Escrit per Porcupintí-na
Enviat el dia 04/02/2010 a les 22:21:26
Última modificació 04/02/2010 a les 22:22:32
Tots els capítols de MEGAN COLLINS
Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >

-Mark! T'ESTIMO!—la Megan es va tirar a sobre del seu xicot mentre li feia un gran petó i ell reia content.

-Jo més, t'ho puc assegurar.—va deixar anar el bagul i la va correspodre amb necessitat envoltant-la amb els seus braços forts i protectors.

Les noies havien anat a l'estació de Hogsmeade, juntament amb la majoria de gent que s'havia quedat per Nadal a Hogwarts, a rebre la gent que havia marxat a casa. La Pru primer s'hi havia negat, però després la Meg l'havia animat a que veuria la seva germana petita, que no es preocupés per en Neil i que fes com si res no passés, ja que ell no tenia perquè assabentar-se de res relacionat amben Kurt.

Per això quan la parella es va abraçar i petonejar i en Neil no va aparèixer rere el seu amic sortint del vagó, la Pru es va estranyar, però també es va treure un pes de sobre inconscientment.

-Ei, Pru. Com han anat les vacances?—va acostar-se-li en Mark amb un somriure i amb la Meg al costat agafada per la cintura. Però al veure la ganyota de la Pru mirant cap a la porta del tren involuntàriament, va arrufar les celles.—A en Neil no l'he vist, suposo que s'haurà quedat a un compartiment del principi perquè ja devia haver començat a moure's el Hogwart's Express i no m'ha trobat. Però sí que l'he vist de lluny a l'andana, així que per aquí el veurem.

Però van estar esperant deu minuts fins que van decidir que ell ja devia ser al Gran Saló des de fa estona esperant-los, així que van pujar els tres pel camí dels avets que els portava al castell envoltats d'altres alumnes que s'acabaven de retrobar i ajudaven als seus amics a portar els baguls amb les bufandes ben enrotllades al coll que els tapaven fins al nas.

Els professors i alguns alumnes voluntaris havien tret tots els adorns del Nadal aquell matí, i ara el Gran Saló feia la patxoca ordinària de no-vacances. S'hi veien moltes cares alegres xerrant, contentes d'haver-se retrobat, o d'haver tornat a Hogwarts. L'Aaron va veure la Megan de lluny i li va fer una abraçada.

-Ja et val, eh? No m'has esperat al tren!—va dir mentre feia veure que estava enfadat.

-Prudence! La mama t'envia petons!—va dir l'Eloise quan la va veure—Saps on és l'Osb?—va fer buscant-lo entre la gentada. Quan el va veure, xerrant amb l'Stuart, la Lydia i la Jane, el va anar a buscar tota contenta per donar-li el seu "encàrreg importantíssim". En Louis els hi estava explicant alguna cosa a la Sue i  a l'Aaron i ells reien, i la Sendra i la Rebbeca Johnson, les cosines d'en Neil, s'ho miraven prudentment fins que van ser acceptades a la conversa i van riure amb ells.

La multitud va començar a moure's pel vestíbul, alguns encara fent-se abraçades de retrobament, mentre el professor Flitwick, alegrament, i el professor Snape (aquest emmurriat i amb cara de estar a punt de vomitar) anaven empenyent-los màgicament per tal que anessin entrant màgicament al Gran Saló per sopar.

Quan van ser tots a les taules corresponents, el professor Dumbledore es va aixecar i va començar a parlar amb el seu somriure constant de sempre a la boca:

-Estimats alumnes! Rebenvinguts altre cop! Espero que hagin passat unes vacances productives, i, sobretot, divertides!—va fer una parada per mirar-se'ls alegrament a tots i va proseguir—Ara que, suposo que recorden que aquesta segona part del curs serà una mica diferent de totes les altres!—l'alumnat va començar a xiuxiuejar—Els recordo que la Conselleria m'ha donat permís perquè a Hogwarts s'hi celebri El Torneig de les Set Proves Màgiques de Merlí. Suposo que molts saben que aquest és un torneig que se celebrava a l'epoca Medieval a Anglaterra, on els diferents senyors dels castells de la contrada triaven dos dels seus millors mags, i els presentaven al Torneig. Els dos mags, un home i una dona, normalment (encara que de vegades eren nens, ja que hi havia generacions llufa), competien durant set proves amb les altres parelles dels altres castells, i els que guanyaven s'enduien un any de diferents tipus de serveis al castell dels altres, encara que nosaltres, aquesta part, la canviarem una mica si els hi sembla bé.—els va mirar per sobre les ulleres de mitja lluna.

"Les proves aportaran maneres de màgia indispensables per a ser un bon bruixot o bruixa: valentia, lògica, intel·lectualitat, força, capacitat de combinació de maleficis, unanimitat entre els dos participants de cada casa, destresa i agilitat. Per tant, si us hi voleu presentar penseu que haurieu de tenir com a mínim la meitat de les habilitats primordials; el jutge electoral combinarà a dues persones que es puguin coordinar bé i que contribueixi cada un amb el que pugui contibuir. Si no ho he deixat clar, seran dues persones de cada residència, una de cada sexe, i només s'hi podran presentar a partir de tercer, que és quan comencen a tenir les capacitats, tot i que no crec que els que en surtin bruixots de menys de cinquè—va adreçar una cara estranya de definir, amb un migsomriure a la professora McGonnagall, amb el qual la Megan va pensar que això ho haurien estat dicutint, però el professor va continuar.—Les proves s'acabaran a principis de juny, amb una mitjana d'una prova i mitja per mes. Tenen dos dies per presentar-s'hi. Demà passat a aquesta mateixa hora ens reunirem aquí per veure quins seran els paricipants. I aquest—va fer un moviment amb la mà que va fer que una caixa de dimensions d'un cub de rubik anés a parar a la seva mà.—serà el jutge que ho decidirà.

El director va fer una mica de pressió sobre un cubet que sobresortia de la base de la caixeta, com un botó, i la caixa de fusta es va començar a desplegar màgicament al palmell de la seva mà fins que es va convertir en una petita bústia del color de la fusta que saltironejava fent uns sorollets agradables com un animalet petit. Alguns alumnes van fer un "Oooh, quina monada!", i els més insensibles van fer-hi una mirada insòlita, estranyada.

-Eh que és mono?—va fer el director somrient—Me'l van prestar els del Museu Medieval Màgic, és molt antic i es diu "Jumpiechooser", però sempre se l'ha anomenat Jumpie, perquè sinó és bastant llarg de dir. Han de posar-hi un paperet petit que càpiga pel forat amb el vostre nom, sexe i residència, i ja se'n veurà el resultat. Ah, sí! El premi del torneig serà un viatge a la nostra (la dels mags, vull dir, és clar)Menorca amb les persones que vulguin (màxim vint-i-quatre, per això). I ara callo, que potser volen sopar i explicar-se les bonesnoves del Nadal! Bon profit!

La gent va començar a xerrar sobre les proves, com serien, qui sortiria, i van anar menjant. El grup de la Megan, la Pru, l'Osbert, la Lyd, la Jane i l'Stuart eren a la seva punta preferida de la taula, amb l'Alex a una banda i la colla de l'Aaron a l'altra. En Mark estava sol a la taula de Gryffindor buscant a en Neil amb la mirada preocupada.

L'Alex menjava mirant a la taula dels de Hufflepuff, perquè era on hi havia els amics que havia fet durant el Nadal, però estava sol i callat.

-Alex?—va fer la Lydia amb compte

-Sí?—va girar-se ell.

-Vols que et presentem a l'Aaron i als altres?

-No, si ja ens coneixem de l'habitació...—va fer amb un posat pansit.

-Va, home!—va afegir-s'hi la Megan.—Ja veuràs com t'ho passes millor! Està bé tenir amic del propi curs a la pròpia residència, també.

Ella es va enretirar un lloc perquè ell pogués seure al costat de l'Aaron, que xerrava amb la Sue. Primer, l'Alex va fer que no, però després, en veure que la Megan li feia mala cara, va accedir a seure-hi cautelosament.

La Megan va tornar a seure i va mirar de reüll cap a l'Aaron, a veure què feia. L'Alex volia patates, però en Louis hi va anar abans i se les va acabar, llavors, l'Eloise, amb un gest molt maco per part d'ella li va allargar a l'Alex les que estaven més lluny i li va fer un somriure.

***

En Mark seia a la taula de Gryffindor sol, buscant a en Neil amb la mirada, sense tocar el pastís de pastanaga del seu plat, tot i que li agradava molt. On cony era?

-Neil, què fots, tio, on ets?—es deia xiuxiuejant entre dents. Es va aixecar i va anar a la taula de Ravenclaw.—Meg...—va fer mentre abraçava la seva nòvia amorosament.

Ella es va girar i el va correspondre.

-Pots venir un moment, per favor?—li va dir ell. Ella el va mirar estranyada i el va seguir mentre la Pru li feia adéu com dient "mira, la parelleta, que monos".

Quan van arribar al vestíbul en Mark la va mirar als ulls com a ella li agradava tant que fés, abaixant una mica la mirada per posar-se a la seva alçada.

-Meg, en Neil no apareix.—va fer, seriós.—No sé on deu ser.

-Has mirat a la Sala Comuna? Potser es trobava malament.—Quan va veure que ell negava amb el cap i li suplicava amb la mirada que l'acompanyés va dir—Tranquil , Mark.—seguit d'un petó tímid a la boca.—Jo t'hi acompanyo, eh?

Es van agafar la mà i ella la va acompanyar fins al quadre de la Senyora Grassa.

-Passa, dona!—Li va dir ell obrint-li el retrat mentre el quadre es queixava en rumorejos inintel·ligibles.

Mentre la Meg s'esperava asseguda al sofà de tapisseria vermella del davant de la llar de foc, va observar la Sala Comuna de Gryffindor i com l'observaven alguns quadres. Alguns fèien mala cara, però n'hi va haver un d'un bruixot vestit de blau i una bruixa vestida de vermell fosc que se la miraven somrients. El quadre era just a un raconet que no es veia

Ella es va aixecar i s'hi va acostar, sense pensar-s'ho dues vegades. Eren bruixots tots dos en edat adulta, ell tenia els cabells grisos, ja, ella era molt més jove, potser vint anys, es portaven, però cap dels dos tenia una arruga i se la van mirar serens.

-Què riuen, vostès?—va fer ella perspicaçment mirant-se'ls.

-A tu—va començar a parlar ell amb molta intel·ligència a la mirada, però procurant un somriure segur que no la pogués ofendre, humilment.

La Meg es va sentir molt tranquil·la i va veure que el senyor no pretenia res, i la dona se la mirava. La Meg es va adonar que ells s'estimaven molt. Per com es miraven, per com s'agafaven la mà amb confiança, i per com estarien junts en aquell quadre la resta de la seva vida.

-Sabies que quedeu molt bé?—va fer la dona rient, divertida. La Meg va suposar que es referia a ella i en Mark —I sabies que em recordeu a nosaltres?

Li començaven a caure bé, aquelles persones.

-Però qui...?—va fer confosa—Saps que em caieu molt bé?—se li va acudir de dir, de sobte, mentre somreia.

L'home va riure sense posar-hi veu, com si estossegués, però content i amb somriure de bona persona.

-Ah, és clar!—se li va encendre la llumeneta.—En Mark i jo som com vosaltres perquè som Gryffindor i Ravenclaw, i segur que vosaltres també ho sou. Tu—va assenyalar a l'home, que la mirava simpàtic.—ets de Ravenclaw, i tu—la dona se la va mirar amb les celles arrufades però rient característicament com la Meg no havia vist mai fer-ho a ningú.—ets de Gryffindor.

-Meg!—en Mark havia tornat de l'habitació i feia cara de preocupat.—En Neil no hi és, ni hi ha les seves coses.

-Això sí que és estrany.—va fer ella acostant-se-li, oblidant-se per complet del quadre.—Vols dir que no t'ha comentat que anava a algun lloc extraordinàriament amb la seva família?—ell va fer que no, i la Meg se'l va mirar preocupada.—Molt bé...Ah! Em sembla que les seves cosines sí que hi són, segurament ens saben alguna cosa, no?

Aquest comentari va animar a en Mark i van obrir el quadre per marxar. La Meg va sortir-ne la última, però abans va mirar al quadre de la parella de bruixots i cap d'ells dos la mirava, no hi eren.