La màgia interior - Un regal per a ella
Escrit per Tasha Dawn
Enviat el dia 25/09/2006 a les 18:48:47
Última modificació 27/09/2006 a les 07:19:43
Tots els capítols de La màgia interior
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Un regal per a ella

 

Capítol 4

Un regal per a ella

 

  ;           -"Antigament no s'usaven varetes, sinó vares" blá... blá... blá. Vaja, açò és molt, molt interessant.

  ;           -D'acord. Què vols, Katrina?

  ;           Katrina va somriure. Estava en el Gran Menjador, em desdejunat, però, atés que era diumenge s'ho estaven prenent amb molta tranquil·litat. En especial Elisa i la seua poma. Portava mitja hora amb la poma en la mà i només li havia donat un mosset, estava massa absorta amb el seu llibre com per a atendre a la poma.

  ;           -Vaja per fi et dignes a llevar els ulls del llibre i parlar-me?

  ;           -M'agrada llegir.

  ;           -No era Sirius, el que t'agradava?

  ;           -Calla.

  ;           -Potser ja no és així, Elisa? Eh, Elisa? Fes-me cas!

  ;           Elisa havia tornat a dirgir la mirada cap a al llibre.

  ;           -Ai, què!

  ;           -Es pot saber què et passa?

  ;           Elisa va sospirar.

  ;           -Res.

  ;           -No et crec. Què tal la classe d'esgrima?

  ;           Elisa no va contestar. Va tornar a perdre la mirada en el llibre.

  ;           -Ahà Què va passar en esgrima?

  ;           -Un Slytehrin em va deixar en ridícul davant d'un meravellós professor.

  ;           -Això mateix! T'agrada el professor!

  ;           Elisa va mirar al seu voltant espantada. Katrina havia parlat més alt del compte. Afortunadament, la majoria de la gent que hi havia allí estava massa endormiscada com per a tindre connectat el radar-xafarder.

  ;           -Primer: parla més baix! -va dir Elisa en un murmuri- i segon: per què tot ha de reduir-se a si m'agrada algú o no?

  ;           -Ja que acordem no avorrir-te amb la meua meravellosa vida personal junt amb Robin, he d'entretindre'm amb algun artefacte amorós.

  ;           -Sento no poder complaure't -va contestar Elisa mordaç.

-Eres molt tancada, Elisa. Has d'exterioritzar més les teues emocions.

-No em vinguis ara amb la psicoanàlisi. Quan et tragues el títol de Psicologia ja parlarem.

-Ho sent, em trauré el títol de bruixa.

-... maruja.

-Estàs hui molt ofensiva, Elisa! No m'agrada res esta actitud.

-Busca't una altra.

-Bé -va dir Katrina alçant-se de colp-. Parlarem quan estigues més tranquil·la i decidisques estar en societat. Perquè, saps? És el tret que distingix més els humans: viure en societat. Quan vullgues tornar a ser humana m'ho dius.

-Katrina...

Katrina ja se n'havia anat corrent. Elisa es va encongir d'espatlles.

Igual que li ve se li'n  va.

Elisa va tornar a centrar-se en el seu llibre. Però estava clar que aquell dia ningú pensava deixar que llegira tranquil·la. Hauria de començar a considerar la idea. D'alçar-se i anar-se'n a la Biblioteca. Quina faena.

-Què lliges? -li va preguntar Sirius assentant-se al seu costat.

-Un llibre.

-De què?

-De màgia.

-I de què va?

Elisa va mirar a Sirius molesta.

-No voldria ser grollera, Sirius, però... per què no et vas a emprenyar a una altra part?

-Necessite la teua ajuda.

-Per a què?

-Per a comprar un regal.

-Un regal? Què se celebra?

-L'aniversari de la meua nóvia.

Elisa va intentar controlar-se i no llençar-li una mirada assassina a Sirius. O, directament llançar-se ella. Bueno, això sonava un poc mal. Millor tornava amb el llibre.

-Demana-se'l a una altra persona.

-Et vull a tu.

Era cosa seua o aquell vull pareixia una altra cosa? No, no havia de traure les coses de lloc. Les coses eren el que eren. Sirius tenia nóvia. Això.

-No puc.

-Has de llegir? -va preguntar Sirius amb cert to sarcàstic.

Elisa es va indignar.

-Doncs sí.

-Vinga, Elisa... si m'ajudes... et donaré una sorpresa.

-No m'agraden les sorpreses.

-Les meues sí.

-Eres un cabut.

-Ho faràs?

-No ho sé.

-Val! -va assentir Sirius com si es tractara d'un sí-. Anem! -va dir Sirius agafant-li la mà perquè s'alçara.

-On?

-A Hogsmeade.

-Com?

-Ja veuràs -va dir Sirius en to enigmàtic.

Elisa no va tindre temps per a reaccionar, Sirius va estirar ella i Elisa no va tindre més remei que tirar la poma, deixar el llibre i seguir-lo.

*          *          *

  ;           Elisa va soltar un esbufec.

  ;           -No has entés res, Sirius.

  ;           Sirius la va mirar amb estranyesa.

  ;           -Explica't.

  ;           -Jo t'he exposat el meu punt de vista. Està clar que la teua nóvia no pot ser igual que jo, per tant hauràs de comentar-me alguna cosa sobre com és ella.

  ;           -Ehh... però el que jo t'he demanat és el teu punt de vista com a xica. No cal saber els seus gustos. Ni tan sols crec que en tinga -va murmurar Sirius per ho abaixe.

  ;           Elisa va arquejar una cella i va mirar interrogativa a Sirius, però no va dir res.

  ;           -Podem entrar en algun lloc, m'estic quedant congelada! -exlcamà Elisa per a desviar l'atenció.

  ;           -Sí, clar, clar -va assentir Sirius ràpidament.

  ;           Van entrar en les Tres Graneres, que es trobava a uns passos. Es van assentar en una de les taules i madam Rosmerta es va acostar a ells.

  ;           -No em van dir que avui fos dia de visita.

  ;           -No... és que els de sèptim curs podem vindre libement -va improvisar Sirius.

  ;           -Oh, en eixe cas... què prendreu?

  ;           -Vinga, jo invite -la va animar Sirius.

  ;           Elisa va negar amb el cap.

  ;           -No gràcies, no vull res.

  ;           -Eh... bueno, jo prendré una cervesa de mantega.

  ;           -Bé.

  ;           Sirius va mirar Elisa, que s'havia quedat embadalida mirant la gent passar pel carrer.

  ;           -Sent, t'has posat molt seriosa. Et passa quelcom?

  ;           Elisa es va tornar cap a Sirius.

  ;           -No. Res. Pensava.

  ;           -En què?

  ;           -Coses -va contestar simplement Elisa.

  ;           Era evident que per aquell camí no anaven enlloc. Sirius li va pessigar el braç.

  ;           -Au! -es va queixar Elisa retirant el braç dolorit. Li va donar una manotada a la jaqueta.

  ;           -Això mateix! Vols guerra!

  ;           -Nonono -va assegurar Elisa ràpidament, mig rient.

  ;           -Això ja està millor. Llavors, vas a dir-me que voldries que et regalaren?

  ;           -A mi un llibre o qualsevol cosa així. Encara que per a mi qualsevol detall val. Sobretot venint d'un nóvio... Però, una xica com la teua segur que voldrà alguna joia. Compra-li una polsera -va dir Elisa al final amb brusquedat.

  ;           -Estàs enfadada.

  ;           -No.

  ;           -Mentixes.

  ;           -I què? Potser hauria d'estar contenta?

  ;           -No ho sé. Això has de decidir-ho tu.

  ;           -Doncs no ho estic. I ni tan sols m'has fet eixa sorpresa.

  ;           -No és per a hui. Si te la donara hui deixaria de ser una sorpresa. Te la donaré un dia que no et l'esperes.

  ;           -Tens més conte que un historiador. Vull tornar a Hogwarts.

  ;           -Però Elisa...

  ;           -Anem-nos-en.

  ;           En aquell moment, arribava madam Rosmerta amb la cervesa de mantega. Elisa es va posar la jaqueta. Sirius la va mirar suplicant assenyalant la cervesa. Elisa el va ignorar i va eixir de les Tres Graneres amb passos llargs. Sirius va pagar la cervesa, se la va beure d'un glop, li van caure xorrant gotes, se les va assecar amb la mànega de la jaqueta i, finalment, va eixir a per Elisa.

  ;           Quan va eixir, la va veure ja prou lluny. Va córrer en la seua busca.

  ;           -Elisa!

  ;           Elisa no es va parar.

  ;           Sirius va avançar un poc més i li va agafar el braç per a parar-la. Elisa no va forcejar i es va quedar mirant el sòl.

  ;           -Dis-me què et passa.

  ;           Elisa no va dir res, i va prosseguir amb els ulls clavats en el sòl.

  ;           -Mira'm.

  ;           Elisa va alçar la vista.

  ;           -Has plorat?

  ;           -Jo mai plore -va mussitar Elisa amb una lleugera tremolor de veu, però amb la mirada nítida i clara.

  ;           -Ho sé. Vas a contar-m'ho?

  ;           -Estic farta, saps? -va murmurar Elisa amb veu quasi inaudible.

  ;           -De què?

  ;           -De vosaltres! De tots vosaltres i els vostres estúpids nóvios i nóvies! És que mai, MAI, sabeu on està el límit?! POTSER DISFRUTEU AMB EL MEU FRACÀS! SÍ! No tinc nóvio! I QUÈ? PER QUÈ HEU D'ESTAR CONSTAMENTEMENT REFREGANT-M'HO PER LA CARA? Sóc freda, i tancada, no patisc amb les vostres paraules! HO SÉ!

  ;           -Elisa, tranqui...

  ;           -DEIXA'M EN PAU!

  ;           Elisa es va desfer de Sirius i va eixir corrent. Sirius va donar una puntada de peu al terra, cabrejat.

 

 


Llegit 1345 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)