Sergent Krauss - (Capítol 1, "El repte", 2ª part)
AvatarEscrit per accra
Enviat el dia 10/09/2004 a les 03:38 pm
Última modificació 10/09/2004 a les 03:38 pm
Tots els capítols de Sergent Krauss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capítol 1, "El repte", 2ª part)

La dona va agafar aire. El seu instint de supervivència l'avisava a crits que s'amagués, però el seu instint d'exploradora l'instigava a investigar aquell individu que havia destorbat la seva tranquil·litat. Finalment, aquest últim va guanyar i Mamà Sofí va anar cap a la porta principal. Va obrir-la amb cautela i va esmunyir-se a l'exterior, aprofitant la paret de la cabana com a escut. Amb moviments que semblaven més propis d'un soldat que no pas d'una vella pidolaire, Mamà Sofí va allunyar-se de la protecció de la cabana, acostant-se al desconegut, corrent mig ajupida d'arbre en arbre, fins que el seu instint li va dir prou.

Aixecant el cap lleugerament per evitar que la claror de la lluna revelés la seva presència, Mamà Sofí va donar una ràpida ullada a l'home per sobre el matoll on s'havia amagat; no necessitava res més per poder-lo catalogar. El que va veure va fer que se'n penedís d'haver-s'hi acostat en comptes de fugir.

Mamà Sofí s'havia trobat cara a cara amb el mal moltes vegades en la seva vida. Gent malvada a qui li agradava el sofriment dels altres, gent covarda que propagava el mal simplement per ignorància i, finalment, gent com aquell ésser a qui ja no es podia considerar ni tan sols humà. Cada porus de la seva pell transpirava maldat, aquella maldat astuta i freda que caracteritzava els dimonis. Ella n'havia conegut un parell, de dimonis com aquell i encara besava el terra per donar gràcies de seguir viva cada cop que ho recordava.

Era un home alt, bru, de posat aristocràtic. La seva pell blanca li donava un aire atractiu als ulls de gent més inexperta que ella. Portava una capa negra que li cobria les espatlles amb elegància sobre un vestit negre i un parell de guants foscos a les mans. Duia un bastonet fi en la mà esquerra, d'uns dos pams de llarg, com si fos una arma de foc i mirava, amb un somriure indulgent als llavis, el camp erm que s'estenia davant seu.

L'home va tensar-se de cop i el seu somriure va desaparèixer de la seva cara, donant pas a una expressió depredadora. Amb el bastonet sempre davant seu, va girar-se de cop i els ulls van començar a buscar en l'horitzó. Mamà Sofí va maleir-se en veu baixa per la seva imprudència. Hauria d'haver-se adonat de seguida que aquell home no era un passerell, que notaria de seguida que algú l'observava.

Els ulls de l'home van aturar-se uns segons en la cabana. Mamà Sofí va tancar els ulls, intentant controlar els batecs del seu cor i reduir la seva respiració al màxim. Els ulls de l'home van tornar a posar-se en moviment i van aturar-se en el matoll on ella s'amagava. Ràpidament, Mamà Sofí va lluitar per buidar la seva ment de pensaments i va limitar-se a existir, com una fulla més del matoll. Després d'uns segons que van semblar anys, l'home va tornar a centrar la seva atenció en el camp i Mamà Sofí va tornar a respirar amb normalitat. La seva estratagema havia funcionat, de moment.

Un udol de pànic va ressonar pel camp. L'home va girar-se amb una rapidesa sorprenent i va cridar:

-Obitus per subitum!

Una llum verda, encegadora, va sorgir del bastonet que duia l'home i va dirigir-se com un llamp, cap a la cabana. Una forta explosió va fer ballar el terra, com un terratrèmol, i xiscles d'agonia van ressonar per la vall. Després, va venir el silenci.

A Mamà Sofí li va caldre tota la seva força de voluntat per no moure's ni un mil·límetre durant l'explosió. Anys de viure situacions límit, li havien ensenyat la importància de l'autocontrol. Encara i així, no va poder evitar que els ulls se li omplissin de llàgrimes quan la cabana, on s'amagaven els únics amics que tenia, va saltar pels aires. Prement els llavis, va saber que sempre recordaria aquells xiscles, com recordava tots els altres xiscles semblants que havia sentit durant la seva perillosa vida.

Prement els llavis amb força, intentant ignorar les articulacions adolorides per la immobilitat, Mamà Sofí va mirar, per entre les fulles del matoll, els peus d'aquell assassí. Era un petit truc per evitar que la notés, que havia aprés feia anys, a França, durant la guerra. L'home, aparentment satisfet amb la matança, s'havia tornat a girar cap el camp erm.

Encara que el seu cos estava completament immòbil, la ment de Mamà Sofí anava a tota velocitat. Mai en tota la seva vida havia vist una arma com la que duia aquell home i això que el seu coneixement en armes de foc era realment ampli. Una arma terrible, ja que era discreta i manejable com una pistola, i provocava destrosses comparables a una petita bomba. Potser era una arma de nou disseny? Potser un làser?

No, no podia ser un làser. Ella havia vist la llum propagant-se, amb una trajectòria una mica irregular, com un llampec. El làser recorreria una línia recta i, encara que hi havia una mica de boirina, ella no l'hauria pogut veure amb tanta claredat. Una descàrrega elèctrica, potser? Però la cabana estava a més de cent cinquanta metres de l'home! L'energia necessària per a tal descàrrega era prohibitiva i segur que no es podia emmagatzemar en una arma tan lleugera. A més a més, el raig havia passat a pocs centímetres del seu cap. Si hagués estat una descàrrega elèctrica, ara estaria més que fregida!

Intentant controlar la seva ment, ja tindria temps després si sobrevivia per esbrinar de quina arma es tractava, va centrar-se en buscar una sortida. Ara l'home estava alerta, no podria allunyar-se d'ell tan fàcilment com s'havia acostat. Era més segur esperar que ell marxés. Però, què hi feia allí un home elegant com ell, quiet en mig d'aquell camp desert de nit? Esperava algú?

Com responent a la seva muda pregunta, un fort espetec va tornar a trencar el silenci i, en comptes d'un parell de peus, Mamà Sofí es va trobar de sobte observant-ne dos. Atònita, no va poder evitar aixecar la mirada i observar el propietari d'aquells peus que s'acabaven de materialitzar. No es veia cada dia, que un home aparegués del no-res. Per sort, el primer home tenia tota la seva atenció centrada en el nouvingut i no va adonar-se de la ràpida ullada de la dona.

El nouvingut era un home molt baix i força gras. Els cabells que li quedaven eren fins i descolorits, i no podien amagar una incipient calva. El seu nas punxegut i els seus ulls aquosos li donaven l'aire d'una gran rata bruta. Portava un vestit marró, molt arrugat, que cruixia sota els nerviosos moviments de l'homenet. Tot el seu cos inspirava submissió absoluta al primer home i Mamà Sofí va deduir que era un simple informador.

-Ja era hora!,- va exclamar el primer home amb veu suau.

-Em sap greu arribar tard, Senyor,- va murmurar l'home-rata amb veu escanyada.

L'assassí va fer-lo callar amb un simple gest.

-És igual,- va dir indulgent, gairebé amb avorriment.- Digues on s'amaguen els Potter.

L'homenet va agafar aire i va dir amb veu tremolosa.

-En James i la Lily Potter, i el seu fill Harry viuen al "Cau de Goldric", senyor.

L'home alt va tirar el cap enrere i va deixar anar una gran riallada que hagués posat els pèls de punta al més valent. Després va murmurar per a ell mateix.

-Finalment... Mataré el nen i el vell sonat d'en Dumbledore no m'ho podrà impedir!

-En Harry?,- va atrevir-se a preguntar el "Rata" amb veu entre culpable i encuriosida.- Però si només és un nadó!

-I és el meu enemic!,- va exclamar l'assassí fent que l'homenet s'encongís de por.- Ara, marxa! Que no t'han de veure per aquí!!

I davant dels atònits ulls de Mamà Sofí, l'homenet va desaparèixer de sobte amb un fort espetec.

******************************************* ********

Molts m'han preguntat si deixo aparcada la ff de l'Ombra. La resposta és simplement NO. Aquesta l'he escrit per una aposta i, en paral·lel, he estat escrivint l'altre. Així que tranquils, aquesta ff ja la tinc acabada, encara que em sembla que afegiré un capítol més, intermig, pq. sino hi ha coses que no queden clares.

Jomast... Duel a mort entre el Peeves i Mamà Sofí?! Em sembla que no accepto aquesta aposta... No sabria com fer-ho!!!

Gràcies, Kiddy i paranoika, pel comentari! M'encanta que us agradi tant l'Ombra!! Però tingueu en compte que, en aquesta, encara no ha passat res. Espereu a que aparegui en Dumbledore... Oi, Calis?! XDDD

Gràcies, raigdefoc911! Intento escriure ràpid! ;-)

Calis, prime minister??!!! Ui! Com aniria el mon...

Per cert, gràcies a la meva super pacient beta Calis!!


Llegit 1545 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • Avatarraigdefoc911Enviat el 10/09/2004 a les 05:04 pm
    #250

    Sta mol b!!! U xentu x pusarte presses =$...s k no m se sperar!! jejeje wnu sta mol b i, km te dit a laltre FF, prente l teu tems!!! xDDD



  • AvatarJomast (Moderador/a FF)Enviat el 10/09/2004 a les 07:20 pm
    #252He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    "Ja veig per on vas" deia un ! Est molt b!



  • AvatarAinaEnviat el 12/09/2004 a les 10:13 pm
    #256He escrit 3 fanfics amb un total de 32 capítols

    M'encanta el personatge de la mamà sofí, es genial, tambe que la historia comenci al pasat, però vols dir q en babaw ja era calb? potser Creec que la teva amiga perdrà l'aposta, xq realment t'en sapss surtir molt be, jejejej A mi això de q m'agradi més l'altre, trobo que en aquesta el començament es més personal teu, encara que em recorda al començament del 4rt llibre jejeje Weno, nose q més puc dir, suposo q ja saps per la Calis primer q ningú i pels que t'escribim q escrius molt bé!!! >.< torno a ser pilota!



  • AvatarcalisEnviat el 29/09/2004 a les 10:29 pm
    #283He escrit 1 fanfics amb un total de 9 capítols

    LA calis afirma voluntàriament k encara no he vist res de res!!!! ;)



  • AvatarkorennEnviat el 30/10/2004 a les 12:08 pm
    #358

    moooolt bé! jijiji! vaig a x la tercera part xD ^^