Escrit per nathalilupin
Enviat el dia 10/09/2009 a les 18:41:15
Última modificació 17/10/2009 a les 11:10:08
Tots els capítols de Una aposta increïble
Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >

16 - Retorns

L'abril s'acabava, però per sort o per desgràcia no va ser un abril normal i corrent, no va ser un abril amb totes les sorpreses possibles. Per una banda hi havia el nostre trio amorós que formaven la Jane - George - Fred, aquest trio cada cop era més estrany, hi havia en Fred i la Jane, cada cop estaven més units, tothom es pensava que tornaven a estar junts, però ells sempre ho negaven dient que tant sols eren amics, però hi havia gent que els havia pillat abraçats d'una manera com còmplice, compartint begudes quan van tenir la segona sortida a Hogsmeade del mes, però ells sempre ho negaven, la gent no sabia que pensar, però també hi havia el factor George que si més no s'havia de tenir en compte, ell deia que ja no sentia res per la Jane, però cada cop, que en Fred i la Jane, estaven junts se'ls mirava amb mala cara, com si estigués gelós, tot i que en Lee i en Fred li havien preguntat ell deia que això era imaginació de la Jane, per crear rumors però ells dos no n'estaven tant segurs, però que podien fer si ell ho negava?

Però aquell més d'abril no només va portar aquesta noticia a l'escola que cada cop sembla més una història amorosa sud-americana, no per sort no només passava aquestes coses a Hogwarts, també hi havia el tema Quidditch, la final s'havia disputat entre Ravenclaw i Gryffindor, quin creien que va ser el resultat? Simple, tot i que el partit va ser molt emocionant i igualat, el nostres nois de Gryffindor, no es van deixar dominar per les fantàstiques jugades del equip blau i van guanyar, tot i que amb un resultat gairebé igualat, 190-210, simplement va ser una final fantàstica per  tota l'escola fins i tot la residència Slytherin s'ho va passar bé, tot i que va guanyar la seva residència rival.

En definitiva aquell no va ser un abril normal, o potser sí, però les coses s'exageraven per canviar la seva rutina.

El maig va arribar i amb el penúltim més de l'escola d'aquell curs i per alguns per sempre més, en aquest pensaments es trobaven quan dus persones estaven passejant pels jardins de l'escola.

-         No, et queixaràs que ja només et queden dos mesos per acabar l'escola - li deia la Jane al seu acompanyant - Ara, no em diràs que et sap greu que tot s'acabi? - preguntà la noia sorpresa.

-         No! - contestà el noi - és clar que no, tinc unes ganes de que tot acabi i en George i jo puguem anar a crear la nostre botiga de bromes. - en veure que la noia no entenia la seva cara decidí explicar-li la veritat - mira, no estic trist per marxar de Hogwarts estic trists perquè tu i jo ja no estarem junts - en arribar aquest punt, es van assentar al terra al costat d'un arbre. - Mira ara que per fi som amics no podem separar-nos i...

-         Fred, para, para, per què contestem una cosa qui ha dit que haguem d'estar separats? - la Jane, es va quedar mirant en Fred i va veure que el noi no entenia per on volia anar. - Fred, t'estic dient que no vull que estiguem separats, t'estic dient que vull que estiguem junts, com abans, vull que tornem a sortir.

En sentir aquesta confessió es va quedar sense saber que dir, la veritat ell tenia moltes ganes de tornar a sortir amb la Jane, però no s'esperava que la noia li digués tant clar que ella també volia. Sabia que la Jane era una persona molt directa, perquè sempre ho havia estat, però tant?

-         Jane, m'estàs dient que vols que tornem a sortir junt oficialment?

-         Sí, i aquest cop sense mentides.

En Fred i la Jane es van apropar mútuament, eren tímids, no sabien com havien de respondre, tenien por, de com van acabar anteriorment, els seus llavis estaven a uns pocs mil·límetres, van trencar la distància en que els quedaven, els seus llavis es van tocar suaument, una petó i un altre, fins que els petons es tornaven més apassionats i sensuals, en Fred es va posar a sobre de la Jane, aguantant-se amb una mà al terra, per tal de posar tot el seu pes sobre el de la Jane,  ella per altre banda passà els seus braços pel coll d'en Fred, i les mans acariciant-li els cabells, atraient el seu cos cap a ells, per tal de que estiguessin més junts, els petons s'anaven tornant cada més apassionants fins que es van quedar sense aire i es van veure obligats a separar-se, en aquell petit instant que es van separar es van mirar, com potser mai s'havien mirant, plens d'amor, realment necessitaven estar junts, es trobaven a faltar, es van somriure i quan estaven a punt de tornar-se a besar...

-         Sento interrompre - van sentir que deia una persona darrera seu - però és que Fred, la professora McGonagall t'està buscant- va explicar en George al seu germà. - I diu que hi vagis ràpid.

-         D'acord gràcies George - es va mirar la Jane - Després parlem, val? - la Jane va assentir- ens trobem a les cuines.

Dit això en Fred es va aixecar va donar un cop amistós a en George i va marxar cap al despatx de la seva professora.

En George es va mirar la Jane mentre s'assestava correctament al costat de l'arbre, tot i que estava indecís va decidir assentar-se amb ella, hi havia de parlar tot i que no sabia que dir-li, no sabia per on començar.

-         Així que tu i en Fred, heu tornat a sortir junts no? - la Jane va fer com si sentís ploure i va continuar mirant cap endavant, sense contestar-li. - Jane, ara no em diguis que pots tornar a sortir amb el meu germà però amb mi no pots parlar.

La Jane va continuar fent com si sentís ploure, no li contestava, però no perquè no volgués sinó perquè no sabia que dir-li, que volia que li reconegués que torna a sortir amb el seu germà, tot i que ja ho sabia, després del que va passar, a més a més no sabia com s'ho prendria però creia que no massa bé, tot i que per altra part potser tampoc li feia res que en Fred i ella tinguessin un altra cop una relació. Ai! Perquè havia de ser tant complicada? Tant costava començar a parlar com si res?

-         No et parlo perquè no tinc res a dir-te - va dir finalment

-         Ah! Així que no tens res a dir-me? No només t'he vist morrejant-te amb el meu germà, però clar això no és res per comentar ja m'estranyava a mi que tinguessis una sola cosa per dir-me - va dir amb un to sarcàstic.

-         No utilitzis aquest to amb George Weasley, que el conec.

-         Ah! Així que el coneixes, me n'alegro molt, és fantàaaaastic

La Jane va començar a riure i seguidament ho va fer en George, tot i el que havien passat continuaven tenint aquella complicitat del principi, realment tornar a estar amb algú així era fantàstic.

-         No, hi ha res a explicar, perquè és exactament el que has vist.

-         Però torneu a estar junts?

-         No, ens petonejàvem perquè ens venia de gust si et sembla.- va dir de manera sarcàstica.

-         A doncs ara em quedo molt més tranquil - comentà ell seguint-li el joc.

Es van estar una estona en silenci, mirant el llac que tenien al davant, la veritat és que estaven molt bé, allà assentats, amb aquella tranquil·litat increïble.

El temps anava passant, però ells ni se n'adonaven, estaven en pau amb ells mateixos i amb els altres, cadascú en els seus pensaments i no volien que res de tot allò acabes, simplement era perfecte.

-         Nois, encara esteu aquí? - preguntà en Fred que havia tornat des de el seu darrera.

-         Ai! Hola! - contestà la Jane, - Si que és tard!! - és va exclamar - ens ha passat el temps volant ni m'he n'he adonat

-         Sí, es veritat - va coincidir en George - Per cert, que volia la McGonagall.

-         Ah! Això - en Fred es va assentar darrera la Jane, ficant-la entremig de les seves cames per poder-la abraçar. - Doncs, volia que parléssim sobre uns bombons que tenien uns de primer, ja que ells li han dit que els he venut jo.

-         Ah! Aquells bombons... i només t'ha delatat a tu. Ja, ja - va començar a riure en George

-         Es veu que sí.

-         Un moment quins bombons? - preguntà la Jane, ja que no sabia per on anava la cosa.

-         Fa unes setmanes en Lee, en Fred i jo varem inventar uns bombons que qui s'ho pren li comencen a sortir taronges pel cap, la cara... i no pot fer res més que anar a la infermeria. - va explicar en George.

-         Sí... però els bombons estaven en procés de prova i els nens eren les persones que ho havien de provar i en comptes de taronges els han sortit grans vermells i fastigosos que de tant en tant peten i treuen un líquid fastigós... el resultat és el mateix perquè no poden anar a classe, però... es veu que no els ha fet gràcia - va continuar explicant en Fred - I resulta que s'han queixat però en comptes de fer-ho dels tres, només ho han fet de mi, veuran quan surtin de la infermeria. Rebran.

-         Vigila que fa, perquè encara es tornaran a queixar - digué la Jane.

-         Això si poden - suggeriren en Fred i en George a la vegada.

-         Ja, ja - van començaren riure els tres a la vegada

Van estar assentats, fent conya, rient, parlant de les seves coses, en definitiva passant-s'ho bé, com amics, fins que es va fer i van haver d'entrar perquè era l'hora de sopar, i sinó tornaven tothom es preguntaria on estaven.

Els dies passaven i ells cada dia estaven millor, eren els típics amics inseparables... que anessis on anessis sempre els veies junts a totes hores, semblava com si no passés res entre ells, molta gent els tenia enveja era una amistat tant pura, aquell tipus d'amistat que tothom vols tenir algun dia de la seva vida, tot i que la Jane i en Fred el que transmetien era amor, un amor increïble i que mai res els podria separar.

El més de vaig va marxar i començà un més de juny que tot i està al nord d'escòcia portava molta calor. Així que tos els estudiants van començar a desar l'uniforme d'hivern i van treure el d'estiu.

Arribava el mes més dur, l'últim més on hi havia els exàmens finals, on dos curs s'havien de treure els seus títol. Cinquè el GNOM i setè els EXTASIS (n/a: es diuen així? Ara no me'n recordo xDxD).

Tots aquest alumnes que havien de traure'ls estaven a la biblioteca o a la sala comuna estudiant de valent, només quedava un més per acabar l'escola, dues setmanes i mitja perquè comencessis els exàmens i moltes matèries per estudiar, era pràcticament impossible. Però com a bons estudiants ho havien de fer.

Tot i que no tots tenien pensat estudiar el que es diu estudiar, ni havia uns que estudiarien el dia abans i a esperar que els hi sonés la flauta, mentrestant, es dedicaven a fer altres coses igual de positives, com deien ells.

Per una banda en Lee, estava tot el dia a sobre la Katie, tot i que aquest any ella no es treia cap títol, volia treure bones notes, però per sort ella sabia com parar-lo i fer que estudiés ni que fos una mica.

En George, com que no tenia xicota feia nous invents per saltar classe, tot i que ja s'acabava el curs, ell i en Fred volien obrir una botiga d'articles de broma i per això feia els invents i feia que els nens de primer els provessin.

En Fred, estava tot el dia amb la Jane, i la noia tot i que era molt intel·ligent i estudiant poc treia les millor notes, no estava estudiant gens, ja que es deixava mal influenciar i el que es deia estudiar cap dels dos ho feia.

Així passaven els dies i cada cop s'apropaven més els finals, la gents estudiava o intentava fer-ho fina que van arribar els pitjors dies.

Durant aquells dies la gent anava molts estressada, revisant fins a l'últim detall per poder treure la màxima nota.

Per fi es va acabar el pitjor i ara tots des del tren de tornada a casa estaven recordant tot el que havien viscut durant aquell curs. Es feia dur acomiadar-se, tot i que alguns tornarien l'any que ve, d'altres no i allò era una cosa difícil d'acceptar. Set anys portaven en aquella escola, set anys en que havien viscut de tot i més, set anys que no oblidarien per res de món, però s'emportaven moltes coses bones, amics, parelles, enemics, records...

-         En que penses? - preguntà una noia de cabells arrissats de color marró.

-         En tot el que he viscut aquí - contestà el seu xicot pèl-roig - i en tot el que m'emporto.

-         I què és?

-         Entre altres coses a tu.

Dit això es van besar com altres vegades havien fet però aquesta vegada segurs que no seria l'última.