Sergent Krauss - (Capítol 3, "Impossibles molt reals", 1ª part)
AvatarEscrit per accra
Enviat el dia 10/11/2004 a les 06:28 pm
Última modificació 10/11/2004 a les 06:28 pm
Tots els capítols de Sergent Krauss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capítol 3, "Impossibles molt reals", 1ª part)

El silenci es va fer a la sala. En Michael mirava l'Alan amb la boca oberta. Mai, en tota la seva vida, s'hagués imaginat que aquell home afable pogués perdre els estreps i, encara menys, amb la Sofia. La Fujiko, que no el coneixia, va tensar-se en el seu seient, disposada a atacar si l'home mostrava la més mínima intenció de danyar la dona. Però l'Alan no va moure's d'on era. Mirava fixament la Sofia, que li tornava la mirada pacientment. Finalment, va ser l'home qui va cedir. De sobte derrotat, com si hagués gastat tota la seva energia en aquell crit, l'Alan va asseure's sobre la tauleta, amb el cap enfonsat en les seves amples espatlles.

-Dedueixo que has trobat alguna cosa estranya.- La Sofia va trencar el tens silenci amb el seu to suau però aristocràtic que utilitzava quan assumia el control. - Michael, potser que li serveixis una copa.

En Michael, recuperant-se de la sorpresa, va afanyar-se a omplir un got de conyac i li va oferir al vell detectiu, però l'Alan no va agafar-lo.

-Prefereixo estar ben sobri per ara,- va dir ell amb veu cansada.- Sofia, sisplau, digues-me que no estic boig...

-No més que jo,- va respondre ella amb un somriure comprensiu.

L'Alan la va mirar com si no sabés com interpretar la seva resposta.

-Què coi són aquesta gent?! - va preguntar amb veu escanyada.- Extraterrestres?! Dimonis?!

La Sofia va sospirar. Girant-se cap en Michael que ara observava l'Alan com si aquest hagués perdut el seny, va dir:

-Potser que anem al teu despatx, Michael. No vull que ningú ens escolti...

En Michael la va mirar indecís. Pressentia que, un cop sentís l'explicació de la Sofia i l'informe de l'Alan, ja no hi hauria marxa enrere. Finalment, decidint-se, va buidar la copa que havia preparat per l'Alan d'un sol glop i va fer que sí amb el cap.

-Vaja!,- va somriure la Fujiko fregant-se les mans amb excitació.- Finalment et vas instal·lar el sistema de seguretat que et vaig enviar fa temps?

En Michael va estossegar amb cara culpable.

-La Sofia hi ha insistit,- va murmurar. Després, una mica a la defensiva, va afegir.- Els meus assumptes no són tan secrets per necessitar una oficina "blindada", Fujiko.

-Ja, ja,- va exclamar la noia aixecant-se del sofà i somrient amb picardia.- Però una mica de paranoia sempre va bé!

-Sobretot després que sentis el que us haig de dir,- va murmurar l'Alan, més per a sí mateix que pels demés.

En Michael va guiar l'Alan cap el seu despatx. Pensatiu, va adonar-se que la Sofia els seguia preocupada. La Fujiko era la única que no semblava afectada per la situació. Clar que tampoc coneixia l'Alan, ni sabia que mai, en tota la seva vida, en Michael l'havia vist perdre la calma.

La Sofia estava preocupada. Sabia que ja no podia romandre més temps callada i que els hi hauria d'explicar tot el que havia vist i sentit, però no estava segura que la creguessin. Al cap i a la fi, ella sempre s'havia embolicat en creuades perilloses però reals, on tota la màgia que existia era simple tecnologia.

Va agafar el braç que la Fujiko li oferia i es va deixar guiar cap a l'estudi. Encara que remugava i s'enfadava cada cop que algú intentava tractar-la d'àvia, el dolor que li havia deixat aquella experiència era prou real com per saber que ja no podia dependre tant del seu estat físic. Hauria de replantejar-se tota la seva estratègia i deixar la part més activa de la missió a gent més jove que ella.

La Sofia va seure en una butaca i va esperar que en Michael tanqués la porta i connectés el nou sistema de seguretat. Quan tothom es va haver assegut, la Sofia es va girar cap a l'Alan:

-Què has descobert?,- va preguntar sense preàmbuls, amb aquell to que no deixava lloc a cap discussió.

L'Alan va prémer els seus llavis, com si volgués exigir a la Sofia que li expliqués què amagava, però no va dir res. Agafant aire, va obrir la seva cartera i va treure una carpeta plena de papers i fotografies.

-Vaig començar per investigar l'explosió de la Vall de Goldric. Em vaig fer passar per un fotògraf del National Geographic que feia un reportatge sobre pobles de la zona. - L'Alan va treure un munt de fotografies plenes de color i va separar-ne una quinzena que mostraven les runes del casalot des de varies perspectives. - Vaig passar-me tres dies fotografiant cases i vaig estar parlant amb la gent. El tema de moda era l'explosió de gas que havia matat una parella, els Potter, i el seu fill, i una pidolaire "excèntrica" anomenada "Mamà Sofí".

La Sofia no va poder amagar un somriure quan tots els ulls es van fixar en ella. L'Alan va continuar parlant, sense separar la mirada de la dona.

-El que em va semblar curiós, es que ningú trobava estrany que un casalot i una cabana que estaven a més de tres cents metres, l'un de l'altra, volessin pels aires alhora.

La Fujiko va agafar una de les fotos i va estudiar-la amb calma.

-Potser van explotar les conduccions de gas,- va murmurar en Michael encara que intuïa que l'explicació no era tan senzilla.

-Impossible, - van saltar la Fujiko i l'Alan alhora.

Somrient per primer cop des que havia arribat, l'Alan va fer una petita inclinació de cap per indicar a la Fujiko que parlés. La noia es va girar cap a la Sofia.

-Quants pisos tenia la casa?

-Dos i les golfes,- va contestar la dona.

La Fujiko va afirmar amb el cap.

-Mireu aquesta foto, i aquesta,- va dir deixant les dues fotos sobre la taula.- Es veu perfectament que el terra de la planta baixa està intacte. I també hi ha trossos de paret drets. Jo diria que l'explosió es va produir en el segon pis, a l'ala esquerra de la casa...

******** *********************************************

Bé! un altre tros!! Espero que us agradi!

jajajajaja! Trankila, Aina, tindràs envolics!! I no vas gaire desencaminada... ;-)

Jomast, gràcies pels 3 comentaris repetits! ;-)) I tens raó, els rotllos de la Fujiko són... il·limitats!


Llegit 1547 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarAinaEnviat el 14/11/2004 a les 12:36 am
    #381He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols

    Mmmmm ara m'has deixat intrigada XD Un altre tros i un altre escrit genial. no cal dir més : (molt be, continua, segueix aixi, escriu ràpid encara q sabem q ja esta escrit, els trossos més largs volem embolics, sofi the best, etc...)



  • jomast AnònimEnviat el 14/11/2004 a les 12:47 pm
    #384

    un sistema d eseguretat dissenyat poer la Fujico?! jjojo ui kina por! ;-)
    no n'hi ha prou! volem +!



  • AvatarcalisEnviat el 16/11/2004 a les 01:01 am
    #392He escrit 1 fanfics amb un total de 9 capítols

    Fins i tot jo m'he quedat intrigada...sort k aksta FF no era en serio i k només era una juguesca...k sino ho presenta als nobel d literatura i ho guanya xDDDD Cada FF que fas arrassa xDDD VISCA LA LDSS !!! Que surti més en sevyyyyy Volem sevy! ( ho sento , feia temps k no ho deia) Jo el kem pregunto és....Qaun penjaràs més FF¿?¿?¿?



  • AvatarJomast (Moderador/a FF)Enviat el 17/11/2004 a les 01:00 am
    #395He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    Es veritat accra estaria be anunciar els dimercres esteu atens a un nou tall de "Segent kraus"!!! i posar un musikleta de fons tius rammstein remix en country ! kedaria genial!