Una vida passada - Cap. 6 - La vida passada
AvatarEscrit per Roger J. Potter
Enviat el dia 21/08/2006 a les 19:54:22
Última modificació 21/08/2006 a les 19:54:22
Tots els capítols de Una vida passada
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Cap. 6 - La vida passada

- Bé, Roger - va començar en Dumbledore -. Com ja t'he dit, el que et vull explicar és difícil. Jo no ho puc explicar tot, doncs ja soc vell, per això m'ajudarà la Minerva.

 

 - Aquest ocell és un fènix - va seguir en Dumbledore - com ja deus saber. Tinc entès que ets un gran lector de les novel·les de la Joanne, així que evitaré explicar algunes coses.

 

- Com sap - va dir la Minerva - l'hem fet venir per treballar de bibliotecari de l'escola?

 

- Això em va dir en Hagrid, però...

 

- Deixi'm acabar senyor Uterga - va dir ella amb aquell to de veu tant seu. En Roger va callar.

 

- Doncs hauria de saber que no l'hem triat per les seves qualitats.

 

- Vaja... - va dir en Roger -, gràcies.

 

- Si no - la Minerva va continuar com si no hagués sentit res - per que vosté és també un bruixot.

 

En Roger es va posar a riure de forma histèrica. Això ja era l'últim que podia passar.

 

Feia una setmana que llegia tranquil·lament al seu llit quan un bruixot gegant se'l va emportar dient-li que el requerien per treballar a Hogwarts de bibliotecari. Desprès es va assabentar que tot el que explicava la Rowling era cert, en part, i ara, un bruixot vell, que pel que sabia esta mig tocat de l'ala, li deia que en Voldemort el volia matar a ell. Però llavors en Roger va pensar-hi una mica. La Minerva no el podia enganyar, ella no era d'aquestes persones però a més hi havia una altra cosa, que preocupava més a en Roger totes aquelles mirades a la Ronda d'Allà.

 

- Però com pot ser que sigui bruixot i no me n'hagi adonat. Mai he tingut cap cosa estranya en la meva vida. No he parlat amb serps ni res per l'estil. Tampoc he pujat d'alt d'una teulada per amagar-me d'uns matons. I la vegada que em vaig tenir que tallar el cabell al zero no me'l vaig fer créixer a l'instant. Vaja, que no potser.

 

- Potser - va dir en Dumbledore - i és! El problema està en que vostè no recorda res per que se li va fer un rentat de memòria dels anys en que va estudiar a Hogwarts igual que li van ser sostrets els seus poders.

 

- Així que vaig estudiar aquí ha Hogwarts? Que fort! I per que, si es pot saber em van retirar del món mag durant aquest anys i ara mi fan tornar?

 

- Per que la seva família ho va voler així senyor Uterga - va respondre-li la Minerva.

 

- Llavors que...? Ara hauré de tornar a aprendre a fer màgia i tota la pesca.

 

- No, no li caldrà - va dir la McGonagall.

- Suposo que recordaràs aquesta au fènix - va dir l'Albus -. T'ha estat seguint des de que vas sortir de casa seva a Barcelona. A La Marmita Foradada crec que va fer alguna cosa més. Oi que et vas desmaiar durant 15 minuts?

 

- Si... - va respondre en Roger.

 

- Doncs en aquell moment els teus poders varen ser restaurats.

 

- Que...!?

 

- El que si que hauràs de fer es practicar per controlar els poders, ja que, essent sincer amb tu, eres un bruixot molt bo.

 

- Ostres, alguna bona noticia!

 

- Demà, començarem les classes senyor Uterga - va dir la Minerva -. Abans de que comenci el curs haurà de controlar els seus poders completament. Ara l'acompanyaré a la seva estança on viurà durant el curs.

 

En Roger es va despedir d'en Dumbledore i va seguir la Minerva pel laberint d'escales, portes, arcades, portes que-no-eren-portes, ... Igual que amb en Filch, en Roger va desistir de recordar el camí.

 

Finalment van arribar davant d'una porta de roure de dimensions gegantines.

 

- Això és la entrada principal de la Biblioteca - va dir la McGonagall -. Però demà ja ho veurà, quan conegui a l'antiga bibliotecària.

 

Van seguir pel passadís de la dreta i al final hi havia una porteta de dimensions més regulars. A la dreta de la porta en Roger va veure un cartellet on hi posava el seu nom sota de Bibliotecari de Hogwarts.

 

- Això és la seva estança. Aquí viurà, dormirà i també hi tindrà el seu despatx de treball. Ara - va continuar la professora McGonagall - hauria de sopar alguna cosa?

 

- No, gràcies - va respondre en Roger -. Ja he sopat al Nitrèpidbus.

 

- Doncs, que dormi bé. Demà al mati l'espero a la biblioteca. Allà li presentaré a la antiga bibliotecària que el posarà al dia de tot en la seva feina. Desprès baixi al menjador a esmorzar i anirem a començar les seves classes.

 

Acabat això la Minerva McGonagall va marxar per on havien vingut. En Roger va entrar.

 

Quan va creuar la porta es va sorprendre molt. Allò era com una casa de dues plantes. Va començar a xafardejar la seva nova casa. A la planta baixa hi havia una sala-menjador i la cuina. Va creuar una porta que portava al que seria el seu despatx que quedava comunicat amb la biblioteca per una altra porta.

 

Va tornar a entrar per la porta fins al menjador i va pujar l'escala de cargol que el va portar fins a un rebedor amb dues butaques, una tauleta i una porta a banda i banda. La de la dreta el va portar a una habitació amb un llit amb baldaquí, l'altra a la cambra de bany, que en lloc de banyera hi tenia una piscineta al centre amb tots d'aixetes al voltant de color daurat.

 

No ho va poder evitar. En Roger va començar a provar totes les aixetes. Una rajava aigua, l'altre aigua amb un sabó rosat dolor de roses, una altra feia bombolles d'escuma, l'altre feia uns rajos d'aigua que rebotaven per dins la banyera,... La temptació va ser forta i en Roger si va banyar. Anys desprès no recordaria com va poder treure's la roba tant ràpid.

 

Quan va sortir de la dutxa es va acostar a la finestra que hi havia a la cambra de bany i va obrir-la. HI havia una vista fantàstica del llac i del Bosc Prohibit. També hi va veure un arbre que movia les branques, el Pi Cabaralla. Així es va quedar adormit, mirant per la finestra.

 

Al mati es va despertar-se amb la seva òliba rossegant-li l'orella. El Whisp, havia decidit posar-li aquest nom en honor a l'escriptor del llibre del Quidditch. Li portava una nota.

 

L'espero a les 9 a la biblioteca.

 

 &n bsp;             ;            &n bsp;        J.R.

 

En Roger es va llegir la nota hi va mirar el rellotge. Eren les 8, encara tenia una hora. Però el que va encuriosir més van ser les inicials que signaven la nota. Les havia vist en algun lloc però no sabia on o a qui li recordaven. A més de ser les inicials del dolent de la sèrie Dallas.

 

Va anar cap a l'habitació i va obrir el bagul on hi tenia la roba però no hi havia res allà. Va obrir l'armari i ho va trobar tot vent col·locat amb els vestits penjats al penjador. A més va trobar un joc de bufandes amb l'escut de Hogwarts i un joc de barrets.

 

El que més il·lusionava en Roger era posar-se la roba de mag. Així que va agafar una túnica i un barret i es va vestir.

 

Un cop vestit va baixar cap al seu despatx i va entrar a la biblioteca on hi va trobar la persona que signava la nota. Ara ja s'havia de que recordava les inicials i a més entenia moltes altres coses.

 

***********************

Bé, el capítol ha acabat sortint molt abans del que pensava. Ara ja podeu estar distrets i no us queixeu que en menys d'una setmana n'he penjat tres. El proper si que trigarà més, però tranki que abans de l'octubre arribarà.

 

Gràcies a tots pels comentaris, sobre tots els més llargs jiji


Llegit 1034 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)