Sergent Krauss - (Capítol 3, "Impossibles molt reals", 3ª part)
Escrit per accra
Enviat el dia 24/11/2004 a les 03:52 pm
Última modificació 24/11/2004 a les 03:52 pm
Tots els capítols de Sergent Krauss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
(Capítol 3, "Impossibles molt reals", 3ª part)
Però la Sofia no va respondre la pregunta. Mirant la carpeta de la investigació sobre el poble, va adonar-se que encara hi havia fulls a dins.
-Què més, Alan?,- va preguntar amb aquell to autoritari que li havia valgut el malnom de "Sergent".
L'home va agafar aire resignadament. A la Sofia no li podies treure gaire informació, si ella no volia.
-El més estrany de tot. - Obrint la carpeta, va treure tres revistes de brillants colors.- L'anuari del poble.
Obrint la revista més antiga, va ensenyar una fotografia d'una festa en un camp, amb un gran casalot al fons.
-El Cau de Goldric fa tres anys, en la festa de les fogueres,- va explicar ell.
Va agafar la segona revista i la va obrir per la mateixa plana. Una altra fotografia de una festa amb la casa al fons.
-El Cau de Goldric, festa de les fogueres, fa dos anys,- va enunciar.
Va obrir la tercera revista per la pàgina de la festa de les fogueres. La festa era al mateix lloc, en el mateix camp, però en el lloc on hi havia d'haver la casa, no hi havia res.
-Festa de les fogueres, l'any passat.
La Fujiko va mirar la foto atentament.
-I la casa?,- va preguntar en Michael que s'havia servit una segona copa i se l'estava bevent, nerviós.
-És una foto trucada?,- va preguntar la Fujiko intentant veure-hi algun error.
Abans l'Alan no pogués contestar, la Sofia va agafar la revista:
-No,- va respondre ella, mirant la primera prova objectiva que tenia que no havia somniat tot allò. Amb calma, va explicar. - La casa havia desaparegut, i també la memòria de que hagués existit. Va tornar a aparèixer poc abans de l'explosió.
-Però això és...,- va començar en Michael, pàl·lid.
-Impossible?,- va preguntar la Sofia, divertida.- Ja ho sé.
Hi va haver un tens silenci en que la Fujiko i en Michael miraven la Sofia, expectants. L'Alan va limitar-se a obrir la seva cartera i treure una altra carpeta, aquesta molt més gruixuda, com si el fet de que les cases desapareguessin i tornessin a aparèixer fos perfectament natural.
-Si això us sembla estrany,- va anunciar l'Alan.- No sé que us semblarà el que us ensenyaré d'aquí una estona...
La Sofia va repenjar-se en la butaca i va mirar en Michael.
-Posa'm una copeta a Conyac, sisplau,- va demanar. Mirant a la Fujiko, va preguntar.- Vols beure alguna cosa?
La noia va negar amb el cap, silenciosa. L'Alan va guardar tots els papers que havia tret dins la vella carpeta i va obrir la nova.
-Informe dels Dursleys. No hi ha gaire cosa anormal,- va començar traient unes quantes fotografies d'un home gras, ros i amb un gran bigoti.- En Vernon Dursley és el director d'una fàbrica de broques, Grunnings. Aquí tens extractes de comptes, personals i de la empresa.
La Sofia va agafar els papers que l'Alan li donava i va donar-los una ràpida mirada. Després va passar-los-hi a en Michael que els va estudiar amb interès. L'Alan va deixar uns quants folis sobre la taula, abans de continuar parlant.
-És un home de rutines, pulcre i mediocre. Diguem que és el típic directiu de fulletó, sense iniciativa ni innovador. La seva empresa no té excessius beneficis, però tampoc pèrdues. No fuma ni beu en excés. Tracta els seus inferiors de mala manera i els seus superiors amb servilisme. Resumint, un pixa-tinters llepaculs.
La Sofia va estudiar les fotografies amb interès, deixant l'informe a part per llegir-se'l més tard. Era fàcil endevinar pels seus ulls brillants que el seu cervell començava a maquinar un pla.
-El seu pare, Adolf Dursley, tenia una ferreteria. La seva mare Cristina era mestressa de casa. Tots dos van morir en un accident de cotxe fa vuit anys, quan l'Adolf, que anava begut, va estampar-lo contra un arbre. Té una germana, Marge, soltera, que es dedica a criar gossos.
L'Alan va treure unes quantes fotografies més, d'una dona alta i prima, amb cara de cavall. En moltes, apareixia amb un nen petit.
-Petúnia Dursley, Evans, de soltera. Germana de la Lily Potter i mare del Dudley. És mestressa de casa i li dona un nou sentit a la paraula xafardera! El seu pare David, era arquitecte i la seva mare, Rose, infermera.- L'Alan va agafar aire, com per donar èmfasis al que anava a dir a continuació.- Curiosament, tots dos van morir fa quatre anys, durant el casament de la Petúnia, amb vuit convidats més, en una "accidental" explosió de gas en una ermita; un cas que es va tancar abans d'obrir-se! Mai va ser investigat.
La Fujiko va aixecar una cella, encuriosida:
-Deixa'm endevinar. Cap conducció de gas a la zona, ni restes de bombones.
L'Alan va somriure i va fer-li una petita inclinació de cap. Deixant uns quants folis més al costat de les fotos, va continuar:
-No he trobat cap informe de'n James Potter. És com si no hagués existit mai! De la Lily Potter, l'últim indici que existís, és el registre del seu últim curs de primària. Després d'això, res. Com si se l'hagués empassat la terra! Ni seguretat social, ni estudis secundaris... Res de res! Igual que els noms que em vas donar, Sofia. Res de res! Excepte en Harry Potter.
L'Alan va treure un altre munt de fotografies de la Petúnia amb el Dudley i un altre nen de la mateixa edat.
-Harry Potter, nebot dels Dursley, orfe. Va ser abandonat al portal de casa dels seus oncles la nit següent a la de l'explosió. Adoptat pels seus oncles... - L'home va serrar les dents, amb fúria mal controlada.- Mai en tota la meva vida, he vist una adopció tan ràpida! Van anar un matí als jutjats i, en menys de mitja hora, el nen era seu. Per cert, no hi ha cap informe de cap tipus sobre els pares, ni la causa de la mort... Res de res!
La Fujiko va agafar una fotografia i va mirar-la amb serietat.
-Va vestit amb parracs!,- va constatar. Mirant la Sofia, va preguntar.- És el teu nou "protegit"?
La Sofia va fer que sí amb el cap, mirant amb tristesa una fotografia d'un jardí, on en Dudley es menjava una gran llesca de pa amb xocolata i el Harry se'l mirava de lluny, sorrut, assegut a terra, amb el dit a la boca.
******************************************************
jajajajajajajaja! Gràcies, Jomast! Lo de la mantega ho vaig treure de la sèrie "Se ha escrito un crimen" i no tinc ni idea de si funciona de veritat! El sistema de seguretat de la Fujiko el veureu en el pròxim capítol!! ;-)
Gràcies pel comentari, Aina! La giny és un nadó, sip. Em va fer gràcia posar el Sr. Weasley a la escena, encara que era totalment inecesari per la ff....
Llegit 1655 vegades
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Enviat el dia 24/11/2004 a les 03:52 pm
Última modificació 24/11/2004 a les 03:52 pm
Tots els capítols de Sergent Krauss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Però la Sofia no va respondre la pregunta. Mirant la carpeta de la investigació sobre el poble, va adonar-se que encara hi havia fulls a dins.
-Què més, Alan?,- va preguntar amb aquell to autoritari que li havia valgut el malnom de "Sergent".
L'home va agafar aire resignadament. A la Sofia no li podies treure gaire informació, si ella no volia.
-El més estrany de tot. - Obrint la carpeta, va treure tres revistes de brillants colors.- L'anuari del poble.
Obrint la revista més antiga, va ensenyar una fotografia d'una festa en un camp, amb un gran casalot al fons.
-El Cau de Goldric fa tres anys, en la festa de les fogueres,- va explicar ell.
Va agafar la segona revista i la va obrir per la mateixa plana. Una altra fotografia de una festa amb la casa al fons.
-El Cau de Goldric, festa de les fogueres, fa dos anys,- va enunciar.
Va obrir la tercera revista per la pàgina de la festa de les fogueres. La festa era al mateix lloc, en el mateix camp, però en el lloc on hi havia d'haver la casa, no hi havia res.
-Festa de les fogueres, l'any passat.
La Fujiko va mirar la foto atentament.
-I la casa?,- va preguntar en Michael que s'havia servit una segona copa i se l'estava bevent, nerviós.
-És una foto trucada?,- va preguntar la Fujiko intentant veure-hi algun error.
Abans l'Alan no pogués contestar, la Sofia va agafar la revista:
-No,- va respondre ella, mirant la primera prova objectiva que tenia que no havia somniat tot allò. Amb calma, va explicar. - La casa havia desaparegut, i també la memòria de que hagués existit. Va tornar a aparèixer poc abans de l'explosió.
-Però això és...,- va començar en Michael, pàl·lid.
-Impossible?,- va preguntar la Sofia, divertida.- Ja ho sé.
Hi va haver un tens silenci en que la Fujiko i en Michael miraven la Sofia, expectants. L'Alan va limitar-se a obrir la seva cartera i treure una altra carpeta, aquesta molt més gruixuda, com si el fet de que les cases desapareguessin i tornessin a aparèixer fos perfectament natural.
-Si això us sembla estrany,- va anunciar l'Alan.- No sé que us semblarà el que us ensenyaré d'aquí una estona...
La Sofia va repenjar-se en la butaca i va mirar en Michael.
-Posa'm una copeta a Conyac, sisplau,- va demanar. Mirant a la Fujiko, va preguntar.- Vols beure alguna cosa?
La noia va negar amb el cap, silenciosa. L'Alan va guardar tots els papers que havia tret dins la vella carpeta i va obrir la nova.
-Informe dels Dursleys. No hi ha gaire cosa anormal,- va començar traient unes quantes fotografies d'un home gras, ros i amb un gran bigoti.- En Vernon Dursley és el director d'una fàbrica de broques, Grunnings. Aquí tens extractes de comptes, personals i de la empresa.
La Sofia va agafar els papers que l'Alan li donava i va donar-los una ràpida mirada. Després va passar-los-hi a en Michael que els va estudiar amb interès. L'Alan va deixar uns quants folis sobre la taula, abans de continuar parlant.
-És un home de rutines, pulcre i mediocre. Diguem que és el típic directiu de fulletó, sense iniciativa ni innovador. La seva empresa no té excessius beneficis, però tampoc pèrdues. No fuma ni beu en excés. Tracta els seus inferiors de mala manera i els seus superiors amb servilisme. Resumint, un pixa-tinters llepaculs.
La Sofia va estudiar les fotografies amb interès, deixant l'informe a part per llegir-se'l més tard. Era fàcil endevinar pels seus ulls brillants que el seu cervell començava a maquinar un pla.
-El seu pare, Adolf Dursley, tenia una ferreteria. La seva mare Cristina era mestressa de casa. Tots dos van morir en un accident de cotxe fa vuit anys, quan l'Adolf, que anava begut, va estampar-lo contra un arbre. Té una germana, Marge, soltera, que es dedica a criar gossos.
L'Alan va treure unes quantes fotografies més, d'una dona alta i prima, amb cara de cavall. En moltes, apareixia amb un nen petit.
-Petúnia Dursley, Evans, de soltera. Germana de la Lily Potter i mare del Dudley. És mestressa de casa i li dona un nou sentit a la paraula xafardera! El seu pare David, era arquitecte i la seva mare, Rose, infermera.- L'Alan va agafar aire, com per donar èmfasis al que anava a dir a continuació.- Curiosament, tots dos van morir fa quatre anys, durant el casament de la Petúnia, amb vuit convidats més, en una "accidental" explosió de gas en una ermita; un cas que es va tancar abans d'obrir-se! Mai va ser investigat.
La Fujiko va aixecar una cella, encuriosida:
-Deixa'm endevinar. Cap conducció de gas a la zona, ni restes de bombones.
L'Alan va somriure i va fer-li una petita inclinació de cap. Deixant uns quants folis més al costat de les fotos, va continuar:
-No he trobat cap informe de'n James Potter. És com si no hagués existit mai! De la Lily Potter, l'últim indici que existís, és el registre del seu últim curs de primària. Després d'això, res. Com si se l'hagués empassat la terra! Ni seguretat social, ni estudis secundaris... Res de res! Igual que els noms que em vas donar, Sofia. Res de res! Excepte en Harry Potter.
L'Alan va treure un altre munt de fotografies de la Petúnia amb el Dudley i un altre nen de la mateixa edat.
-Harry Potter, nebot dels Dursley, orfe. Va ser abandonat al portal de casa dels seus oncles la nit següent a la de l'explosió. Adoptat pels seus oncles... - L'home va serrar les dents, amb fúria mal controlada.- Mai en tota la meva vida, he vist una adopció tan ràpida! Van anar un matí als jutjats i, en menys de mitja hora, el nen era seu. Per cert, no hi ha cap informe de cap tipus sobre els pares, ni la causa de la mort... Res de res!
La Fujiko va agafar una fotografia i va mirar-la amb serietat.
-Va vestit amb parracs!,- va constatar. Mirant la Sofia, va preguntar.- És el teu nou "protegit"?
La Sofia va fer que sí amb el cap, mirant amb tristesa una fotografia d'un jardí, on en Dudley es menjava una gran llesca de pa amb xocolata i el Harry se'l mirava de lluny, sorrut, assegut a terra, amb el dit a la boca.
******************************************************
jajajajajajajaja! Gràcies, Jomast! Lo de la mantega ho vaig treure de la sèrie "Se ha escrito un crimen" i no tinc ni idea de si funciona de veritat! El sistema de seguretat de la Fujiko el veureu en el pròxim capítol!! ;-)
Gràcies pel comentari, Aina! La giny és un nadó, sip. Em va fer gràcia posar el Sr. Weasley a la escena, encara que era totalment inecesari per la ff....
Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)
Aina Enviat el 24/11/2004 a les 05:06 pm #414 He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols Mmmm, tu com l'hermione, o encara més.ella vol veure com veuen els mags el mon muggle, tu com veuen els muggles el mon mag. XD Uff tot só explosions i accidents!!! Molt bé continua!!! Quant de misteri q no ho és XD
Jomast (Moderador/a FF) Enviat el 25/11/2004 a les 11:46 am #416 He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols kom accra com t'hi atrebeixes, la sergent amb en en harry! però que és aixo !
Ara entenc que vulguis censurar :-P .
Ânims!!! ;-)