Una vida passada - Cap. 15 - Camí a la veritat
AvatarEscrit per Roger J. Potter
Enviat el dia 09/09/2006 a les 14:00:47
Última modificació 09/09/2006 a les 14:00:47
Tots els capítols de Una vida passada
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Cap. 15 - Camí a la veritat

En Roger, seguit pels tres petits mags, va creuar la porta i van arribar a un passadís llarguíssim i fosc. Les parets eren d'una pedra negra i freda que semblaven excavades directament a la roca que sustentava el castell.

 

El passadís estava solament il·luminat per unes torxes que estaven col·locades de manera que una no il·lumines la següent. Així van estar caminant durant uns cinc minuts fins que van veure aparèixer el que semblava una llum tènue al fons del passadís. Encara van haver de caminar cinc minuts més per arribar a creuar l'arc que s'obria per deixar veure una gran sala.

 

Van entrar en la gran habitació i van trobar-se enfrontats a unes estàtues de tres metres d'alçada de color negre.

 

- El tauler d'escacs de la McGonagall! - va exclamar en Roger.

 

- Que dius...? - va dir estranyat en Ron, però immediatament va exclamar - Són uns escacs màgics!

 

Van pujar sobre el tauler i van veure que al cantó oposat, efectivament, hi havia les mateixes estàtues de color blanc. De la mateixa manera, de forma immediata, van desaparèixer quatre peces de color negre.

 

- Bé, crec que aquí només puc controlar-vos jo - va dir en Ron, en to burleta -. Soc l'únic que sap jugar als escacs dignament.

 

Van ocupar el lloc que havien deixat buit les quatre peces negres i la partida va començar. Les figures blanques van moure el seu primer peó dos espais.

 

La partida va durar unes dues hores que, per als nostres protagonistes, es van fer eternes. Tot va acabar quan en Ron es va adonar de que estaven a un sol moviment de fer escac i mat. Però calia perdre una de les seves peces, el cavall en que anava muntat ell.

 

La reina es va moure per carregar-se la figura del Ron. Del cop tan fort que li va donar, en Ron va caure fora del taulell.

 

- No us mogueu de lloc!- va dir en Roger quan en Harry i l'Hermione van voler anar a socórrer en Ron -. Penseu que encara estem jugant. Ara, Hermione, t'has de moure cap al davant del rei.

 

L'Hermione es va moure tal com li havia dit en Roger.

 

- Escac i mat - va dir mig acollonida. El Rei va deixar caure la corona als peus de l'Hermione i les altres peces es van apartar fent un passadís.

 

Llavors van córrer cap a on havia caigut en Ron. Com que van veure que encara respirava, en Roger li va fer un conjur per a que no estigués pitjor i van seguir el camí.

 

Van creuar una porta que els va deixar en una sala a les fosques on hi feia una pudor insuportable. En Roger la va encendre la vareta - Lumos! - i va veure el que semblava un interruptor. El va pitjar.

 

A l'instant es va sentir un crit de l'Hermione. La sala no era gaire gran i al vell mig van veure un gran trol estirat a terra. Com que semblava inconscient van passar corrents pel costat fins a la porta que hi havia a l'altre cantó.

 

En Roger corria davant de tot seguida per l'Hermione i en Harry, respectivament. Quan el primer estava creuant la porta va sentir un fort ronc i un cop sec. En Roger es va girar i només va veure a l'Hermione. Va buscar en Harry i el va trobar estirat a terra a un cantó; el trol si acostava ràpidament.

 

- Impedimenta! - en Roger havia apuntat al trol amb la vareta. El raig va impactar contra el trol i el fa fer trontollar però en us moments tornava a estar dret, i ara, corria cap al Roger i l'Hermione.

 

- Petrificus totalus!

 

Pam. Aquest cop si que havia fet efecte. El trol va rebre el raig en tot el pit i va caure estes a terra. Van anar a socórrer a en Harry i amb un cop de vareta en Roger el va aixecar de terra i el va portar flotant fins a la sala on estava en Ron.

 

Els van deixar tots dos estirats al terra i van seguir endavant.

 

Passada la sala del trol hi havia una saleta encara més petita amb una sola taula al centre. Sobre la taula hi havia unes ampolles i segons deia una endevinalla d'aquelles que t'han agraden a en Roger, hi havia una ampolleta que portava una poció que els permetia creuar la paret cap a endavant. També hi havia una altra que els permetia... creuar la paret endarrere? Però si acabaven de passar per una porta!

 

Però com van comprovar els dos bruixots al girar-se, la porta havia desaparegut. En el seu lloc hi havia una paret de pedra freda i dura.

 

Desprès de mitja hora en Roger va arribar a la conclusió que l'ampolleta que hi havia a la punta dreta contenia la poció que permetia tornar cap al lloc on venien. L'ampolleta de més a l'esquerra, era diminuta, i pel que semblava només hi havia prou per a una persona. Aquella era la que s'havien de prendre per poder seguir endavant per aturar al que volia robar la pedra, si es que hi havia algú que realment la volgués robar.

 

- Està bé, Hermy - va dir en Roger -. Jo em veure la poció de l'ampolleta petita i seguiré endavant. Tu, mentrestant, hauràs de tornar enrere i recollir en Harry i en Ron, que ja deuen estar més bé, i puja'ls a la infermeria.

 

- Però, Roger...

 

- No, calla i escolta. Desprès vas a la mussoleria i envies un missatge a l'Albus que està a Londres. Desprès ves al despatxa de la Minerva i li dius que soc a baix i que frenaré l'Snape mentre pugui.

 

L'Hermione va assentir amb el cap, es va veure la seva poció i es van acomiadar. En Roger es va quedar mirant com desapareixia a través de la paret de la pedra com si fos fum.

 

Desprès es va encaminar cap a la paret de l'altre banda.

 

Allà estava ell, en Roger Uterga. Un noi de tan sols 22 anys, que acabava de saber no feia un any que era bruixot, que havia estat bruixot... Però que per raons que no sabia, la seva família va aïllar-lo i desplaçar-lo de la màgia.

 

Ara, desprès d'anys sense usar la màgia, havia aprovat uns exàmens d'alta graduació amb unes notes més altes del que s'havia pogut imaginar. Però la prova que estava a punt de passar era més forta que qualsevol examen de mag. A part de que s'havia d'enfrontar amb un professor que feia màgia des de petit era probable que també hi trobes a Lord Voldemort. No un Voldemort de carn i ossos que, segons sabia ara, estava mort.

 

Però el que havia d'afrontar era molt més que això, però en Roger no ho sabia. A dintre trobaria respostes al seu passat com a bruixot i coneixeria coses de la seva família que no li agradarien.

 

Així que en Roger, ignorant del que vertaderament li esperava, es va veure la poca poció que contenia el potet desitjant que no s'hagués equivocat. Va tocar la paret que tenia al davant i sorprenentment va veure com la seva mà desapareixia dins de la paret. Ara un braç, ara una cama... sentia el fred de la pedra en el seu cos. Finalment va ficar el cap i va creuar la paret.

 

A l'altre cantó es va trobar amb una sala amb de forma quadrada, amb grades a cada cantó. Estava totalment envoltada per columnes que formaven unes arcades de pedra grisa fosca amb capitells de gàrgoles entortolligades entre elles.

 

Al centre de tot en Roger va veure el que va creure un arc de pedra, però quan es va acostar va veure que era un mirall. Podia ser el mirall de Gised? En Roger si va acostar i llavors, de la mateixa manera que en Harry dels llibres i les pel·lícules es va veure a ell ficant-se la mà dins de la butxaca de la túnica i traient una pedra roja semitransparent. Desprès se la tornava a posar dins la butxaca i en Roger hi va notar un pes que no hi era.

 

Tots just anava a ficar-se la mà a la butxaca quan de sobte va sentir uns passos darrera seu.

 

- Molt bé, senyor Uterga, Doni'm la pedra.

 

En Roger es va girar i va veure una ombra negra que s'apropava. De cop i volta la llum li va enfocar la cara i en Roger es a quedar parat. Com podia ser possible?

 

**************************************

 

Apa aqui teniu un nou capitol!

 

Ja se que vaig dir que s'hauria d'acabar en aquest però rectificar és de savis. Ara però ja puc assegurar que només hi haurà tres més.

 

Espero que us agradi i les teories i bojeries que penseu m'agradaria saber-les / i si que hi ha coses on agafar-se, el que pasa es que no les veieu ; )

 

 

 


Llegit 949 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarMizuno_MiakaEnviat el 09/09/2006 a les 16:02:49
    #12211

    sta guay!! a veure qui serà...i que farà el Roger? Tinc ganes de saber-ho!!!

    continua aviat!




  • AvatarFinalpotterEnviat el 09/09/2006 a les 16:22:44
    #12212He escrit 1 fanfics amb un total de 21 capítols

    Per quinzè cop: està molt bé.  Si s'ha de rectificar per allargar la fic si que és de savis però si fos per escurçar-la de seria de cabronàs.

    Teoria: La Rowling en realitat és una futurologa molt bona, i veient com va veure que el món mag s'anava a la merda després de les morts d'en Harry i en Voldy va escriure els llibres d'HP perquè el veritable escollit és en Roger fill de la Bel·latrix. Gran tonteria però ja es descobrirà la veritat.

    PD: Més et val que sí Roger i no facis com el petitó.



  • AvatarLUN@Enviat el 09/09/2006 a les 18:38:44
    #12214He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

    Ala!! Vinga intriga!!! M'he quedat amb les ganes T.T... Però el capítol està de conya (quina novetat...) Ara qui serà? Què li espera? Què farà? M'has deixat amb totes les preguntes!!! Va segueix molt aviat eee!!!^^ I segueix així de bé!!!



  • AvatarCostaEnviat el 09/09/2006 a les 20:08:43
    #12215

    Eis!!! Molt bo el capi!! Si segueix la trama del llibre... es trobava al mateix profe? o ara ens quedarem a dos veles? xD segueix aviat!!!




  • AvatarGranger_sellésEnviat el 10/09/2006 a les 12:34:54
    #12219He escrit 2 fanfics amb un total de 14 capítols

    vinga!! fes el capitol 16!!! mas deixat amb les ganes!!!!!plis plis espero que surti ben aviat!!!!!jeje u fas mol tbe!!