Harry Potter i el princep mestís - (capítol 1: "El mirall trencat")
AvatarEscrit per LunaBlack_Lovegood
Enviat el dia 05/12/2004 a les 06:21 pm
Última modificació 05/12/2004 a les 09:39 pm
Tots els capítols de Harry Potter i el princep mestís
Pròxim capítol >


(capítol 1: "El mirall trencat")

NOTA: Aquest és el meu primer fan fict, que tracta d'endevinar el que la Jo escriurà al sisè. M'agradaria que deixessiu els vostres comentaris del capítul 1. Escriuré més, aviat!! Petons i espero que us agradi...


Era un dia d'estiu, però a Privet Drive, on ja era de nit, bufava un vent fred, i una tempesta anormal, provocada possiblement pels sentiments nous de l'habitant de l'habitació de l'única finestra encara oberta.


Era un noi de 15 anys, a punt de fer 16 unes hores després, que d'ençà que havia arribat allà, no li havia preocupat quasi menjar, ni sortir d'aquella habitació, ni el seu estat de salut, només estar-se a l'habitació penedint-se dels seus actes anteriors, que només volia esperar a la Hedwig, la seva óliba blanca, que arribés amb una carta protegida amb màgia de l'orde del Fènix.


En tot cas, la carta mai no l'animava, les notícies de gent atacada o morta, mags o muggles, per obra de Caballers de la Mort o Voldemort mateix, feien créixer la seva set de venjança.


Però el son el va véncer, i va adormir-se.    Estava davant d'una figura d'una dona, una futuróloga anomenada Sibill Trelawney que li deia, en un estat de trànsit que ja havia presenciat una vegada, que el seu futur era negre, ser assassí o assassinat, ell li demanava més informació, però aquella figura se n'anava i ell es quedava sol,fugia d'en Ron i l'Hermione, no li agradava com li miraven, amb ulls de compassió.


I de repent, va aparéixer la figura d'un gos negre, que, en uns segons, s'havia convertit en el seu padrí mort. Però estava viu, era de carn i ós, i, de sobte, va parlar-li:


-Harry, has d'escoltar-me, has de despertar, t'he de dir una cosa... Harry desperta....-


De sobte, en Harry es va despertar, el mateix somni de sempre, de la profecia perduda, però allò d'en Sirius, era nou, i l'havia fet sentir pitjor, potser, no dormiria més aquella nit.


Aleshores, de sobte, la veu d'en Sirius va començar a sonar de nou, sortia del bagul...El Harry va acostar-se més, en Sirius el cridava... Llavors, va obrir-lo, i al fons va veure uns cristalls trencats, uns cristalls pertanyents a un mirall, que en Harry havia trencat setmanes abans, i en que no havia confiat més, i l'havia mig oblidat.


Va agafar un d'ells, el més gran, i va quedar asombrat en veure la cara del seu padrí a la superfício del mirall.


CONTINUARÀ....


Llegit 1628 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)