Sergent Krauss - (Capítol 4, "Caça de bruixes", 1ª part)
AvatarEscrit per accra
Enviat el dia 16/12/2004 a les 06:26 pm
Última modificació 16/12/2004 a les 06:26 pm
Tots els capítols de Sergent Krauss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capítol 4, "Caça de bruixes", 1ª part)

L'Alan estava deprimit. Portava més de nou mesos investigant sobre bruixeria i no havia estat capaç de trobar res rellevant! Assegut en la mateixa taula de cada dia, al costat de la finestra, en la cafeteria de sempre, bevent l'imbevible cafè i menjant-se una de les pastes eixarreïdes que s'atrevien a servir, no podia evitar caure en la melancolia. Sobretot si el temps acompanyava, com passava avui, que no parava de ploure com si s'hagués d'acabar el món.

-Vol alguna cosa més, senyor Ross?,- va preguntar una jove cambrera, l'única cosa acceptable de tot aquell local.

-No, gràcies, Annie, - va respondre ell amb un somriure dolç, mentre agafava un diari i s'amagava rere ell.

Allí, escoltant com les gotes de pluja colpejaven el vidre de la finestra, fent veure que llegia interessadament la secció d'esports, l'Alan no deixava d'observar el carrer, com un falcó buscant una presa. I justament això era el que feia, disfressat d'inofensiu jubilat que es passava la tarda assegut en una taula solitària d'un bar de mala mort. Encara que amb l'aiguat que estava caient, amb prou feines es distingien les ombres dels transeünts, l'home seguia assegut allí, entossudit a trobar el que buscava. L'endemà l'esperaven la Sofia i els altres, i no desitjava tornar a ser l'únic que no tenia cap informació nova per aportar, com havia passat les últimes sis setmanes.

Havia tingut una gran sort la segona setmana d'investigació. Encara que en aquell moment no treballava i només buscava un lloc per dinar, va oblidar la gana de seguida quan va sentir una dona rondinaire comentar a la seva amiga:

-Maleïts Muggles! Els haurien d'eliminar a tots!!

Per descomptat que l'Alan no va dinar aquell dia. Les va seguir, a una distància prudent, fins un carrer cèntric de Londres i, allí, simplement, les va perdre.

L'home va passejar a munt i avall per aquell carrer tot el que quedava de dia. Va seguir un parell de persones més, d'aspecte estrafolari, però les va perdre totes dues. Sabent que tenia masses anys de pràctica com per cometre aquells errors, i com tots havien desaparegut en la mateixa zona del carrer, entre una tenda de discos i una gran llibreria, l'Alan va arribar a la conclusió que per allí hi havia un lloc màgic amagat.

Per això es passava tot el dia tancat en aquell bar de mala mort, just a l'altra banda del carrer, aixecant-se només de la taula quan veia algú vestit prou estrafolàriament com per ser un bruixot. Però, fins aquell moment, tot l'esforç havia estat inútil. De què dimonis servia saber que per allí a prop hi havia una entrada a un món màgic desconegut, si no era capaç de veure-la?! Es limitava a seguir suposats bruixots fins aquella maleïda zona entre les dues tendes i, allí, simplement desapareixien!

Ho havia intentat tot. Fotografies infraroges, de raigs X, antenes... Fins i tot havia realitzat un vol en helicòpter per sobre la zona per "investigar-ho" des de l'aire. També s'havia colat en les tendes de nit per estudiar a fons la paret que les separava. Una immensa pèrdua de temps! Potser si la Fujiko tenia èxit en la seva investigació, podria obtenir alguna prova...

La Fujiko... Al principi li havia semblat que la noia era massa jove, massa inexperta per una feina tan complicada, però ella li havia demostrat ràpidament que s'equivocava. Era, simplement, la millor en el seu camp. Les seves idees per aconseguir un aparell capaç de localitzar i mesurar la màgia, eren poc més que brillants. I semblava que progressava... Potser, finalment, aviat podria disposar d'un prototipus que li permetés trobar la maleïda "entrada"!

La campaneta de la porta va sonar estridentment, traient-lo del seu món de cabòries. L'Alan va donar una ràpida mirada per sobre el diari, estudiant els nouvinguts. Una parella jove, amb una nena, s'estaven traient els impermeables. Decepcionat, ja que eren gent vestida "normal", va tornar a amagar el cap rere el diari i a fixar la mirada en la finestra.

Feia ja més de nou mesos que la Sofia havia reaparegut en la seva vida i la hi havia capgirat. L'Alan s'havia retirat definitivament per treballar en aquell cas i havia deixat l'agència de detectius al seu fill. Nou mesos i tot el que havia anat descobrint li havia demostrat que les coses eren molt diferents del que s'havia imaginat. Era irònic que, amb més de seixanta-set anys, encara se sentia com un nen descobrint que el món era molt més complexe del que sempre li havien dit. Amb cada nova pista, amb cada indici que deixava l'esquiu món màgic, els fonaments del que ell creia inamovible, trontollaven; Definitivament, era el millor cas en el que mai havia treballat!

Però ara, des que la calor d'estiu havia arribat, les pistes s'havien reduït a zero. No hi havia nous indicis, ni nous camins d'investigació. Semblava que el món màgic hagués entrat en un estat letàrgic i aquella estimulant investigació estava completament embarrancada.

-No, no i no!,- va exclamar un home des de la taula del seu costat. L'Alan va desviar la mirada, avorrit, i va observar, sense interès, que la parella amb la nena semblaven discutir.

-Rai, sisplau...

-He dit que no! Encara que estigueu entossudides a conèixer aquest món endimoniat, no penso permetre que perverteixin la meva filla amb les seves varetes i pocions!!

-Rai, no cridis, que et poden sentir...- va implorar la seva dona.

A l'Alan li brillaven els ulls d'excitació rere el diari. Després de tants dies, finalment tenia la oportunitat d'aconseguir algun resultat! Dissimuladament, va obrir la cartera i va treure una gravadora i un micròfon en miniatura amagat en un botó. Va deixar el diari i va aixecar-se amb la lentitud d'un vell adolorit per la pluja. Estossegant en un mocador, com si no es trobés gaire bé, l'Alan va anar cap el lavabo, deixant "caure" el petit micro dins la butxaca de la jaqueta que el jove tenia penjada en la cadira.

Un cop va haver arribat al lavabo, va passar el forrellat i va connectar la gravadora posant-se un auricular a l'orella. Va passar el cable per sota la seva camisa i va assegurar la gravadora en la cintura, sota el jersei. Ara, qualsevol que el mirés, pensaria que era un simple vellet amb problemes auditius. Escoltant la conversa de la parella, en que ell reafirmava la seva negativa amb rotunditat i la dona es limitava a intentar tranquil·litzar-lo, l'Alan va estudiar el seu reflex en el mirall per assegurar-se que la gravadora quedava ben amagada. Finalment satisfet amb el seu aspecte, l'home va tornar a la seva taula i va amagar-se un altre cop rere el diari, escoltant, embadalit, aquella discussió.

La porta de l'entrada va tornar a obrir-se sorollosament. L'Alan va mirar cap el nouvingut i va sobresaltar-se. Allí, al costat del penja-robes, tancant un paraigües taronja llampant, hi havia l'Arthur Weasley.

**************************************************

Soc dolenta en deixar-ho aqui... Muahahahaha!

Jomast, calaberes cremant-se, homes X ?... Em sembla que t'equivoques de ff... ;-)

Aina i Raig_de_foc gràcies pel comentari! Teniu raó amb lo del Dumbledore, però suposo que hi ha maneres de fer-ho amb més comoditat... (és una escusa de mal perdedor, però no dic enlloc que el Dumbledore estigui de genolls!... ;-))

Pobret llibre, Aina. Deu anyorar el seu amo... O potser no...

Sí, Raig_de_foc, la Sofia ho porta molt bé, però es que ella tampoc és precisament normal que diguem... ;-) Espero que et segueixi agradant!


Llegit 1546 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarYarrick_Enviat el 16/12/2004 a les 07:53 pm
    #465He escrit 1 fanfics amb un total de 4 capítols

    Oh! Que interessant. Esperem que continui.



  • AvatarAinaEnviat el 16/12/2004 a les 07:57 pm
    #466He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols

    Muahahahah!! Torno a guanyar-te Jomast!!
    Si, Accra, ets molt dolenta de deixar-la aquí, però ja imaginem a que ve el senyor Weasley, o no? I qui serà aquest tal Rai?
    Per altra banda la ff segueix tan genial com sempre!!XD
    Pel que sembla el Jomast no tractava molt bé al llibre aixi que no el troba a faltar!! Muahahahahaha!!



  • Avatarraigdefoc911Enviat el 18/12/2004 a les 07:02 pm
    #473

    Kines koses k sinventen no?...axo cumença a semblar un James Bond!!!!!!!! xDDD Sta mol b!!!!! seguex rapid k mestik emuciunan =p wnu k rapid plis!!!!!!!!! (si pots kla...)



  • AvatarJomast (Moderador/a FF)Enviat el 18/12/2004 a les 08:25 pm
    #475He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    molt bé accra ara només faltava un bar, bufff! kina beguda penbdra l'arthur?? ;-) Això del comentaris es joc brut , guanyeu pk jo tenia examens, no pateixis ke ho arreglare Muhahahahahaahhahahahahahshahahahahahahahaha