En pronunciar aquestes paraules, la gàrgola es va moure i va donar pas a unes escales que portaven cap al despatx del director de Hogwarts.

En arribar a dalt van trobar la porta de fusta i agafant aire van trucar a la porta.

-         Endavant- van sentir que una veu els donava permís per passar.

-         Professor Dumbledore- va començar la Lauren- veníem a parlar amb vostè.

-         A d'acord, seguin, seguin- els va indicar unes cadires- volen un núvol de sucre, és la meva última troballa realment estan molt bons, aquests muggles fan uns dolços exquisits.

-         No, no gràcies- van negar el joves.

-         Com vulguin, doncs bé, ja m'explicaran que volen?

-         Doncs...- va començar la Lauren.

-         En realitat qui té el problema sóc jo - va dir l'Axel.

-         Expliqui.

L'Axel li va explicar el seu problema, el xantatge de la Pansy, el braçalet, l'intent de conquistar la Lauren... en definitiva tot el que havia passat. Un cop va haver acabat el professor Dumbledore es va estar uns segons en silenci, meditant sobre que és el que havia de contestar per tranquil·litzar l'Axel

-         D'acord, Axel... et puc parlar de tu oi?- en veure que el noi contestava va continuar- entenc que la Katherine està segrestada per la Pansy a canvi de que vostè enganyi a la Lauren i sinó la matarà i com que vostè no està d'acord ha decidit explicar-m'ho no?

-         Sí, professor això és el que passa.

-         Doncs ara t'explicaré que és el que faré jo, com a director de Hogwarts no puc permetre que passi això i no puc permetre que una persona estigui en aquesta situació així que jo, la professora McGonagall i el professor Snape cridarem la senyoreta Parkinson i l'obligarem a confessar de manera que ens digui on està la seva germana i un cop la Katy estigui salvada prendrem represàlies contra la senyoreta Parkinson.

-         Professor però i si la Pansy no confessa?

-         Tranquil, confessarà, ara els dos poden anar a esmorzar, ja li donaré notícies.

-         D'acord, moltes gràcies professors.

Els dos nois va sortir del despatx i van anar baixant fins el Gran Saló en silenci, cap dels dos no deia res ja que estaven pensant en com s'ho faria en Dumbledore per fer que la Pansy confessés, no era una cosa tant simple que una persona digués la veritat a no ser que li donessis Veritaserum cosa prohibida als estudiant o l'amenacessin, cosa que no semblava ètica i no creien que el seu director fos capaç de portar a terme. Per tant els resultats de que digues la veritat eren bastant nuls.

En arribar a la porta del Gran Saló, es van parar per mirar, cap dels dos sabia que dir.

-         Axel... - començà la Lauren - tot anirà bé, segur.

-         Sí, ja ho se', però tinc por, tinc por que li passi alguna cosa a la Katy.

-         No li passarà res, segur que en Dumbledore ho aconsegueix arreglar.

-         Sí... Gràcies per acompanyar-me.

-         Et vaig dir que t'ajudaria.

Dit això la Lauren va abraçar l'Axel per tal de donar-li suport i que no es sentis tant sol.

-         Et fa res, si els jo explico a les noies, ens han vist junts i segur que em preguntaran perquè i no m'agradaria mentir però necessito el teu permís.

-         Sí, digueu, però si et plau que no ho sàpiga gaire gent.

-         Tranquil saben guardar un secret.

Dit això es va tornar a abraçar i es van acomiadar i cadascú va anar cap a la seva taula on els seus respectius amics els esperaven.

La Lauren va arribar al costat de la Martha que li estava guardant un lloc.

-         Per fi aparèixer - li va dir la Martha quan es va assentar al seu costat.

-         Si ho sento és que he hagut d'anar a fer una cosa.

-         Amb l'Axel? - preguntà la Cristine.

-         Sí... és que...

-         Escolta si no ens ho vols explicar, no ho facis - la tranquil·litzà la Jane.

-         Ja, ja ho sé, però és que us ho vull explicar, a més a més l'Axel m'ha dit que us ho podia dir però que si us plau no ho expliquéssiu a ningú.

-         D'acord, tens la nostre paraula - van dir les altres tres a la vegada.

La Lauren els va explicar tot el que havia passat des de el principi fins al final quan s'havien acomiadat a l'entrada del Gran Saló.

-         I això és tot - un cop havia acabat el seu relat la Lauren va deixar anar un sospir - realment em sento molt millor després de dir-vos-ho.

-         Pobre Axel.

-         I pobre Katy, no es mereix això per part d'una Slytherin ni per part de ningú.

-         Ja però en Dumbledore ens ha dit que farà alguna cosa per ajudar-la.

-         Això segur, en Dumbledore sempre ho arregla tot.

-         Sí.

Es van quedar un moment en silenci.

-         Lauren, una cosa - va començar la Cristine.

-         Digues.

-         L'Axel t'ha dit que et va dir que t'estimava perquè la Pansy li deia però en realitat t'estima de debò no?

-         Això és el que diu.

-         I aleshores tornaràs amb ell?

-         No.- va dir clarament la Lauren.

-         Perquè?- van voler saber les altres tres

-         Perquè quan em va deixar després del ball no ho feia perquè la Pansy li deia i a més a més jo ja no l'estimo, realment m'agradava el dia del ball però després d'allò ja ho vaig superar i ara com a molt només sento amistat per ell per tant és impossible que ell i jo tornem ja no sento res.

-         Està bé, si n'estàs segura.

-         N'estic.

Els dies passaven i l'Axel cada vegada estava més nerviós, volia tornar a parlar amb en Dumbledore per saber si havia pogut fer alguna cosa, però a la vegada li feia por i si li deia que no l'havia pogut ajudar i la seva germana estava morta.

-         Axel!- va sentir que algú el cridava des de darrera.

-         Lauren, hola com estàs?

-         Bé, bé gràcies, i tu?

-         Malament.

-         Encara no saps res d'en Dumbledore.

-         No.

-         Axel!- va cridar un noi ros que anava al seu curs però a una altre residència.

-         Paul, hola què vols?

-         El Professor Dumbledore et busca, m'ha dit que et digui que vagis al seu despatx.

-         El professor Dumbledore?- va preguntar entre emocionat i espantat.

-         Sí, el professor Dumbledore - contestà en Paul pensant que aquest noi no i tocava gaire.

Dit això va marxar per on havia vingut.

-         Axel! LA KATY, LA KATY HA TORNAT - va cridar la Lauren.

-         Vaig... Vaig... - de l'emoció l'Axel no podia parlar.

-         Sí vés.

Aleshores l'Axel va agafar la Lauren i la va abraçar amb totes les seves forces, quan se'n va separar va marxar corrents cap al despatx d'en Dumbledore.

Quan hi va arribar estava cansadíssim de la correguda que havia fet, però tot i així no es va parar i un cop va dir la contrasenya "Núvols de sucre" va pujar les escales corrents i es va parar davant de la porta de fust.

Tenia por no s'atrevia a trucar la porta, no sabia què es trobaria l darrera, si la seva estimada germana o la cara del seu director que li deia que no havia pogut fer res. Va agafar aire i amb totes les seves forces va trocar aquella porta, en sentir les paraules afirmatives que el permetien passar, va agafar el pom amb la seva mà tremolant, el va girar i va obrir la porta amb la màxima lentitud, en tenir-la completament oberta, va notar que per la seva galta queia alguna cosa, una cosa humida, freda i salada, va notar que estava plorant, va notar que el cor lo sortiria del pit, que l'emoció se l'emportava.

No s'ho podia creure, simplement no podia, era surrealista, no podia ser que tant de temps patins per tenir-la ara al seu davant, la seva germana estava allà davant dreta amb els seus pares. Li sabia greu no haver anat a parlar amb el seu director abans, si ho hagués fet s'hagués estalviat moltes coses i la Katy hauria estat novament amb ell abans, però ara ja no podia tirar el temps endarrere, simplement havia de gaudir del fet que la Katy tornava a estar amb ell.

-         KATY - va cridar l'Axel amb els ulls plorosos.

-         AXEL- cridà la Katherine i va córrer cap a ell per després tirar-se els braços del seu germà que tant l'havia volgut ajudar.

-         Estàs bé?- li va preguntar l'Axel.

-         Sí, estic bé, i tu?

-         També, però no era jo qui estava segrestat

-         Axel, em sap greu interrompre aquest emotiu retrobament però m'agradaria que els quatre ens assentéssim a parlar sobre el que ha viscut la Katy, si us plau.

-         És clar professor Dumbledore.

Els quatre es van asseure a les cadires que hi havia davant del despatx d'en Dumbledore.

-         Bé, Axel, com pots veure hi ha aquí la seva germana Katy i els seus pares. - en veure que el noi assentia va continuar- Tot i saber que els seus pares eren d'origen no màgic els he cridat, perquè no sabien res de la desaparició de la seva filla ja que està internada en una escola si no m'equivoco.

-         És així professor - va afirmar la mare de l'Axel de nom Cassie.

-         I com a director del seu fill i persona que ha trobat la Katy els havia d'avisar i explicar com ho he fet.

-         D'acord professor.

-         Val, quan em vas venir a veure per explicar-me el que havia passat, vagi anar amb la professora McGonagall, subdirectora de Hogwarts, i el professor Snape, cap de la residència Slytherin, on pertany la Pansy Parkinson, persona que va segrestar a la Katy.

>> La varem buscar i al trobar-la la varem portar en aquest mateix despatx on en presència del seu pare, a qui havíem cridat prèviament, varem aconseguir que ens digues on es trobava la Katy i com va aconseguir segrestar-la.

>> La forma és molt simple, va demanar a una persona externa la qual prefereixo no dir el nom per evitar complicacions que anés al internat muggle i allà en un moment que els professors estaven ocupats i la Katy sola la va segrestar. És així Katy?

-         És així professor.

-         En definitiva aquesta és la part més important, com et vaig dir Axel, l'escola prendria represàlies en contra la Pansy per haver segrestat a la Katy, per tant així ho hem fet i la senyoreta Pansy Parkinson està expulsada de Hogwarts i jo mateix he informat al ministeri de màgia, perquè facin pagar aquest delicte al còmplice de la Pansy. Tenen alguna pregunta?

-         No professor - van dir els quatre (n/a: Si teniu alguna pregunta me la podeu deixar als comentaris i ja la respondre ok?)

-         Doncs aleshores només em queda demanar disculpes i desitjar que no torni a passar cap incident d'aquest tipus.

-         Moltes gràcies, professor.

-         No es mereixen. Si volen poden acomiadar-se i jo mateix els portaré a casa seva.

L'Axel es va acomiadar dels seus pares i la seva germana que no volia separar-se d'ell.

-         Axel no vull marxar, em vull quedar amb tu.

-         Ja ho sé Katy però, no pots.

-         Va, reina em de marxar - li deia el pare de l'Axel de nom Ken.

-         D'acord però torna aviat.

-         Ho prometo.

Es van fer tots junts una última abraçada i el professor Dumbledore se'ls va emportar.

L'Axel va sortir del despatx i va anar a trobar a la Lauren, li havia d'explicar tot el que havia passat.