Escrit per Eric ArdanEnviat el dia 16/07/2006 a les 17:09:50
Última modificació 05/08/2006 a les 01:27:01
Tots els capítols de Voldon.2009
< Anterior capítol ||
Ara m'ha vingut al cap la poca-traça de la meva cosina. És increïblement bonica, però poca-traça. M'ha vingut al cap deia, perquè en una ocasió va arruïnar, tot deixant-se caure amb gran cerimònia, un macrocircuit de peces de dominó que havíem aconseguit construir durant setmanes amb uns amics. Us ho dic jo que aquest tipus de coses fan venir molta ràbia, i no sé pas quin instint aleshores em va retenir de no escanyar la meva cosina.
Però deia això perquè a vegades es produeixen fatalitats històriques que un voldria que es poguessin esmenar o que, directament, no s'haguessin produït. Malauradament, la història no té una còpia de seguretat per evitar les desgràcies, no ens dóna avisos de quan fóra més convenient tancar la cosina a pany i clau a la seva habitació fins que el cirqüit de dominó estigués acabat.
Alguna cosa semblant pensarien molts dels qui parlarem en aquesta història. Però els "si jo no hagués fet tal cosa", o "si no hagués estat tan curt de gambals per adonar-me que..." de ben poc serveixen alhora d'arreglar les coses. Com a molt poden tenir una certa funció terapèutica. Però són absolutament inútils alhora de fer res més.
Aquest tipus d'interrogants metafísics li importaven un rave a la Lluna Bonamor, malgrat que no sabia que aviat tindria prou motius com per preocupar-se'n. De moment, per la ment de la Lluna només hi passaven imatges d'agradables llars de foc, amb butaques de vellut i infusions d'aiguamarina. Estava congelada. Ja feia una bona estona que romania immòbil darrera la columna, i el fred se li calava fins als ossos.
L'últim cop que havia visitat el Departament de Misteris, tres anys abans, no havien entrat dins aquella immensa nau gòtica en la que es trobaven. I tampoc havia notat aquella ferum d'all tan surrealista. Les columnes, descomunals, s'aixecaven per convergir molt, molt amunt, repartides en fileres paral·leles, mentre un lúgubre cant gregorià amb veu de gat afònic deixava flotar acords depriments.
Era una nit moguda. El moment que la comunitat màgica havia estat esperant des del retorn de l'Innominable tres anys enrera, havia arribat. Ho havia fet de forma sorpresiva. L'atac dels aurors contra la seu dels Cavallers de la Mort que es devia produir en aquells moments era un gran i sonor bluf. La Lluna ignorava qui havia avisat el Harry que aquella nit en Voldemort i els seus sequaços intentarien fer-se amb el control de la Conselleria. Fos qui fos, ho havia fet amb el temps just com perquè es pogués mobilitzar ràpidament el que restava de l'Orde del Fènix fins a la Conselleria.
Es va girar cap a la columna on imaginava que s'hi trobava l'Hermione Granger. En debades. La foscor, senyora de la gran nau, semblava haver-la envoltat amb un negre asfixiant que impedia, fins i tot, divisar l'únic fil de llum, procedent de l'entrada a la nau.
Un xiuxiueig la va fer tornar a aixecar la guàrdia. Ja era el tercer cop que sentien murmuris força prop d'on elles es trobaven i desconeixia si havien detectat la seva presència. Amb la vareta alçada, estava preparada per oferir una dura resistència. Però les veus es van apagar aviat, i aviat la Lluna va notar com li retornava l'estat de màxima lassitud.
I aleshores una figura va irrompre esbufegant a l'interior de la nau. Més alt i pigat que mai, en Ron Weasley va córrer a grans gambades a través de les columnes amb la vareta il·luminant-li el camí. A la Lluna se li va fer un nus a l'estómac. Les veus havien retornat, i ara es mostraven molt més sibil·lants i ràpides. En tal situació, hom hauria recomanat la màxima precaució a en Ron.
- Hermione! -va bramar en Ron, quan la va veure enfocant-la amb la vareta- Es pot saber on para el...
- Fasces Purpura!
Tot va passar molt ràpid. Una ràfega de maleficis va sortir disparada des de la foscor en direcció al punt de llum de la vareta d'en Ron. A l'instant, l'Hermione i la Lluna van respondre intentant encertar els seus adversaris. Malgrat que el malefici de la Lluna va impactar contra una columna on es devia amagar un dels agressors, el de l'Hermione va aconseguir un dèbil crit d'un individu que aviat van sentir desplomar-se al terra.
<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->Ron! -va murmurar l'Hermione-. Estàs bé?
<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->La meva vareta! He perdut la meva vareta! -van sentir alleujades que deia una veu afectada prop d'on eren.
La Lluna va poder sentit un sospir d'alleujament.
<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->Tros d'animal! Deixa la vareta i posa't a cobert!
En Ron devia fer-li cas, perquè aviat va retornar el silenci. De tant en tant, l'Hermione llançava un malefici cap al punt des d'on presumiblement havien provingut els atacs, però en cap moment va aconseguir encertar ningú. Poc després van sentir com unes passes s'allunyaven veloçment de la zona cap a més endins de les columnes, fins a desaparèixer.
<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->Lumos!
<!--[if !vml]--><!--[endif]-->La vareta de l'Hermione va il·luminar tota la nau.
<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->Ronald Weasley! -va increpar-li, furiosa-, rasca't les pigues el pròxim cop que et vinguin ganes d'atreure Cavallers de la Mort!
<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->Perdona, amor...
La Lluna va posar els ulls en blanc.
<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->Heu vist en Harry? -va preguntar a la fi en Ron.
<!--[if !supportLists]-->- <!--[endif]-->Anava davant de nosaltres, però ens hem separat quan ens hem trobat amb els Cavallers de la Mort... -va dir l'Hermione-. Sortim d'aquesta nau pestilent!
Els tres van córrer cap on suposaven que deuria ser la sortida de la nau. L'Hermione anava primera, seguida per en Ron que no parava de fitar a banda i banda. Tancant la marxa, més despreocupada hi havia la Lluna Bonamor.
Qui sap quina hauria estat la història si hagués estat en Ron qui hagués anat l'últim? Si la Lluna no s'hagués entretingut excessivament tot contemplant la immensa rosassa de la nau que se li havia aparegut a davant? El cas és que, com dèiem abans, hi ha coses que passen i ja està. Cada cop el pas de la Lluna es va anar fent més lent. Mentre observava la rosassa, havia notat alguna cosa que reclamava misteriosament la seva atenció a la seva esquerra. Es va aturar mentre sentia com les passes de l'Hermione i d'en Ron s'allunyaven.
La veritat és que la fortuna pot ser ben sorprenent a vegades. Entre dues columnes, la Lluna Bonamor va observar, amb els ulls desorbitats, com apareixia un espiral de llum de l'alçada d'una farola. L'espiral, que girava a una velocitat vertiginosa va començar a xiular (sí... amb un xiulet força semblant al de les olles exprés). Qui sap què hauria passat si qui hagués trobat l'espiral hagués estat en Harry, la Hedwig o en Voldemort. Però la fatalitat és així de capritxosa. Com hipnotitzada, la Lluna va avançar cap a l'espiral. No tenia ni idea de què es tractava, però hi havia alguna cosa que l'atreia fatalment.
Fins que va allargar el braç i el va introduir al centre de l'espiral. Aleshores, tot es va fer blanc.
______________
Bé, aquest és
el primer capítol transcrit del manuscrit trobat al Calaixó de Color
Torrat. M'he près bastantes llibertats en el procés de transcripció del
mateix degut a que l'original estava en sànscrit. Espero però que el
resultat sigui mínimament comprensible.
La il·lustració que
acompanya el text la va realitzar un monjo medieval irlandès del segle XI
anomenat Jusephus que tenia problemes de reumatisme, però no obstant tenia
molt èxit amb les dones.
Apa, salut!
_____________
ACTUALITZACIÓ
La història continua a http://www.harrypottercat.com/mostra.php?num=1912
Getta91 Enviat el 16/07/2006 a les 17:23:02 #11070 He escrit 1 fanfics amb un total de 1 capítols Mola!
Sento que t'hagis pres malament l'altre comentari, de debò que no anava en el to que tu penses... continua aviat.
Mizuno_Miaka Enviat el 16/07/2006 a les 20:54:01 #11071 wooo!! sta nmolt bé!! de debó que m'agrada molt!!! continua aviat!!
Finalpotter Enviat el 16/07/2006 a les 21:26:20 #11073 He escrit 1 fanfics amb un total de 21 capítols Aquest tros si que l'entés. La cosa té bona pinta, però tens moltes coses per transcrius.
Segle XI després de... ?
Continau ban aviat.
Lis Malfoy Enviat el 17/07/2006 a les 09:07:00 #11076 He escrit 1 fanfics amb un total de 19 capítols Fantàstic! M'agrada! Pobra Lluna... a veure què li ha passat ara per culpa de mirar les rosasses... Si al final la culpa sempre és dels mateixos, no? hehehe. A qui se li acut quedar-se enrere per mirar un coi de rosassa? Això sí, la història m'agrada. És totalment diferent, i això és original! Aire renovat, ja tocava!
Per cert, en Jusephus deuria ser un monjo molt avançat per la seva època, perquè el dibuix és totalment atribuïble a qualsevol artista del segle XII! xD! I em sembla que el reumatisme no l'afectava pas gens, a l'hora de dibuixar!
Vinga, ànims i endavant! Fins al pròxim!
roni (Moderador/a FF) Enviat el 17/07/2006 a les 20:28:21 #11087 He escrit 2 fanfics amb un total de 20 capítols argh!!! No ens deixis així! Ei, està super ben escrit, i ara veig el contingut potterià XD Uououo, m'agrada molt, ja espero el pròxim capítol ;)
Accra(no tinc ganes de registr Anònim Enviat el 19/07/2006 a les 16:41:32 #11113 Encara no he m'he registrat! I ens deixes així? Continua aviat!
Solysg Enviat el 20/07/2006 a les 16:53:28 #11135 esta molt be... Un to extrany pero esta molt be el tros...( continua per favor)...
Apropinquet Enviat el 02/09/2006 a les 23:28:39 #12108 oleee!!! molt be! de veritat!!
al principi no pillava res de res, pro ara ya si=D!!
apa que tu també!! mira que deixar-nos aixi!!! uns extraterrestres an abduït la Lluna i se l'emportes amb ellsXD
apa no em facis cas!