Escrit per Agatha Black
Enviat el dia 19/10/2009 a les 00:21:33
Última modificació 19/10/2009 a les 00:21:33
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >

EL TOREIG DELS QUATRE BRUIXOTS

Endevineu què! No sé si ho sabreu, però aquest curs l'Acadèmia serà seu del Torneig dels Quatre Bruixots! No ho haguéssiu dit mai, oi? Com que des d'ahir al vespre tothom està parlant d'altres coses, oi? Mere meva, si no he sentit la paraula "torneig" més de cinquanta vegades en només un matí no l'he sentit cap!

De manera que anem a repassar qui es presentarà! A veure, de moment la residència que sembla més engrescada és la Beta: hi tenim el K i el MrPerfecte, i m'he assabentat que el Panos de setè i l'Eurídice de cinquè també han pensat apuntar-s'hi (si sortissin ja els buscaríem un sobrenom decent, pel moment no ens molestarem). Pel que fa als Alfa, sembla que l'Arquimides i, sorpresa, sorpresa, E, que fa els 15 d'aquí a no res i suposo que necessita els 1000 galions de manera desesperada. Dels Gamma no en sabem res, a veure si algú s'hi anima.

Pel moment, sembla que les enquestes aposten per K o per l'Archimides. La veritat és que jo també! El Panos i l'Eurídice són més tontos que les pedres (no us ho prengueu com una cosa personal, nois); MrPerfecte no crec que vulgui despentinar-se o esgarrapar-se la cara, perquè perdria moltes fans... (cuida el teu físic, MrPerfecte; és l'únic que tens), i pel que fa a E... pots treure tants excel·lents com vulguis, però el fet de ser la model de Pepe Jeans no  et posa per sobre dels de sisè i setè. Baixa dels núvols!

En fi, que ja veurem què passa. A esperar que sigui dilluns i arribin els de les altres escoles. Tinc unes ganes boges de conèixer la gent popular! Com creieu que seran?

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora.

L'endemà l'Alice es va despertar aviat. Va obrir els ulls i va mirar al seu voltant; tot era vermell, del color del llit del baldaquí. Va trigar uns segons a adonar-se d'on era. Oh, sí, la primera nit a Hogwarts. Era agradable, estar a casa de nou. No tenia cap ganes de moure's de llit; s'hi estava còmode. I a més a més, era dissabte! Mmmm! Tot el matí lliure per poder passar-lo dins el llit, es llevaria a l'hora de dinar i després aniria amb la Geena a estirar-se a la vora del llac a prendre el sol.

—Ei, bon dia, que ve que ja estiguis desperta —va dir la veu alegre de la Geena, que va descórrer el baldaquí—. Va aixeca't, que tenim molta feina.

—Feina? —va fer l'Alice—. És dissabte! No hem començat el curs! No tenim feina!

La Geena va fer un sospir.

—Alice, recordes que ahir vam venir amb moto? Recordes com es va posar la McGonagall?

—La McGo... —va fer l'ALice—. Oh, no! La maleïda McGonagall! Merda! Els horaris! I la llista dels que van a Atenes!

—Benvinguda al món real —va sospirar la Geena, arrancant-li el coixí amb el que s'havia tapat el cap—. Això de descansar és una cosa que només passa als demés.

—Per què no li diem que tothom té permís i ja està? —va suplicar l'Alice.

—Per què no m'agradarà veure la cara que posa quan li arribin denúncies dels pares per segrestar els seus fills —va fer la Geena, fent rodar els ulls—. I no crec que a tu t'agradi gens tampoc el que ens passaria a nosaltres aleshores.

L'Alice es va pensar si era un motiu suficient per deixar el llit.

—Au, va —la va animar la Geena—. Tinc una sorpresa per a tu. Ves a dutxar-te que després te la dono. És que no podia dormir i m'he aixecat aviat per preparar-ho.

—Més et val que valgui la pena —va remugar l'Alice, posant-se de peu i arrossegant els peus cap a la dutxa.

—T'encantarà —li va prometre la Geena—. Hem quedat amb el Frank i el James d'aquí mitja hora al Gran Saló per esmorzar. Va!

*   *   *

El Frank i el James ja estaven menjant cereals quan les dues noies van arribar. Els dos van aixecar la vista, sobtats. Duien les dues la mateixa samarreta, una que no els havien vist mai. Era de tirants, força escotada i de color rosa pàl·lid, amb un dibuixet d'un àngel en blanc sota d'unes lletres blanques que deien "Les nenes bones van al cel...".

—I aquesta samarreta? —va fer el James, pensant que allò de nenes bones era una mica relatiu.

L'Alice i la Geena van somriure i es van donar la volta.

—Ja m'estranyava a mi... —va riure el Frank.

Per darrere, la samarreta era de color negre i, aquest cop, el que hi havia dibuixet era un dimoni sota la frase "... i les dolentes, a Atenes".

—Mola o no mola? —va fer l'Alice—. Les ha fet la Gee.

—En faré per la Rose i l'Andrea... —va dir la Geena— i per la Lily també.

—Ah, no —va saltar el James—. La meva germana petita no anirà amb això pel món!

—Que maco, li surt la vena fraternal —es va burlar la Geena—. Va, per feina, novetats. Qui es presenta al Torneig?

—Del nostre curs, ningú —va fer el Frank, engrescat—. He preguntat abans a la Sharon Goldstein de Ravenclaw, ja sabeu que és una xafardera, i m'ha dit que ningú del nostre curs es veu en cor de competir amb els grans. Ja li he dit que a Gryffindor no som tan covards i que el James sí que es presenta.

—Ben fet —va assentir l'Alice—. Què hi ha dels més grans?

—La Sharon m'ha dit que sí que es presentarà el germà gran de l'Anne Boot —va seguir el Frank—. Crec que es diu Troy. Fa sisè.

—Quan hem passat per la sala comuna —va explicar la Geena—, hem sentit el teu cosí Dominique, James, que deia que ell s'hi pensava presentar.

—El Dominique també? —el James va estar a punt de caure a terra—. No pot ser! El Fred també es presentarà!

—Què dius! —va riure l'Alice—. Que divertit, us barallareu els tres cosins! Què hi ha d'Slytherin i Hufflepuff?

—De Hufflepuff sembla que de moment res de res —va explicar el Frank—. Quan hem passat per la taula d'Slytherin hem sentit que el McNair deia que el Flint es presenta.

—Però el Flint encara és a l'escola? —va exclamar l'Alice—. Però no ha fet setè com tres cops, ja?

—Sí —va assentir el Frank—. És un totxo, ja ho saps.

—Bé, almenys per aquest no ens cal patir —va dir la Geena—. El Troy Boot i el Fred no em preocupen en excés; tenen si fa no fa el nostre nivell...

—No per tirar-nos floretes... —va riure el Frank.

—El Fred potser no treu notes genials, però és molt llest —va recordar-los el James—. Té moltes idees, recordeu tot allò de la Resistència...

—Sí, però tu també, i ets més hàbil a l'hora de fer màgia, les coses com són —va insistir la Geena—. Amb tots els respectes pel Fred, que és el nostre capità de quidditch i me l'estimo molt, però tu ets millor, James. M'estranya que el Tom Nicholson no s'hi hagi apuntat...

—El Tom estarà molt distret amb les gregues... —va sospirar l'Alice.

—Cert —va recordar la Geena—. Per tant, de qui més ens hem de preocupar és del Dominique. És molt intel·ligent, James?

—Força, sí —va assentir ell—. I, sincerament crec que seria més bon paladí que jo...

—Es pot saber d'on et ve, ara, aquesta falta de confiança? —es va queixar la Geena—. Vas pel món caminant-hi com si fos teu, et creus el millor en tot, fas uns comentaris sobradíssim a tota hora... i ara que contem amb tu per això em surts amb inseguretats?

—No és ben bé això —va sospirar el James—. És que si surto elegit em fa por que el Fred i el Dominique em mirin malament perquè... siguem realistes, ells són més grans i s'ho mereixen més que jo... i a més a més tota l'escola es burlaria de mi! Els altres paladins es burlaran de mi, perquè seré un crio! No puc guanyar tres alumnes de setè!

L'Alice, va fer un sospir. D'aquella manera no arribarien enlloc. No veia com el podien convèncer. A no ser que...

—El teu pare va guanyar el Torneig dels Tres Bruixots amb catorze anys —va dir tranquil·lament—. És clar que ell era el Harry Potter. És normal que et faci por comparar-te amb ell. De fet, és una bajanada pensar que pots igualar el teu pare...

Va veure amb satisfacció que al James li eriçaven els cabells.

—Perdó? —va exclamar de sobte, posant-se de peu—. Perdona, però qualsevol cosa que faci el meu pare jo la puc fer, d'acord? Ja n'estic fart! Què passa, que perquè sóc el fill del Harry Potter ja no podré igualar-lo mai més? És això el que us penseu tots, no? Doncs esteu ben equivocats! No més em presento al torneig, sinó que m'escolliran a mi i fotré tal pallissa als de Beauxbattons, Durmstrang i l'Acadèmia que desitjaran no haver nascut! Us espero a la biblioteca!

I dit això se'n va anar fet una fera cap al vestíbul, i els pocs alumnes que hi havia al Gran Saló se'l va mirar atemorits. L'Alice es va empastar melmelada de maduixa a la torrada.

—De res.

—Ets una manipuladora —li va dir el Frank.

—Gràcies.

*   *   *

La McGonagall va entrar al despatx de l'Agatha. No hi havia ningú. Una respiració suau que venia d'una porta entreoberta li va fer notar que hi havia algú allà dormint. La directora va fer un sospir i es va encaminar cap allà, va entrar a l'habitació i va apuntar les persianes amb un gest de vareta que va fer que l'habitació es quedés benyada per la llum del sol.

—T'has de passar el dia dormint?

—Au, va... —va respondre l'Agatha des de sota el llençols—. No fotis, M. És clar, com que tu no dorms mai.

—El que passa és que no sóc una marmota —es va defensar ella—. Amunt.

—Deixa'm estar, és dissabte!

—I tenim molt a fer, senyoreta.

—No, perdona —la va corregir l'Agatha—. Tu tens molt a fer. Jo, per altra banda, tinc son.

—És que et penses que tens més mala baba que jo?

Les dues McGonagall es van aguantar la mirada uns instants.

—No —es va rendir l'Agatha—. Està bé, ja m'aixeco. Però no et penso ajudar amb els horaris.

—No caldrà, els he encolomat als magatotis —va fer la directora, satisfeta.

—Oh, sí —va assentir l'Agatha frunzint el front—. És cert.

—Ja tens el bagul preparat?

—Bagul? —es va estranyar l'Agatha mentre es vestia—. De què em parles?

—Coi, del bagul! —va exclamar la McGonagall—. Alguna equipatge t'hauràs d'endur a Atenes, no?

L'Agatha se la va mirar uns instants.

—I a tu qui t'ha dit que jo vaig a Atenes?

La McGonagall es va quedar parada.

—No vens a Atenes?

—No.

—Ah, no?

—No.

Les dues es van quedar en silenci un altre cop, mirant-se.

—Però aquesta vegada hi aniran molts alumnes! M'hauré d'endur algun professor!

—I a mi què m'expliques? —es va defensar l'Agatha.

—A veure un moment! —es va atabalar la McGonagall, que es pensava que allò ja estava resolt—. Has de venir tu! A veure, el Neville s'ha de quedar a fer de director en funcions, el Hagrid ha d'estar aquí pels afores, l'Ernie McMillan és casat i no voldrà deixar la dona igual, el Binns no pot sortir del castell, la Sinistra m'engegarà, si me'n duc el McNair els alumnes no vindran i la Trelawney no la suporto!

—Sembla que tens un petit problema —va riure l'Agatha.

—Has de venir tu! —va enllestir la McGonagall—. No queda ningú més!

—Jo m'he de quedar aquí, M.

—No em digues "ema".

—I sí que queda algú més —va afegir l'Agatha amb un somriure.

La McGonagall va rumiar qui se li havia passat per alt.

—Ah, no!  —va dir quan se'n va adonar—. No me'l puc emportar a ell!

*   *   *

Els magatotis es van passar el matí tancats a la biblioteca fent quadrar horaris mentre la resta de l'escola es divertia als jardins o feia el ronso per la sala comuna.

—Quina merda, a mi em falten hores, eh? —va dir l'Alice.

—I si provem —va suggerir el James— de posar els que cinquè de Gryffindor a fer Transfiguració amb els del Hufflepuff en comptes de amb els de Ravenclaw? Els de Ravenclaw podrien fer pocions amb els d'Slytherin...

Tots dos van assentir i van arreglar allò.

—Per cert —va dir el Frank al cap d'una estona—. No us vaig comentar res del que em va passar mentre veníem cap aquí amb la moto.

—Què et va passar? —va preguntar distretament el James, mentre encabia els de tercer Hufflepuff amb els de Ravenclaw a Botànica el dijous de 9 a 10.

—Crec que vaig fer una mitja transformació en falcó.

Els tres van deixar d'escriure.

—Què? —va fer la Geena.

—No em va transformar res corporalment però... recordes quan et vaig preguntar, James, si m'havia passat alguna coa als ulls?

—Ja et vaig dir que no —va fer el James.

—Ja però perquè no van ser exactament els ulls el que em va canviar, sinó la visió. Vaig veure com hi veu un falcó.

—Com dius?

—És difícil d'explicar perquè vosaltres no us transformeu en el mateix que jo i no sé si ho puc explicar en paraules però... a veure, quan em transformo en falcó hi veig molt millor. No només és que hi vegi més enfocat és que està tot molt més clar. Fins i tot quan és de nit es distingeixen molt bé les siluetes i... sobretot quan alguna cosa es mou, la noto de seguida... suposo que deu ser de l'instint per la caça.

—Probablement —va assentir la Geena—. Però és normal quan et transformes...

—Ja però és que em va passar quan estava en forma humana —va explicar el Frank—. Recordo que ens havíem mig perdut i no sabíem on era i aleshores vaig pensar que tan de bo em pogués transformar en falcó per veure-hi bé, i em vaig centrar en com hi veia llavors i de sobte, pam, hi veia perfectament.

—Això què deu ser, com una mena de transformació parcial? —va rumiar l'Alice—. No n'havia sentit a parlar mai.

—Jo tampoc —va fer la Geena—. Escolteu, estem sols, per què no cridem els rondadors, a veure si ens poden dir ells alguna cosa...?

El James es va treure l'anell de la bossa i se'l va posar.

—Hola, hola! —va fer el Sirius animadament—. Oh, que bé! Estem a Hogwarts!

—Per poc temps —li va dir el James—. Demà passat marxem cap a Atenes.

—Us torneu a escapar? —va inquirir el Sirius, sense perdre els ànims.

—No, Sirius, no ens escapem —li va dir la Geena—. Se celebra el Torneig dels Quatre Bruixots. Aquest any l'Acadèmia d'Atenes s'uneix a la competició i li toca ser la seu.

—Que genial! —va exclamar el Forcat—. Per cert, noies, m'encanten les samarretes.

—Però, escolteu, si marxeu allà tot el curs... —va fer la Lily—, no tindre ca l'Alfred i no ens podrem veure...

—És clar que sí —va dir de seguida el James—. Ja buscarem la manera. Sobretot perquè us necessitaré molt, ja que seré el paladí de Hogwarts.

—Et pots presentar? —va exclamar el Remus, sorprès.

—Sí, han canviat algunes normes —va assentir el James—. És clar que m'hi presento en representació dels quatre, diguem que no estaré sol. I amb la vostra ajuda...

—Guanya Hogwarts descarat —va acabar la frase el Sirius—. Si això és el que en volíeu dir, la resposta és sí, per suposat.

—Bé, de fet amb la vostra ajuda ja hi contàvem... —va fer el James, una mica avergonyit—. El que us volíem preguntar és una altra cosa... mm... bé, de fet només va per tu, avi, i pel Sirius... és una cosa de l'animàgia. Millor que us ho expliqui el Frank.

Quan el Frank els ho va haver explicat a ells, el Sirius i el Forcat es van quedar mirant, estranyats.

—A mi no em sona que mai em passés res d'això —va dir el Forcat.

—A  mi tampoc... —va fer el Sirius.

—Espera, espera —va fer el Remus—. A tu no ho sé, James, però al Sirius li passava una cosa similar. Mai no hagués pensat que hi tingués res a veure però ara que ho diu el Frank... Recordeu sempre sabia el que hi havia de dinar cada dia perquè deia que en podia sentir l'olor des d'on fèiem classe?

—És veritat! —va exclamar el Forcat—. I també podies reconèixer l'olor de la gent. Molts cops quan entraves a una habitació sabies qui hi havia hagut abans. Recordo una vegada que vam entrar a l'habitació tu vas dir que l'Snape havia estat allà i quan vam mirar teníem aranyes al llit!

—Qualsevol podia reconèixer l'olor de l'Snape —va somriure el Sirius—. Se sentia a cent metres...

—Però no com tu.

—Sí, sí, és cert —va consentir el Sirius—. No havia pensat mai que el fet que tingués l'olfacte desenvolupat es pogués deure al fet que em transformava en gos...

—Doncs el James també tenia una cosa molt.... de cérvol —va dir la Lily—. És com si sempre tingués els instints alerta. Sempre sabies qui tenies darrere encara que no el poguessis veure i de vegades senties un soroll, per ínfim que fos, i et quedaves mirant cap allà durant uns segons per comprovar si hi havia alguna cosa...

—Cert, sempre ho feies —va somriure el Sirius—. Com si esperessis que un caçador sortís d'allà.

—Doncs ara que ho dieu... —va assentir el Forcat.

—Així això es normal... —va rumiar el James—. Hauríem de descobrir què és el que podem fer els altres...

—Home és força obvi, no? —va fer el Remus—. Crec que tots quatre tindreu l'habilitat més destacable del vostre animal. Segurament vosaltres dos —va dir assenyalant l'Alice i el James—. Ara per ara deveu tenir una agilitat increïble i us podeu enfilar per tot arreu. I la Geena... has provat quanta resistència tens corrent, últimament?

—Doncs no... —va fer la Geena.

—Prova-ho quan puguis —la va instar el Remus—. Crec que aguantaràs molt més del normal que un humà.

Quan van anar tirant cap a dinar no els quedava gaire per acabar d'enllestir els horaris, però encara s'hi haurien de passar un parell d'horetes més. Quan van passar pel vestíbul, va entrar l'Aberfroth Dumbledore corrent per la porta que donava als jardins content com unes pasqües i els va mostrar unes bermudes de floretes.

—Endevineu qui se'n va a Atenes! —va exclamar tot emocionat i se'n va anar corrent per un passadís lateral.

—Ens emportem el Dumbledore a Atenes? —va fer l'Alice—. En què estava pensant la McGonagall?

—En anar sola —va contestar la veu malhumorada de la McGonagall darrere seu, i tots es van sobresaltar—. Ho hagués preferit. Però els de la Conselleria no em deixen i la resta de professors no està disponible.

—I les classes d'Encanteris? —va preguntar la Geena, pensant en els horaris—. Qui les farà?

—Oh, farem una mena d'intercanvi de professors —va contestar la McGonagall—. Els de l'Acadèmia enviaran aquí el seu professor d'Encanteris...

Dit això va entrar al Gran Saló i se'n va anar dinar a la taula de professors, mentre els magatotis es dirigien a la de Gryffindor.

—Com s'ho fa per aparèixer sempre de cop i volta sense fer cap mena de soroll? —va remugar el Frank.

—Doncs ara que ho dius... —va rumiar el James—. La McGonagall també és animàgica i... bé, els gats no fan mai soroll, oi? Per això els posen sempre un picarol, per saber on són...

—Sabeu que això és molt interessant? —va comentar l'Alice mentre s'asseien a taula—. Vull dir, que no està escrit enlloc, tinc la impressió que ningú no ho ha estudiat mai.

—És que no hi ha gaires animàgics pel món —va fer la Geena—. I segur que la majoria ni tan sols no se n'ha adonat. Mira el James i el Sirius. I dubto molt que la McGonagall associï el seu do de desplaçar-se en silenci amb el fet que és animàgica. Si jo notés que no em canso gaire quan corro, el primer que pensaria no és "eh, no serà perquè em puc transformar en cavall a voluntat?". I si tu i el James trepeu molt bé, la gent dirà que sou increïblement àgils, no es posaran a pensar "Bah, fijo que són animàgics il·legals que es transformen en felins".

Tots van riure pel comentari.

—Mmm, que bé, lassagna... —va  fer l'Alice mentre els en servia a tots—. Tens raó, de fet, si el do aquest que té el Frank no fos una mica sobrenatural no ens n'hauríem ni adonat.

—Oh my God! —va cridar una veu aguda des de darrere seu—. Quines samarretes més cool! Gwen, apunta! Ei, noies, perdoneu, on les heu comprat?

—Hola, Claire —va fe l'Alice sense ni tan sols girar-se a mirar qui era—. No les hem comprat enlloc, les ha fet la Geena, i com comprendreu, no us en farà una dotzena d'avui per demà.

—Oh —va fer la Claire, tota deprimida, però de seguida es va tornar a recuperar—. M'encanta la diadema que portes, Alice.

—Quina aquesta? —va fer, agafant la diadema vermella que duia als cabells—. En tinc un munt, si no val res, és del Prima... —va callar a mitja frase, va semblar que pensava alguna cosa, va fer un somriure maliciós i va canviar la frase a la meitat—. Ui, no, què dic! Aquesta és de Prada. Però en tinc unes quantes de fet. Oh, mare meva, quina idea més bona que acabo de tenir! —va exclamar amb una veu aguda i emocionada que imitava la de la Claire Waldorf—. Perquè no fem una cosa? Veureu, la McGonagall ens ha castigat per lo de la moto d'ahir i ens fa fer una llista de tota la gent que anirà a Atenes. Fem una cosa, si vosaltres ens feu la llista de tots els alumnes que hi volen anar, jo us regalo una diadema Prada a cada una.

Totes es van posar fer xisclets d'alegria.

—Ens la firmaràs? —va preguntar la Gwen.

—És clar, si teniu les llistes per aquesta nit...

—Guai! —van exclamar totes a la vegada, i van marxar corrent totes exaltades i fent saltironets, mentre l'Alice tornava a somriure.

—Novament, de res.

*   *   *

El diumenge va ser força més tranquil. Havien acabat els horaris el dia anterior, i la Martha Rivendell els havia portat les llistes dels alumnes al vespre i havia recollit les diademes "Prada" de l'Alice. Aquell dia l'havien passat tot a la mussolerissa, on anaven arribant desenes i desenes de mussols amb les contestacions dels pares dels alumnes.

S'havien sorprès de veure que, tot i que gairebé tots els alumnes volien anar a Atenes, els pares que signaven l'autorització eren una minoria. Els Longbottom, però, no semblaven gens estranyats.

—No sé per què us sorpreneu tant —va fer el Frank—. Jo sí que em vaig sorprendre quan la McGonagall va dir que aniríem a Grècia. No és el més normal, donades les circumstàncies...

—Què vols dir? —va fer el James.

—Tothom sap que els vlads venen de l'Europa de l'Est —va explicar l'Alice—. Allà n'hi ha més. I no només això, els vampirs, els homes llop... tots provenen de per allà, dels voltants de Romania, Albània, Turquia... i Grècia és allà, què vols. Tots els grecs havien sentit a parlar dels vlads quan a nosaltres ens van començar a atacar.

—És veritat —va assentir la Geena—. Però tampoc no estem tan malament, saps?

—Ja m'ho imagino, però la gent és molt sensacionalista —va seguir l'Alice—. Potser vosaltres no us n'heu adonat, però el Frank i jo, que treballem tot l'estiu en un pub i només fem que escoltar converses... hi havia gent que no havia comprat entrades per la Final del Mundial de Quidditch pel simple fet que es feia a Bulgària.

—Ja veig... —va fer el James, mentre anava tatxant noms de la llista—. Llàstima que hagin donat permís a tots els que s'hi volen presentar... bé, no, espera, que falta el Troy Boot.

—Mec —va fer el Frank, alçant una carta—. Dels senyors Boot; el Troy i l'Anne tenen permís per anar-hi.

—Llàstima —va fer el James—. De moment només tenim autoritzacions per quaranta alumnes. Vint-i-un dels quals som de Gryffindor.

El Harry i la Ginny havien firmat la seva autorització, tot especificant que la Lily havia d'anar on anessin els seus germans (per sort no hi havia problema, perquè cap dels tres es volien perdre el Torneig). Els Longbottom i la Geena també en tenien, així com tots els germans Weasley (Andrea inclosa), el Lorcan i el Lysander, el Charlie i el Kilian. Per la seva desgràcia també hi anaven molts Slytherin.

—Per cert —va dir el James al cap d'una estona—. Algú té idea de com anirem a Grècia?

VIST:

K i P tenint una bronca monumental davant de tota l'escola al mig del Partenó. P gairebé li trenca un braç. No et passis, que el favorit per paladí! C fent-li costat després i intentant evitar que la gent la veiés plorant com una fleuma (per si de cas algú s'ho va perdre, adjunto fotografia). E caminant sola per l'àgora vigilant de no trepitjar cap línia del terra. Quina noia més rareta. I tres o quatre nois darrere per demanar-li que li firmin el pòster de la Pepe Jeans. S tancant-se a la l'habitació amb una capsa enorme del Donkin Donuts. Però és que no s'ha mirat al mirall? Déu meu, al final rebentarà!

Sabeu que m'adoreu!

Xo xo

Pandora