Escrit per nathalilupin
Enviat el dia 28/12/2008 a les 15:19:48
Última modificació 30/09/2009 a les 14:57:08
Tots els capítols de Una aposta increïble
Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >

Quan la Jane es va trobar amb en Fred, i també amb en George i en Lee

-         Hola preciositat- va dir en Fred mentre li donava un petó.

-         Hola- i la Jane i la correspondre- hola nois

-         Hola- va dir en Lee.

-         Bé, nosaltres marxem

-         Però no arribis tard a l'entrenament de quidditch.

-         No, no et preocupis.

Quan van marxar en Lee, es va mirar en George

-         Per què no li dius?

-         El que?

-         George, saps que vull dir, explica-li  el que em vas dir l'altre dia a la nit, explica-li que sents alguna cosa més per la Jane.

-         I espatllar-ho tot? No, la Jane ja ha triat i a més a més, és el meu germà no li puc fer això, seria molt injust.

-         Doncs nois, em sembla que t'hauràs d'aguantar bastant, veient-los junts.

-         Ja, ho tinc present.

-----------------

Mentrestant a l'altra banda del castell

-         Bé, i que vols que fem?- li va preguntar en Fre mentre li passava el braç per les espatlles.

-         Doncs, potser podríem anar a donar una volta al voltant del llac, i com que fa tant fred ens veurem obligats a abraçar-nos, què et sembla?

-         Em sembla perfecte. Per cert encara no t'ho he preguntat però vindràs al ball amb mi?

-         Encantada senyor Weasley.

I així va passar la seva tarda.

 --------------------------

Quan va arribar l'hora de sopar, i tots els alumnes estaven a les seves respectives taules, en Dumbledore es va aixecar i va fer-los callar per comunicar-los una cosa.

-         Estimats alumnes, com que la setmana que ve és el ball de Nadal, aquests dissabte es farà una sortida per poder anar a comprar un vestit, complements i tot el que els hi faci falta, això pels de quart en endavant, els de tercer també hi podran anar però si no volen no s'han de comprar res, ja que a la seva festa juntament amb el de primer i segons es pot anar vestit com voldran i no hi haurà cançó lenta al final. Ara per acabar els horaris, la festa dels "petits" començarà a les vuit i acabarà a les dotze, evidentment no es servirà alcohol, i la festa dels "grans" començarà a les vuit també però acabarà a les tres del matí, hi haurà alcohol però només pels de sisè i setè (ai déu meu, però que estic fent xDxD).

I ara que ja he acabat ja poden començar a sopar.

Tothom va començar a sopar i quan van acabar se'n van anar cap al seu llit.

 -----------------------

Quan va arribar dissabte moltes noies estaven molt alterades, per poder anar al poble a comprar el seu fantàstic vestit.

-         No sé per què es posen així, és un simple ball- va comentar la Lauren

-         Sí te'ns raó- va afirmar la Jane.

-         Com que un simple ball? Noies, és més que un ball, és la oportunitat perfecte per conèixer aquell noi que ens estimarà tota la via, per conèixer el nostre Edward (jj Crepuscle)- va dir la Martha.

-         Martha, reina, el noi ens estimarà igual tant si anem amb un xandall com si anem amb un vestit molt elegant- va comentar la Cristine.

-         Sí, potser sí que teniu raó

-         Una cosa amb qui anireu al ball?- va preguntar la Lauren.

-         En Fred

-         En Gerard.

-         En James- van dir la Jane, la Martha i la Cris respectivament.

-         I tu?

-         Jo... amb l'Àxel.

I mentre anaven parlant de temes sobre el ball, van pujar a un carro i van arribar al poble.

-         Què noies cap on anem?

-         Podríem anar a...

-         A ja ho sé, hi ha una botiga, te'n recordes Martha, i vam anar l'altre cop

-         Aaaaaaaaa... és veritat, la Lauren té raó, és molt guapa i truimfa molt.

-         Doncs que estem esperant.

Van entrar al poble i la Martha i la Lauren anaven conduint a la Jane i la Cristine perquè elles ni papa d'on estava aquesta botiga.

Van arribar a una cantonada on hi havia una botiga, més ben dit una botiga petita, hi van entrar i evidentment els aspectes enganyaven, no perquè la botiga fos més gran del que semblava per fora, sinó perquè per fora semblava que no pogués estar gaire ben cuidada, no tinguessin gaire roba i en canvi quan entraves tot era al raves, la mà de roba que hi havia, encara que de gent no n'hi hagués gaire.

-         Senyora Jules, hola som nosaltres la Martha i la Lauren

-         Ai, hola maques, no sabia que vindríeu avui.- va dir la senyora Jules, una senyora d'uns setanta anys, amb una mica de gepa, amb un cabell blanc recollit amb un monyó.

-         Sí, és que a l'escola farem un ball de gala i necessitem uns vestits que ens quedin de faula, que ens pot ajudar?

-         Oi tan, veniu cap aquí- i les va portar cap a una punta on hi havia una vestits preciosos de diferents colors de diferents tipus, un paradís, per les fans dels vestits- aneu mirant i quan el tingues mireu com us queda, feu vosaltres mateixes.

-         Gràcies- van dir les quatre a l'uníson.

Van començar a mirar i quan les quatre van tenir el seu vestit van anar als provadors i van entrar les quatre una al costat de l'altre.

-         Vinga ja esteu tots canviades, sortim a la vegada, d'acord?

-         Sí, Cristine, va gent que fa estona que m'espero

-         Però és que tu Jane, ets molt ràpida però les altres no

-         Va Lauren calla, sortim?

-         D'acord quan conti a tres 1,2...3

I les quatre van sortir a fora, es van mirar entre elles.

-         Considero que ens queda fantàsticament bé a les quatre- va dir la Cristine

-         Estem d'acord amb tu- va dir la Jane

-         Senyora Jules, ens quedem aquests quatre

-         A veure nenes- es va mirar com els hi quedava el vestit- sí, definitivament us queda que ni pintat.

-         Gràcies

Es van tornar a canviar i van anar a pagar.

-         Bé, noies i ara que necessitem?- preguntà Lauren

-         Tenim totes sabates que ens quedin bé amb aquests vestit- es posà la mà a la barbeta la Cris- no!!!- es va respondre ella mateixa

Així que van anar a la sabateria que hi havia a l'altre banda del poble.

Tot i no ser un poble molt gran, amb la neu i tot era una mica difícil caminar-hi, però per lluir s'ha de patir no?

Van arribar a la sabateria aquesta vegada si que estava més plena però tampoc no era un cosa descomunal.

Allà dins van trobar-hi la Hermione i la Ginny

-         Hola noies- les va saludar la Ginny

-         Hola preciosa, que aquí comprant sabates?- li va contestar la Jane

-         Sí noia,. Aquest ball ens té...

-         Amb qui vas?

-         Amb en Dean (n/a diria que estava sortint amb ell però em fa mandra buscar-ho)- tu amb en Fred oi?

-         Sí, home ara que tinc parella l'aprofito no?

-         Sí, però nena, si em deixes dir-ho has deixat en George fet merda.

-         A sí?

-         Sí, mira a ell també li agrades encara que no ho vol reconèixer perquè estàs sortint amb en Fred, i és clar és el seu germà i no li vol fer mal, però jo... se li noto, i a mi mai cap dels dos m'han pogut amagar res, encara que ho intentessin

-         Ja... i que puc fer?

-         Mira, Jane, ara per ara res, el temps farà que se li passi tot, però està molt trist...

-         Ho sento molt, no volia que passés tot això

-         No passa res, amb l'amor ja se sap

-         Sí...

-         Jane que t'assembla aquestes sabates per tu?

-         Ai sí, tens raó, Cris quedarien molt bé amb el meu vestit, me les quedo.

-         I aquestes per mi?

-         Sí, també lliguen molt, apa anem a mirar com estan la Martha i la Lauren.- es va mirar la Ginny- ja ens veurem, gràcies pel consell.

-         De res

I així va ser com les van marxar de la botiga i la Jane va saber que la seva decisió no havia sigut potser del tot encertada. Però que hi podia fer ella? S'estimava molt en Fred, però també sentia coses per en George, era tot una mica complicat, i ara amb aquesta novetat encara ho era més, volia anar a parlar amb en George, però si hi anava, seguir que trobaria en Fred, i encara que no fos així que podia fer quan el trobés, que li diria, un "ho sento molt no sabia que m'estimaves" no aniria gens bé, estava feta un embolic.

-         Jane que et passa?

-         Ai, perdona Lauren que passa?

-         Això és el que et preguntava jo

-         A res, no et preocupis.

Van seguir caminant quan

-         Jane!

Es va girar i va ser quan va veure allà mirant-les en Fred, en George i en Lee

-         Genial- va pensar la Jane -No estava prou confusa que me l'haig de trobar, i rar que faig? Bé, Jane serà millor que et comportis amb naturalitat. Hola, que tal?