Sergent Krauss - ( Capítol 1: "El repte", 3ª part)
AvatarEscrit per accra
Enviat el dia 16/09/2004 a les 03:53 pm
Última modificació 16/09/2004 a les 03:57 pm
Tots els capítols de Sergent Krauss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


( Capítol 1: "El repte", 3ª part)

L'home alt va romandre quiet, mirant cap a l'horitzó, concentrat. Mamà Sofí, aterrida per aquella situació tan irreal, va obligar-se a tornar a respirar. Per un moment, la idea d'extraterrestres va passar per la seva ment, però va ser arraconada per una necessitat major: sobreviure.

La dona va fixar la mirada on l'assassí mirava i va haver de mossegar-se la llengua per no xisclar. Davant dels seus incrèduls ulls, un gran i acollidor casalot va créixer d'aquell camp erm i Mamà Sofí va decidir que si volia conservar la poca cordura que li quedava, havia d'acceptar el que veia sense preguntes. Després ja tindria temps de presentar-se en un psiquiàtric i exigir que la tanquessin i llencessin la clau.

L'assassí va començar a caminar cap a la casa. Quan estava a pocs metres, va fer un moviment amb aquella arma estranya i la porta va saltar pels aires en mil bocins. Sense dubtar ni un instant, l'assassí va entrar en la casa mentre el crit d'un altre home ressonava amb força.

-Lily, agafa el Harry i fuig! És ell! Corre! Jo l'entretindré...

Un brillant flash de llum verda va sortir per una finestra del segon pis. El vidre va esmicolar-se amb un fort espetec i Mamà Sofí va saber que l'home havia mort. Mirant al seu voltant, va desitjar tenir a mà la seva antiga pistola, però estava completament desarmada i sabia que no podia fer res per salvar la dona i el nen. L'única cosa que podia fer era fugir ara que encara tenia temps, però abans no podés fer un sol pas, la seva mirada va descobrir una figura alta que, com ella, s'ocultava entre uns matolls a l'altra banda del camp. Si aquella persona, fos qui fos, no s'hagués inclinat lleugerament cap endavant en el moment de l'explosió, ella no l'hauria pas vist. Qui era aquella persona que sabia camuflar-se tan bé? A contracor, Mamà Sofí va decidir no moure's. No podia permetre's el luxe de ser descoberta per aquella ombra, fos qui fos. I potser hi havia més persones amagades entre els matolls... La dona tenia la sensació que s'havia ficat al bell mig d'una guerra.

Un altre flash, el xiscle d'una dona i aquell riure diabòlic que ressonaria en les seves orelles durant anys. Aquella tal Lily havia mort. Lily... Li sonava aquest nom. Forçant la seva memòria al màxim, Mamà Sofí va recordar una dona somrient, de cabells rogencs i uns ulls increïblement verds que brillaven amb simpatia. Ara ho recordava! La casa! La parella i el nen que vivien allí! Quan ella havia arribat al poble, la Lily li havia ofert una habitació i un sopar calent... I de sobte, un dia van desaparèixer, amb la seva casa, i van emportar-se la memòria de la seva existència amb ells. Què dimonis passava allí?!

Una forta explosió la va tirar per terra. Mamà Sofí va protegir-se el cap amb els braços mentre trossos de maons i fustes enceses queien al seu voltant. Afortunadament, cap tros li va caure a sobre i, quan va aixecar la mirada, va descobrir que el casalot havia volat pels aires amb la mateixa facilitat que la seva cabana.

La dona va romandre on era, ara amagada per fustes i runa, esperant sentir aquell riure maníac, però en comptes d'això, va sentir els xiscles de por d'un nen petit. En Harry havia sobreviscut a aquella bestial explosió?! I l'assassí?! Que dimonis havia passat? Potser a aquella arma increïble li havia sortit el tret per la culata?! Recordant que no estava sola, Mamà Sofí va mirar cap al desconegut i va veure que estava rodejat per una tènue esfera blavosa. Algun tipus d'escut? Després del que havia presenciat, no li sorprenia res.

L'esfera blavosa va esvair-se i el desconegut va començar a caminar cap a les runes que quedaven del casalot, cap el plor del nen. Mamà Sofí va veure que treia un objecte de la butxaca i va sentir una veu d'home anunciar amb tranquil·litat:

-Lumos.

Una llum va sortir del bastonet que portava el desconegut, com si fos una espelma i Mamà Sofí va poder veure el seu estrafolari aspecte. Era un home vell, molt vell. La seva barba i el seu cabell platejats eren prou llargs com per ficar-se'ls sota el cinturó, i això que l'home era alt, i força prim. Portava una túnica morada que arrossegava per terra i unes botes de taló alt amb sivelles. Definitivament, aquell home podia competir en extravagància amb ella.

Mamà Sofí no va moure's ni un mil·límetre quan l'home va passar a prop del seu amagatall. El bastonet del qual sortia llum era massa semblant a l'arma de l'assassí com perquè ella se sentís segura. A més a més, aquell home estava rodejat d'una aura de poder que la feia desconfiar i Mamà Sofí va agrair la bona estrella que semblava brillar sobre ella aquella nit, ja que l'atenció del vell estava únicament centrada en el plor del nen.

"Un llop amb pell de xai", va pensar quan aquell home va haver passat. "La classe d'enemic més perillós que mai et pots trobar."

No era diabòlic, com l'assassí. Ni tant sols, malvat. Mamà Sofí el va catalogar de seguida com un home poderós i astut, segurament amb una causa noble a les mans. Un home que, segurament, practicava el lema "El fi justifica el mitjà".

El vell va arribar al lloc d'on sortien els plors, va inclinar-se cap endavant i va recollir el que semblava un farcell de mantes. Mamà Sofí va saber que si volia fugir, aquell era el millor moment per retirar-se, però alguna cosa la va aturar. Potser era el record d'aquells ulls verds brillants que l'havien mirat amb simpatia, o aquell somriure càlid, o l'oferta d'un sopar calent i un llit per passar la nit que la Lily havia ofert a una completa desconeguda, o potser el plor aterrit d'aquell nen petit. Però, fos el que fos, va saber que no marxaria fins saber que el nen estava segur.

Mamà Sofí, ignorant el seu instint de supervivència, va aprofitar la poca atenció que el vell prestava al seu entorn, per acostar-s'hi. Va recórrer els metres que li quedaven fins la casa, ajupida i va amagar-se rere un tros de paret lateral que encara s'aguantava dreta. El vell era a pocs metres d'ella i Mamà Sofí va poder sentir el que l'home estava dient a l'agitat marrec.

-...famós, Harry Potter. Tothom en el nostre mon coneixerà el teu nom, i aquest dia serà celebrat durant anys! El dia en que en Harry Potter va derrotar Lord Voldemort, un dels bruixots més temibles de la nostra era...

Bruixot?! Existien els bruixots? Era aquell palet una vareta màgica?! Mamà Sofí estava tan sorpresa que gairebé va perdre el fil del monòleg, però un fort espetec la va tornar a la realitat. Algú acabava d'aparèixer com per art de màgia, al costat del vell. Un altre bruixot, potser? Hauria d'haver fugit quan en va tenir l'ocasió! Però no, havia estat massa tafanera, massa "valenta"... El seu segon marit ja la va advertir que aquell complexe d'heroïna la portaria un dia a la mort.

******** ********************************************

Bé, fins aquí la tercera part d'aquest capítol. És molt llarg, així que l'he de dividir força! Espero que us agradi! No es gaire apta per amats d'en Dumbledore, per això...

jajajajaja, raigdefoc911, veig que aquesta també la segueixes! Espero que t'agradi!! Tranquila, que aquesta ff ja està acabada del tot, encara que em sembla que afegiré un capítol curtet per explicar algunes coses que potser no queden gaire clares... Depén del que em digui la meva beta.

Gràcies, Jomast! Sorry... aquí no puc amputar cames a ningú...

jajajajajaja. Sip, Aina, comença en el passat i així seguirà. Pasa en els primers anys de vida del Harry & co. Et recorda el 4 llibre? Potser tens raó... I espero guanyar l'aposta! Que sino, haig de pagar un sopar!!! ;-) En quan a la calva, m'imagino que en Ben ja portava com a mínim un parell d'anys d'espia, i amb lo nerviós que el pinta la R., crec que hi ha motius suficients pq. perdi pél a dojo! ;-))


Llegit 1510 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarJomast (Moderador/a FF)Enviat el 17/09/2004 a les 12:01 am
    #261He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    jjojo ke bon!!a, ara m'agradara veure com ho lligues l mama sofi mab el mon màgic!!!!! Tinc ganes d eveure-ho ja!



  • Avatarraigdefoc911Enviat el 18/09/2004 a les 07:08 pm
    #263

    Sta mol b!!! a veure ara km cuntinues!!! xDDD Wnu k segueixis i k cuntinui stan tan b km sempre. xDD!!!



  • AvatarAinaEnviat el 18/09/2004 a les 10:34 pm
    #264He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols

    Genial!!! Pero pobre Dumbeldore, o Mamà Sofi s'equivoca (i sembla que no acostuma a fer-ho) o el Dumbledore es dolent. Totes dues opcions em semblen molt originals, ja que es extrany que quan inventem un personatge i el fem intuitiu s'equivoqui i encara més extrany es veure al Dumbledore de dolent, però m'encanta XD
    Creec que ja no fa falta que et digui que segueixis aviat, va implicit!!



  • AvatarcalisEnviat el 19/09/2004 a les 08:56 pm
    #266He escrit 1 fanfics amb un total de 9 capítols

    La teva Beta t diu k espera el tros k he de llegir... i després... Aina, no has pensat mai que el Dumbledore és un personatge fosc? k amaga moltes coses i aguanta un eps molt gran sobre les espatlles....? Pk..nose... s misteriós... ^^



  • AvatarkorennEnviat el 30/10/2004 a les 12:17 pm
    #359

    wooo! akest tros tb m'ha agradat molt ^^ l dumbledore dolent? hi he pensat molts cops, la veritat, però seria una putada eh! xDD pobre harry, k l'hi t'he molta confiança!!!! bé, ara he d'anar a esmorzar però kuan pugui llegiré la 4a part!