-         I quina és?

-         Ara mateix us ho explico... Sabeu el dia del ball d'hivern, que em va atacar i que en George em va ajudar?- en veure que totes fèiem que si amb el cap va prosseguir- doncs veureu, no tant sols em va ajudar i salvar, sinó que també, ens vam besar. O sento per no haver-ho dit però és què... No sé si m'explico, però si això que dius Martha és cert significa que pot ser qualssevol dels dos.- I dit això és va posar a plorar.

Un cop va passar el banquet de benvinguda, i quan la gent tornava cap a les seves residències, la Jane es va apropar a en Fred...

-         Fred...

-         Hola preciosa

-         Podem parlar en privat.

-         I tant

Van anar cap a un passadís solitari on no hi passes gaire gent per poder parlar tranquil·lament.

-         I bé... què volies?

-         Diguem la veritat... Tant sols surts amb mi per una aposta?

-         Però...- va començar a dir, però en veure la seva cara, va pensar-s'ho molt millor.

-         Digues-me

-         Com ho saps?- va preguntar molt fluixet

-         Així que era veritat? No m'ho podia creure quan m'ho han dit

-         Qui t'ho ha dit- va dir gairebé cridant.

-         Això no té importància- I dit això va sortir corrent per tal de que no pogués veure com  les seves llàgrimes queies galtes avall.

(Fi del Flashback)

Quan va acabar d'explicar tota la història la Lauren no sabia què dir

-         Jane...

-         No si et plau no diguis res. Simplement vull estar sola.

-         Com vulguis.

La Jane va veure com la Lauren va marxar.

La Lauren arribà a la seva habitació on les altres dues les estaven esperant.

-         L'has trobat?- preguntà la Cristine

-         Sí, però...

-         Ha parlat amb en Fred oi?- va acabar la Martha

-         Sí.

En aquell precís moment en una altre habitació, d'una altra residència, un noi pèl-roig, va entrar tot enfadat a la seva habitació.

-         Fred què et passa?

-         Que, què em passa George? Doncs em passa, que la Jane, ho sap tot, sap tot l'ho de l'aposta, sap tot el que va passar, i... merda que hem tallat, bé suposo...

-         Suposes?- van preguntar els altres dos.

-         Sí, dubto que vulgui continuar sortint amb mi després d'això.

-         Tranquil Fred, demà anem a parlar amb ella

-         Això si vol.

-         Però jo tinc una pregunta com ho ha sabut això de l'aposta

-         No ho sé, això no m'ho ha volgut dir.

-         Bé, tranquil, anem a dormir, ja parlarem demà.

L'endemà, el matí potser tothom es pensava que seria un nou dia, que les coses millorarien respecte el dia anterior, però està clar que no, les coses no van anar millor, ni tampoc pitjor, simplement van anar, com doncs això depenia molt des del punt de vista que ho miressis.

-         Noies, AMUNT!! - cridà la Cristine per tal de despertar les seves companyes.

-         Cris, nena no cridis, en que parlis més fluix també et sentim- es queixà la Martha.

-         No, ben fet, així m'agrada, va amunt- digué la Jane.

-         I aquesta cara tant alegre. Jane?

-         Mira Cris, m'he cansat, d'esperar, ja està si jo era tant sols una aposta, molt bé, més igual, prou, no puc està depenent tota la vida, dels nois.

-         Ben dit així m'agrada- la van animar les seves amigues

-         Així que noies anem cap a esmorzar..

Van anar baixant cap al Gran Saló, parlant de coses diverses, sense importància, però que les animava, sobretot a la Jane, que era la que estava més deprimida, encara que no ho volia semblar i havia dit totes aquelles coses abans, se li notava, que estava molt trista i que no estava bé, però evidentment no la podien obligar a que els hi expliques tot, ella mateixa ho havia de decidir.

Quan estaven girant en una cantonada per anar cap a les escales que portaven al Gran Saló...

-         Jane, estàs bé?- va preguntar la Lauren.

-         Sí...es pot saber amb qui he xocat- va dir des de el terra.

Quan va aixecar els ull per veure amb la persona que havia xocat, es va trobar, amb en Fred, en George i en Lee.

-         Qui havia de ser- va dir en to irònic la Jane.

-         Estàs bé?- van preguntar els altres tres.

-         Sí, no us preocupeu.- dit això van marxar, cap al Gran Saló.

-         Creieu que em perdonarà?

-         Ens perdonarà- rectificà en George,- perquè recorda que jo també vaig participar en l'aposta.

-         Sí, tens raó.

Al Gran Saló.

-         Jane, hauries de parlar amb els dos, no els pots deixar així.

-         Deixar-los com, són ells els que m'han utilitzat, són ells els que m'han fet servir per una merda d'aposta.