Escrit per nathalilupin
Enviat el dia 04/08/2009 a les 13:56:03
Última modificació 17/10/2009 a les 11:07:58
Tots els capítols de Una aposta increïble
Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >

-         Shhhh! Calla Jane i vine amb nosaltres.

-         No, però que us heu pensa, si voleu que vingui amb vosaltres perquè no m'expliqueu què és el que voleu.

-         Jane, t'ho explicarem quan vinguis amb nosaltres i puguem parlar.

-         D'acord.

Van estar caminat una estona fins que en Fred i en George van trobar un lloc apte per poder parlar sense que ningú els molesti.

-         Jane, seu- li va ordenar en Fred.

-         Sense manar, si et plau.

-         Perdona...

-         D'acord ja he segut, que voleu?

-         Jane, ens hem adonat que ja no vols parlar amb nosaltres, ens evites, i no sabem perquè- li va explicar en George.

-         No!! Simplement és que no tinc res a dir-vos.

-         Jane...- va començar en Fred.

-         Shhh!! Escolteu! Sentiu les veus?

Els tres es van mirar, era veritat sentien unes veus molt a prop però no sabien de qui eren tot i que els resultaven familiar. Van decidir acostar-se per veure que era el que passava i qui eren els propietaris d'aquelles veus.

-         Molt bé Axel has aconseguit el que et varem proposar?

-         Encara no, però...

-         Com que encara no? Era molt simple Axel simplement havies d'anar i tornar a lligar a la Lauren per tal de poder-li tornar a trencar el cor, crec que no costa tant.

-         Ja ho sé, però la noia es resisteix i a més a més hi ha el tema de les seves amigues no la deixen sola i intenten per tots els medis que ella i jo no tinguem res de nou, la cosa no és tant fàcil quan hi ha obstacles.

-         Però no deies que la tenies tant enamorada.

-         Sí...

-         Axel aconsegueix el que et varem dir i el problema s'acaba. Tothom tindrà el que voldrà, tu tornar-te-la a lligar i nosaltres veure el seu sofriment i els de les seves amigues.

-         Pansy però perquè...

-         No et vaig deixar prou clar que no preguntessis els perquè simplement fes el que et dic i pel qual et pago Axel i no hi hauran problemes.

Dit això el dos van marxar per camins diferents per tal de que ningú els veies junts però el que no sabien era que tres persones havien escoltat tota la història des de el principi fins al final i que ara mateix una d'elles volia i desitjava venjança.

-         Però que significa tot això? - va preguntar en Fred.

-         No ho sé- va contestar en George

-         Jo sí.- va respondre la Jane- Ja parlarem haig d'anar a fer una cosa important perdoneu.

Dit això va agafar i va marxar en la mateixa direcció que la Pansy però no per parlar amb ella sinó per anar a trobar les seves amigues per tal de poder parlar amb elles sobre el que havia sentit i preparar un pla de venjança perquè tant l'Axel com la Pansy s'adonessin que amb elles no es podia jugar.

La Jane va anar cap a la torre d'astronomia per mirar si encara eren allà però va resultar que ja havien marxat així que li va tocar tornar a començar la recerca de nou ja que no tenia ni idea on podien ser.

Va anar al Gran Saló per veure si estaven allà fent els deures que tenien ja que allà se'ls permetia parlar i anava més bé, però no hi eren.

Per altra banda podien estar a la biblioteca ja que potser havien de trobar informació però va resultar que tampoc així que va decidir anar a la sal comuna i al a seva habitació, però tampoc no les va trobar allà. Ja no sabia on buscar.

-         És molt estrany tot el que hem sentit no?- va preguntar en Fred.

-         Sí, però Fred val més que no ens hi fiquem ja que tenim prous problemes i no és cosa nostra.

-         I qui ha dit que vulgui ficar-me?

-         No vols?

-         ...

-         A... Jo pensava que sí, però si tu no vols no ens hi fiquem no ho fem.

-         Tu vols?

-         ...

-         Em sembla que els dos volem

-         Tu creus?

-         Sí...

-         D'acord anem a parlar amb la Jane.

La Jane va anar fins als jardins per intentar trobar les seves amigues, es va apropar al llac que era on normalment s'estiraven per prendre la fresca sota un arbre i per sort allà estaven així que es va acostar a elles amb pas ràpid.

-         Noies us he estat buscant tota l'estona.

-         Ai perdona Jane es que hem pensat que estaries una bona estona amb en Fred i en George, ens saps greu.

-         No passa res, però ara tinc una cosa més important que explicar.

-         A sí, quina?

-         Quan estava parlant amb en Fred i en George...

-         Què tant dit?- va interrompre la Cristine.

-         Cris calla i deixa-la explicar.

-         En realitat només m'han dit que havien notat que feia temps que no els parlava...

-         I és veritat.

-         Sí, però no era això el que us volia explicar, el que passa es que mentre estava parlant amb ells dos hem sentit unes altres veus i hem escoltat el que deien ja que estaven molt a prop...

-         De qui eren?- Va dir la Cristine.

-         Calla- li va dir la Lauren.

-         Eren de la Pansy i l'Axel...

-         La Pansy i l'Axel, que feien junts?

-         Podeu deixar-me explicar?

-         Si perdona.

-         Doncs hem escoltat i em sentit que...

En Fred i en George anaven caminat buscant la Jane per tal de que els expliques que feien la Pansy i l'Axel junt i perquè volien molestar a la Lauren, quan...

-         FRED, GEORGE- van sentir que els cridava algú des de el darrera.

Els dos es van girar i van veure que en Harry venia molt de pressa cap a ells.

-         Hola Harry, perdona és que tenim pressa.

-         Ja, però que em podeu tornar el mapa.

-         El mapa?

-         Sí, el mapa... que us he deixat abans.

-         Ai, és veritat ja no ens en recordàvem que el teníem, Fred el podríem haver fet servir...

-         Sí, però...

-         Que me'l podeu tornar és que el necessito.

-         Sí té.

En Fred es va treure el mapa de la butxaca i li va tornar al Harry i un cop el se'l va tornar a guarda va tornar a marxar sense ni tant sols acomiadar-se

-         Adéu Harry- van dir els dos sense necessitat d'obtenir resposta.

-         I aquesta és tota la història.

La Jane els havia explicat tot el que havia escoltat.

-         No m'ho puc creure, tot el que em va dir era mentida? Ja deia jo que tenia alguna cosa estranya però mai m'ho hauria pensat que fos una trampa.

-         Ja sé que jo no hauria de dir això, però en realitat la culpa només la té la Pansy perquè ell només ha acceptat a canvi d'alguna cosa sinó no ho hauria fet - va dir la Martha.

-         Martha això no és excusa, en hem de venjar, però no sé com.

-         No!!

-         Lauren, la Jane té raó hem de fer quelcom.

-         He dit que no val Cris, no vull fer res, estic cansada de que tothom es vulgui aprofitar de mi, estic cansada de tota aquesta història, no sé que li he fet a la Pansy, però no vull donar motius a que em burxin més, val, sóc filla de muggles i això em fica en el sac negre de tota aquesta història i no vull fer res perquè sinó encara estaré més negre.

-         Però Lauren.

-         Si us plau, no.

Dit això la Lauren va recollir la seva maleta que encara estava allà i va marxar cap a la seva habitació per tal de poder estar sola i pensar en tot això. Potser sí que tenien raó i havia de fer alguna cosa al respecte però no ho volia no volia caure tant baix com la Pansy i l'Axel i si ell volia aprofitar-se d'ella no ho permetria simplement no ho faria.

-         Ei Lauren, estàs bé?- la van para i preguntar en Fred i en George.

-         Eh? A sí, gràcies, estic bé..

-         Has parlat amb la Jane?

-         Sí, ja ho he fet.

-         Et podem demanar una cosa? - en veure que ella assentia van continuar - què ha passat entre tu i l'Axel.

La Lauren tot i que no tenia gaires ganes de parlar els va explicar tota la història i un cop va haver acabat es va sentir molt millor, potser perquè el que necessitava era desfogar-se amb algú i explicar-li a algú els seus problemes i això era exactament el que havia fet i com a bons amics l'havien escoltada i aconsellada.

-         Lauren fes el que vulguis però crec que hauríem de fer alguna cosa per poder-nos venjar.

-         Sí, això és el que m'han dit les noies, però no vull.

-         Per què?

-         Perquè sóc filla de muggles i les conseqüències de venjar-me podrien ser terribles i personalment no vull patir-les així que prefereixo no fer res simplement li diré que no a l'Axel i ja està.

-         Estàs segura?

-         No però crec que és el millor.

-         Aleshores compta amb nosaltres pel que vulguis d'acord.

-         Val, moltes gràcies.

Així va ser com es van acomiadar. La veritat és que els tres es sentien estranys sempre s'havien portat bé, més ben dit, molt bé, però sempre havien pensat que era gràcies a que la Jane estava pel mig i era una persona que tenien en comú, però el fet que la Lauren els expliques tot allò i que els bessons l'entenguessin i fins i tots li donessin suports donava com a resultat una confiança que mai pensaven que poguessin sentir entre ells.

La Lauren va pujar fins la seva habitació, passant per corredors deserts i per la sala comuna on només hi havia un parell d'alumnes de primer. Quan va entrar es va estirar sobre el seu llit, tenia ganes de plorar però de tristesa perquè el que li hagués dit l'Axel fos mentida, perquè a ella això no l'importava, el que li donava les ganes de plorar era la ràbia i la impotència de no poder fer res, perquè això si que ho tenia clar, res es podia fer.

Mentre estava pensant en tot això, va sentir un soroll a la finestra, quan es va girar va veure que hi havia una òliba marró groguenc que volia entrar i quan la Lauren va obrir la finestra li va deixar un missatge per a ella que al només veure la lletra va distingir la lletra de l'Axel.

Al principi tenia por d'obrir la carta no sabia que era el que podia trobar allà dins però al final es va enfrontar a les seves pors i va obrir aquella carta...

-         Jane! - va dir en Fred

-         Ai Fred, George, escolteu ara no tinc temps, haig de trobar la Lauren.

-         És sobre ella que et volem parlar.

-         Li ha passat res?

-         No diria que està bé, però es tracta de que ens ha explicat tot el que ha passat i també ens ha dit si que no volia fer-hi res i la veritat no ho trobem bé, però li em dit que li donaríem suport...

-         I?

-         Doncs que volíem preguntar-te que fareu...

-         Doncs la veritat és que no ho sé, però fins que ells no es decideixi a fer res nosaltres no podem participar, així que esperarem a que es decideixi.

-         A val.

Dit això van marxar cadascú per la seva banda.

Estimada Lauren

Sé que no em creus quan et vaig dir tot allò, però t'ho repeteixo t'estimo i vull que tornem, ets el més important que tinc i encara que no t'ho creguis és veritat, només vull que em donis una altra oportunitat per poder-te demostrar tot el que sento per tu i que per res del món tornaria a fer-te mal, si et plau pensa-t'ho i pots respondre'm aquesta carta o vens a parlar amb mi o simplement passes si prefereixes creure't que ja no ets important per mi però t'ho asseguro que si no em creus estaràs cometen un gran error.

T'estimo, sempre teu

Axel

La Lauren va acabar de llegir la carta, simplement no s'ho podia creure com en poques línies podia haver tantes mentides, no es creia com podia ser que una persona fos tant mentidera simplement no li entrava dins el cap.

Com que no volia semblar una mal educada, tot i que no li importava el que l'Axel pogués pensar d'ella però tot i així va agafar un tros de pergamí, tinta i ploma i va decidir escriure-li una contestació, perquè evidentment ni boja aniria a parlar amb ell perquè li digués més mentides així que en un pergamí hi ha escriure.

Axel,

Només t'escric aquesta carta per tal de que entenguis una cosa, no vull tornar amb tu, ja no t'estimo simplement vull que em deixis en pau val? I encara et diré una altra cosa encara que t'estimés cosa que no és així després de saber que tot el que em dius és mentida i que només ho fas perquè la Pansy t'ho ha dit i t'ha donat alguna cosa a canvi ni boja tornaria amb tu així que oblida't de mi.

Lauren

Un cop la Lauren va acabar va agafar la mateixa òliba i li va dir.

-         Porta-la a l'Axel.