Sergent Krauss - (Capítol 1, "El repte", 1º part)
AvatarEscrit per accra
Enviat el dia 07/09/2004 a les 01:26 pm
Última modificació 07/09/2004 a les 01:26 pm
Tots els capítols de Sergent Krauss
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


(Capítol 1, "El repte", 1º part)

Mamà Sofí podia presumir de ser una persona famosa. No era una estrella de cinema, ni una cantant, ni una dona rica, i el seu nom mai apareixia imprès en la plana de cap diari ni de cap revista del cor; però tothom la coneixia en el poble i era el tema preferit de les converses en el bar de l'hostal, el barber i la perruqueria, on famosos de silicona intentaven, sense èxit, cridar l'atenció des de portades plenes de colors oblidades en un racó. Per un cop, la vida real era més interessant que l'últim escàndol de la casa reial, descobert ara per un ex-majordom.

Si entressis en el bar i juguessis un parell de partides al domino amb els veterans del poble per trencar la desconfiança que qualsevol nouvingut genera en aquests llocs petits i aïllats, potser et comentarien l'última "excentricitat" de l'àvia més emblemàtica de la regió. Potser seria el "passeig" en moto que havia realitzat, quan un ingenu adolescent s'havia deixat la clau al pany per anar a fer un riuet en un revolt d'un camí desert o l'escandalós petó a la boca que li havia fet al mossèn del poble durant la processó de "Corpus", o aquella vegada que s'havia passejat nua pel carrer principal pocs minuts després que el GDUD o "Grup de Dones Unides per la Decència" li recriminés un escot massa generós. Amb una mica de sort, entre partida i cerveseta, sentiries una munió de lladrucs i udols eixordadors que et farien pensar que una bandada de llops salvatges havien envaït la vil·la i, quan miressis per la finestra, veuries passar una avia, una mica grassoneta, vestida sempre amb colors llampants i una gran pamela de color roig, rodejada de més de deu gossos de raça no-t'hi-fixis.

Ningú sabia quants anys tenia, ni si tenia família, ni d'on havia vingut. Simplement, havia aparegut un dia, amb el seu cabell gris que no semblava saber què era una pinta, uns quants gossos bruts que amb els anys s'anaven multiplicant, un farcell de parracs sota el braç i la seva inseparable pamela, i s'havia instal·lat en una vella i atrotinada cabana abandonada, als afores del poble.

Els més prudents la titllaven d'excèntrica, altres deien que era una vella sonada, però tothom coincidia en dir que no se li podia prendre el pèl a Mamà Sofí. Potser era per aquella vegada que un temporer es va atrevir a preguntar-li l'edat i, per resposta, va rebre un cop de puny directe a la cara; o quan el bisbe, en la seva visita anual a la parròquia, es va atrevir a insinuar a un jove que la deixés seure en el banc perquè era una "persona gran" i ella li va indicar la sortida del poble a cops de bossa.

Però Mamà Sofí també tenia la seva vessant amable, com sabien els marrecs del poble i algun adult que no s'esparverava pel seu posat altiu. Cada tarda, estiu i hivern, plogués o nevés, s'asseia en el banc que hi havia al costat de la porta de l'església i explicava històries d'altres temps a qui les volgués sentir. Fabuloses històries d'aventures, divertides i plenes d'acció, que tenien sempre la mateixa protagonista, una noia jove d'alta societat, rica i... poc convencional. Aquesta noia, segons Mamà Sofí, mai s'havia deixat atrapar pels convencionalismes de la seva època. En comptes de casar-se amb un jove de bona família i assistir a reunions per prendre el te amb altres dames de societat, aquesta "dama" havia intentat escalar l'Everest, havia pilotat una avioneta que creuava les línies enemigues durant la segona guerra mundial per portar provisions a la resistència francesa i s'havia obert camí per la jungla Amazònica buscant una ciutat perduda plena de tresors i perills.

Les històries de Mamà Sofí eren molt populars entre la canalla. La "Sergent Krauss", com havia batejat la seva protagonista, era l'heroïna de molts nens i nenes, tips d'aquella vida monòtona del poble. Qui no havia somniat, als deu anys, ser ric, famós i passar mil aventures i perills, defensant innocents de malvats sense escrúpols! I encara que tothom sabia que aquelles històries eren massa fantàstiques per ser veritat, Mamà Sofí insistia en la seva veracitat, assegurant que ella mateixa havia conegut aquesta heroïna èpica i mai acabava una història sense dir el seu lema: "Mai deixis que ningú et digui què pots o no pots fer!".

Per descomptat, no cal dir, que les "mares preocupades del poble" no estaven gaire contentes de la popularitat que Mamà Sofí tenia entre els seus fills. Aquell grup de ciutadanes "decents" ho havia intentat tot per fer-la fora del poble, des de denúncies a Sanitat per la manca d'higiene de la cabana on vivia, fins a simple boicot als comerços que s'atrevien a vendre-li queviures. Però res semblava haver-la afectat el més mínim. Mamà Sofí seguia anant al poble cada dia, amb noves històries i potser algun gos més.

Un dels més grossos misteris que rodejaven aquesta singular dona eren els diners. Mamà Sofí pagava al comptat tot el que comprava, normalment menjar per ella i per aquell regiment de gossos, però també havia pagat trinco-trinco una moto nova per substituir aquella que havia destrossat en la seva esbojarrada passejada pel mig del poble i que havia acabat encastada en el gran roure de coronava la plaça de l'Ajuntament. La gent no entenia com una dona com aquella podia comprar una moto cara sense ni una sola queixa i després no era capaç de comprar-se ni un simple abric nou que l'abrigués del cru hivern de la regió i hagués de conformar-se amb la roba que la gent llençava en els contenidors i que ella recollia després. Realment, per la gent de la "Vall de Goldric", Mamà Sofí era un gran misteri.

El vespre d'aquell dilluns de tardor, clar i ventós, en què comença la nostra història, Mamà Sofí acabava de tornar del poble. Va entrar en la cabana esbufegant, carregada de troncs, seguida pels seus fidels gossos. Després de deixar caure la llenya dins la xemeneia i de maleir creativament quan un tronc va rodolar sobre el seu peu, va començar la feixuga tasca de trobar la capsa de llumins que havia deixat en algun racó oblidat. El vent xiulava per les nombroses escletxes de la cabana, presagiant amb la seva humitat, la proximitat d'una forta tempesta.

Mamà Sofí va trobar una capsa de llumins en el fons del calaix on guardava la manta. Com havien arribat allí, era tot un misteri. Cansada, sentint com la humitat començava a penetrar en la seva ossada, la dona va acostar-se a la llar de foc, mentre els seus dits llargs i fins obrien la capsa i caçaven un dels últims llumins.

Anys després d'aquella nit fatídica, en que tota la seva vida s'havia capgirat, Mamà Sofí donava gràcies a la providència que hagués evitat que encengués aquell maleït llumí. Un gest tant simple com aquell, que havia repetit nit rere nit, durant molts anys, aquella vegada li havia estat a punt de costar la vida.

Just havia repenjat la punta del llumí en la capsa per encendre'l, quan el primer tro va sonar en la llunyania. Els gossos, alarmats, van córrer a buscar refugi. Alguns es van amagar sota la taula, d'altres sota el llit, però un gros quisso clapejat va decidir que estava més segur en braços de la seva mestressa així que, d'un sol salt, la va tirar a terra i la capsa dels llumins va saltar de les mans de la dona perdent-se en la foscor de la cabana.

Mamà Sofí va treure's el gos de sobre d'una empenta. Maleint entre dents, va posar-se de genolls i va començar a buscar els llumins a les palpentes. Acabava de recuperar la capça quan un altre espetec va trencar el silenci de la nit. Mamà Sofí va aixecar-se amb dificultat sentint que els cabells de la nuca se li eriçaven. Aquell soroll no havia estat pas un tro!

Amb la cautela que caracteritza la gent que ha sobreviscut durant anys gràcies a la seva astúcia, Mamà Sofí va deixar els mistos sobre la taula i es va acostar a la finestra, espiant amagada pel parrac que li feia de cortina, el gran camp erm que s'estenia rere la cabana. Allí, en mig d'aquell gran camp abandonat, entre la boira que començava a fer presència, il·luminat per la llum de la lluna que en aquells moments treia el nas per darrere dels núvols, hi havia un home.

Mamà Sofí es va tirar bruscament enrere en veure'l. Intentant controlar la seva respiració que semblava haver-se desbocat, igual que el seu cor, la dona va mirar els gossos. Semblava que ells també havien notat l'aura malèfica que desprenia aquell individu, ja que jeien arraulits en el racó més allunyat de la cabana, estranyament silenciosos.

*********** ******************************************

Bé, que us sembla fins aquí? Us agrad? No us agrada?! Reviews, please!!!


Llegit 1582 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • AvatarJomast (Moderador/a FF)Enviat el 07/09/2004 a les 04:22 pm
    #238He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    si s'esta molt b, a veure per kuan el duel a mort entre en peeves i la mama sofi!



  • AvatarkiddyEnviat el 07/09/2004 a les 05:17 pm
    #239He escrit 1 fanfics amb un total de 2 capítols

    ei!!! està molt bé, però jo prefereixo l'altre: la nova profecia. m'has deixat en intriga ...



  • Avatarraigdefoc911Enviat el 08/09/2004 a les 01:24 am
    #241

    Sta mol b!!! xo io tmb krek = k la kiddy d k magrada + la nova profecia. Xo tmb magradara saber com continua akesta FF eh!! jejeje xDD wnu segueix ls dues tan rapid kom puguis ok? jejeje semblu la tva mare xDD wnu k sta mol b



  • AvatarcalisEnviat el 09/09/2004 a les 02:22 am
    #244He escrit 1 fanfics amb un total de 9 capítols

    Comentari respecte la FF: SOFI FOR PRIME MINISTER!!! xDDD ara... l'altre comentari... Si tu ets com la mare de l'accra.. i l'accra es la iaia... tu est la besàvia!!! :o



  • AvatarparanoikaEnviat el 09/09/2004 a les 09:27 pm
    #246

    esta molt b pero l'altre m'agrada mes



  • AvatarkorennEnviat el 30/10/2004 a les 11:58 am
    #357

    woooo! m'ha agradat molt! ta molt bn scrita! b, d moment no+ m'he llegit l primer capítol, ¬¬U però ara vaig a llegirme la resta i t deixaré un comentari a kda kapítol :P d moment molt b, d veritat! jo, la d la nova profecia no l'he llegit, kuan acabi akest m'hi posaré!



  • hermy potterEnviat el 11/10/2006 a les 22:34:36
    #12825

    Es fantastic marada mul!!!!!!!!!!