Escrit per nathalilupin
Enviat el dia 29/01/2009 a les 18:34:54
Última modificació 17/10/2009 a les 11:04:41
Tots els capítols de Una aposta increïble
Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Quan van arribar a l'habitació, es van assentar les dues al llit de la Lauren, i la Jane li va explicar tot el que ha passat amb en George, després de que la salvés d'en Flint.

-         Déu meu, nena tens un embolic de...

-         Ja ho sé, no fa falta que m'ho diguis, però que puc fer?

-         Res ja has parlat amb en George, ja li has dit que això no podia tornar a passar, doncs, ja has fet el que havies de fer, ja està oblida-ho.

-         Lauren, és molt complicat.

-         Ja ho sé, reina, però ho has de fer.

En aquell moment va entrar la Martha, per la porta, però no com hauria d'haver entrar, sinó tot el contrari, va entrar plorant.

-         Reina, que et passa?- preguntà la Jane

-         Es que, en Gerard m'ha deixat, bé, no és que mai haguéssim sortit, però em pensava que després d'aquesta nit, ell i jo bé, podríem començar a sortir junt, però no, noies, crec que mai trobaré aquella persona que és tant sols per mi (n/a els que us hagueu llegit el manga de Chobits, tindrà més sentit).

-         Reina, tranquil·la, sí és tant idiota com per deixar-te i no voler-te no val la pena- va dir la Lauren.

-         Sí suposo que tens raó

-         Per cert - va començar la Jane, - I tu què? Lauren?- va dir quan va veure que posava una cara trista.

-         Jo res, l'Axel no estava fet per mi, l'Axel, és com ho podria dir, un cabró.

-         Què ha passat?

-         Doncs, que mentre estàvem ballant, m'ha dit clarament, que només havia vingut amb mi només perquè bé, estic bona, i... bé no sé si m'explico.- en veure que les altres dues afirmaven amb el cap va continuar- i bé, com diu la meva mare, sí jo no vull que si posi fulles i que se'n vagi.

-         Ja, ja - van començar a riure les altres dues.

Quan els hi va passar una mica la ganes de riure, i es van tranquil·litzar una mica, la Lauren va dir:

-         Serà millor que anem a dormir

-         No esperem a la Cris?

Però no va fer falta que ningú li contestés ja que, en aquell precís moment la Cris va entrar per la porta, amb un cara de felicitat que ningú, l'hagués pogut superar.

-         I aquesta cara de felicitat radiant?- preguntà la Jane.

-         És que nenes, amb en James, bé, que estem sortint.

-         Nena, però si això és fantàstic- va dir la Lauren, i les tres és van tirar sobre la Cristine, fent-la caure al terra.

L'endemà el matí, era el dia de marxar, el dia en que tornarien a casa seva per passar les vacances de Nadal.

Es trobaven a dins del tren que els portaria cap a l'estació 9 i ¾.

-         Nenes dos setmanes i haurem de tornar- va dir la Lauren, amb cara de pomes agres.

-         Sí i també ens tornarem a veure

-         És veritat- va dir posant-se contenta de cop, - ja, ja, aquest Nadal ens hem d'escriure molt d'acord?

-         D'acord- van dir les altres tres.

El viatge va anar passant i al cap d'una estona la Jane i la Cristine, es van disculpar per haver de marxar, però havien d'anar a veure els seus xicots.

-         Noies, ho sento però vaig a veure en Ge... Fred.

-         Sí i jo en James.

-         Feu, feu.

Quan van haver sortit i es van quedar la Martha i la Lauren soles, aquesta primera va posar una cara molt trista, de preocupada, una cara que a ningú i quan dic ningú li hagués passat per alt.

-         Martha, reina meva què et passa?

-         Res, Lauren, no et preocupis.

-         Com que res? Nena no m'enganyis, que sé que a tu et passa alguna cosa, i no sé per quin motiu sospito que és sobre la Cris o la Jane.

-         Com ho saps?

-         Doncs bé, noia és que fins que elles han marxat per anar a veure els seus xicots, tu estaves molt feliç, però quan elles han marxat, t'has posat trista de cop. Què et passa?

-         Doncs veuràs Lauren, és que fa uns dies, bastants, per ser més concrets, a la nit vaig sortir de la sala comuna i..

La Martha li va explicar tot el que havia sentit aquella nit, i també el fet de que no sigués capaç de dir-li a la Jane, tot i ser la seva millor amiga.

-         Martha, li has de dir, no la pots deixar, així, es fet de que la Jane estigui sortint amb en Fred, és simplement una aposta, l'està enganyant.

-         No, perquè ara l'estima.

-         No sabem si era ell, potser no.

-         Ja, tu què faries?

-         Jo li diria clarament, tota la veritat, simplement ha d'enfrontar en que ha de venir, no es pot estar amagant tots el temps.

En aquells moments uns compartiments més enllà, en concret els d'uns nois de setè.

-         Hola

-         Jane, reina, passa- li va dir en Fred fent-li un petó.

-         Hola- la van saludar els altres dos.

-         Què hi fas aquí?- va preguntar en Lee.

-         Res, us he vingut a veure, però si molesto, ja marxo- va dir mestres es girava.

-         Jane, reina, no fa falta que marxis, queda't home.

La Jane es va assentar al costat d'en Fred, ven abraçada a ell.

També en aquells precisos moments en un altre compartiment, un noia picava a la porta amb els nusos de la seva mà.

-         Endavant- va sentir que li deien.

-         Hola, - va entrar i va saludar- com esteu?

-         Cris, amor, molt bé, gràcies, pensava que no em vindries a visitar i que marxaries de les vacances sense dir-me res.

-         Com vols que no em vingui a despedir- va dir-li mentre li feia un tendre però apassionant petó.

-         No saps com t'estimo reina.

I així va ser com van arribar a l'estació 9 i ¾ .

-         Nenes, ens veiem al tornar cap a l'escola, joooooo- deia la Lauren.

-         Ànim Lauren no et preocupis

-         Ens escrivim molt d'acord?- les altres tres van afirmar.

Quan ja estaven anant cap a la barrera per travessar-la, la Martha va aturar la Jane.

-         Jane t'haig de dir una cosa que crec que t'hauria d'haver dit abans

-         Digues-me, però està bé?

-         No, Jane no sé com començar, merda, es què és un tema molt delicat.

-         Sí no pots explicar-m'ho ara, perquè no t'ho penses durant les vacances i m'ho dius per carta o quan ens tronem a veure al gener? No crec que no pugui esperar dues setmanes no?

-         Com vulguis, potser serà millor.

Així va ser com van començar aquelles vacances i com tal com van venir van marxar (n/a: sí ja ho sé, hauria d'explicar alguna cosa sobre d'elles, però que vulgueu que hi faci, no passa res d'important xDxD)

-         Jane!!- va sentir que la cridava algú, quan es va girar va trobar la Cristine, corrent cap a ella, amb el seu equipatge.

Es van abraçar fortament, dues setmanes sense veure's era molt.

-         Cris, nena t'he trobat molt a faltar

-         Nena, jo també.

-         Anem pujant cap a dalt?

-         Sí, com vulguis, la Lauren no té que trigar gaire, però la Martha, ja sabem que sempre arriba molt justa.

-         Sí, tens raó, pugem i després baixem a buscar-les, què et sembla?

-         Perfecte.

Això mateixa van fer, van pujar els seus equipatges van buscar compartiment i quan ho van tenir tot posat, per marxar, van tornar a baixar per poder trobar les seves dues amigues.

-         I què com ha anat les vacances?

-         Bé, molt bé, tot i que no he vist en James?

-         O quina llàstima, però tranquil·la què jo ja el veig, per allà, i s'està, apropant perillosament cap a nosaltres amb la Lauren.

Les dos es van girar, per poder-los saludar.

-         Hola precioses,- les va saludar en James mentre besava a la Cristine.

-         Hola.

-         Lauren, pugem les teves coses al compartiment que hem trobat i esperem a la Martha?

-         Com vulgueu.

Així mateix van fer, van pujar, la Jane i la Lauren, van anar a deixar les coses d'aquesta última i es van assentar a esperar que la seva amiga arribés, ja que faltaven vuit minuts i encara no havia arribat.

Per altre banda la Cristine va acompanyar a en James a buscar els seus amics, i així ella també els veia, ja que des de que havien començat a sortir la noia s'havia fet molt amiga dels nois.

Faltaven 5 minuts per les onze, l'hora en que el tren marxava.

4...3...

-         ESPEREU!!!- van sentir que cridava una noia.

Les seves tres amigues van sortir per la finestra del compartiment.

-         Martha, afanya't, corre, ara baixem a ajudar-te

Un cop van baixar les tres i van ajudar a la Martha a pujar les seves coses i es van poder assentar per començar el seu trajecte cap a Hogwarts.

-         Nena, una mica més i no arribes.

-         Sí, ja ho sé, però és què... ens hem entretingut a casa, i....

-         Sí, ja ens ho pensem el que ha passat, sempre passa, el mateix no?

-         Sí.

El trajecte passava amb normalitat, anaven parlant de les vacances, anaven parlant, de coses sense importància, fins que...

-         Ai, Martha, que el dia que vam tornar m'havies de dir alguna cosa, i van acordar que me la diries avui no?

-         Em... sí, però...- va començar la Martha.

-         I què era? Sí es pot saber- va insistir la Lauren.

-         Veuràs Lauren, és que no crec, que ho hagi de dir

-         Sí digues-me, Martha, - insistí la Jane.

-         D'acord, però si et plau, no t'enfadis.

-         No tranquil·la.

-         Veuràs, sé que això t'ho hauria d'haver dit fa temps, però és que no sabia com començar, és un tema una mica delicat, al qual estàs involucrada tu, en Fred i en George.

-         Va dispara.

-         D'acord, una nit, abans de que tu i en Fred comencéssiu a sortir, jo anava per els passadissos de nit i... vaig sentir que dues persones estaven parlant... aquelles dues persones eren en Lee i un dels bessons no sé quin dels dos, però el que deien, era el pitjor, estaven dient que tu eres tant sols una aposta i que el que estava parlant amb en Lee, s'havia enamorat de tu, i... bé...

Les altres tres excepte la Lauren es van quedar sense paraules.

-         Però no hi ha d'haver cap problema, perquè tot i que tu fossin una aposta, en Fred s'ha acabat enamorant de tu no? Perquè el fi i al cap estàs sortint amb ell.

-         Sí però hi ha una cosa que no us he explicat...- va començar la Jane.