Una vida passada - Cap. 17 - La vertadera vida pasada
AvatarEscrit per Roger J. Potter
Enviat el dia 15/09/2006 a les 01:46:13
Última modificació 21/09/2006 a les 23:22:57
Tots els capítols de Una vida passada
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Cap. 17 - La vertadera vida pasada

- Roger - va dir la Lily - tu... Tu també ets fill meu i del James.

 

- Com dius?

 

- Tot va ser molt complicat - va respondre ella - i en Dumbledore va fer tot el que havíem acordat, sabíem que Voldemort ens buscaria. Per això mateix us van haver de separar a tu i en Harry.

 

- Però...

 

- Deixa'm explicar-te Roger - va dir ella amb els ulls brillants -. En Harry no s'adonava de res, només tenia un any... Però tu ja eres gran i vas veureu tot i per això en Dumbledore et va portar amb aquella família de llufes. Ara intentaré explicar-te com va anar tot.

 

>> Tu tenies dotze anys - va començar a explicar la Lily - i estaves apunt de començar el tercer curs a Hogwarts.

 

>> Un dia que tu i en Harry jugàveu al jardí va arribar el teu pare corrent a casa. Jo estava rentant els plats a la cuina i mirant-vos a tu i en Harry com jugàveu per la finestra.

 

- Lily em de fugir -va dir en James -. Ens ha trobat.

 

- Però com és possible James... No pot ser que en Ben en hagi traït!

 

- Doncs ho ha fet... Ja parlaré jo amb en Sirius. Mira que recomanar-me el pallús aquest per fer-lo guarda-secret.

 

- Ara no és moment de discutir això James. Em de marxar cap a la seu de l'Orde.

 

Però llavors des de fora es va sentir un petard, com si algú acabés d'aparetre.

 

- James, és aquí!

 

- Marxa Lily, jo em quedaré per distreure'l - va cridar en James.

 

- No! - va respondre ella - enviaré els nens a casa la meva germana i em quedaré amb tu, no et vull perdre.

 

- Però si mai ens ha suportat la teva germana - va dir en James amb cara de fàstic. En James era amic de molts fills de muggles i li agradaven els muggles. Però la germana de la seva dona era una família del més odiós. Un odi mutu -. No! Vull que marxis amb els nens.

 

>> Així que jo vaig marxar però com pots veure no va servir de res. No podia aparetre per que en Harry era massa jove. Varem anar cap al bosc, jo portant en Harry a coll. Allà varem poder trobar una llauna vella amb la qual vaig pensar que podria fer un portarreu. Però ja era massa tard, ell ens havia atrapat.

 

>> Lord Voldemort era allà, dret, apuntant-nos amb la vareta. Allò em va fer plorar, però no per por. El fet de que en Voldemort fos allà volia dir que el teu pare havia mort.

 

En Roger no va poder contenir les llàgrimes. Ara començava a recordar-ho. La seva mare i el seu pare discutint en una finestra mentre ell jugava amb un nen, en Harry. Recordava que en aquell moment es va posar a plorar, pensava que els seus pares discutien. I en veritat discutien però no perquè no s'estimessin com havia pensat ell llavors.

 

La Lily va eixugar les llàgrimes d'en Roger i va continuar:

 

- En un acte reflex us vaig fer agafar a tu i el teu germà la llauna per a que marxéssiu però no va funcionar bé. Tu si que vas marxar, però en Harry era tant petit que es va deixar anar del portarreu i va caure.

 

>> En Voldemort es va dirigir cap a ell, el volia matar! Però jo no ho podia permetre.

 

- Surt del mig, nena tonta... Surt del mig ara mateix...

 

- No, el Harry no, si us plau; el Harry no! Mateu-me a mi però al Harry, no!

 

>> Llavors en Voldemort va dir una cosa que em va deixar parada:

 

- No vull en Harry, vull a l'altre nen. Aquest mocós d'un any no em fa por. Vull l'altre nen.

 

>> Pel que semblava en Voldemort no s'havia adonat que havies desaparés.

 

- On és? - va cridar Lord Voldemort - On és el teu altre fill?

 

>> Desprès d'això ja no recordo res més que unes paraules, Obitus per Subitum, i una fogonada verda. Suposo que el fet de que haguessis fugit el va fer enrabiar i em va matar. Però el que no sé és el que se'n va fer del pobre Harry.

 

En Roger és va alegrar de poder donar una alegria a aquella pobra dona, la seva mare. La mateixa mare que havia mort per salvar en Roger de Voldemort. A ell i el seu germà petit, en Harry.

 

- En Harry és viu! - va dir en Roger.

 

- Com...? - va dir la Lily encara amb llàgrimes als ulls -. Com pot ser que no moris, que potser Voldemort se'l va emportar o no el va voler matar.

 

- Si... - va dir en Roger -. Si que va intentar matar-lo. Però curiosament el petit Harry es va salvar.

 

La seva mare es mirava el Roger estranyat.

 

- A veure si t'ho puc explicar bé - va dir en Roger.

 

- Es veu que quan en Voldemort va intentar matar en Harry no li va sortir bé per que el protegia una màgia que Voldemort no pot entendre, l'amor. L'amor que li vas conferir tu quan vas morir per salvar-lo.

 

- Voldemort -va continuar en Roger -, molts creuen que va morir. En realitat, el que va passar, és que va quedar sense poders i sense cos. En Dumbledore... Com s'ho va fer anar? Ah, si. No creu que fos prou humà per morir.

 

- Oh, Roger - va parlar la Lily enmig d'un mar de llàgrimes - no saps que feliç que hem fas. M'has de prometre que cuidaràs d'en Harry.

 

- Es clar que si - va dir en Roger. I desprès d'una pausa va dir: - Mare. I tu dona records al pare. Com m'agradaria poder veure'l.

 

I com a resposta va començar a aparèixer una ombra al costat de la Lily. En Roger, però, no va poder veure qui era ja que la vista li començava a desenfocar. L'últim que va poder veure va ser la Lily agafant-li la mà. Però notava que li agafaven la mà de debò. No podia ser la Lily. Era algú corpori.

 

Quan va obrir el ulls va veure un cabells rojos, però no pertanyien a la Lily, si no a en Ron Weasley; i qui li agafava la mà era l'Hermione.

******************

Bé, aqui teniu la resolució de la història. Ja sabem qui es en Roger i per que va estar fora del mòn de la màgia. Espero que us hagi agradat, però això encara no s'acabat... Queda un capítol en que resoldrem algunes petites coses que encara poden quedar penjades; però no tot... perque com ja vaig dir vull continuar el ff properament...


Llegit 1040 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarMoni.GrangerEnviat el 21/09/2006 a les 23:26:04
    #12524

    Uo, com esperava aquest capitol, q bonic q es, m'ha emocionat. has aconseguit una bona historia la qual espero continuar llegint XD. Felicitats pel Fanfic ;-)



  • AvatarApropinquetEnviat el 23/09/2006 a les 00:00:51
    #12526

    anda!!!! totes les teories capgirades per complet!!! xDxD

    de conya, de conya!! x axo venia lu de agafa la llauna... xD no pillava axo =P




  • AvatarCostaEnviat el 23/09/2006 a les 12:04:27
    #12530

    Eis!!! Es que ho sabia!!!! Ho sabia, ho sabia, ho sabia!!!!! (Bueno ja t'ho he dit abans.... xD) Segueix aviat! Però llavors voldrà dir que ja s'ha acabat, si més no per un temps... bueno tinc ganes com s'acaba això! ESta genial




  • AvatarFinalpotterEnviat el 22/12/2006 a les 01:54:34
    #13741He escrit 1 fanfics amb un total de 21 capítols

    Està molt bé , en un principi vaig pensar algú relacionat amb en Harry però al aparèixer ell vaig pensar que no ho seria, tot i que falta saber que hi fot la Lily allà.

    Per quan l'últim capítol?



  • AvatarGranger_sellésEnviat el 22/12/2006 a les 11:57:23
    #13743He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols

    eis! que no havia comentat =P
    pos comento ara xD
    està molt bé aquest capi! però tardes molt, no a penjar el proxim? auu va! proximament en la seccio de fanFics.....Una vida passada! Per RogerJ.Potter! no us ho perdeu! estrena mundial!

    xDD apa , no tardis tant, que caad dia som més vells!