Sergent Krauss - (Capítol 2, "Aliats", 2ª part)
AvatarEscrit per accra
Enviat el dia 20/10/2004 a les 05:05 pm
Última modificació 20/10/2004 a les 05:14 pm
Tots els capítols de Sergent Krauss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capítol 2, "Aliats", 2ª part)

L'Alan Johnsson era un home gran, d'aspecte afable. Sempre havia tingut l'aspecte de persona crèdula, una mica ximple. Era potser per això que la gent acostumava a ignorar-lo, a no considerar-lo una amenaça, però en Johnsson s'havia criat en els carrers d'un dels pitjors barris de Londres. Era un home que s'havia fet a ell mateix i podia presumir d'haver sortit de la més pura misèria per crear una de les més grans i importants companyies de detectius de tot el Regne Unit.

Havia conegut la Sofia Krauss quan encara rebia els seus clients en el seu estudi de mala mort, que li servia també de vivenda, i els casos que tenia eren simples assumptes sòrdids de infidelitat. La Sofia no s'havia deixat enganyar pel seu aspecte i de seguida havia vist el seu potencial. I així, s'havia convertit en un dels seus homes de confiança i, dels barris baixos, havia emigrat ràpidament a hotels de luxe i mansions. I també havia canviat els sòrdids casos d'abans per altres summament més interessants i perillosos. Per això, quan l'O'Connor l'havia avisat que la Sofia tornava a estar en peu de guerra i necessitava el seu servei, va deixar el cas que duia a les mans dels seus empleats, va agafar el seu avió particular i, en menys de tres hores, premia el timbre de la porta de l'advocat.

Quan la criada va obrir la porta, en Johnsson no va poder evitar un somriure en sentir la veu de la seva vella amiga llençar un renec des del pis de dalt. Sense dubtar ni un instant, va córrer escales amunt, seguit per la criada que no deixava de cridar-li que s'aturés. Va sentir l'O'Connor que sospirava amb resignació rere una porta mig oberta i es va aturar a escoltar.

-Sofia, ja saps el que ha dit el metge. Has de fer llit uns quants dies...

-No penso deixar que un llicenciat setciències, que fa poc encara duia bolquers, em digui què haig de fer!

-Sofia, sisplau...

En Johnsson va deixar anar una rialla. La Sofia seguia sent la de sempre! Per un temps, havia temut que la mort del seu únic fill hagués destrossat el seu esperit. Però tenint en compte el que acabava de sentir, la " Sergent Krauss" tornava a estar en plena forma!

-Senyor!,- va cridar la criada quan va arribar al seu costat esbufegant.- No pot entrar en una casa decent d'aquesta manera!!

-Sóc l'Alan Johnsson,- va presentar-se ell donant-li el barret i l'abric a l'astorada dona.- M'esperen.

I sense dir res més, l'Alan va entrar en la cambra mirant, una mica sorprès, el llit on la Sofia jeia mig-asseguda. Semblava que l'O'Connor havia, per una vegada, aconseguit convèncer-la.

-Hola, Sofia,- va saludar, acostant-se al llit i fent-li un petó a la galta de la sorruda dona.- Veig que estàs en plena forma!

La Sofia va somriure indulgentment.

-Galant com sempre, Alan. Però sé perfectament que el meu aspecte és horrible! Estic vella i cansada! Tan vella que es veu que no tinc permís ni tant sols per aixecar-me del llit!,- va exclamar llençant una mala mirada a en Michael.

-Jo també me n'alegro de veure't, Sofia,- va respondre l'Alan agafant una cadira i seient a prop del llit. - En Michael m'ha dit que volies veure'm.

La Sofia va incorporar-se una mica més, fins quedar del tot asseguda i va picar amb la mà les mantes que tenia al costat.

-"Clapes", aquí noi!

Un enorme gos va aparèixer de sota el llit i va saltar al costat de la seva mestressa.

-S'empre s'espanta quan crido,- va explicar ella a en Johnsson. Després va girar-se cap en Michael i va ordenar amb veu ressentida.- I tu, seu! Que em fas posar nerviosa!!

Agafant un got d'aigua que tenia sobre la tauleta de nit, va beure un glop abans de dir res.

-Alan, tinc un cas per a tu. Un cas difícil i segurament perillós...

L'Alan va fregar-se les mans amb anticipació, com un nen en una tenda de joguines i les butxaques plenes de diners. Encara que ja tenia edat per jubilar-se, sempre se sentia com un jovenet quan algú li plantejava un nou cas interessant. I la Sofia era garantia que el cas no seria normal.

-Dispara, Sofia,- va dir ell, alegre, traient un bloc de notes i un bolígraf de la butxaca.- A qui hem de fotre, avui?!

La Sofia va somriure divertida. L'Alan havia estat sempre un dels seus homes més entusiastes.

-Vull que investiguis una cosa per a mi. Segurament trobaràs coses, diguem... anormals. Vull que investiguis una família, els Dursley, anglesos. Ella es diu Petúnia, no sé el cognom de soltera. Té, com a mínim, una germana que es diu Lily. Ho vull saber tot sobre els Dursley, des del seu número de sabates fins el seu estat de comptes. Després, vull que investiguis el seu veïnat. Vull saber qui s'ha mudat fa poc i qui fa temps que viu allí. Però ves amb compte. No aixequis la llebre!

L'Alan va aixecar la seva mirada des de la llibreta. Semblava una mica decebut que el gran cas que esperava fos només això. La Sofia va captar la seva expressió i va dir seriosament.

-Vull que te n'encarreguis tu en persona, Alan. És un codi vermell.

L'home la va mirar amb sorpresa. Que ell recordés, només dues vegades en tota la seva vida havia treballat en un codi vermell. Aquest era el codi de màxim perill del sistema de codis que la Sofia sempre utilitzava. S'havien d'extremar les mesures de seguretat al màxim i només s'acostumava a utilitzar en casos on els enemics eren intocables.

-Amb qui t'has ficat, aquest cop, Sofia? La Casa Reial?! Terroristes internacionals?!,- va preguntar mentre els seus ulls tornaven a brillar amb excitació.

La Sofia va remenar el cap.

-Em sap greu no poder-te dir gaire cosa més. Sàpigues només, que el nostre enemic disposa de recursos il·limitats, pel que he vist, i armes experimentals.

L'Alan va deixar anar un xiulet d'admiració.

-No esculls passerells com a enemics, eh, Sofia?,- va exclamar rient.- Què més haig d'esperar?!

-Vull que posis especial èmfasis a investigar qualsevol activitat que et sembli sospitosa, sectària. D'acord? I sobretot, ves amb compte,- va suplicar ella, veient que els ulls de l'Alan brillaven cada cop amb més intensitat.- Que no vull haver-te d'enterrar...

L'Alan va somriure.

-Tranquil·la nena, sé espavilar-me.

-Ho dic seriosament, Alan. Aquesta gent són, potser, els més perillosos amb qui mai ens hem enfrontat! I no t'estranyi si veus coses... diguem... impossibles.

L'Alan la va mirar cada cop més excitat i encuriosit.

-Que potser haig d'esperar extraterrestres, dimonis i bruixeria?!,- va preguntar amb ironia.

La Sofia va somriure beatíficament.

-Segurament,- va respondre ella recordant que la idea d'extraterrestres havia passat per la seva ment aquell fatídic vespre.

-A veure si ho tinc tot, Sofia. Haig d'investigar uns paios i el seu veïnat, que segurament tenen relació amb, diguem, activitats sectàries, potser bruixeria, culte demoníac, extraterrestres... Disposen de recursos il·limitats i armes que encara no són al mercat. Correcte? Alguna cosa més?

-Sí, un parell de coses més,- va afegir la Sofia.- També formen part del codi vermell. Vull que investiguis el significat i tot el que puguis d'unes paraules. Preparat?

-Només has de prémer el gallet, gateta!,-va exclamar el detectiu amb el bolígraf sobre el full.

La Sofia va treure un paper brut i arrugat de la tauleta de nit.

-Ho vaig apuntar tot aquí... Com a mínim, crec que hi és tot! Les paraules són: Obitus per subitum, Lumus, Guardasecrets, Cavaller de la Mort, Slytherin, Gryffindor, Muggle i Aurors. Altres paraules que per la frase jo diria que són llocs: Hogwarts que deu ser una escola i Azkaban que sembla algun tipus de presó, encara que dubto que cap dels dos puguin trobar-se en la guia de telèfons. I també tinc alguns noms: Albus Dumbledore, Voldemort, Severus, Hagrid, Sírius Black, James i Lily Potter, Harry Potter que és el nebot dels Dursley. Ho tens tot?

L'Alan va afirmar amb el cap sense deixar d'escriure.

-També vull que m'enviïs el dibuixant de més confiança que tinguis, que vull que faci uns retrats robot. I vull que t'informis sobre bruixeria, varetes i maleficis, d'acord?

-Alguna cosa més?,- va preguntar l'Alan llepant-se els llavis amb antelació.

-Només una,- va dir la Sofia mentre la seva cara s'enduria.- Vull que investiguis, informes policíacs, el que sigui, sobre l'explosió que hi va haver a la Vall de Godric fa dos nits. Amb molt de compte, Alan! És més que probable que tinguin gent vigilant per si algú fa masses preguntes. No et facis l'heroi, eh?

L'Alan va somriure amb picardia:

-Ningú sabrà que sóc allí! Res més?

-Per ara, això és tot. En Michael et donarà tot el que necessitis. No tens límit de pressupost, Alan.

L'Alan va aixecar-se deixant anar un altre xiulet d'admiració.

-Sigui qui siguin aquests paios, te'n deuen haver fet una de grossa!

La Sofia va sospirar, exasperada. Encara que sabia que l'Alan era un professional, aquell entusiasme exagerat per la seva feina l'espantava. Tenia por que un dia, l'Alan es confiés massa i ho pagués car.

-Ves amb compte sisplau,- va suplicar ella des del llit.

-Tranquil·la, Sofia. Parles amb el rei de la prudència!-va respondre ell amb una petita inclinació de cap. Sense afegir res més, l'Alan va sortir de l'habitació tan exaltadament com havia entrat. Tenia feina a fer.

*******************************************************

Bé, un altre tros! I aquest realment llarg!! Espero que us agradi, però he enfocat tot el mon d'HP des del punt de vista Muggle...

Ejem, Jomast... No hi havia cap contacte entre la Sofia i el mon màgic d'origen, per tant, només és pot fer, des d'un punt de vista de investigació... sorry, però entre la Sofia i en Michael no hi ha res! La Sofia era la mare del millor amic del Michael, tal com ha dit la Raigdefoc, i per tant, la única relació que trobaràs aquí serà materno-filial. Tranquil, si vols lios, ja veuràs quan aparegui la Fujiko... ;-))

Gràcies pel comentari, Raigdefoc! sorry si el plantejament és massa científic! Defecte professional... ;-))

Gràcies, Aina! Aquesta ff és una mica Missió Impossible, però és la única manera que se m'acudeix per vèncer en Dumbledore! Espero que us agradi, ja que és una mica un experiment!!


Llegit 1982 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)