Una vida passada - Cap. 11 - El secret del Hagrid
AvatarEscrit per Roger J. Potter
Enviat el dia 28/08/2006 a les 22:52:43
Última modificació 28/08/2006 a les 23:10:49
Tots els capítols de Una vida passada
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Cap. 11 - El secret del Hagrid

Els següents dies van transcórrer amb total normalitat. El tema del Nicolas Flamel no va tornar a sortir però curiosament el Harry, l'Hermione i en Ron apareixien molt més sovint a la biblioteca. Tret d'això tot anava rodat.

 

En Roger s'equivocava i ho va saber un dia al matí quan estava esmorzant. Va arribar el correu per mussol i en Whisp, a part del Periòdic Profètic, va portar una nota que signava en Hagrid.

 

Tinc una cosa que m'agradaria ensenyar-te. Segur que t'agradarà!

 &n bsp;             ;            &n bsp;             ;            &n bsp;      

 &n bsp;             ;            &n bsp;             ;            &n bsp;             ;       Hagrid

 

Entre la feina a la biblioteca i les classes de preparació als MAG en Roger no tenia gaire temps lliure, així que va decidir baixar a veure en Hagrid al vespre. Quan va tancar la Biblioteca però, va recordar que era dijous i que per tant tenia classe amb la Minerva.

 

En Roger va oblidar-se del Hagrid per uns moments. Aquell dia havien de començar a estudiar els Patronus i en Roger estava molt nerviós. No tenia clar com ho farien. En Roger va recordar que en Llopin havia fet servir impostorus però, en Roger, no tenia tan clar que el seu impostorus agafaria la mateixa forma i es va espantar molt. Els nervis l'estaven tornant boig, en Dumbledore mai deixaria que un demèntor entres a l'escola.

 

Més tard en Roger va descobrir coses d'ell mateix que no sabia. Va resultar que la Minerva si que tenia un impostorus i que si que es transformava en un demèntor. Així que treta la preocupació de amb quin objecte practicarien, en Roger va començar a preocupar-se per si se'n sortiria.

 

- Molt bé, senyor Uterga - va començar la Minerva -. El conjur del Patronus és de nivell molt avançat. Inclús, bruixots titulats en MAG, i amb molta experiència, no són capaços de conjurar un Patronus ben corpori. Jo tampoc pretenc que vostè sigui capaç de fer-lo tampoc, simplement que sigui capaç de defensar-se de l'atac d'un demèntor.

 

La McGonagall va fer una pausa desprès de la paraula un que a en Roger no li va fer gens de gràcia. Que passaria si l'atacaven més d'un. No va tenir temps de preguntar que la Minerva ja continuava.

 

- El conjur, si ha estudiat el que li vaig dir, ja el deu saber. Ara obriré l'armari i en sortirà l'impostorus-demèntor. Recordi que ha de pensar en un record ben feliç. Preparat?

 

En Roger va assentir amb el cap i la Minerva va obrir l'armari. Segons desprès en Roger tenia davant seu un demèntor de més de dos metres d'alt.

 

Es va concentrar en un moment feliç (Quan em van dir que havia aprovat les PAAU) i va cridar:

 

- Expecto patronum!

 

I llavors ho va sentir: - Corre, emporta-te'l i agafeu la llauna... - va dir la veu d'una dona. En Roger recordava aquella veu però no sabia on l'havia sentit.

- Despertí! - va cridar la veu de la Minerva.

 

- Qui ha parlat? - va preguntar en Roger.

 

- He estat jo, que li deia que es despertes. S'ha desmaiat, es clar.

 

- No, abans d'això. He sentit una veu d'una dona que donava ordres a algú de que fugis.

 

La Minerva com si hagués sentit ploure va dir:

 

- Vinga! Aixequis i torni a provar-ho.

 

En Roger es va aixecar i es va tornar a concentrar, aquest cop en un record més feliç, quan va saber que entraria a estudiar Biblioteconomia i Documentació. L'armari es va tornar a obri i el demèntor tornava a estar davant del Roger.

 

- Expecto patronum!

 

Va sentir que es marejava i una altra vegada aquella veu: - Corre, emporta-te'l i agafeu la llauna... És molt perillós Roger, heu de fugir.

 

Aquesta vegada ho havia sentit més clar i a més s'havia que li parlava a ell. La Minerva el bufetejava a la cara.

 

- Desperti's senyor Uterga - va dir cridant.

 

- L'he sentit, una altra vegada. I em parlava a mi - va dir en Roger mirant la Minerva.

 

- Són efectes dels demèntor, no té res a veure amb vostè.

 

- Però si ha cridat el meu nom...

 

- Bé, serà millor que ho deixem per avui.

 

- No! - va dir en Roger imperatiu - Vull tornar-ho a provar una última vegada.

 

En Roger va dir això pensant en que volia sentir més tros del que deia la dona. Immediatament desprès es va adonar de que no. No volia saber res més, seria millor així. Oblidar-se de tot, la Minerva tenia raó, potser era el record d'una pel·lícula.

 

Així que aquesta vegada en Roger es va concentrar en un record que sabia que no podia fallar. El dia que va saber que era bruixot, que va arribar a Hogwarts.

 

- Expecto patronum! - va cridar ben fort i es va quedar parat del que va veure. De la punta de la seva vareta va sortir un fil daurat que va crear una mena d'escut contra l'impostorus-demèntor.

 

Fins i tot la Minerva es va quedar bocabadada:

- El que ha fet és increïble! - va dir la Minerva gairebé saltant d'alegria. Llavors va fer un gest amb la vareta - Ridiculus! - i el demèntor va desaparèixer.

 

- Enhorabona senyor Uterga. Si, si... Informaré a en Dumbledore. Sàpiga que el que ha fet avui no és més que una boirina del que pot arribar a fer ja que no era un demèntor de debò. M'ha deixat bocabadada.

 

En Roger va sortir de l'aula més feliç que mai. Ara segur que podria fer una Patronus espectacular. Llavors  va recordar la nota d'en Hagrid i va decidir anar a veure'l. Estava tant content que no es va recordar més de la veu de la dona que cridava.

 

L'alegria però va durar poc, quan va arribar a la cabana del Hagrid va veure una cosa que el va deixar parat.

 

- Hagrid, ets ben boig - va dir calmadament.

 

- No passa res, el tindre tancat dins la meva cabana.

 

- Si, que no se si t'has adonat que està feta de fusta. Que faràs quan creixi i comenci a donar fogonades a tor i a dret?

 

- En Norbert no farà mai mal a ningú ni a res.

 

- Si, home. A sobre ja l'has batejat - en Roger ja no sabia que més dir - Hagrid que és un drac!

 

- Ja sé el que és. Però de moment encara és dins l'ou.

 

En Roger va fer tot el possible per a treure-li aquella idea boja del cap a en Hagrid però res va resultar-li. Desprès va saber que en Harry, l'Hermione i en Ron també havien conegut el Norbert i que, amb la mateixa sort que ell, havien intentat convèncer en Hagrid de que era una bogeria.

 

Els dies següents en Hagrid no va pujar al castell a l'hora dels menjars. En Roger no va saber res més d'ell fins el dia que va rebre una nota d'en Hagrid que només duia tres paraules: Està trencant l'ou.

 

*******************

AVIS!!!! Capítol cutre amb ganes. Vull dir que el vaig fer cutre amb ganes de fer-lo, només hi ha un detall important.

 

Bé, com ja he demostrat ultimament, soc massa feble i he acabat penjant el capítol abans del que volia. Tot i així me n'orgulleixo d poder dir que he aguntat dos dies sencers sense penjar-lo...

 

Bé, no tinc ganes de fer comentaris personalitzats, ja els faig al forum si cal... Així que gràcies a tots! Vosaltres feu aquest fanfic possible, bla bla bla... Sou els millors! Bueno... això ja es pasar-se...

 

En realitat el que estic desitjant es penjar el capítol final, però haure d'escriure els dos capitols que van entre mig dels dos ultims. Si, heu calculat bé, només queden quatre capítols... Al forum ja explicu les raons. Si em voleu insultar (dir-me cabron ja no conta) pos ho feu alla.


Llegit 983 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)