Escrit per nathalilupin
Enviat el dia 26/06/2009 a les 11:14:02
Última modificació 26/06/2009 a les 11:14:02
Tots els capítols de *Un cap de setmana amb els meus sogres*
Versió per imprimir
Pròxim capítol >

Hi ha un moment en tota relació sentimental, en la qual has de conèixer a la família de la persona a la qual estimes; i especialment als pares d'aquesta persona o, millor dit, als teus sogres. Això era exactament el que havia de fer aquesta mateixa tarda en James Potter, un jove prim però bé format, amb el pèl esvalotat i de color atzabeja i uns ulls marrons molt bonics i eixerits ocults després d'unes ulleres rodones. L'únic inconvenient era que ell encara no ho sabia i per això mateix dormia plàcidament sense imaginar-se que al cap d'unes hores, hauria d'enfrontar-se a l'examen més difícil de tots; el qual li faria el pare de la Lily, la seva xicota, i per al qual encara no havia estudiat. En James va despertar amb la llum del matí que entrava per les escletxes de la persiana. I encara que eren les dotze del mig dia, amb molta mandra va abandonar el seu tou llit i, arrossegant els peus, es va dirigir a la cuina. Va obrir la nevera i, per a variar, la va trobar pràcticament buida. Va agafar un suc i es va tombar en el sofà mentre reflexionava mirant al buit. Als pocs minuts un jove alt, moreno, amb uns bonics ulls blaus i un cos bé format i atlètic va entrar a l'habitació i, després de fer una mirada de desaprovació a l'interior de la nevera, es va asseure en una butaca pròxima al sofà. Era en Sirius Black, el millor amic d'en James, el seu confident, company d'habitació en el col·legi i ara de pis. Es van mirar uns instants i van sospirar resignats.

- La nevera està buida - va dir en Sirius, molest - I si no recordo malament, et toca a tu anar a fer la compra aquesta setmana.

- Doncs sembla que recordes malament estimat Lladruc, perquè la setmana passada vam canviar els llocs perquè poguessis anar a una de les teves cites - li va recordar James, amb sarcasme.

- Però és que amb aquesta calor! - es va excusar en Sirius, mentre posava ullets de ósset amorós que només van poder fer riure a James.

- Amb mi no funcionen, Lladruc - va afegir amb un somriure - Això guarda-t'ho per a les teves cites.

Però just quan en Sirius anava a contestar, van picar al timbre interrompent així el començament d'un intent de persuasió. En James es va aixecar i va obrir la porta per trobar-se amb una jove molt maca, no molt alta, pèl-roja i amb uns bonics ulls color verd maragda, que somreia mentre aixecava enlaire dues bosses de la compra que duia en les mans.

- Lily! No t'esperàvem - va dir en James com a salutació, mentre que agafava les bosses i les deixava sobre el marbre de la cuina per poder besar a la seva xicota després - Què hi fas aquí?

- És que no puc venir a veure al meu xicot? - va preguntar la Lily, amb un somriure innocent. Bueno, d'acord, en realitat suposava que tindríeu la nevera buida i que amb la calor que fa no voldríeu anar al supermercat. Així que us he fet la compra.

- No era necessari - va afegir en James, avergonyit - En Sirius anava a fer-la aquesta tarda, veritat?

- Eh...sí - va mentir en Sirius, evasiu.

- Ja, clar - va comentar, sarcàstica, una jove que acabava d'entrar a l'habitatge - En  Sirius Black, un dia d'estiu, amb una calor asfixiant i sobre natural a Londres, fent la compra? No em facis riure.

La jove era alta, esvelta, amb uns grans i bonics ulls marrons que combinaven a la perfecció amb el seu cabell llarg, fosc i llis.

- Però mireu qui ha arribat per a amargar-nos el moment! És l'única i imprescindible  Katrina Turner! Molts tomàquets per a ella! - va exclamar en Sirius emocionat.

La jove Turner va sospirar i, després de deixar les bosses que tenia de compra sobre el marbre, es va asseure en el sofà.

- Doncs si no fora per nosaltres, no tindries res que llençar-me - Va matisar l'al·ludida, amb un somriure entremaliat.

- Bon detall - Va admetre en James, rebent una mirada fulminant per part del seu amic.

- Creu-me Black, que si hagués pensat en tu no m'hauria molestat en absolut a acompanyar a la Lily a fer la compra - va aclarir la Katrina, fent un gest eloqüent amb la mà - Però després vaig pensar en el James, i com li tocava aquesta setmana fer la compra a ell... Doncs he fet un esforç.

- Ja! En veritat em tocava fer la compra a mi - va contradir en Sirius, amb un somriure entremaliat - Vam canviar el torn la setmana passada.

- Genial - Va remugar la Katrina, sarcàstica, adonant-se per primera vegada que la seva amiga no deixava de fer-li gestos amb les mans - Et passa quelcom Lily?

- A mi? Res - va contestar la pèl-roja, sarcàstica - No teniu res a fer?

- Ara que ho dius, si tenim alguna cosa que fer, veritat Sirius? - va respondre la Katrina, fulminant a en Black amb la mirada.

- Eh... Sí - Va corroborar l'al·ludit, no molt convençut - Però ara mateix no recordo què.

- Deixa que t'ho recordi - Es va oferir amablement la jove Turner, mentre arrossegava a en Sirius a la seva habitació.

La Lily va sospirar complaguda que per fi pogués estar tot sol amb el seu xicot i en James, estranyat per l'actitud de la seva noia i la seva millor amiga, començava a sospitar que una quelcom estrany estava passant allà.

- Per fi sols - va dir la Lily mentre besava al seu xicot - He de parlar amb tu.

La parella es va asseure en el sofà, confirmant per segons les sospites de James.

- Què passa Lil? M'estàs espantant.

- James, ja portem molt temps sortint i en fi, veig que la nostra relació va de debò, per què va de debò no? - va preguntar la Lily, amb una mirada que no admetia rèplica.

- És clar que sí - va contestar en James, acostant el seu rostre al d'ella per a poder besar-la.

- Llavors crec que comença a ser hora que coneguis als meus pares.

- Cof, cof, cof... Què?! - va exclamar en James, ennuegant-se amb el suc que estava bevent - Crec que he escoltat malament, pots repetir-lo?

- M'has escoltat perfectament - va contestar la Lily, molesta per l'actitud del seu xicot - No entenc per què no vols conèixer als meus pares, són encantadors.

- Permet-me dubtar-ho - va murmurar en James recordant l'ocorregut en el seu setè any en Hogwarts.

(Flash Back)

 Dos joves esmorzaven tranquil·lament en la taula de Griffindor quan una bonica òliba va volar fins a una d'elles per a deixar caure sobre la taula la carta que duia entre les potes.

 - De qui és? - va preguntar la Katrina a la seva amiga.

- Crec que dels meus pares - va contestar la Lily - des que els vaig regalar una òliba no paren d'enviar-me cartes.

La pèl-roja va obrir el sobre amb cura i va llegir la carta emocionada.

- Diuen que potser vénen a recollir-me a l'andana ? - Va informar, entusiasmada.

- Tots els anys vénen a recollir-te a l'andana - Li va recordar Katrina, sense comprendre que es devia l'alegria de la noia - Què té aquest curs de diferent? A part que és l'últim.

- En James - va respondre la Lily com si fos  el més evident.

I com si per art de màgia es tractés, James i els seus amics van entrar al Gran Menjador per a després acostar-se a la taula Griffindor i asseure's al costat de les dues joves.

- Hola Lil - va saludar en James, besant a la seva xicota - Qui t'envia aquesta carta? M'haig de posar-me gelós?

- No siguis idiota - va dir la Lily, vermella com un tomàquet - És dels meus pares, possiblement vinguin a recollir-me a l'estació.

- Que bé - va contestar en James sense molt interès, asseient-se al costat de la seva xicota.

- Però saps el millor? - va preguntar la Lily aixecant-se del seu lloc per envoltar al seu xicot amb els seus braços per les espatlles - Que podràs conèixe'ls.

Els amics de la parella, inclòs el propi James, van mirar a la pèl-roja que marxava feliç a la biblioteca, per a després empassar saliva d'una forma molt sorollosa.

 - Mira per on, James, es nota que has madurat, això és seriós - Va comentar Remus Lupin, un dels millors amics de l'esmentat - Vas a conèixer als teus sogres i tot.

 - Que bonic - Es va burlar en Sirius, fingint que plorava - El nostre Bambi s'ha convertit en tot un cérvol, amb cornamenta i tot.

- Deixa de dir tonteries - El va interrompre el noi d'ulleres - No pot ser tan dolent conèixer als pares de la Lily.

- Doncs jo no sé que dir-te - va murmurar la Katrina, evasiva. No obstant això tots la van escoltar.

- Home... L'única cosa que pot passar és que els caigui malament als seus pares, li diguin a la Lily que trenqui amb mi, ella els faci cas i - va començar James espantant-se més amb cada paraula.

- O també pot ser que el pare de la Lily sigui un d'aquests sobre protector, que  només veure't travessar l'andana es llenci sobre tu amb intenció de castrar-te si treus la vareta de passeig - va reflexionar en Sirius - A part d'això, no creo que hagi cap problema.

- No passarà res d'això - Va intervenir en Remus, convençut - Segur que els caus molt bé, Que si Katy?

- Eh? Bé...He de ser sincera? - va preguntar la Katrina, amb mirada innocent, fent que els seus amics assentissin espantats - Jo que tu, James, estaria espantada. Els pares de la Lily són molt simpàtics i jo els tinc molt d'afecte, s'han portat estupendament amb mi; però la veritat és que la teoria de en Sirius no s'allunya del tot de la realitat.

Els quatre joves, instintivament, es van cobrir les seves vergonyes amb les seves mans per a després mirar a la morena espantats.

 - Un dia que em vaig quedar a casa de la Lily a menjar, va sortir el tema dels xicots i tot això i en fi, el senyor Evans va dir exactament que al xicot del seu petita Lily més li valia que anés  amb cura, ja que quan arribés el dia en el qual es veiessin les cares, el sotmetria a un interrogatori i només si sortia victoriós, seria mereixedor de la seva princesa. Però d'això ja fa dos anys, encara no estaves sortint amb la Lily - El va encoratjar la Katrina, intentant animar-lo amb les seves últimes paraules - Per la senyora Evans no et preocupis, ella de seguida et donarà el vist-i-plau. Però per part del seu espòs, jo no esperaria molt afecte.

Lentament i amb clares expressions de terror en el rostre, el grup d'amics es van mirar, incapaços de pronunciar paraula. Van estar en silenci durant diversos minuts fins que en Remus es va atrevir a parlar.

- Amb sort haurà canviat de parer - va dir, rebent diverses mirades sarcàstiques per part dels seus amics.

 - Benvolgut Forcat, jo que tu buscaria formes d'escapolir-me - Va aconsellar en Sirius donant-li uns copets compassives en l'esquena - O començaria a escollir la meva caixa fúnebre, el que prefereixis.

(Fi Flash Back)

Per sort par a en James, els senyors Evans no havien pogut anar a recollir a la seva filla i no va ser necessari inventar cap excusa convincent. Però des de llavors sentia cert terror davant el fet de conèixer a la família de la seva xicota, i en concret al pare de Lily.

- James, això és molt important per a mi - Li va fer veure la noia - Ja duem més d'un any sortint i sempre tens alguna cosa que fer quan et dic que vinguis a conèixer als meus pares.

- Eh... Casualitat - es va excusar James, procurant no mirar-la.

- Jo més aviat li diria excuses - Li va corregir la Lily, sarcàstica.

- Puc conèixer-los el dia de les nostres noces - Va argumentar el noi, de forma esporàdica - O millor encara, quan el nostre primer fill sigui major d'edat. Així matem dos ocells d'un tir.

- Al pas que anem l'únic que morirà aquí seràs tu - El va amenaçar la seva xicota, mig tancant els ulls - Els meus pares passaran aquest cap de setmana en una casa que tenen en el camp i m'han proposat que anem amb ells.

- I tu li has dit... - va començar James, tement-se el pitjor.

- Que estarem encantats, per descomptat - Va acabar la jove pèl-roja amb to evident. - No crec que sigui bona idea, ja saps que no m'agrada el camp - va opinar en James, evasiu.

- Això no és cert, t'encanta el camp - El va corregir la Lily, amb el seny frunzit.

- Però hi ha mosquits que poden atacar-nos.

- Doncs menut Auror seràs si et fan por fins els mosquits - Va esbufegar la pèl-roja, sarcàstica, encara que sabia que això era només una més de les seves excuses.

Resignada, la jove Evans es va agenollar al terra, va agafar les mans del seu xicot i el va mirar de tal manera que en James va saber que aquesta batalla estava perduda.

- Em faria molt feliç que coneguessis als meus pares. A més, estic segura que us portareu molt bé - va afegir, dedicant-li un tendre somriure - Per favor, fes-ho per mi. - Està bé - va accedir el jove Potter, vençut - A quina hora pas a recollir-te?

- A les sis és bona hora - va contestar la Lily feliçment, besant al seu xicot amb passió - T'he dit que t'estimo?

- Eh...no - va contestar James amb un somriure murri.

- Doncs t'estimo.

- Jo t'estimo més.

- No, jo més - va contradir la pèl-roja, per a després asseure's sobre el seu xicot i començar a besar-lo.

La Katrina i en Sirius, que havien escoltat tot d'amagat, van sospirar resignats.

- Sabia que en James acceptaria - va confessar la Katrina, encongint-se d'espatlles - Els homes sou tan previsibles.

- No, el que passa és que la teva amiga l'ha amenaçat - va defensar en Sirius.

- El que tu diguis - Va contestar, rodant els ulls.

- Ja recordo per què vaig trencar amb tu - va comentar en Sirius, entrellaçant les seves mans per darrere del cap de forma despreocupada - Sempre vols dur raó.

- És que no em sembla molt romàntic anar a recollir excrements de Hipogrifs en el nostre primer aniversari extraoficial A tu si? - va contradir la jove Turner, empipada

- A més, per a començar, vam trencar de mutu acord.

- Però perquè tu ets una tossuda.

- I tu un imbècil.

- I tu una salvatge - La va acusar el noi, satisfet.

- Agg, em fas sortir de polleguera Sirius Black! - va exclamar la Katrina, entrant al saló on uns James i Lily la van mirar resignats.

Altra vegada discutint - Van pensar, fastiguejats.

- I tu a mi - va afegir en Sirius seguint a la seva amiga.

- Sempre has de dir tu l'última paraula? - Va inquirir la Katrina, furiosa - No, no em responguis.

En Sirius va somriure complagut i es va asseure en la mateixa butaca que una hora abans havia ocupat.

- Nosaltres hem de marxar - va dir la Lily, aixecant-se del sofà - Tinc moltes coses que fer abans del nostre petit viatge.

- Viatge? Quin viatge? - Es va interessar en Sirius, fingint no saber gens de l'assumpte.

- Com si no us conegués - Va murmurar la Lily amb un somriure- Saps molt bé a que em refereixo, Sirius. Sé amb certesa que heu estat escoltant.

- Ens creus capaços d'alguna cosa així? - va preguntar en Sirius, ofès- Rectifico, Em creus capaç a mi de fer alguna cosa així? De la Katrina val, Però de mi?

- Eh! Que la idea ha estat teva - es va defensar la morena, molesta.

- Però tu no t'has negat - es va excusar en Sirius, dedicant-li un somriure.

- Uff! Lily, marxem abans que m'hagin de portar-me a Azkaban per assassinat - va demanar la jove, fulminant a en Sirius amb la mirada.

Després d'acomiadar-se de en James i en Sirius van abandonar l'edifici per a dirigir-se al pis que compartien des que van acabar l'escola. Els dos joves van passar el que quedava de matí proposant diverses idees de supervivència o buscant excuses prou creïbles com perquè en James no hagués d'assistir a aquesta reunió familiar; però, després de diverses hores, van arribar a la conclusió que no es lliuraria d'aquesta per moltes idees desgavellades que pensessin. Així que poc havent dinat, en James es va disposar a fer la maleta per a un cap de setmana que ni ell mateix desitjaria al seu pitjor enemic. Bé potser a l'Snape sí.