La màgia interior - La classe d'esgrima
Escrit per Tasha Dawn
Enviat el dia 13/07/2006 a les 18:27:45
Última modificació 13/07/2006 a les 18:27:45
Tots els capítols de La màgia interior
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


La classe d'esgrima

Capítol 3

La classe d'esgrima

 

 

        ;     Elisa ho va tornar a intentar. No podia ser que li estiguera ocorrent allò. Havia estat practicant durant tot l'estiu! Però res, que no podia convertir-se en àguila.

        &nb sp;   El problema era que no podia concentrar-se. Seria la biblioteca? Serien els molestos sorollets nocturns del castell? O seria que no podia deixar de pensar en Sirius... i la seva estúpida nóvia? Probablement. Això explicaria perquè el full on havia estat escrivint estava plena de caricatures  de la xica. Però, per què havia d'importar-li tant? Després de tot, en cap moment de l'estiu havia pensat en Sirius. Creia haver-lo oblidat. Creia que ja no li agradava. Però, pam! Havia tornat a veure'l i tots els sentiments que l'esgarraven per dins havien tornat a ella. I odiava sentir-se tan... nerviosa al veure'l, al parlar amb ell.

        ;     En quin bon dia el va conèixer...

        &nb sp;   Elisa va decidir que el millor seria anar-se'n a dormir. L'única cosa que l'animava era que l'endemà tindria classe d'esgrima (exclusivament reservada per als alumnes d'últim any, ja que els altres cursos no estaven preparats).

        &nb sp;   Al matí següent, durant el desdejuni, Katrina es va donar compte que era la primera vegada dónes del començament de curs que veia Elisa realment alegre.

        &nb sp;   -A veure. Què passa?

        ;     -Hui tenim classe d'esgrima.

        ;     -Oh, espere que ho passes bé.

        ;     -Però tu no...

        ;     -Mai m'ha agradat la lluita, ja saps. A més, se'm va oblidar omplir la inscripció.

        &nb sp;   -Oh, no! Llavors ara què faràs?

        &nb sp;   -No... potser una escapadeta amb Robins.

        &nb sp;   -Ah... pillastra!

        &nb sp;   -Tu també passa-ho bé en classe, eh?

        ;     -El que tu manes! -va assentir Elisa bevent un últim glop de suc de carabassa i agafant la motxilla-. Fins després!

        ;     -Ala... -va murmurar Katrina observant com desapareixia corrent pel corredor.

        &nb sp;   Elisa va entrar de les primeres en classe. Dins estava el professor -a què no coneixia de res però que era guapíssim i estava... per a menjar-se'l- i uns quants companys de curs. I llavors va veure l'entrebanc d'aquella magnífica assignatura... compartien classe amb Slytherin. I estava el Slytherin en qüestió..., Snape. A allò es deia tindre mala sort.

        ;     Elisa va intentar passar desapercebuda i no ser vista, però Snape la va veure abans que poguera amagar-se. Elisa va observar fastiguejada com la mirava i es dibuixava un somriure malèvol en el seu rostre. Es va acostar a ella sigil·losament. Elisa va fingir no haver-se adonat de la seva presència. No. No colava.

        &nb sp;   -Com et va la vida, Elisa?  -va preguntar Snape amb malícia.

        &nb sp;   -Aparta't de la meva vista -el va amenaçar Elisa irritada.

        &nb sp;   -No va ser això el que me vas dir l'última vegada que ens vam veure. Volies... Què volies? Ah, sí, que estiguera feliç, que la vida era bella. Un bell dia aquell, no?

        &nb sp;   -No com hui. Escolta'm bé, espècie de monstre, oblida qualsevol cosa que passaés l'any passat i no t'acostis a mi.

        &nb sp;   -Per què? Potser no disfrutaves de la meva companyia? Sé de cert que a Sirius li encantava...

        &nb sp;   -Calla, idiota! -va excllmar Elisa més alt del compte.

        &nb sp;   Tota la classe (mentre havien estat parlant, la gent havia anat entrant en la classe, per la qual, la classe estava prou pleneta de gent) es va quedar mirant-los amb un somriure burlaner. Inclòs el (magnífic, meravellós, fantàstic i increïblement guapíssim) professor.

        &nb sp;   -Començarem la classe -va dir el professor intentant atraure l'atenció dels seus alumnes-. Benvinguts a la classe d'esgrima. Sóc el professor Ricard Llaunaseca. Però podeu cridar-me Ricard -va afegir el professor fent-los un esplendorós somriure que va provocar un va sospirar general entre totes les xiques-. Esta és l'única classe que rebreu de lluita directa. Personalment, va crear que s'haurien de dedicar més anys a esta matèria. No perquè crega que hàgeu de combatre en un futur contra algú (ningú desitja mai tal cosa), sinó perquè ens dóna una gran agilitat a l'hora de manejar intstruments d'este calibre. I puc assegurar-vos per experiència, que és molt útil.

        &nb sp;   Ricardo va agafar una de les espases que hi havia en el sòl preparades i va fer uns gràcils moviments.

        &nb sp;   -Començarem ja amb la pràctica, ja que crec que és una pèrdua de temps la teoria en esta assignatura. Hui farem exercicis senzills de tècnica. Després ens posarem per parelles.

        ;     El professor els va estar instruint sobre una sèrie de moviments molt pràctics -i no tan senzills com deia- i després es van posar per parelles.

        &nb sp;   -Ens limitarem als moviments que hem practicat, d'acord? No vull, que, a pesar de la protecció que vos heu posat, opteu per fer demostracions de vostre talent. No estaria bé que en la primera classe algú isquera ferit. No em donaria molt bona fama que diguem, eh?

        &nb sp;   Un altre somriure i sospir general entre les xiques. Estava vegada, esbufec d'exasperació per part dels xics.

        &nb sp;   Van començar a practicar.

        &nb sp;   Ricard es va posar a passejar entre els alumnes per a supervisar-los. De tant en tant, els donava algun consell, fins que es va trobar amb Elisa.

        &nb sp;   -No tens parella?

        &nb sp;   -No.

        &nb sp;   Ricard fet una ullada ràpida a l'aula.

        &nb sp;   -Què tal... aquell xic? -va preguntar el professor assenyalant el solitari Snape que estava a pocs metres.

        &nb sp;   -Crec que no.

        &nb sp;   -No? Per què?

        &nb sp;   -No volguera que en la primera classe d'esgrima fora acusada d'assassinat.

        &nb sp;   -Va, va -va riure el professor- que no serà per a tant.

        &nb sp;   -Està bé, però jo no em faig càrrec de les conseqüències.

        &nb sp;   Quan Elisa es va posar enfront de Snape, este la va mirar amb un somriure sarcàstic.

        &nb sp;   -Lluitarem, Elisa?

        &nb sp;   Elisa va empunyar la seva espasa i el va fulminar amb la mirada. Snape només va pronunciar encara més el seu somriure sarcàstic mentre que agafava una espasa del muntó.

        &nb sp;   Es van posar en posició d'atac mentre que es trepaven amb els ulls mútuament.

        &nb sp;   -Recordeu que només podeu fer els passos que vos he ensenyat -va advertir el professor a la classe.

        &nb sp;   -Llest? -va inquirir Elisa.

        &nb sp;   Snape no va contestar, i Elisa ho va prendre com un "sí".

        &nb sp;   No va esperar un segon i li va llançar un fort colp d'espasa que ell hàbilment va parar amb la seva espasa. Snape va apartar a l'espasa i va colpejar la d'Elisa amb més guerza. Elisa va retrocedir uns passos i Snape va guanyar terreny.

        &nb sp;   -Serà millor que ho deixes, no eres prou bona per a mi!

        &nb sp;   -Què sabràs tu! -va cridar Elisa tornant a la càrrega.

        &nb sp;   -Acabaràs fent mal a algú.

        &nb sp;   -Eixa era la idea!

        &nb sp;   -No sabia que una nimietat com eixe comentari fóra a molestar-te tant.

        &nb sp;   -Doncs sí que m'ha molestat, i molt! T'agrairia molt que d'una vegada per sempre desaparegueres de la meva vida.

        &nb sp;   -Està bé -va murmurar Snape parant en sec-. El dilluns a les set de la vesprada en el bany de Myrtle. Sabràs on està pel constant ploriqueig.

        &nb sp;   Elisa anava a contestar-li que allí aniria la seva tia, quan va tocar el timbre.

        &nb sp;   -Molt bé, hem acabat la classe -va dir el professor per damunt del galliner que s'havia convertit la classe-. No hi ha deures. Fins al pròxim dia, xics. Ah, -va fer el professor dirigint-se a Elisa- i... Elisa, havia dit que només els passos que vos havia ensenyat.

        &nb sp;   -Ja...

        &nb sp;   -Està bé, a veure què tal el pròxim dia -la va reconfortar el professor.

        &nb sp;   Elisa no va contestar i se'n va anar corrent. En la vida l'havien humiliat tant! Conseguirira d'alguna manera venjar-se de Snape, fora com fóra! Eixe estúpid maleït fastigós -a més d'escapolir-se- l'havia deixat malament davant del professor.

        &nb sp;   -Va enterar-se aquest del que és bo...

 

 

 

 


Llegit 1275 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)