Escrit per Marta Potter Weasley
Enviat el dia 11/02/2010 a les 21:24:35
Última modificació 11/02/2010 a les 21:24:35
Tots els capítols de la tornada
Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Capítol 9: Enamorats de la vida entre silencis incòmodes

- I tant tímid, tant mono... va ser tant maco! Mai l'havia vist així. I em mirava amb aquells ulls...

- Vueno si, enamorada de la vida, i què va passar?- La va tallar l'Alex.

- Doncs que m'ho va demanar i ens vam fer un petó!!!

- En serio?! Uaau! Quedeu tant bé!- Vaig dir emocionada.

- Que maco!!- Va dir l'Alex- Doncs no, no me l'imagino al Christian...

***

Ens vam despertar el dissabte amb gran sorpresa per la primera nevada de l'any. Tots, alumnes i professors, vam sortir i ens vam passar tot el matí jugant al pati, que estava tot blanc.

L'Alex i jo estàvem fent un gran ninot de neu amb la bufanda de Gryffindor quan vam veure el Christian, una mica apartat de la resta, que no jugava, és més, si no hagués estat ell, hagués pensat que estava escrivint. Ho vaig comentar amb l'Alex i vam decidir anar-lo a trobar.

- Mira, si té el mateix somriure que la Helen, queden tant bé!- Em va dir.

Vam anar-hi corrent i li vam tirar dues voles de neu:

- Christian!!- Vam dir les dues alhora. El vam pillar desprevingut, es va girar de sobte i va amagar ràpidament una llibreta on posava "els meus poemes" i una ploma, però aquell moviment no va passar desapercebut.

- Un altre enamorat de la vida! Què fas aqu.. Uaauu!!- Estava dient l'Àlex en veure-ho.

- Poemes?- Vam esclafir a riure les dos i ell es va posar vermell com un tomàquet- En serio?

- No li digueu a ningú, sisplau...- Va dir ell encara més vermell, avergonyit, al quedar descoberta la seva mascara de "tipo duro".

- Vaja.. ara si que m'has deixat descol·locada!- va dir l'Alex, sense saber com reaccionar.

- A mi també.. però no tens de què avergonyir-te! Ens en llegeixes un?

- No..

- Va, sisplau! El que estaves escrivint!- Va dir l'Alex, que ja havia aconseguit tancar la boca.

- Aquell és per la Helen, d'aquí poc serà el seu aniversari, què li regalareu?- va dir ell intentant-nos desviar del tema.

- Ha estat bona, però no ha colat, no ens desviem, llegeix-nos-el!

- Ni de broma!

Em va picar algú a l'esquena i em vaig girar, era el Tom.

- Hol- Però de sobte em va besar- Ja estava fart de la nostra situació- Va dir tot seguit.

Em va picar l'ullet i se'n va anar per on havia vingut. Jo no vaig poder reaccionar fins que l'Alex, que també havia flipat, em sacsejar i em va dir:

- Marta Potter Weasley!!

- Eh.. què?

- Que vagis amb ell, l'altra enamorada de la vida!

***

- Tom!- Vaig dir- Espera'm, no?

Em va allargar la mà i li vaig agafar. Ens vam allunyar una mica de la gent i li vaig dir:

- T'estimo.

- I jo- Em va respondre i li vaig fer un petó.

***

Alex Trigh Holm

- En serio?- Em va dir la Helen- Que llançat! Estic flipant! Així que ara és el seu company sentimental!

- Doncs si, jo he flipat molt, i el Christian- Va somriure en sentir el seu nom.

***

Marta Potter Weasley

Per molt fantàstic que fos aquell dia, sabia que en algun moment hauria d'anar a estudiar, així que vaig pensar que com abans m'ho tragués de sobre, millor. Vaig anar a la biblioteca, allà em vaig trobar el Mark, un noi de 3r que em queia molt bé, però sabia que anava per mi.

- Hola, Marta! Ja m'han explicat que estàs amb el Tom!- Va dir fingint entusiasme- Estic molt content per tu.

- És increïble com corren les coses!- I ho és!

- Ja ho pots ben dir, a hores d'ara ja ho deu saber tot 4t i una part de 3r!

- Però si només fa mitja hora...

- Mitja hora, et sembla poc?

Llavors van entrar la Helen i l'Alex per la porta de la biblioteca. La Helen odiava molt el Mark, perquè al curs passat li havia dit a el noi que li agradava que anava per ell i es va enterar tothom. És clar que ell no ho havia fet amb mala intenció, es pensava que el noi també anava per ella, només volia ajudar-la, però la va cagar molt.

- Marta! Hem... Hola, Mark- va dir fredament les últimes paraules.

- Hola- Va dir l'Alex. S'havia creat una d'aquelles situacions tant i tant incòmodes en que hi ha un silenci etern que tothom vol que es talli però ningú troba res per dir, fins que a un se li acudeix:

- Bé, jo em poso a estudiar transfiguració, d'acord?- I aquesta vaig ser jo.

***

- De veritat, odio aquest tio!- Va dir la Helen just al sortir de la biblioteca- És que no el suporto!! Encara li dec una putada... idees?

- No siguis així, saps que en realitat no et volia fotre...- Vaig dir-li jo, que sabia com de cabrona podia ser la Helen quan volia.

- Doncs ho va fer!

***

Helen Smith Scott

Aprofitant un moment de distracció, al acabar de dinar, vaig estar pensant una putada pel Mark, que se la mereixia ben merescuda. Havia de ser alguna cosa relacionada amb el que em va fer. Exacte, alguna cosa que tingués a veure amb la persona que li molava... "Si! Ja ho tinc!" Vaig pensar, era perfecte!

***

Després de dinar vam anar cap a la sala comuna de Gryffindor, on ens vam trobar, per segon cop, en Mark.

- Mark!- Va dir la Helen, amb una falsedat digne d'un bitllet de set euros- Ei, podem anar a parlar un moment, a soles- Ens va mirar a nosaltres dos- al dormitori?

- Si, i tant- Em va mirar com preguntant-me si ara el mataria i li vaig fer una cara de no-en-tinc-ni-idea,-sé-el-mateix-que-tu.

Ens vam mirar l'Alex i jo estranyades.

- De què deu voler parlar amb ell?- Em va dir ella.

- És el que t'anava a preguntar...

Ens vam quedar callades uns trenta segons, les dos pensant què devien estar fent, perquè volia parlar a soles amb ell i no amb nosaltres i, sobretot, de què? La xafarderia em va començar a menjar per dintre i vaig començar a pensar maneres de descobrir-ho. La més factible era posar gravant la vareta i anar a dalt fent veure que m'havia descuidat alguna cosa... No! "En què estàs pensant, marta!?". Però la curiositat era massa gran i l'Alex em va dir:

- Marta, ho hem de saber ara mateix.

- Val, tinc un pla.- I li vaig explicar

- No, però no ho podem fer.- Em va dir ella

- És veritat, no...- vaig dir jo. Ens vam estar dos segons callades mirant-nos i vam dir a l'uníson:

- Anem!

***

- Gravadorum- Vaig posar a gravar la meva vareta i vaig trucar a la porta.

- Ens hem descuidat el llibre de transfiguració i volem anar a estudiar.- Va dir l'Alex- Podem passar un moment?

Ens van obrir la porta i vaig entrar, vaig agafar el llibre de transfiguració i em vaig "descuidar" la vareta a la tauleta de nit.

***

- Creus que estem fent molt malament, Alex?

- Si- Va dir ella.

- Ja..- Em sentia molt malament per haver-ho gravat- Crec que no ho hauríem d'escoltar.

- Val, no ho escoltem, no sé com hem estat capaces de fer-ho, si no ens ho vol dir no ens ho vol dir i prou.

- Ja, a més potser ara si li preguntem...- Vaig dir amb esperances de que ens ho expliqués- Qui sap.

Vam estar uns deu minuts estudiant transfiguració, tot i que cap de les dos estava pensant justament en l'assignatura, i van arribar la Helen i el Mark. El Mark se'n va anar fora la sala comuna sense dir res més que "adéu" i la Helen va venir amb nosaltres.

- Què li has dit?- va dir l'Alex.

- És privat... us ho diria, però és ell qui ha de decidir si us ho vol dir.

- Val...- Vaig dir amb decepció.

- Per cert, Marta, abans t'has deixat la vareta a dalt!

- Ah, gràcies.

- Bé, me'n vaig que he quedat amb el Christian, adéu.

I va marxar passant pel quadre de la senyora grassa.

L'Alex i jo ens vam quedar callades i al final jo vaig dir:

- Oblidem-ho, serà el millor, anem a tocar la guitarra a dalt?

- Val

***

La guitarra al peu, que no l'havíem ni tret d'allà. L'Alex quieta, mirant la meva vareta, que estava al mig del llit. Jo tampoc em movia, i els meus ulls estaven fixats al mateix punt que els d'ella. Les dos teníem una gran guerra interna, sabia que ella també, la xafarderia contra la moral i al final, desgraciadament, va guanyar la xafarderia. Vaig agafar la vareta:

- Reproductorum. La Helen no pot arribar a saber això mai!

Va començar a sonar, no se sentia massa bé, però vam poder seguir el fil de la conversa:

- Però m'ho ... dient en serio?- La veu del Mark.

- Que si, la ... a tallat perquè avui a la ... s'ha ... que estava enamorada de tu.- Era la Helen

- Vaja, així, ... m'hi declari?

- És clar! La Marta va per tu i tu ... ella

- I ... han tallat?

- Just després de dinar ... de venir ...

- Però no li puc fer ... al Tom

- Ell t'ho ha fet

- Ell no sabia que ...

- Encara que ... no tornarà amb ell.

- Bé, si és així, demà ...

- Molt bé!

- Que cabrona! Però que fa? Ara el Mark es pensa que hem tallat i m'ho demanarà!- Vaig dir preocupada, no li volia fer mal al Mark.

- Ara mateix anem a posar-li les coses clares!- Va dir l'Alex, que també estava molt enfadada.

- No, no podem, si la Helen s'entera del que hem fet ens mata!- Vaig dir- Ella s'ha passat molt, però nosaltres també, no pot saber que ho hem gravat.

- Val, serà difícil fer veure que no sabem res.

- Però ho hem de fer...

***

A l'hora de sopar ens vam trobar amb la Helen, com cada dia, a la taula. Però aquell no era un dia com els altres, com a mínim per nosaltres dos no, i ho va notar.

- Ei noies, esteu molt callades, què us passa?

- És que tinc molt fred i estic cansada- Vaig excusar-me.

- I jo- Va fer l'Alex sense mirar-la a la cara.

- Ah...- Silenci incòmode- Demà passat hi haurà un Gryffindor-Ravenclaw de quiddich, esteu nervioses?- Va dir per treure algun tema.

- Una mica- Vaig respondre- És la primera vegada que jugo amb l'equip A- I és que s'havia lesionat un encistellador i jo feia de substituta. Un altre silenci incòmode.

- Jo no- Es va limitar a l'Alex. I més silenci incòmode.

- Val, em podeu explicar Què Coi Us Passa?!?- Va perdre, definitivament, la paciència.

- Em pots explicar tu Què Coi Et Passa Pel Cap per dir-li al Mark que el Tom i jo hem tallat?!?- Vaig perdre-la jo també.

- Com? Ens heu estat escoltant?!- Va dir enfadada- No... ja hem comprovat que no ens escoltéssiu... espera, no t'has deixat la vareta sense voler, oi, Marta?

- No...

Ens va mirar amb odi, va fer una cara d'haver ensumat merda i va dir:

- Com em podeu haver fet això?!

- I tu?! Ara mateix aniràs a parlar amb el Mark i li diràs que era mentida!- Va dir l'Alex.

- I una merda! Si a sobre em veniu amb exigències, si sou vosaltres les que l'heu liat, a qui se li acudeix gravar una conversa privada, i la d'una amiga!- va fer una pausa- N'estareu orgulloses, suposo.

I va marxar sense haver-se acabat els postres.

***

- I tu que en penses, Joe?

- Ties, sou la peste.

- Ja...

- És que no sé com heu pogut fer-li això, és clar que tampoc hagués fet mai com la Helen.

- I ara què faig?- Vaig dir, estava desesperada.

- Doncs primer de tot explica-li tot al Mark- Va aconsellar-me ma cosina.

- Pobre, porta com un any penjat de mi, i jo mai he sentit res per ell. Ara, a sobre, la Helen li ha donat falses esperances, jo no li vull fer més mal.

- Ja...

- M'agradaria que fos feliç amb una altre noia, perquè s'ho mereix.- I realment s'ho mereixia, però jo no podia ni volia pensar amb cap més noi que el Tom.

- Explica-li això a ell.

***

La Joe tenia raó, primer de tot havia d'anar a parlar amb el Mark i explicar-li tot, i així ho vaig fer. Després d'enterar-se del que havia passat es va quedar força torbat:

- Vaja...

- Mark, ets molt bon tio, i et mereixes estar amb algú que et faci feliç, però jo no et puc donar el que vols. Oblida'm- Vaig dir.

- Et penses que no ho he intentat?- Em va dir ell.

- Sé que pots fer-ho. Mira, tothom sap que l'Alice va per tu, és guapa i simpàtica- Ell feia que no amb el cap.

- No ho entens, jo t'estimo a tu.

- Ho sé, i ho sento, però jo estic amb el Tom.

- Ja... No pateixis per mi, d'acord? Tu sigues feliç amb ell, jo intentaré fer el que m'has dit.

- Gràcies. Seguim sent amics, no?

- És clar.

***

- Això et passa per ser tant guapa!- Em va dir el Tom.

- Calla, que no és per fer broma.

- Ja ho sé, respecte a la Helen, crec que totes tres us heu fet mal, així que esteu empatades, ja no cal que estigueu enfadades.

- Ja... en realitat no tenim dret a enfadar-nos cap de nosaltres, ja que totes hem fallat igual.

***

A l'altre banda de la paret, dins la mussoleria, l'Alex estava fent la mateixa reflexió, mentres cuidava la seva mascota, el mussol Oriol.

***

En un dels passadissos del castell, la Helen, estava pensant justament el mateix, es dirigia a la sala comuna, disposada a explicar-li tot al Mark i a disculpar-se.