El Cau d'en Gòdric
AvatarEscrit per Eric Ardan
Nom original de la canšˇ: El bandoler
Canšˇ de: Lluís Llach

El Cau d'en Gòdric

Ara fa ja uns quinze anys,
i amb el nom d'en Voldemort,
es coneix un senyor fosc,
per tothom, l'Innominable.
Li agradava la sang,
i el Cau d'en Godric encara recorda
tots els crits que allà han pregat:
Pietat, pietat!

- No ens mateu,
que tinc un fill i una esposa,
us daré tot mon diner,
però no feu aquest embruix.
-No el mateu,
us demano, sóc sa mare,
-Ara veuràs quin raig més verd.
- Pietat, pietat!

L'endemà,
davant la casa dels Potter,
de genolls està plorant,
en Sírius Black, els ulls en flama.
Però altre cop, surt d'allà,
troba el Ben Cuapelada,
el botxí no escoltarà:
Pietat, pietat!

Però, Lladruc,
avui t'ha mancat la sort,
dos aurors t'han pres ben fort
i ara estàs entre barrots.
L'endemà de bon matí,
la cel·la ja és preparada,
el senyor Mauch l'envia allí,
i en Sírius fa la última crida.

- Quan estigui ben xuclat
pels dementors d'Azkaban
i defalleixi mon cor
i m'aneu posar a la fossa,
que algú busqui una rata
que li falti un dit de menys
i amb al·levosia la posi en flama.

... no ho va fer, ningú.


Llegit 2084 vegades