Una vida passada - Cap. 1 - Un dia horrorós.
AvatarEscrit per Roger J. Potter
Enviat el dia 29/07/2006 a les 20:11:36
Última modificació 24/08/2006 a les 21:03:12
Tots els capítols de Una vida passada
Pròxim capítol >


Cap. 1 - Un dia horrorós.

Com un mati normal en Roger es va llevar per anar a la facultat. Avui precisament tenia que entregar la memòria de les pràctiques i fer-ne la presentació davant del tribunal que li donaria l'aprovat, o no. D'aquest treball depenia que li donessin ja el títol oficial en Biblioteconomia i Documentació. Ja podria treballar a la Biblioteca Nacional! I es que en Roger desitjava anar a treballar a aquesta biblioteca des de que va començar a estudiar la carrera. Però bé de moment encara havia d'aprovar i no ho tenia gaire clar.

 

Es va llevar i amb els ulls mig tancats encara, va posar-se les ulleres i es va dirigir cap al menjador. - Bon dia - va dir en Roger, però ningú va contestar. La seva avia estava al mercat comprant i el seu cosí, que també vivia amb ells, dormia desprès d'una nit de feina. En Roger vivia amb la seva avia des de feia uns 4 anys, quan va començar a la universitat ja que així estava més a prop.

 

Desprès d'una bona dutxa i un bon esmorzar en Roger va sortir corrents de casa, com sempre, per anar a agafar el 44, l'autobús que el portaria a la facultat. Allà si va trobar la Gemma, companya de la facultat, la qual també presentava avui la seva memòria de les pràctiques.

 

- Ei, que tal Roger, com ho portes? -va preguntar la Gemma.

- Doncs si t'he de ser sincer, no gaire bé - respongué en Roger - Fer presentacions en públic a mi no se'm dona gens bé. La timidesa em fa posar nerviós i m'oblido de comentar coses, ja em va passar amb el fastigós treball de recerca. I tu que tal?

- Jo - va dir la Gemma - doncs igual, per que els nervis també són traïdors, però segur que me'n surto, i tu també, ja ho veuràs.

- No sé.

 

En arribar a la facultat van trobar-se amb la resta de companys, tots amb molts nervis i preocupats pel que passaria. Aquell mateix dia coneixerien els resultats i això no ajudava gaire a perdre els nervis.

 

Quan li va arribar el torn al Roger estava pàl·lid, els companys li van donar ànims i va entrar. De cop i volta es va trobar en una sala petita amb 4 persones que no coneixia de res, que deurien ser els examinadors, asseguts en una taula mirant la pissarra. En Roger es va acostar a la pissarra i va començar la seva explicació.

 

Quan va sortir en Roger pensava que havien estat els 20 minuts més llargs de la seva vida i no en sortia gens satisfet. I efectivament quan al vespre van sortir la llista dels aprovats el nom d'en Roger no hi era.

 

Es va trobar a alguns companys mirant les llistes igual que ell i es va trobar en que molts havien patit la mateixa sort que ell. Tothom es queixava del tribunal - quatre iaios que no saben res - deia tothom. Però el Roger sabia perfectament que havia suspès per culpa seva i no del tribunal. Així que va agafar les coses i va tornar cap a casa on l'esperaven l'àvia i el seu cosí amb ganes de saber els resultats.

 

Contràriament al que pensava en Roger a casa el van animar, ja que encara tenia una altra oportunitat al setembre. Ell però no estava gaire animat i així que va sopar es va ficar al llit. Aquell havia estat el dia més horrorós de la seva vida. Amb 22 anys que tenia no havia passat un dia tan trist, a més ara començava a tronar. Trons? Allò no eren trons. Algú estava picant als porticons del balcó.


Llegit 1003 vegades


Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)