Escrit per nathalilupin
Enviat el dia 20/12/2008 a les 15:22:41
Última modificació 27/09/2009 a les 17:45:21
Tots els capítols de Una aposta increïble
Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >

-         Un ball?- va dir la Cristine tota sobtada- jo no vull ballar

-         Va, Cristine tampoc n'hi haurà per tant, no?- va comentà la Lauren

-         Home... jo que vols que et digui, tampoc no em fa cap gràcia haver d'anar a un ball, vestir-te per la ocasió, és a dir, amb un vestit que no et tornaràs a ficar mai més, amb unes sabates que t'acabaran fent mal, pentinar-te com una boja, maquillar-te com una mona, i potser al final de tot, no aconsegueixes ni xicot així que el resultat és, haver-te estat esforçant molt pe res, crec jo- va explicar la Jane

-         O veieu, com tinc raó- es va emocionar la Cristine

-         Ja Cris, potser tens raó, però Jane, no sé perquè et preocupes tant, tu segur que aconsegueixes algú, perquè deixem pensar, tens a dos nois bojos per tu i no et decideixes- va dir amb mala fe la Martha

-         Però que t'ha agafat? Van preguntar les altres tres.

-         Res, oblida-ho, no val la pena

-         No ara com a mínim m'ho expliques, perquè m'has deixat com si jo fos la dolenta, i ni tant sols m'ho han demanat de veritat així que fes-nos els favor d'explicar-te - va dir quasi cridant la Jane.

-         Vull dir que... - va començar

-         Va, continua- la va animar la Lauren

-         Doncs mira, res... és que no tinc un bon dia però no tu volia dir amb mala intenció, tant sols penso que potser t'hauries de decidir d'una vegada, a quin dels dos prefereixes, perquè això pot acabar més malament del que sembla, i potser al final la que acabaràs malament seràs tu, i serà tot per culpa teva, per no haver-te decidit quin dels dos vols, o potser el que et passa és que no en vols cap dels dos, no...- però no va poder acabar la frase.

-         PERÒ DE QUÈ VAS? QUÈ ET CREUS? QUE NO EM VULL DECIR, NO M'HO ESPERAVA AIXÒ DE TU MARTHA- va cridar la Jane. I com havia vingut, va marxar.

-         Però...- va començar la Martha.

-         No Martha mira una cosa, a la Jane li està costant molt decidir-se i potser està fent un esforç inútil ja que cap dels dos vol res amb ells, i tu encara li poses més difícil dient-li aquestes coses, no es just que la tractis així- va dir la Lauren.

-         Però si només ho dic per ella- va explicar la Martha.

-         Per ella? Però per què?- va preguntar la Cris

-         Per res

-         Tu saps alguna cosa que no ens vols explicar- va dir la Lauren.

-         No és cert

I totes tres es van aixecar per marxar.

 -----------

La veritat era tota la contraria la Martha, sabia més coses de les que deia, tot i que encara no n'estava del tot segura, però encara que hi estigués no sabia com explicar-ho, per què aquesta confessió, podria perjudicar molt les coses, i arribar a fer molt mal a la seva millor amiga, com li podia dir el que havia sentit dir la nit anterior?

 ---------------

Flashback

La Martha anava caminat tant tranquil·la com era ella mateixa, per el passadís del tercer pis, (per què sempre que s'ha de dir un passadís es diu el del tercer o setè pis? Vale xDxD quina parida) i va sentir dues veus parlant entre elles.

-         Què com va l'aposta?

-         Doncs... que vols que et digui Lee va fent, la veritat és que bastant malament, no sé que fer, per poder sortir amb ella, el pitjor, és que crec que començo a sentit alguna cosa per ella, que va més enllà de l'aposta- va explicar una altra veu (evidentment és un de la dels bessons però quin? xDxD)

-         Doncs... si no ho saps tu, estimat amic, què vols que et digui?

-         El pitjor serà que si això de veritat és així, i faig mal a la Jane, per culpa de l'aposta també me'n faré a mi i...

-         Perquè no parles amb en...- però no va acabar la frase perquè sense voler la Martha va fer un soroll amb el peu, en donar-se amb una armadura.

Fi del Flashaback

 -------------------

Estava pensant en això quan per fi van arribar a la seva habitació i es van trobar que la Jane ja estava dormint o com a mínim això és el que volia fer pensar.

-         Jane, sabem que no estàs dormint així que fes el favor d'escoltar-me- la va suplicar la Martha

Però res no va servir de res, la Jane no va contestar, potser i només potser la Jane estava dormint de veritat.

 ---------------------------------------

2 minuts abans al mateix Gran Saló però en una taula diferent.

-         Un ball?- va dir en George

-         Sí, germanet, i ja tinc clar a qui li demanaré per anar-hi- ca dir en Fred amb una mirada molt, però que molt trapella.

-         Ja, ja, això si t'ho permeto

-         PERÒ DE QUÈ VAS? QUÈ ET CREUS? QUE NO EM VULL DECIR, NO M'HO ESPERAVA AIXÒ DE TU MARTHA- van sentir que cridava algú.

Tot el Gran Saló es va girar per veure que era el que passava, i van veure com la Jane s'aixecava i marxava tota enfadada d'allà.

-         Què li deu haver passat?- va preguntar en Lee.

-         No ho sé, potser li hauríem d'anar a preguntar- va suggerir en George.

-         No millor que no, semblava bastant enfadada- va comentar en Fred.

Van decidir anar cap al gran Saló ja que començava a ser hora, i ja havien menjat prou.

Un cop van arribar van anar a la seva habitació

-         Creieu que està bé? - va preguntar en George, mentre es rentava les dents.

-         No ho sé semblava molt enfadada, el que em sorprèn més és que s'hagi barallat amb la Martha, no és la seva millor amiga?- va veure com George i en Lee, assentien amb el cap- demà si ja li preguntaré, encara que...potser s'enfada amb mi, vosaltres que creieu?- cap dels dos li contestava- Ei!!! Lee!! Què en penses?

-         Que per saber que passarà ho hauràs de provar amic meu, i ara calla, i ves a dormir, que tinc son i amb tu parlant no em concentro

Tots tres van entrar al seu llit i al cap de cinc minuts cap dels tres estava ja despert.

 -------------------------

Va arribar les quatre de la matinada i a la mateixa habitació on ens trobaven abans algú estava despert, i aquest algú era en Fred Weasley.

Va decidir anar a donar una volta, i per causalitat va anar a parar a la torre d'astronomia però no estava sol, allà hi havia algú més, qui podia ser, li semblava que era ella, si va apropar, i en efecte era ella, estava assentada, mirant a l'infinit, pensativa.

-         Jane?- va preguntar

-         Ai hola Fred, no t'havia sentit, què hi fas aquí?

-         No podia dormir, però això és igual, i tu que hi fas?

-         Res...- però no va poder continuar.

-         No m'enganyis Jane, diguem que et passa, se que estàs trista, perquè estàs molt pensativa, i tens els ulls vidriosos com si volguessis plorar, perquè no m'ho expliques?

-         És un història molt complicada

-         Bé... crec que et podré seguir

La Jane va mirar-lo com amb desconfiança, sense saber si explicar-li allà o no.

-         Vinga, va Jane, se que et passa alguna cosa, perquè a l'hora de sopar t'has barallat amb la teva millor amiga, i has fet un crit que noia... déu ni do... i ara estàs aquí a una hora no permesa, a un lloc tota sola, i ara que tens la oportunitat de parlar amb algú que et dic de veritat que t'escoltarà no ho vols aprofitar? La veritat em sento desperciat, no em valores on ses vist això - va dir, dient això últim de forma graciosa..

-         Ja, ja, que graciós, és que... no sé per on començar.

-         Potser pel principi

-         Mmm... veuràs, la Martha i jo ens hem barallat... perquè...bé...m'agrada un noi, bé en realitat dos i no en tinc ni la més petita idea de per a qui decantar-me, i per això ens hem discutit.

En Fred es va quedar sense parla perquè no sabia de qui parlava, l'única cosa que en aquells moments el seu cap pensava era qui podia ser aquella persona bé... aquelles persones que li tenien robat el cor a la Jane.

-         Home... potser el millor per solucionar tot això, el primer que hauries de fer es anar a parlar amb la Martha i arreglar-ho tot i després de tot això, parlar amb els dos nois, o sense parlar-hi aclarir-ho, però, estàs segura que tots dos els hi agrades?

-         Home... segura, el que es diu segura, no, però hi posaria la mà al foc.

-         Doncs arrisca-hi.- va suggerir en Fred.

-         I... si canvio l'ordre en que faig les coses?

-         Bé... crec que no passarà res.

-         Doncs, en aquests cas...

La Jane es va anar apropant molt lentament a en Fred i el va rodejar amb el seus braços. En Fred estava parar quan va veure o més ben dit va sentir que els llavis de la Jane tocaven els seus, aleshores ell va rodejar-la per la cintura i la va assentar sobre seu. (ho sento molt, no se escriure aquestes coses xDxD)

Quan es van separar per falta es van mirar i van somriure

-         I això?- va preguntar en Fred.

-         Veuràs ja m'he decidit, i t'he triat a tu però... potser tu...-però no va poder continuar perquè en Fred la va tallar amb un petó.

-         No diguis res, t'estimo Jane i amb això n'hi ha prou.

I van sortir d'allà agafats de la mà, i rient entre ells.

-         Bé... suposo que ens veurem demà

-         Suposà molt bé, senyoreta Sullivan.

I es van despedir amb un petó, molt però que molt tendre,

 ------------------------------

Va arribar l'endemà el matí i quan a l'habitació dels nois de setè, es van despertat tots va haver-hi una interessant xerrada.

-         Què, Fred on vas anar ahir a la nit?- va preguntar en Lee.

-         Si, i com és que estàs tant content- va continuar en George.

-         Veureu nois, ahir a la nit em vaig despertat i...

En Fred els hi va explicar tota la història de la nit anterior

-         Wow, noi això és una passada, així que tu i la Jane esteu sortint?- va preguntar en Lee.

-         Això sembla, que et passa George?

-         Res, suposo, així que has guanyat l'aposta, té els teu 10 galions, aprofita'ls bé

-         George... jo... no sabia que senties alguna cosa més per la Jane que...- però no va poder acabar.

-         Jo? Què va, per la Jane no sento res, l'únic que em fot no haver guanyat l'aposta.

I abans de que ni en Lee ni en Fred contestessin en George ja havia marxat de l'habiatció.

-         Tu que penses?

-         No ho se Fred, és el teu germà bessó.

-         Sí- va dir tot trists.

----------------------

Van baixar tos dos junts cap al Gran Saló per esmorzar, quan van entrar, en Fred primer va mirar a la taula de Gry, i hi va veure en George amb en Harry, en Ron i la Hermione, i després com per un acte reflex va mirar a la Taula de Raw, i hi va veure a la Jane d'esquena parlant amb la Martha que la tenia assentada al costat, va somriure, per una part perquè ho havien arreglat entre elles, però per l'altre per els recors de la nit anterior.

L'esmorzar va continuar amb normalitat, i quan van acabar van anar els tres cap a classe d'Encanteris.

La Jane i les seves amigues, juntament amb el "trio daurat", van anar a doble hora de Història de la Magia (puf... quin rotllo xDxD)

 --------------------------------

Al entrar a la classe a la part de darrera hi havia tres parells de taules ajuntades de dos en dos, a la del mig s'hi van assentar la Jane i la Martha, a la de la dreta la Lauren i la Cristine i la de l'esquerra, en Seamus i Dean.

-         Jane, ja sé que t'enfadaràs però potser no hauries de sortir amb en Fred.

-         Per què?- va mirar-la tota curiosa la Jane.

-         Doncs... bé és que, no et convé.

-         Però que dius? Que te m'estàs tornant boja? Martha sortir amb en Fred és el millor que em convé, i el millor que em podria passar, no em pots dir que no em convé, quan vas ser tu qui em vas dir que m'havia de decidir, així que, fes-me el favor de no dir més parides.

-         Jane, saps que t'estimo, i que ets la meva millor amiga, però reina, t'ho dic pel teu bé, en Fred...

-         En Fred que, Martha per què dius que no em convé, com ho saps?

-         No t'ho puc dir es per no fer-te mal

-         Mal? Martha, t'he n'estàs adonant que em fas més mal sinó m'expliques el que saps

-         Jane... jo...

Però no va tenir temps d'acabar ja que el timbre va sonar.

-         Ho sento Martha he quedat amb en Fred, parlem després?

-         Si com vulguis- va dir poc convençuda.

I va veure com la Jane marxava per la porta, com li podia dir el que passava? Com li podia dir sense fer-li més mal del que li podia fer sinó li deia? Com? Totes aquestes preguntes rondaven pel seu cap quan les seves amigues se li va apropar sense que ella se n'adonés.

-         Martha està bé?

-         Sí, sí, és clar.