Escrit per nathalilupin
Enviat el dia 10/10/2009 a les 12:00:44
Última modificació 10/10/2009 a les 12:00:44
Tots els capítols de La Carta
Versió per imprimir

La Carta

Hi ha un dia, a la vida de tota persona surrealista. El dia en que les coses més estranyes poden passar. El dia en que el teu cap diu prou, aquest somni s'ha d'acabar, desperta't és hora de tornar a la realitat, però, i si resulta que aquell dia no és un somni i en realitat passa? I, si resulta que el somni és la realitat i el que ens pensem que és la realitat és un somni? Què és el que pensa el teu cap?

El teu cap comença a reflexionar i a adonar-se de que a la vida tot és possible i aleshores sorgeix una altre pregunta. Per què a mi?

La resposta no la sap ningú, potser ni el mateix destí la sap, potser i només potser és cosa de l'atzar que decideix que siguis tu el escollit o per altra banda potser  és la màgia que viu en tu, que aconsegueix que el teu cap i cor es sincronitzin i vagin a mil per hora sense que ningú els ho hagi demanat.

Potser no era res de tot això i era una barreja de sort, desgràcia i coincidència, però la coincidència existia?

Tots aquests pensaments creuaven el cap de la jove Lilianne Rose Evans quan aquella dona, que en aquell precís moment estava assentada al sofà de casa seva prenent-se la tassa de té que els seus pares li havien servit, explicant-los coses impossibles d'existir, dient-los que ella Lily Evans era bruixa i que aniria a la prestigiosa escola de màgia i bruixeria Hogwarts on a part de ella i haurien altres bruixes i bruixots que com ella aprendrien el secret de la màgia

Senzillament era impossible, era extraordinari. Com una noia que en la vida havia fet res, simplement anar a l'escola on no tenia gaires amics, fer cas als seus pares i intentar viure el més normal possible, tenia l'oportunitat de fer alguna cosa especial? Com podia ser que ella tingués talent per la màgia, com li deia aquella dona que hi havia a la sal d'estar de casa seva?

Sí, definitivament allò havia de ser un somni, només tenia 11 anys, era una cosa que no s'entenia, el fet que fos escollida.

Va ser aleshores quan va tornar a la realitat, va ser quan es va atrevir a plantar cara a la broma que li estaven fent, perquè allò no tenia cap més explicació que ser una broma...

-         Senyors Evans, sé que costa de creure però... - estava dient la dona amb el barret acabat en forma de punxa que la Lily va interrompre.

-         Per què? - preguntà tota decidida, volia acabar amb tot allò, el que estava escoltant li agradava i no es volia fer una il·lusió que no existia, volia saber la veritat.

-         Per què, què? - va preguntar la senyora Evans.

-         Perquè jo mama, perquè sóc jo a qui venen a fer aquesta broma, perquè és a mi a qui enganyen a coses fantàstiques que no existeixen. No vull fer-me unes il·lusions que després no es compliran.

-         Lily - va comença la dona del barret - et puc parlar de tu? - en veure que ella assentia va continuar - Tot el que t'estic explicant no és una mentida, tot és veritat - en veure que la Lily no s'ho acabava de creure ca decidir fer la prova definitiva.

Aquella senyora es va treure un pal llarg de fusta se sota la seva capa i apuntant a la tassa buida de te que tenia al davant, va dir unes paraules que no vaig saber reconèixer i la tassa va explotar en mil trocins.

Tots tres ens varem quedar garratibats, com ho podia haver fet això sinó és que de veritat la màgia existia i no m'havia mentit, podia ser?

-         Em creus ara? - preguntà, en veure que jo no responia, continuà - Mirin senyors Evans, jo ja els he explicat tot el que els hi cal saber, però els deixo aquesta carta que explica el mateix, a més a més de la llista de llibres, on comprar-ho, i on la Lily ha d'agafar el Hogwarts Express el dia 1 de setembre.

-         Moltes gràcies, professora McGonagall - digué la senyora Evans.

Després d'acomiadar-se la professora McGonagall va marxar de casa i jo vaig tornar a la sala on hi havia la carta que havia deixat. Tenia por, li feia por obrir-la, sé que es creia la professora McGonagall., realment li havia demostrat que deia la veritat, però tenia por pel que li pogués dir la carta, però ella no era una poruga, tot el contrari, sempre havia sigut, molt valenta per tot, per tant també li tocava ser valenta en allò, així que va agafar aire, i va obrir la carta.

De dins en va treure un paper groguenc, quan el va desplegar i el va començar a llegir va veure que era per ella i no pels seus pares.

Senyoreta Lilianne Rose Evans,

Ens complau informar-la de que ha estat admesa a l'Escola Hogwarts de màgia i bruixeria. Al saber que vostè és d'origen no màgic, li fem una petita introducció al món de la màgia al qual ben aviat en formarà part.

En la societat en que vostè viu, hi ha una part que són bruixes i bruixots aquesta societat està regida pel ministeri de màgia al qual sinó vols tenir problemes has de fer cas.

Però aquestes coses són menys importants ja que de mica en mica les aniràs aprenen, el que realment és important, és que et parli de Hogwarts, lloc on estudiaràs i faràs molts amics, hi ha quatre residències Gryffindor, Ravenclaw, Hafflepuff i Slytherin, el primer dia el barret que tria escollirà la casa a la que pertanys i duran els ser anys que dura l'escola hauràs d'anar-hi. Per cada assignatura tindràs un professor, que t'ensenyarà les arts d'aquella assignatura.

També t'haig de parlar del Quidditch, esport màgic que podràs començar a practicar a partir del segon curs, es juga sobre escombres i duran el primer curs es fa pràctiques de vols, és una assignatura.

Hogwarts és un lloc molt especial on estic segura que t'ho passaràs molt bé i aprendràs molt tant intel·lectualment com socialment.

A continuació tens la llista de material que has de portar a l'escola per tal de poder assistir a les classes...

La Lily va llegir la llista de material i va pensar que seria impossible trobar tot allò que li demanaven. Com s'ho faria? I si no ho trobava podria anar a Hogwarts? Aleshores va veure que la carta continuava això que va continuar llegint.

... Tot aquest material el podràs torbar a la Ronda d'Allà al qual podràs accedir a partir de la Marmita Forada de Londres, Els bruixots paguen amb galions, com que al món no màgic no en teniu, hauran d'anar a Gringotts , el banc dels bruixots a canviar les lliures per galions, i aleshores podràs comprar.

Per finalitzar hi ha el tema de com arribar a Hogwarts. El dia 1 de setembre, a les onze del mató a l'andana 9 i ¾, surt el Hogwarts Express, tren que et portarà a tu i als teus companys cap a Hogwarts. Recordi que el tren surt a les onze del matí, no arribis tard perquè el tren no espera a ningú.

Espero que no quedi cap dubte, i que la vegi molt aviat a l'escola.

Atentament,

Minerva McGonagall

Subdirectora de Hogwarts

La Lily ca acabar de llegir la carta, i abans d'anar a explicar-ho als seus pares, es va quedar reflexionant una estona. De veritat tot allò era increïble, no es podia creure que de cop i volta passés a ser una bruixa, de veritat que si allò era un somni si us plau que no es desperti mai, tot allò era meravellós.

Va baixar les escales corrents, volia ensenyar la carta als seus pares el més aviat possible.

-         Papa, mama, m'he llegit la carta que ha deixar aquela senyora - va dir de carrerilla al entrar a la cuina i es va trobar que només hi havia el seu pare - Papa i la mama?

-         Al jardí, i que diu la carta de la professora McGonagall? - li va preguntar encuriosit.

El senyor Evans de nom Matthew, es va llegir la carta, quan ca acabar de llegir-la es va mirar la seva filla petita i li va esmentar.

-         Lily, haurem d'anar aviat a comprar les coses perquè d'aquí a tres setmanes comences l'escola - li va tornar la carta - Vés i ensenya-li la carta a la teva mare.

Aquesta és la història d'una noia el dia que rep una carta, una carta que sens dubte canvia el transcurs de la seva vida ja que a partir d'aquell dia, per Lily Evans ja res tornaria ser el mateix.

Tot i que potser aquell dia va ser un dels millors, dins de ella encara hi havia alguna cosa que no rutllava, es sentia trista, no creia que es meresqués el dret d'anar a aquella escola, ella en la seva vida no havia fet res especial, i ara es trobava que dins seu hi havia màgia. Havia de sortir, havia de sortir d'aquella casa necessitava escapar, així que va decidir sortir, prendre l'aire li aniria bé.

-         Papa, mama, surto una estoa - els va dir en passar per davant la cuina.

-         Molt bé, reina, tu mateixa - va respondre la seva mare.

Va agafar les seves claus de casa per quan tornés, en sortir va veure que feia aire i que possiblement tindria fred, però ho va preferir així, d'aquesta manera l'aire li tocaria més directe. Va començar a caminar direcció al parc que hi havia unes cases més avall, en arribar-hi es va assentar al final del tobogan de manera que els peus li toquessin la sorra del terra i pogués jugar-hi a dibuixar. Es va posar a pensar en tot el que li havia passat aquell dia, estava completament segura que no era un somni, sabia que aquesta era la realitat tal i com la coneixia, per tant ja podia començar a creure tot allò, però encara no ho havia assimilat. Aleshores quan tots aquells pensament creuaven el seus cap, va veure un noi que s'apropava a ells, era un noi més o menys de la seva edat, molt atractiu, amb unes ulleres rodones dant dels seus ulls color marró avellana, amb uns cabells color atzabeja molt despentinats, els noi caminava amb un posat molt descuidat com si volgués cridar l'atenció. S'apropà a ella i es parà però aleshores es va girar i va marxar.

En aquell moment,m una gota humida va caure sobre la galta de la Lily i partir d'aleshores va començar a ploure més intensament, així que la Lily va decidir tornar a casa ja que sinó encara es posaria malalta. Quan arribà estava tota molla-

-         Lily! - cridà el seu pare quan la va beure - Vés ara mateix a la dutxa i a canviar-te, encara agafaràs un constipat.

Pujà resignada, no podia fer-hi res, la pluja forta, l'havia agafada de ple i per molt que va córrer no va arribar a temps per no mullar-se gaire.

Mentre estava sota l'aigua calenta de dins la banyera estava pensant en el noi que havia vist al parc, semblava que volia apropar-se a ella per parlar però de cop i colta s'ho havia pensat millor, potser és que sabia que estava plovent i volia tornar a casa abans de que comencés més fort.

Quan va acabar de dutxar-se, es va posar el pijama i es va pentinar els seus cabells color panotxa, en acabar va anar a la seva habitació i va agafar el llibre que estava llegint. L'historiador d'Elisabeth Kostova.

L'obrí per la pàgina que anava i va veure que començava la segona part.

"SEGONA PART

En quina mena de lloc m'havia ficat? Entre quina mena de gent?

En quin tipus d'aventura m'havia embarcat?...

Vaig començar a fregar-me els ulls i a pessigar-me per veure si estava despert.

Tot em semblava un terrible malson, i esperava que d'un moment a l'altre em despertaria de sobte a casa, amb la llum de l'albada travessant els vidres, com havia sentit de vegades l'endemà d'un dia de treball excessiu.

Però el meu cos responia a la prova dels pessics, i els meus ulls no es deixaven pas enganyar.

Realment, estava despert i el bell mig dels Carpats.

Tot el que podia fer era tenir paciència i esperar l'albada.

BRAM STOKER, DRÀCULA 1897

Així era exactament com es sentia, l'únic que en comptes dels Carpats estava a Anglaterra.