Harry Potter i els Portadors de la Flama - 04-Duel entre el mag blanc i el fènix de foc
AvatarEscrit per david
Enviat el dia 01/07/2004 a les 08:08 pm
Última modificació 01/07/2004 a les 08:39 pm
Tots els capítols de Harry Potter i els Portadors de la Flama
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


04-Duel entre el mag blanc i el fènix de foc

El sol va sortir per sobre del llac, els reflexos es movien sobre les petites onades que ocasionava el vent matinal. Els ocells van començar a omplir el cel ben blau, anaven i venien, cantaven... Havia començat un nou dia...

Igual que els ocells, els alumnes també s'havien despertat amb la llum del sol. Caminaven amunt i avall, es preparaven pel primer dia de classes, i pel primer esmorzar... Però poca gent tenia al cap el menjar, tothom tenia al cap un alumne del col•legi, un alumne que tots donaven per mort, però que poques hores abans havia aparegut al mig del menjador... Misteris que té la màgia...

Però no tothom és va aixecar amb el mateix humor aquell matí. Sobretot cert Griffindor d'ulls verds...

- Girem a la dreta, per aquell passadís, sembla que està buit! - cridava el Harry corrents, mentre el seus amics el seguien.

- Perquè tanta por, Harry? Si no mosseguen... - bromejava el Ron seguint-li els passos.

- Doncs quedat tu i els ho expliques tot! - digué el Harry, no estava per bromes aquell matí.

I no era per menys. Aquell matí el recordaria durant molt i molt de temps... Per començar només va despertar trobar-se els seus companys d'habitació, uns pensant-se que era un fantasma, d'altres acostant-se i tocant-lo com si fos un animal. Al sortir de l'habitació la cosa no era millor. Tots els Griffindors l'esperaven per les escales i per la sala comú. Davant d'això només va poder sortir corrents, seguit pels tres amics, mentre deia que al menjador ja se'ls explicaria tot. Ara l'únic que volia era arribar allí, que és solucionés tot, menjar i que el deixessin tranquil una bona estona. Però bé, ja es sap que no tot surt com un vol. I per això tenim als nostres tres amics corrents per passadissos secrets, perquè tot el col•legi l'esperava per algun que altre corredor... S'havien trobat un cas d'uns nens que havien intentat travessar-lo per demostrar que era un fantasma. L'únic que van aconseguir va ser sortir disparats sota l'efecte d'un encantament de l'Hermione...

Dins del menjador les coses no van millorar. Primer l'entrada. Li van fer com un passadís mentre tothom se'l mirava. I una vegada asseguts tot era igual. No és agradable notar totes les mirades clavades sobre teu.

El Harry, i els dos amics, esperaven i resaven per a que tothom es cregués la història que havien acordat explicar sobre la mort del Harry, i la seva aparició posterior. Dirien que a causa de l'explosió, ell havia sortit disparat lluny de la casa i que havia quedat inconscient. I tirat al carrer el van trobar uns muggles que el van portar a l'hospital on va despertar el mateix dia de començar el curs. Per casualitat un mag que corria per l'hospital l'havia reconegut i l'havia fet aparèixer al mig de Hogwarts. Si s'arribaven a creure semblant història és que eren massa innocents... Se la van creure...

El que no sabia el Harry era que el Diari Profètic havia publicat a primera pàgina el seu retorn, que tot el món màgic ja sabia que estava viu. Com a conseqüència d'això la taula de Griffindor es va convertir en una autèntica mussoleria. Centenars i centenars de mussols, alguns s'atrevirien a dir que milers, omplien una taula d'estupefactes lleons. Val a dir que després és recordaria aquella imatge com a graciosa. De lluny la taula semblava un riu de diferents colors: blancs, negres, marrons, vermells... Mentre a la vora els alumnes s'intentaven treure el menjar i beguda que se'ls havia esquitxat del suposat riu.

Davant d'això el Harry va fer una cosa que va meravellar a grans i petits. Ho va fer amb tres cops de vareta. Un cop, totes les cartes, menys una que la tenia a l'altra mà, flotaven per sobre de les taules del menjador. Dos cops, i els mussols havien desaparegut. Tres cops, i les cartes es van convertir en un espectacular i preciós castell de focs... Ben digne dels bessons.

- Així està molt millor, sí. - digué el Harry als seus amics, mirant com un drac de color verd es dirigia cap als professors.

- Bonic castell Harry, m'ho hauràs d'ensenyar a fer, així podré fer desaparèixer alguna que altra carta de la meva mare - contestà el Ron.

- Ron! - li recriminà l'Hermione, encara amb els ulls posats als fènixs de diferents colors que volaven pel sostre.

- Parlant de la teva mare, aquí tinc una carta seva - els digué el Harry, i els la llegí.

" Harry!!! Ohhh Harry... No saps l'alegria que vaig tenir al saber que estaves bé! Quan he llegit la carta de l'Albus i de la Ginny no m'ho creia. I el Ron ja m'hauria pogut avisar, si no és gràcies al director m'hauria vist la noticia al diari i jo sense saber-ho..."

El Harry i l'Hermione van riure al veure posar-se vermell al Ron, i més quan van sentir dir-li que amb l'emoció se n'havia oblidat. La carta seguia...

"... Demà vindré al col•legi a fer-te una visita, amb tota la família. Ja tinc ganes d'abraçar-te..."

- Segur que ha amenaçat amb matar al director... - digué el Ron.

- Ron, no parlis així de la teva mare... - li contestà la seva amiga.

- Però si ja saps com és... No dic cap mentida - replicà el Ron.

- Ron, tens una mare genial! - li somrigué el Harry.

Així, entre bromes i riures van acabar el primer esmorzar del curs. Com si els fets d'aquell estiu no haurien passat mai, com si no existís tota aquella gent que encara mirava al Harry com un fantasma, com si tot fos normal... Però una veu, que coneixien prou bé, els va fer tornar a la realitat.

- Bonic castell senyor Potter - parlà la professora Minerva - curiosa combinació d'encantaments i transformacions. Però li hauria de demanar que no ho repetís sovint...

- Gràcies professora - contestà el Harry - Ha estat una situació d'emergència, no ho repetiré més. I per cert, que faig jo amb les meves classes? Encara no sé les notes i el què puc agafar? - preguntà nerviós el Harry.

- D'això li volia parlar, vingui amb mi al despatx del director. Allí en parlarem i veurem les notes dels seus exàmens... - somrigué al veure els rostre pàl•lid del seu alumne.

I quan tots dos marxaven, el Harry es va girar cap als seus amics i els va guinyar un ull. Fent-los saber que tot estava bé, que el pla començava. Esperaven tenir bones notícies a l'hora de dinar.

---------------------------------

- Com creus que li hauran anat els exàmens? - preguntà el Ron quan sortien del menjador.

- Espero que bé - contestà l'Hermione - M'encantaria que poguéssim fer totes les classes junts, ja que tant tu com jo estem estudiant per ser aurors i ell també ho volia agafar - acabà somrient al recordar com s'havia posat de content el Harry quan li havien dit que serien aurors i les bones notes que havien tret. Sobretot l'Hermione, les millors notes des de feia molts i molts anys.

- Això espero - acabà el Ron.

- Anem a buscar tots els de l'ED, que tenim poc temps abans de començar les classes i els hem d'avisar per a la reunió d'aquesta nit - digué l'Hermione mentre caminava cap a un grup de Ravenclaws.

--------------------------

Lluny d'allí el Harry acariciava el Fawks mentre esperaven el director de Hogwarts, que segons li havia dit la subdirectora tenia cert problema amb el professor de pocions.

- Perdoneu l'espera, però el professor Snape no es creia la història que he explicat - digué rient el director.

- Es que encara no sé com se l'han pogut empassar tots... - digué divertit el Harry.

- Bé, s'ho han cregut, aquest és el cas i ara anem al gra que tenim moltes coses sobre les que parlar - contestà el director - Tal com vas fer ahir a la nit amb els teus amics...

- Com és que sap tot el que passa en aquest col•legi? A vegades penso que parla amb les parets - digué seriós el Harry.

- Potser, potser... rigué el director - Minerva, dóna-li els resultats dels exàmens...

I el Harry agafà nerviós el sobre, mentre veia com la seva professora li somreia donant-li ànims. Potser seria una professora molt dura, però en aquells moments va recordar que sempre s'havia preocupat per ell, i que sempre volia que donés el millor d'ell mateix. Esperava no haver-la disgustat amb les notes. Si va jugar molt amb la bruixa de l'Umbridge.

El silenci es va apoderar de la sala, tots estaven expectants de la reacció del petit mag. Fins i tot el Fawks se'l mirava tot quiet, esperant algun moviment. I aquest va arribar, però no el que s'esperaven... El Harry s'havia abraçat a la seva professora mentre li prometia que no la defraudaria, que ho donaria tot...

- Què, ha anat bé, no? - preguntà l'Albus

- Podré ser auror!! Com l'Hermione i el Ron!! No m'hauré de separar d'ells! - cridà emocionat el Harry.

- M'alegro per tu - digué el director mirant-li als ulls. Com brillaven pensava...

El Fawks també es va alegrar per ell, perquè estava volant pel despatx mentre cantava una cançó ben alegre.

- Harry, estic content de tu - i no era per menys, eren molt bones notes, destacava com no la de DCFM - aquesta mateixa tarda t'acompanyarem a comprar els llibres, i tot el que es va destruir amb la casa... - li digué la professora.

- Tot? - preguntà incrèdul el Harry - però si és roba, material i...

- Tot, Harry - el tallà el director - No et podem deixar despullat. T'acompanyaré jo i el professor Lupin, i com no els teus amics.

- I demà ja et podràs incorporar a les classes - acabà la professora.

- Moltes gràcies. Aquesta nit m'he hagut de posar roba del Ron, a l'igual que ara. - acabà rient el Harry.

Ara tocaria parlar de temes molt més seriosos. Així havien quedat ahir a la nit. El Ron i l'Hermione parlarien amb els membres de l'ED, i ell parlaria amb el director. Esperava que tot sortís bé...

- Professor, professora... - començà seriós el Harry - jo voldria disculpar-me per les vegades que vaig perdre el control l'any passat - agafà aire - Eren massa coses que em van vindre de cop, i vaig reaccionar malament i cap a les persones que no en tenien cap culpa.

- Tranquil, Harry... - contestà el director - Jo també crec que m'hauria de disculpar... Sempre hem volgut protegir-te, donar-te una infància, una vida tranquil•la... Ens pensàvem que encara series un nen, però ja havies crescut massa... A l'amagar-te part de la teva vida vaig empitjorar massa coses...

- Professor... Ho sé, i entenc la seva forma d'actuar - li contestà el Harry mig emocionat - Vostè per a mi és com l'avi que mai he tingut, i volia protegir-me de mi mateix, del meu passat, del meu futur... Però ha estat un error, i ara no el culpo. Tots hem comés errors, el primer de tots jo mateix. Em portarà temps perdonar-me... Però ara això no importa. El que importa és que ara tenim una nova oportunitat de fer les coses bé...

- Què vols dir, Harry? - preguntà la professora.

- Des de sempre he pensat que tothom sabia més de la meva vida que jo mateix - els començà a explicar el Harry - El fet que em controléssiu tant em posava negre, volia viure la meva vida, sentir-me lliure... I quan vostè fugia de la meva mirada, pensava que ja no l'importava, que només era una eina... Què diferent que era la realitat! Era normal que ho féssiu, us preocupàveu per mi, pel Harry, no pel nen-que-va-viure... Tantes vides posades en risc per protegir el fill d'uns amics... Ara ha arribat l'hora que jo lluiti per vosaltres, les persones que estimo...

- Això vol dir que vols entrar a l'Ordre? - preguntà el seu màxim responsable.

- Ahir en vam parlar tots tres... - començà el Harry

- Així que voleu entrar tots tres! - el tallà la subdirectora.

- No, professora, no. No volem entrar a l'Ordre - parlà el Harry i els altres dos es van quedar muts - Farem una cosa millor... D'això us volia parlar.

- T'escoltem - li digué el director expectant a sentir unes paraules que segur que el sorprendrien.

- Tothom espera que entrem a l'Ordre, però això seria un greu error... - inicià el Harry - El que us diré ara és la meva opinió, el que jo penso sobre la situació actual i sobre el paper que juguem tots en aquesta guerra - agafà aire i els mirà seriosament - El vostre tems s'ha acabat, heu lluitat tot aquest temps, ho heu fet molt bé, el món continua en peu... Però heu comès un error, no heu entès una cosa, però encara estem a temps d'arreglar-ho...

Els dos professors el miraven seriosos, atents a cada paraula que deia el jove que tenien davant, però en aquells moments semblava molt més gran del que era. Com n'estarien d'orgullosos els seus pares, i el Sirius... Era tot un home, quan volia...

- El Ministeri no està fent gaire cosa, perquè seria reconèixer que han comés massa errors aquests anys al no fer-li cas, director - prosseguí el Harry - El ministre està més preocupat per la seva cadira que per la gent que representa i que ha de protegir, i no veu com la corrupció i l'odi estan massa presents en el nostre dia a dia.... Aquest és el punt, no hem de lluitar només contra Lord Voldemort, si ens limitem a eliminar-lo i no fer res més, al cap d'un temps en tindrem un altre... Això és el que fèieu malament- els mirà - i això no és una solució positiva. Hem de lluitar per canviar el món, per fer de veritat un Ministeri que es preocupi per nosaltres, que lluiti pels drets de cada tothom, i de tota criatura màgica... Vivim en un món ple d'odi, de corrupció, de marginació, de racisme, de manipulació... I en aquest món és impossible aconseguir la pau... - descansà uns segons - Vosaltres vau lluitar en la primera guerra, era el vostre temps. Vosaltres vau seguir lluitant quan el mal s'havia esvaït, perquè sabíeu que no duraria gaire, per això tots aquest anys heu protegit una esperança... I ara, voleu seguir lluitant, deixant de banda l'esperança que tant ha costat protegir... Això seria un error. En aquesta segona guerra heu de deixar que l'esperança lluiti sola. La vostra hora s'ha acabat... Li podeu fer costat, o no... Però lluitarà de totes formes, no per venjança, no per odi... Sinó per donar un món millor a les persones que estima, a les persones que anomena família, per honrar la memòria dels que ho han donat tot per ella. Moltes coses s'han de canviar, junts serà més fàcil d'aconseguir, perquè l'esperança no és vol limitar a acabar amb cert personatge sinó a canviar de veritat aquest món... - acabà el Harry i es quedà mirant a dos professors sorpresos per les paraules que acabaven de sentir.

- Us hem de recolzar a vosaltres tres? - preguntà la directora al veure que el director no parlava.

- No professora, a nosaltres tres no... - somrigué el Harry - Us estic demanant que l'Ordre del Fènix faci costat a Hogwarts, que faci costat als valents, als treballadors, als intel•ligents i als ambiciosos. Hogwarts il•luminarà amb llum pròpia aquest món sense ganes de viure. Omplirem de vida i d'esperança el cor de la gent. Els ensenyarem que junts ho podem aconseguir, que junts tot és possible! - acabà emocionat el nostre amic.

- I com us ho voleu fer? El món és un caos, i Hogwarts està més desunida que mai... - preguntà el director.

- Això ja m'agrada més, almenys voleu sentir les nostres idees! - parlà el Harry.

Durant hores i hores els relatà totes les idees i plans que havien fet aquella nit. Tot va ser explicat sense deixar enrere el mínim detall i el perquè de cada cosa. I tot va ser escoltat sense perdre's el mínim detall pels dos professors que estaven bocabadats per l'entrada d'aire fresc que representava allò. Si tot sortia com planejava el trio encara tenien esperança...

- Veig que per les cares que feu els hi ha agradat les nostres idees - rigué el Harry.

- Sí però hi ha molta feina a fer - digué la directora.

- Per això volíem la vostra ajuda, com més serem millor i més fàcil ens sortirà tot. Així que accepten? - preguntà esperançat el Harry.

- Només si aconsegueixes plantar-me cara en un duel, Harry - parlà el director.

- Què!!! - exclamà la subdirectora.

- Si així ho vol, serà divertit! - parlà el Harry.

------------------------------

Era la sala més estranya que havia vist mai el Harry, perquè estava buida, i perquè era realment immensa. Era una sala perduda pel gran i vell castell, era àmplia i il·luminada per centenars de torxes que flotaven prop de les partets i pel sostre, un sostre que per cert era alt, molt alt. El Harry no entenia la raó d'aquesta sala, per això la va anomenar "la sala sense utilitat". Sense saber que uns minuts més tard agrairia les dimensions de la sala sense utilitat.

I així va ser com en una sala perduda del castell es trobaven "avi i nét", un davant de l'altre, varetes en mà, a punt de començar un duel que seria recordat i admirat pels segles dels segles...

La poca llum que donaven les torxes no ajudava a donar un aire acollidor a la sala. Milers d'ombres es movien pel terra, com si fossin fantasmes que dansaven al voltant dels duelistes...

Però per aquests no els importava l'aspecte de la sala en aquells moments, ni l'aspecte, ni les llums, ni els "fantasmes de les ombres". Ells només estaven atents als ulls de la persona que tenien davant, expectants al més mínim moviment per tal de reaccionar... El duel estava a punt de començar...

- Expeliarmus!! - Atacà el Harry.

Amb un moviment de vareta l'atac del Harry desaparegué sense deixar res més que un suau corrent de vent a la sala.

- Desmaius màximums!! - bramà el director.

Això agafà desprevingut al Harry, i l'impacte de l'encanteri va ser tal que el va llençar molts metres d'on es trobava. Però per sorpresa del director no va tindre cap efecte sobre el Harry, bé, cap efecte màgic, perquè el cop va ser prou dur com per fer tambalejar el Harry quan es va aixecar sense vareta a la mà.

- Harry, que faràs sense vareta? - el burxà el director.

El Harry només somrigué, aixecà una mà, dibuixà un arc a l'aire amb aquesta i pel seu voltant flames de color verd van sorgir del no res, un corrent de vent recorria la sala. I estenent la mà cap al director aquestes flames van recórrer ràpidament la distància que els separaven i va xocar contra l'escut que havia aixecat el director. Amb l'altra mà va fer la mateixa operació i un altre raig de flames verdes van atacar al director, xocant igualment amb l'escut però fent-lo sortir disparat i xocar contra la paret. No havia rebut el cop directe de les flames gràcies a l'escut però el cop havia estat molt i molt fort.

La subdirectora només podia mirar amb orgull i sorpresa com un alumne es defensava tant i tan bé, encara que el director no havia mostrat tot el seu veritable poder.

-------------------------

- Fa molt que ha marxat el Harry i encara no sabem res d'ell, espero que estigui bé - digué l'Hermione al seu company mentre canviaven de classe.

- Però és estrany, ja entrem a l'ultima classe del matí i encara no ha aparegut - contestà el Ron.

- Espero que no estigui fent cap bogeria com l'any passat, segur que és capaç d'atacar el director per tal d'aconseguir que accepti el que vol fer - rigué la castanya a l'imaginar-se un duel entre professor i alumne, era un disbarat...

- No diguis disbarats Hermione, això ho hauria de dir jo i no tu - i rigué el Ron de l'idea absurda de la seva amiga.

I van passar per un passadís, desconeixent que un pis per sota d'ells, un professor i un alumne es trobaven enmig d'un duel...

-------------------------

- Vaja, veig que has millorat molt i molt! Màgia sense vareta!! Magnífic... - parlà el director - A veure si pots amb això... Dementor creatio!!!

I davant del Harry van aparèixer centenar de dementors, que s'acostaven cap a ell des de totes les direccions. Estava literalment engabiat per dementors...

Un record feliç, un record feliç, un record feliç... pensà el Harry. Ràpid, ràpid, que ja s'acosten... I llavors se li formà una imatge al cap, la seva amiga Hermione, el seu somriure, el retrobament d'ahir a la nit...

- Expecto patronum!!! - exclamà amb la mà estesa, sense vareta encara.

I aparegué, majestuós i per sorpresa de tots un patronus daurat, sí, daurat... Un cérvol daurat que desprenia poder i força, i brillava com mai no n'havia brillat cap... Tota la sala estava plena de llum, i es podia sentir una màgia poderosa i càlida, la força del Harry... Era com un onatge de màgia, i davant d'aquesta força els dementors van desaparèixer més ràpid que una persona tarda a dir quidditch.

- El patronus més poderós que he vist mai... - parlà sorprès el director - no esperava menys de tu, Harry. Molt bé, haurem de posar-t'ho més difícil...

Llavors tots dos es van enfrontar en una pluja d'encantaments i atacs, eren milers els que volaven per aquella sala. Era una lluita tan ràpida que a la professora li costava seguir el ritme de la lluita, i en molts moments no veia ni el que feien. Tots dos lluitaven sense vareta... Al cap de mitja hora la lluita parà, ningú dels dos donava el braç a tòrcer i això podia durar molt de temps. Però es podia veure com el director no estava gaire cansat, i pel que suposava el Harry no havia utilitzat tot el seu poder, mentre que ell, estava cansat i sorprès de que sabés fer tantes coses...

- Serà qüestió d'anar acabant, has lluitat molt bé Harry, però no sé si podràs amb això... - somrigué el director - Malefica criatura aparego!!!

I davant del Harry van aparèixer les més temibles i perilloses criatures del món màgic. De veritat que el director ho volia acabar, quin gran mag que era, havia creat criatures que resultaven del tot impossible de vèncer per un alumne de 6è any... Davant del Harry hi havia acromàntules, banshees, vampirs i un drac enorme...

Impossible pensà el Harry, no em puc enfrontar a això...Es massa per a mi, fins ara he tingut molta sort... Però llavors una frase li arribà al cap... "Res és impossible, Harry, has de creure en la màgia, si hi creus res serà impossible..." Era la veu de la sala!! Sí, tenia raó, havia de creure en ell... Analitzà la situació, no tenia gaire temps, si pogués volar... almenys només tindria que fer front al drac... Però no sé volar pensà. Si em pogués convertir en un au, si fos un animag, si fos un fènix...

I quan els dos professors el donaven per perdut, perquè no feia cap moviment, s'estava quiet amb els ulls tancats es van quedar de pedra quan van veure que un gran fènic va aparèixer al mig de la sala. En el lloc on estava el Harry hi havia un fènix de foc, majestuós i imponent, el qual va emprendre el vol cap al sostre. El podien veure volar àgil, amb el cos vermell i les ales flamejant... i al costat d'un ull hi havia una cicatriu en forma de raig... Aquell fènix era el Harry.

Amb un cop d'ales un gran foc es va estendre per la sala, flames vermelles i enormes que van engolir les criatures que no van saber reaccionar davant la rapidesa amb que van passar els fets... Van acabar derrotades pel fènix de foc...

Una vegada sense criatures pel mig, el fènix va parar-se davant dels dos professors, per instants després donar lloc a un Harry, cansat i fatigat que només va poder estirar-se a terra i parlar entretalladament.

- Crec que ha guanyat director... - agafà aire - jo no puc més. Vostè està fresc com una rosa i jo ja estic per anar al llit, a més vostè m'ha donat peixet... - rigué el Harry - Encara que no em pot negar que el fènix ha estat genial... Encara que això vol dir que sóc un animag?

- Sí, Harry... - contestà el director - Es veu que ets un animag, un misteri més per resoldre... Has lluitat com un gran mag, m'has donat molta feina, i no, no t'he guanyat. Hem quedat en taules. Encara que no ho sembli jo també estic cansat, però amb els anys he après a dissimular... Ja n'aprendràs - i també rigué el director.

- Això vol dir que accepta la meva proposta? - preguntà el Harry.

- Harry ets un gran mag, i més que ho seràs. Si et continues entrenant i explores en el teu interior trobaràs la força que necessites - parlà el director - Ja veuràs que en un any ja no seré rival per a tu. I sí, sempre em tindràs al teu costat per al que em necessitis.

- Estem junts amb això, professor. Que el món comenci a tremolar! - s'aixecà el Harry per donar la mà al vell director i a la seva professora.

- Ara, Harry ves a veure els teus amics, i descansa una estona que ho necessites - començà la professora - Avisa'ls que aquesta tarda anirem a comprar, i que hem acceptat ajudar-vos. Ja ens tindràs informats de la reunió d'aquesta nit, d'acord? Jo cuidaré d'aquest vell - i rigué al veure la cara del director.

El Harry marxà corrents, sense importar-li les poques forces que li quedaven i el cansament que portava després d'aquest gran duel. Tenia moltes ganes de veure als seus amics i explicar-los les notícies i els descobriments que havia fet sobre ell mateix durant el duel... I el fènix, no oblidem el fènix...

- Albus... creus que fem bé? - li preguntà la subdirectora.

- Minerva, ho hem d'acceptar... - parlà el director somrient però amb veu cansada - És hora de que els recolzem, ja no són nens... És la seva guerra i lluitaran tant si volem o no, i serà millor que els recolzem i els ensenyem tot el que sabem... és l'únic que podem fer. És la seva lluita i el seu futur... Nosaltres hem de seguir la llum...

- Tens raó... - sospirà la professora - Sembla mentida que t'hagi plantat cara amb tanta valentia i decisió... I has vist tot el que sap fer? Increïble...

- Es per això que volia fer un duel amb ell - contestà el director - Té els coneixements dins seu, només els ha de treure, s'ha d'entrenar, i ben fort... És el que sospitava, tot aquest temps desaparegut ha estat entrenat, i ha aprés moltes i moltes coses... Però les ha de recordar a poc a poc...

- Però com pot ser? - preguntà incrèdula la professora.

- Minerva, la resposta la dit el Harry abans de convertir-se en fènix... - i tot somrient repetí unes paraules que serien el credo d'un grup de persones que retornarien l'esperança al món - Res és impossible, res... Has de creure amb la màgia...

-----------------------

Notes de "l'intent d'escriptor"

L'escena del duel no m'acaba de convèncer, sobretot per la part de maleficis i encantaments. Si algú té algun suggeriment per millorar-ho agrairia que m'ho féssiu saber i intentaria millorar aquesta part.

El perquè del Harry sap tantes coses ja es veurà més endavant. Aquest és un dels misteris de la història. Així que de moment el Harry sap fer moltes coses i no sabem perquè. De moment espero que sigui prou creïble tota aquesta part.

I els plans del trio aviat sortiran a la llum, durant la reunió de certs alumnes veurem les sevses intencions...

Moltes gràcies per llegir el fic, espero que us agradi. Fins al pròxim capítol.


Llegit 1289 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarcalis 43 comentaris02/07/2004 a les 12:38 am
#132Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

Bé cada vegada m'agrada més...però sento tornar a criticar-te...




Avatardavid 3 comentaris02/07/2004 a les 11:36 am
#135Tinc 1 fanfictions i un total de 6 capítols

Gràcies Calis pels comentaris. És cert que és molt sentimental, i més el començament de la història, i el final també ho serà....

Una barreja de hippies i fòrum XD ara que ho dius sí que ho sembla, però sempre m'he preguntat quin motiu et pot portar a lluitar. Podria ser la supervivència, podria ser el poder, podria ser la venjança... Però com diu al Harry al tercer llibre, els seus pares no els voldrien veure convertits en assassins. Així que havia de trobar un altre motiu. I crec que lluitar per la gent que estimes, lluitar per donar-los una vida millor és un bon motiu (encara que sigui fòrum), crec que tots ho intentariem, bé, almenys jo. Els discursets fòrum haviat acabaran, haviat entrarem una mica més en acció.

L'escena del duel, bé era important per ensenyar el canvi del Harry. Que és més gran? més adult? Jo no dic res...

Si veus que tinc algun nom malament, agrairia ue m'avisessis. No tinc gaire controlats tots els noms i més després dels canvis del senyor Pàmies.




AvatarAina 131 comentaris02/07/2004 a les 06:27 pm
#136Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

M'agrada't molt, però jo tmb ho haig de criticar, creec q tot aixó de fer les coses creient-hi cegament es una mica a lo rotllo Jesucrist, es com si la veu fos deu o alguna cosa per l'estil. I tots els discursets q fa el Harry semblen més adients a la nostre societat. Per lo demès m'agrada, segueix. Sento criticar-te, però és el que penso. Per cert poses Lupin en comptes de Llopin no? ( i no vull semblar Zach!!)




AvatarKamus 12 comentaris03/07/2004 a les 09:35 pm
#139Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Molt bo aquest capítol si senyor, jo crec q el duel entre el Dumbledore i el Harry està perfecte




AvatarGemms 44 comentaris18/09/2005 a les 23:57
#1418Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

Osri tiu k be k escrius de debó jo alucinu. Tot i k criticu la indirecta de la parella harry-hermy