Escrit per nathalilupin
Enviat el dia 11/01/2009 a les 19:45:17
Última modificació 17/10/2009 a les 11:04:08
Tots els capítols de Una aposta increïble
Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >

La Jane anava vestida amb un vestit de color vermell que s'agafava per darrera el coll i que li deixava l'esquena destapada, tenia poc escot però li marcava els pits, era un vestit curt, per sobre els genolls, tenia un plec que feia que quedes com ondulat. Portava unes botes de color negre que combinaven molt bé, amb les arracades que eren rodones i negres i amb el collaret en forma de flor que també era negre. Els cabells els portava recollits amb un monyó però amb alguns trossos de cabell sense agafar. Portava poc maquillatge, línia d'ulls negre i una mica de pintallavis, però casi no se li notava.

La Martha anava amb un vestit de color blau cel, que li contrastava molt bé amb els seus ulls negres, portava unes sandàlies de color blanc, i el cabell recollit amb una cua alta. El seu maquillatge al igual que el de la Jane, no es notava.

La Lauren, portava un vestit fins els peus de color carbassa clar, no era cridaner, però tenia un escot en forma de V que es marcava bastant, les seves sabates no es veien i portava unes ballarines de color marró clar, portava el seu cabell ros sense res, li queia per sobre les espatlles marcant-li el contorn de la cara, també portava un collaret que li arribava fins al final del escot, en forma de papallona, de maquillatge tan sols portava la línia d'ulls, però que li quedava a la perfecció, ja que els seus ulls d'un verd intens li brillaven el doble.

La Cristine, portava un vestit blancs de tirant molt simple però com que els seus cabells eren foscos li feia un contrast molt maco, el vestit arribava fins als genolls, acaba recte i no tenia gaire escot, portava unes botes blanques, el cabell el portava arrissat i solt. Era potser la que portava més maquillatge, ja que portava els llavis bastant pintats i la línia d'ulls tant a sobre com a sota, però tot i així no lo quedava malament.

Simplement anaven precioses, les quatre.

Els sis nois es van quedar muts, no sabien que dir, mai no havien vist unes noies que anessin tant ben arreglades i que a més a més els hi quedes tant, però tant bé, (n/a no sé si les he explicat bé)

Les noies es van apropar a les seves parelles.

-         Què? No penseu dir res?- va dir la Cristine

-         Esteu precioses, les quatre- va dir en James

Les quatre noies els hi van fer un tendre petó als llavis, als seus acompanyants.

Van esperar que baixessin l'Angelina i la Katie, i quan tots dotze estaven al vestíbul van decidir entrar.

Les taules eren de quatre persones, és a dir, dos parelles, com que eren sis parelles van decidir ajuntar-se de la següent forma.

En una taula hi havia: Fred - Jane  i George - Katie

                                   Lee - Angelina i Axel - Lauren

                                   Gerard - Martha  i James - Cristine

-         Us sembla bé aquest distribució? - va preguntar en Fred

-         Sí, és perfecte, genial justament havíem d'anar amb en George i per si no fos poc havia d'aguantar la seva parella, quina merda- va dir i pensar la Jane

Un cop van estar assentades totes les parelles i van venir els professor responsables d'aquella festa el director es va aixecar per fer un petit i minúscul discurs.

-         Estimats alumnes, em gratifica de que tothom hagi pogut venir i espero que tothom amb parella sinó ja sabeu que no passa absolutament res, així doncs primer sopareu una mica i després quan tothom hagi acabat les taules desapareixeran i us trobareu amb la pista de ball on podreu ballar tant amb parella com sense, i dit això espero que ho disfrutin i ho aprofitin perquè potser no tornen a tenir una oportunitat com aquesta. Per última cosa demà els alumnes que marxin han d'agafar el tren com saben així que espero que passin unes bones vacances, els que es queden evidentment amb mi i altres professors estic segur que també passarem, unes fantàstiques vacances. Dit això poden començar a menjar.

A les taules van aparèixer menjar, tot i que no n'hi havia gaire, a sobre la taula, sempre que un plat s'acabava es tornava a omplir, del mateix o d'altres coses així que mai et podies quedar amb gana.

Al cap d'una hora o això, quan els alumnes i professors havien acabat de menjar, les taules, cadires, plats, gots, coberts... van desaparèixer, i per art de màgia (n/a dix kina parida xDxD), va aparèixer una bola de discoteca, d'aquelles platejades al centre de la pista i, va començar a girar i la música va començar a sonar.

Era una música tranquil·la però no d'aquelles que fan adormir.

A poc a poc totes les parelles van anar a la pista de ball, tothom ballava.

Quan es va acabar la cançó i va començar la segona, en George es va apropar a en Fred i la Jane.

-         Vols anar a ballar amb mi Jane? T'importa Fred?

-         No, no fes, ja ballaré amb la Katie.

En George va agafar la Jane per la cintura, suaument, sense obligar-la a res. La Jane va passar els braços per darrere el coll d'ell, i van començar a ballar, al principi estaven en silenci, però després la Jane va trencar el gel.

-         Per què?

-         Per què, què?

-         Perquè m'has demanat per ballar?

-         Doncs... jo que sé, simplement ara que ets la xicota del meu germà, he pensat...

-         George, deixat de tanta història i digues la veritat.

-         Però si és la veritat.

-         ...

-         D'acord, la veritat és que hem venia de gust ballar amb tu, perquè ara sempre estàs amb en Fred...

-         I què?

-         Què... és que no sé que estic dient.

En aquell moment la cançó es va acabar i en George i la Jane es van separar

-         Bé... gràcies, per aquest ball

-         George, espera.

Però en George no va parar.

-         Jane, preciosa, i en George?

-         Ha marxat Fred- va dir secament la Jane.

-         Què ha passat?

Però la Jane no va contestar, va sortir de la festa per anar a buscar en George.

Quan va sortir al vestíbul no va saber cap on anar, cap a dalt a les habitacions o pers passadissos o cap a baix cap els jardins, va decidir la segona opció, i quan va arribar a les escales principals, es va trobar un noi, que li sonava de Slytherin, però no n'estava segura.

-         Mira qui tenim aquí, però si és la Sullivan, que t'ha deixat el teu Weasley.

Sí, ara n'estava segura, era en Thomas Flint, de setè, evidentment de Slytherin, era més, era un Slytherin borratxo.

-         Calla, Flint, deixem passar que estic buscant una persona.

-         A no, no, tu d'aquí no et mous.

I en Thomas es va tirar sobre la Jane fent-la caure al terra.

Li subjectava els canells amb les seves mans, i li impedia moure's amb el seu cos, ja que era dos o tres vegades més gran que ella.

-         Ja que has vingut, perquè no juguem una mica?

-         Però que dius, para.

Però en Thomas no li feia gens de cas, és més ell anava a la seva bola, va trencar-li la tira que subjectava el vestit per darrera el coll, però per culpa d'aquesta acció, a la Jane li va quedar una mà lliure i va intentat deslliurar-se d'ell, però tot va ser en va.

I en Flint (n/a: m'he cansat de dir-li pel nom, pobreta Jane, em fa mal escriure tot això), va posar-li la mà per sota la faldilla del vestit, per tant de poder-la tocar millor.

-         Ahhhhh!- va intentar cridar la Jane.

Quan en Flint va sentit l'intent de crit va callar-la amb un petó, a continuació, va començar a baixar amb els seus llavis, cap al coll, i va continuar baixant, cap els pits, ja que tenia el vestit trencat.

Quan hi va arribar, es va parar. Aleshores la Jane es va pensar que ja havia acabat.

-         Jane, estàs còmode suposo, perquè nena, tot això només ha sigut el principi.

Un cop dit això va tornar a besar-la per la zona del coll en avall, mentre feia tot això, la Jane intentava desfer-se d'ell, però els seus esforços no servien per res.

-         Petrificus Totalus