Una vida passada - Cap. 2 - Un visitant gens desconegut.
AvatarEscrit per Roger J. Potter
Enviat el dia 30/07/2006 a les 02:26:23
Última modificació 24/08/2006 a les 21:03:59
Tots els capítols de Una vida passada
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Cap. 2 - Un visitant gens desconegut.

Pom.

 

Un altre cop va sonar a la porta del balcó. A la resta de la casa semblava que ningú hagués sentit res.

 

Pom.

 

Finalment en Roger es va acostar lentament al balcó i el va obrir. A través dels porticons va veure una figura gegantina que li va dir:

- Podries obrir, si us plau? Fa una mica de fred aquí fora. - va dir la figura.

 

Quan va obrir la porta, una figura de proporcions considerables va esmunyir-se dintre de l'habitació i es va asseure al llit d'en Roger. En canvi, ell va córrer cap al cantó oposat de l'habitació. Va mirar amb la porta entreoberta però semblava que ningú s'hagués adonat de res en la resta de la casa.

 

- Tranquil que no sentiran res, hi ha un conjur d'aïllament a la teva habitació. Ni sentiran res ni vindran, pots estar ben tranquil - això va dir la figura gegant, però en Roger no n'estava gents de tranquil. Com podia estar tranquil? Un home de proporcions considerables s'havia colat a la seva habitació i ... Ei, un moment el cap d'en Roger va fer una rebobinada. Havia dit conjur?

 

Es va girar per mirar el gegantot i li va preguntar: Qui ets tu?

 

- Tens raó, no m'he presentat em dic Rubeus Hagrid i soc el guardabosc de Hogwarts - va contestar l'altre.

 

- En Rubeus Hagrid - va dir en Roger en to burleta - de Hogwarts. I jo soc en Harry Potter, el que va sobreviure. Jo et diré d'on vens, del sanatori de Sant Boi de Llobregat!

 

- Sento dir-te que estàs equivocat noi. - va respondre el Hagrid - Em dic Rubeus Hagrid i tu si no m'equivoco et dius Roger Uterga i no Harry Potter. En Harry Potter és amb els seus pares a el Cau del Goldric, i això del nen que va sobreviure es cosa de la Rowling.

 

En Roger estava al·lucinant. Allò que havia llegit, allò que milers i milions de persones havien llegit era realitat. Bé, com a mínim una part.

 

- Que has dit d'en Harry Potter i la J.K. Rowling? - va preguntar en Roger.

 

- Ara no tenim temps per aquestes coses.  - va respondre tallant en Hagrid - Jo només he vingut a buscar-te a tu.

 

A buscar-me? - va preguntar en Roger - A buscar-me per portar-me on? Mira avui no he tingut un dia gaire bo. Assabentar-me de que no podré anar a treballar on jo volia no m'ha fet gaire il·lusió, així que tampoc estic per fer viatges ara mateix. I menys amb un paio que diu que es un mag.

- Mira nano, jo només obeeixo ordres del Dumbledore. - va informar en Hagrid - He vingut a buscar-te per portar-te a Hogwarts on t'està esperant una feina de bibliotecari.

 

Ara si que va caure de cul a terra. En Roger havia llegit un munt de novel·les en que als protagonistes els venien visites estranyes i creien tot el que deien i els seguien allà on fos. Però en Roger no acabava d'assimilar tot allò.

 

- Mira, aquí tinc un carta d'en Dumbledore que ho explica tot - va seguir en Hagrid - Ah, i també n'hi ha una per la teva família, on s'explica que tan donat una beca a l'estranger i que estaràs una temporada fora de casa. No et preocupis, en Dumbledore mateix a fet un conjur que farà que els sembli d'allò més normal.

 

- Bé, - va començar en Roger, que ja semblava un d'aquells protagonistes crèduls  - suposem que em crec tot això que m'expliques, per que jo? Si no se ni fer màgia, i que s'ha fet de la bibliotecària de Hogwarts? La Sra. Pince, suposo?

 

Suposes bé - va dir en Hagrid - però aquesta fa anys que es va retirar, els últims anys en tenim una de diferent, però ara això no ve al cas. Hauríem de marxar el nitrèpidbus s'espera a baix.

 

- Ostres, ostres,... - en Roger es movia per tota l'habitació nerviós, estava a punt de fer una bogeria - Quantes coses són certes del que explica la Rowling? Fins que no m'expliquis res no aniré enlloc.

 

- No et puc explicar res, perquè jo no soc qui t'ha de parlar d'això. - En Hagrid va continuar - A Hogwarts trobaràs la persona ideal per que et resolgui aquests dubtes i la resta que et ronden pel cap.

 

- Molt bé - va fer en Roger - molt bé. Vindré amb tu. Suposo que primer podré agafar alguna cosa de roba, o estaré tots aquests mesos vestit igual.

 

- No, hi ara. On tens la maleta? - li pregunta en Hagrid.

 

- Allà - en Roger va assenyalar sota el llit. En Hagrid va treure la vareta i amb un copeta a la maleta va fer aparèixer a dintre algunes peces de roba que en Roger tenia guardades a l'armari. En Roger incrèdul va obrir l'armari i va veure que allò que era a la maleta, efectivament, ja no estava al seu armari.

 

Sempre li havia agradat la màgia encara que sent realista mai hi acabava de creure. Però ara. Ara ho estava vivint en la seva pròpia pell i estava a punt de marxar a un lloc on estaria envoltat de màgia.

 

Llavors de cop i volta en Roger es va quedar parat. Tot se li anava a fer punyetes. No aniria amb en Hagrid a treballar a Hogwarts!

 

Com ho havia de fer si en aquell lloc, a part de la màgia, estaria envoltat de gent que parlava anglès. Anglès! A l'Institut sempre treia bones notes, però tothom sabia que el nivell que tenien els alumnes d'aquell institut era molt baix. I des de que va començar la universitat mai havia tret temps per fer-ho. Era d'aquelles coses que apareixen sempre a les llistes de propòsits d'any nou.

 

- Escolta... mmm d'això... Hagrid, com m'ho faré per entendrem amb els altres - va preguntar amb vergonya en Roger - El meu domini de la llengua anglesa és més aviat... com ho diria? Pèssima.

 

- No et preocupis home - va dir li en to amable en Hagrid - No t'has adonat que portem un estona parlant tu i jo en català?

 

- Suposo que deus conèixer la meva llengua - va reconèixer en Roger - Tot i que t'he de reconèixer que no es nota ges el teu accent anglès.

 

- I no has pensat que en un món amb màgia aquest problema no estaria solucionat? Els mags - va explicar en Hagrid - parlem l'idioma que parlem, els oients sempre ens sentiran amb el seu idioma.

 

- Així que tu se suposa - va dir en Roger tímidament - que estàs parlant en anglès i que jo et sento en català per que és la meva llengua. També deu funcionar a la inversa?

 

- Exactament noi.

 

- Però la Rowling no explicava res d'això. - va recordar en Roger - Al Calze de foc recordo que en Maunch té problemes per entendres amb el Conseller Búlgar durant la Copa del Món de Quidditch.

 

- Ja t'he dit - explicava en Hagrid ja impacient - que no tot el que explica la J.K. Rowling en les seves novel·les és cert. Però va, vine, que em de marxar. Et recordo que el Nitrèpidbus ens espera a baix.

 


 

Bé, aquest cop crec que es prou llarga, no? Així que ja podeu fer les vostres crítiques, llavors a partir del proper capitol us podria passar a vosaltres una còpia avans de penjar-la hi aixi ho corretgiu. Els que ja porteu tants fansfics ja hi teniu traça per fer de correctors.

 

Ah, he obert ja la conversa al subforum de fanfics per que alla hi poseu de tot.

 

Apa nanos, siau, que vaig a dormir, que ja és tard!


Llegit 1117 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)