Escrit per nathalilupin
Enviat el dia 13/07/2009 a les 13:44:19
Última modificació 13/07/2009 a les 13:44:19
Tots els capítols de *Un cap de setmana amb els meus sogres*
Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Era un dia perfecte. El cel estava buidat i el sol brillava radiant. Definitivament era el dia idoni per a fer una barbacoa familiar. En James sota les escales que donaven a un bonic jardí, guiat per la meravellosa olor que desprenien les costelles preparades pel senyor Evans. Va travessar la porta confiat i va buscar la Lily amb la mirada. La pèl-roja posava la taula mentre reia al costat d'una jove que va suposar que devia ser la seva germana, ja que la senyora Evans li havia dit el dia anterior que la seva filla major i el seu futur espòs vindrien a menjar. En James estava tan immers en els seus pensaments que no es va adonar que la seva xicota s'acostava a ell amb un ampli somriure.

-         Lily, que... - va començar en James, però es va parar al ser ignorat per la jove - Lily?

La pèl-roja no es va immutar i es va acostar al seu pare amb el qual va començar a parlar molt amigablement.

"Què està passant aquí" - Es va preguntar James per a després ser de nou ignorat per un noi alt, maco, aproximadament d'uns vint-i-dos anys i per la seva roba havia de tenir bastants diners. - "I aquest de que va" - Va pensar - "Bueno, dóna igual".

En James es va acostar a la Lily i al senyor Evans molt estranyat però aquests no es adonar de la seva presència i van seguir parlant tranquil·lament.

- Això té molt bona pinta - va dir la Lily olorant les costelles - I que bé oloren.

- Sí, però espera ha provar el meu plat especial - va comentar en Frank Evans.

- El teu plat especial? - va preguntar la seva filla amb un somriure entremaliat- Què has fet aquesta vegada?

- Res, res, tant sols crida a la teva mare i asseient-nos tots a la taula que de seguida vaig - va demanar el senyor Evans.

La Lily va entrar a casa i va sortir poc després acompanyada per la senyora Evans. En Frank va somriure i, després de posar la carn a les safates, les deixà sobre la taula.

-         Encara no comenceu a menjar - va demanar el senyor Evans - De seguida vinc.

Només  van passar uns escassos segons, que a en James i a la resta de la família Evans els va semblar una eternitat, quan el senyor Evans va tornar amb altra safata que va mostrar a la seva família emocionat. En James es va acostar al senyor Evans temorós però amb molta curiositat.

-         I el meu plat especial és... James Express - va exclamar el senyor Evans per després riure malèvolament per al gust del jove Potter.

Però just quan en James anava a poder veure el contingut de la safata es va despertar.

-         James Express! James Express! - va exclamar espantat.

Estava suat i la seva respiració era agitada. Va tancar de nou els ulls i va intentar tranquil·litzar-se. Però al obrir-los va trobar quelcom que no va millorar el seu estat d'ànim. Unes estenalles s'obrien i tancaven amenaçadores, i el somriure d'en Frank Evans no ajudava a millorar la situació.

- Suposo que sabràs fer una barbacoa - va dir el senyor Evans amenaçador en forma de salutació

- Ahhhhhhhhh! - va exclamar en James alhora que intentava que la sang li arribés al capdavant

- Aixeca noi, que hi ha molt a fer - va dir el senyor Evans

- Per favor, no... torni... a fer... això. - va dir en James de manera entretallada mentre posava una mà en el seu cor.

Després de dutxar-se i arreglar-se, va baixar a la cuina on ja l'esperaven els senyors Evans i la Lily per esmorzar. La jove pèl-roja, només veure entrar al seu xicot, es va apropar a ell i li va donar un suau petó als llavis que va enxampar al jove Potter desprevingut. Però en recuperar-se de la sorpresa, va mirar al senyor Evans i a les estenalles que havia deixat sobre la taula esperant que no volgués fer ús d'elles.

-         Que tendres - va comentar la senyora Evans amb un somriure - Veritat Frank?

-         Encantadors - va contestar l'al·ludit sarcàstic

-         Per cert, podries treure les estenalles de damunt de la taula? - Va preguntar la seva esposa - Des d'ahir que no et separes d'elles.

-         És que prefereixo tenir-les a mà - va respondre el senyor Evans mirant a en James significativament - Mai saps quan les hauré d'utilitzar.

-         Ah! se m'oblidava, la Petúnia i en Vernon no vindran fins més tard així que no haurà d'ajuda a fer la barbacoa - el va informar la seva esposa asseient-se a la taula.

-         Ho sé, però estic previngut - va comentar en Frank - En James m'ajudarà.

-         En James no sap fer una barbacoa - va intervenir la Lily

-         No? - va preguntar el senyor Evans dirigint-se a James amb una mirada de triomf - És una cosa que qualsevol home ha de saber, és elemental.

-         És clar que sé - va mentir James rebent una mirada incrèdula de la Lily - "D'acord, ho confesso és mentida, però no puc permetre'm el privilegi de quedar pitjor davant del meu sogre, si és que és possible, a més, no ha de ser tan difícil" En sóc un expert. - va afegir en James - "I el premi de la cadena "Mentider compulsius" és... para James Potter! Per la pitjor mentida que s'ha escoltat en la història" atorgava el subconscient del jove.

-         Llavors creo que el millor és que preparis tu la barbacoa - va dir el senyor Evans amb un somriure diabòlic ja que dubtava de les capacitats culinàries del jove - Què millor que una barbacoa preparada pel meu gendre veritat?

"I ara que llest? Que penses fer?" li preguntava el seu subconscient amb cert to burleta que li recordava molt al d'en Sirius "L'has cagat, no en sortiràs d'aquesta"

-   Oh, calla! - va exclamar en James per rebre dues mirades de sorpresa i una fulminant per part dels seus sogre després

- Oh no senyor Evans, no era a vostè! L'hi prometo! És que... "Maleït subconscient!" va pensar James indignat "En quins embolics em fica"

Com se li havia ocorregut dir que sabia fer perfectament una barbacoa si fins a aquest mateix cap de setmana no tenia ni idea en que consistia una? Però ara que per fi el senyor Evans confiava en ell, no podia decebre'l. Ara en James es trobava sol i abandonat a la seva sort, amb la missió que la carn, que més tard menjarien, no se li cremés; com molt clar li havia fet saber el senyor Evans abans de marxar. El jove Potter estava tan submergit en els seus propis pensaments que no s'adonà del nou color que estava prenent la carn fins que una oloreta bastant desagradable començava a dominar l'ambient.

-         Però què? Merda! La carn! - va exclamar aixecant-se del terra on uns minuts abans havia estat assegut i mirar la carn horroritzat - Què faig? Set anys a Hogwarts i ni tan sols han estat capaços d'ensenyar-nos a fer una barbacoa!

Entre l'horror per la carn cremada i el pànic, no sense motiu, per les repercussions del senyor Evans, va treure la seva vareta i apagà el foc que encara intentava devorar la carn que quedava amb les seves flames. Mirà amb pena la carn que haurien de menjar-se i sospir resignat.

-         Ara si que el senyor Evans em mata - va dir després de tornar a asseure's al terra -  Per a una vegada que confiava en mi... Si al final les noies tindran raó.

(Flash Back)

Els seus rostres estaven suats i la seva respiració agitada, però per fi havien acabat, l'última caixa ja estava a casa, la casa de dos joves que acabaven d'acabar Hogwarts i que donaven un nou pas, s''obria davant d'ells el dur camí de la independència.

- És perfecta - va poder dir en Sirius abans de estirar-se al terra

- Seria perfecta si tingués ascensor - va corregir la Katrina - Estic destrossada.

- Va, amunt parella, que això cal celebrar-ho - va dir en James amb un somriure burleta rebent dues mirades assassines per part de les seves amics - Ups! Se m'havia oblidat que ja no estàveu sortint, que tonto.

- Umm... mirades assassines, somriure burleta... Què has fet aquesta vegada James? - va preguntar la Lily només entrar al pis

- Jo! Res! Que mal pensada que ets Lily - va contestar en James innocentment - De vegades penso que no em coneixes.

- Precisament perquè et coneix diu això, Forcat - va intervenir en Remus que havia entrat després de la Lily

- Per fi hem acabat, una caixa més i prometo que agafo torn per a llençar-me des de la torre de adivinació.

- I jo t'acompanyaria- va dir la Katrina

- Així que ara t'agrada en Remus - va dir en Sirius intentant no semblar molest alhora que s'aixecava del terra com uns segons abans havia fet la jove Turner - Pobre Llunàtic.

- Però que dius Sirius - va contestar en Remus entri riures

- No li facis cas Remus, es veu que ha agafat una insolació i això li ha afectat al cervell - va dir la Katrina mirant significativament a en Sirius

- O pot ser que està gelós - va opinar en James amb un somriure entremaliat, li encantava ficar cullerada.

- Gelós? - va exclamar en Sirius indignat - Mai!

- Coses més rares s'han vist - va intervenir la Lily que durant la conversa havia estat arreglant la casa - Un clar exemple és que en James i jo estiguem junts. Si anys enrere m'haguessin dit que acabaria sortint amb l'idota d'en Potter, li hagués demanat cita perquè el revisessin en Sant Mungo.

- Jo crec que més aviat l'haurien d'hospitalitzar - va opinar la Katrina - Perquè li haguessis llançat el llibre més gros de la biblioteca al cap.

- Tens raó, no ho havia pensat - va admetre la Lily

- Eh! Que estic aquí - va recordar en James fingint estar molest per a després somriure - Però al final no has pogut resistir-te ha els meus encants.

- Idiota - va murmurar la pèl-roja

- Per cert, sempre he sentit curiositat, com et va anar amb el calamar gegant? - va preguntar en Sirius amb un somriure burleta

- No acabem de connectar - va contestar la Lily simulant estar trista

- Llàstima, jo ha aquesta relació li veia futur - va continuar el jove Black fent un graciós gest amb les mans

- Si, ha estat l'amor de la meva vida- va bromejar la pèl-roja mentre intentava no riure

- És clar, ara entenc per què vas escollir a en James, per la seva gran semblança! - va apuntar en Remus fent que tots riguessin menys l'al·ludit

- Això, això, vosaltres critiqueu, amb tota confiança, per favor no us talleu - va dir en James

- Va James, no t'empipis, saps que és una broma - va dir la Lily apropant-se al seu xicot per a després besar-lo

- Si, no et preocupis, que tu al calamar no li arribes ni a la punta dels tentacles - va dir en Sirius en forma de venjança per a després tornar a riure

- Sirius, o calles, o et llenço per la finestra - el va advertir en James - I estem en un vuitè pis.

- Val, val - va accedir l'al·ludit resignat - I ara, Anem a celebrar-ho?

- Que en James vagi a llençar-te per la finestra o la seva semblança amb el calamar gegant? - va preguntar en Remus divertit - Ambdós són esdeveniments que hauríem de celebrar.

- Que jo no m'assemblo al calamar! - va exclamar el jove Potter ofès

- Aleshores? - va preguntar en Remus innocentment

- Si ja deia jo que no podies ajuntar-te tant de temps amb la Katy, se t'està enganxant la seva tonteria - va contestar en Sirius resignat - Doncs que tenim la nostra pròpia casa, que som independents, que som macos, llests... ja m'entens Auh! Bèstia!

- Exacte, això és el que ets un bèstia - va dir la Katrina para tornar a pegar al seu ex-xicot

- Bueno, abans que corri per aquí sang - va començar la Lily - la Katrina i jo us hem comprat una cosa que us va serà  molt útil.

- Una escombra nova? - va preguntar en James.

- No - va contestar la pèl-roja negant amb el cap

- Un nou perfum per a les meves cites? - va tornar ha intentar en Sirius

- No - va negar de nou la Lily.

- Xocolata? - va provar en Remus.

- No! - va exclamar la Lily desesperada - Homes havíeu de ser!

Els tres nois la van mirar amb els ulls lleugerament tancats i aquesta solament va poder sospirar resignada per a després lliurar-li al seu xicot un llibre bastant gruixut i pesat.

"Manual per al mag independent: com no morir de fam sent un cuiner inexpert"  - va llegir en James para després mirar a la seva xicota i a la seva millor amiga desconcertat

-         Un llibre de cuina?

-         Això és! Molt bé! - va exclamar la Katrina fingint emoció - Ja era hora.

-         I per a què volem un llibre de cuina? - va preguntar Sirius - Jo no penso cuinar. O potser pretens que els que treballen a "Menjar Ràpid" es quedin sense feina?

-          El que passa és que ets un vague - va contestar la Katrina creuant-se de braços -A més, perquè ho sapigueu saber cuinar us pot treure de molts problemes.

-         No li feu cas a en Sirius - va dir en James deixant el llibre sobre una de les caixes - Moltes gràcies pel regal.

-         M'alegro que t'agradi - va dir la Lily amb un somriure - Segur que us serà molt útil.

-         Segur - va contestar el jove Potter no molt convençut - Bueno, Ens anem a celebrar-lo?

- Sense arreglar-nos? - va dir en Sirius horroritzat.

- Sirius! - van exclamar tots.

- Està bé, està bé - va dir l'al·ludit resignat.

En James va agafar a la Lily de la mà i ambdós van abandonar el pis mentre els seus tres amics deien quelcom així com "Tortolitos".

- Bueno, Remus anem? - va preguntar la Katrina agafant el braç del jove Llopin

- Anem - va contestar aquest

- Ho veus Llunàtic! Li agrades! Ho sabia! Fuig ara que pots! - cridava en Sirius mentre seguia als seus dos amics per l'escala.

(Fi Flashback)

"Per què no els he fet cas?" - va pensar.

Quan la casa va estar moblada, guardà el llibre en una de les prestatgeries i no l'havia tornat ha treure des de llavors.

"Hi ha estarà, emmagatzemat pols".

Ara moriria o pitjor encara, el castrarien! Necessitava trobar una solució ràpid.

"Agafa el llibre" va proposar el seu subconscient que en aquesta ocasió tenia la veu d'en Remus.

-         Com si fos tan fàcil! - va exclamar en James indignat - El llibre està a Londres i jo aquí!

"Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya anirà a Mahoma"

-         Doncs si he d'esperar que el llibre vingui sol al senyor Evans li dóna temps a castrar-me, cosir-me, matar-me, reviure'm, tornar a castrar-me, tornar a cosir-me i tornar a matar-me - va contestar.

"Uff, em desesperes, Però no ets un mag"

-         Si, I què? - va preguntar en James pensatiu, però en uns segons un somriure de complicitat va aparèixer en el seu rostre - Aja! Tens raó aniré a Mahoma, vull dir, a Londres.

"Ja m'has entès" va contestar el seu subconscient alleujat.

-         Solament he d'aparèixer-me i ja està - va dir en James entusiasmat - Si és que no em dono petons perquè no puc, que llest que sóc!

"Això, emportat tu sol el merit" va respondre el seu subconscient sarcàstic.

-         Bueno, tu també has fet una mica - va reconèixer en James - Encara que poca cosa.

"Aquest James mai canviarà"

Després d'acomiadar-se del seu subconscient, que estava una mica indignat pel tracte rebut, es va aparèixer a casa seva agraint haver-se tret el carnet a principis d'aquest estiu.

Va buscar en Sirius per tota la casa. Pel que sembla el jove Black no havia passat la nit allí així que en James va suposar que s'havia quedat a "dormir" a casa de la Nataly Grey, la noia amb la qual havia quedat el dia anterior.

Va buscar el llibre durant més d'un quart d'hora. Estava desesperat. La seva única opció de sobreviure a la fúria i a les estenalles del senyor Evans, havia desaparegut.

"Potser si compro costelles preparades del supermercat..."

però sens dubte en Frank Evans ho sabria.

Es va asseure al sofà i va sospirar resignat mentre s'imaginava la seva foto en la primera plana a "El Profeta".

"James Potter: Castrat pel seu sogre per cremar la barbacoa"

Així que...

Si vols dur-te bé amb el teu sogre que no se't cremin les costelles!

Si, això és el que passaria. Però quan pensava que no tenia cap altra opció, una idea se li va venir al cap. Aniria al pis de la Lily i agafaria algun dels seus llibres de cuina, el pla era perfecte!

"Ho corroboro, que llest que sóc!" va pensar alhora que un somriure ximple es dibuixava en el seu rostre.