'horitzó va creure convenient anar a parlar amb els seus pares per arreglar el problema que havien tingut tot i que ella estava molt dolguda.

Així que va baixar les escales en direcció a la sala d'estar on hi havien els seus pares mirant les noticies per televisió.

 

- Pares, he de parlar un moment amb vosaltres del que ha passat abans - digué ella - ja sé que no us agrada que surti amb el James, però heu d'acceptar que volem viure junts, o almenys que volem veuren's!!

 

El seu pare, com la majoria de vegades, estava embadalit mirant el futbol que començaven desprès dels esports i no estava atent a la conversa que acabava d'iniciar la Lily. Per contra, la seva mare mirava a la Lily amb una cara de "hay-madre- que-se-me-ha-vuelto-loca-la-niña".

 

Tot seguit la seva mare va dir amb un toc de dolçor:

 

- Lily, ets molt jove encara per sortir amb nois i menys anar a viure junts, pensa que jo i el teu pare vam començar a sortir junts als 22 anys i .... Digue-li tu, reiet, potser la fas canviar d'opinió.

 

El seu pare que només tenia els ulls per al futbol, de cop va dir amb un sobresalt:

 

- GOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOL!!!!!!!!!!!

- Pare!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!- la Lily indignada va marxar a la seva habitació veient que no hi podia fer res.

Quan va arribar a l'habitació va veure que ja venia el mussol d'en James:

 

Estimada Lily;

Em va bé lo de Hosmeade, ens veiem allà,  ok?

Petons,

James

La Lily en llegir allò va somriure i va estar una estona per l'habitació fins que la seva mare la va cridar a sopar.

La taula estava en silenci, la Lily feia cara d'enfadada, i el pare de la Lily, com que ningú deia res va decidir posar-se a llegir el diari. La seva mare estava molt tibada, i la Petúnia feia cara de rallada, quan de sobte s'aixeca de la cadira i diu:

- Bé, m'en vaig, he quedat amb unes amigues...

- Com? Petúnia, no m'en havies dit res!- va dir la seva mare

- Bé, són les noies de l'institut-  va dir la Petúnia després de posar cara d'angelet, tot i que la Lily estava segura de que la seva germana estava mentint. Segurament, la Petúnia havia quedat amb un tal Vernon, però no els hi volia dir als pares.

La Lily va fer un sospir i va dir amb un to sec:

 

- M'en vaig a dormir.

 

Es va aixecar, va pujar a l'habitació i es va arreglar per quedar amb en James. Com que feia molt temps que no el veia (bé, de fet uns 5 dies, però per ella era una eternitat) es va posar una faldilla bastant curteta molt mona, una brusa i la capa de viatge. Es va fer un monyo alt i es va posar colorete. Quan va estar a punt va desaparetre cap a Hosmeade.

Es va trobar al carrer principal, va pujar un tros fins a l'alçada de les tres escombres i allà s'hi va trobar en James. Va correr cap a ell a fer-li una gran abraçada acompanyada d'un petó ben llarg. En James, sobresaltat per l'arribada de la Lily però molt content (de cop li havia pujat el color a la cara) li va dir:

- Com estàs Lily?

- mira... estic mica trista per això de la meva família... no em paro de barallar amb els meus pares i amb ma germana...- va dir ella sincerament.

En James la va abraçar i els dos van posar-se a passejar en direcció a Ca l'Alfred. Quan quedaven ells dos sols a Hosmeade, normalment anaven a passejar pels afores. Quan eren quasibé a Ca l'Alfred es van aturar i van seure en un banc. La Lily no va poguer amagar com es sentia, i de cop es va posar molt trista;

- Lily...!- va dir en James.

- ai... es que no sé que em passa... - deia ella que li van començar a caure llàgrimes per la galta (una mica Xo Xang, nop? Jeje) es que no sé perque... perquè els meus pares... no poden acceptar que jo surti amb un noi i... i ens hem barallat i...

En James la va abraçar encara més fort i li va donar unes paraules de consol:

- Au va... Lily... no passarà res... el que compte és que ara estem junts...

I van estar una estoneta així, la Lily plorant (li havia agafat un d'aquells sofocos adolescents, que plores però no saps ben bé perque...) i en James consolant-la i abraçant-la fins que la Lily, ja contenta i animada per les paraules del seu estimat, i en James van decidir anar a prendre alguna cosa al saló de te de la senyora flamet, ja que no tenien ganes d'anar a les tres escombres i trobar-se gent... més aviat tenien ganes d'estar l'un amb l'altre.

------------------------------------------------ ----------------------------------------------------------

Quan era la mitjanit passada, van decidir que era hora d'anar cap a casa;

- Lily, què et sembla si quedem demà a les tres escombres? És dimecres i hi haurà discoteca, vindran tota la colla, incluïda la Susan, què et sembla?

- Perfecte!- deia la Lily en to animat.

Quan estàven a punt de marxar, la Lily es va girar i li va dr al James:

- escolta James...

- sip?

. que t'estimo mooltíssim!

Llavors es van despedir amb un petó molt tendre, després de que en James l'haguñés consolat, a la Lily ja no se li feia tamt feixuc tornar a casa, tot i que no sabia el que l'esperava...

------------------------------------------------ ----------------------------------------------------------

La Lily va aparètrer a la seva habitació i es va endur un espant de mort quan va veure a la seva mare dreta al mig de l'habitació. Estava callada i sense dir res, la qual cosa encara feia més por que si s'hagués posat a cridar. La Liy, sense saber que fer també va callar. Van estar uns 2 minuts callades fins que la mare de la Lily va dir en un to que volia semblar tranquil però que era tot el contrari:

- Saps com ens has fet patir?

La Lily no sabia que dir, així que es va limitar a callar,

- Jo que venia a fer les paus, a parlar sobre el que havia passat i a reflexionar-hi i resulta que tu ni hi eres! Però que no t'adones de com hem estat patint el teu pare i jo! La veritat! Cap nota, res escrit, cap trucada de telèfon... no sabiem res de tu! Mare meva Lilian la veritat es que et creia ser més responsable! Per÷o has vist quina hora és!! Mare meva com ens has fet patir!! Per÷o es pot saber on erets! Et podria haver passat qualsevol cosa! O es que potser no ho has pansat això, i tampoc has pensat que podriem estar patint per tu... el teu pare al final, cansat desperar se n-ha anat a dormir! No et creia capaç d-aix'

 

L'edemà d'aquell sermó la Lily es va llevar tard, i quan va anar a esmorzar es va trobar al seu pare i a la seva mare a la taula assentats i mirant-la amb cara severa. La Lily sense saber que fer va dir:ç

- Bon dia!

La seva mare va ser la que va contestar:

- Bon dia filla, escolta, ho hem estat parlant el teu pare i jo i hem decidit de que hem d'acceptar la teva situació, que surts amb aquell noi, i que tant per tant, ens agradaria coneixer-lo, ja que- abans de dir el final e la frase va respirar fondo- anireu a viure junts, no?

 

La Lily es va mirar els seus pares i els va dir amb un somriure d'aquells que els seus pares no veien desde feia temps:

- segur que ell no tindrà cap problema en venir a dinar demà, que us sembla?

 

I així que els seus pares li van dir que sí la Lily va pujar corrents a la seva habitació a escriure una carta per en James:

 

James!!!!

M'he endut una gran sorpresa després del sermó d'ahir, resulta que aquest matí quan m'he llevat, els meus pares m'han dit que accepten la nostra situació i que em deixen venir a viure amb tu!!! I a més, volen que vingis demà a dinar!! Què et sembla?

Contesta aviat amor meeu!!! T'estimo!

Petons,

Lily

 

 

En James, que estava a casa seva amb en Sírius, va rebre un mussol de la Lily:

- mira Lladruc! És un mussol de la Lily! A veure com s'acaba aquest lio que té amb la seva família, té explicat que ahir a la nit vam sortir?

En Sírius va mirar-se el seu company, amb car divertida i li va contestar:

- doncs la veritat es que no me n'has dit res!

- òstres noi! Doncs mira, vam quedar a Hosmeade i vam anar passejant fins aquell banc abans d'arribar a ca l'alfred, recordes?

- sip- deia en Sírius impacient.

- doncs resulta que s'em va posar a plorar tio! Li va agafar un d'aquells bajons que els hi agafa a les ties i bé... es va posar a plorar a llagrima viva...

- ajajajaja! I tu que?, consolant-la? Uiii pobreet James...

- Eh! No t'en riguis, que jo m'he l'estimo molt eh? El que passa és que jo en aquestes coses no hi tinc gaire experiència...

En Sírius, que s'estava divertint d'allò més, li va dir de sobte:

- Escolta, i què diu aquesta carta?

- mmm- deia en James mentre la llegia, i de sobte, va parar de cop.

- Què passa?- deia en Sírius rient sense parar

- ehem... res... res, que diu que els seus pares em volen conèixer i que volen que vagi a casa seva a dinar...

- jajajaajajaajajajajajaajajajajaajajajajaaj- en Sírius ja no podia parar de riure.- i què li penses contestar?-

- Bé... suposo que s'enfadarà molt si li dic que no nop?

- No home no...- deia en Sírius en to burleta- segur que s'ho pren de maravella!

- Au va calla! Que tampoc no és tant terrible, no?

- no no... i ara!!!!- en Sírius ja no podia riure més fort.

- Bé, li hauré de contestar que si...

Així doncs, en James li va escriure un << Sí >> darrere de la carta que la Lily li havia enviat i li va donar al mussol.

- Au va James! No facis aquesta cara de pomes agres! Segur que t'ho passes molt bé!!!

************************************************ ************************

L'endemà al matí la Lily es va llevar molt contenta i, quan quasibé era l'hora de dinar, es va anar a arreglar, es va fer una cua alta i esva posar unes arracades llargues. Va baixar i al cap d'uns quants minuts va sentir que trucàven al timbre. La Lily va anar a obrir i allà hi havia en James, que s'havia mudat una mica i anava amb un paquet a la mà.

- James!- va cridar la Lily i va correr a abraçar-lo.- Què portes?

- mmm res, un pastís pel postres...

La Lily va acompanyar al James cap a la sala d'estar, i allà hi havien els seus pares.

- Bon dia senyor Evans, bon dia senyora Evans, encantat de conèixel's.


Llegit 1079 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)