M'APASSIONA EL TEMA DEL TEMA!!!
Hola a tothom!
Connors: aquest cognom si que té una mica més d'història. Quan vaig fer sis anys em van regalar una bici que en aquells moments adorava, i vaig estar dos anys amunt i avall amb aquella bicicleta, fins que se'm va quedar petita. La bicicleta era de la marca Conor. Llavors aquest cognom, una mica més canviat, és en memòria de la bicicleta que vaig fer anar amunt i avall com una boja.
Sí! Ja havia pensat en la marca de bicicletes, però em pensava que era una associació meva i que en realitat era per Sarah Connors, de les Cròniques!
Encara que em sembla que no són el teu tipus d'històries (pel poc que en sé, del meu tampoc). També podria haver estat per en
Phil Connors, de la pel·lícula d'El dia de la Marmota!!
com coi es considera diminutiu si té quatre lletres igual? Igual sóc curta però que algú m'ho expliqui xD
No és diminutiu, és hipocorístic.
És com la forma afectuosa del nom. No ha de tenir necessàriament menys lletres que l'original.
Moore: perquè el personatge té més a mostrar del que mostra en realitat, de com la gent creu que és. Vindria per l'anglès "more" que significa "més". En el meu cap venia una frase que li digués algú que en anglès seria "I want to know you mo(o)re". Guinyo, guinyo. Sí, la pinça se m'en va anar una estona u.u''
M'ha encantat això del Moore!!
(Ho faig amb el mòbil. Merlí vulgui que no desconfiguro res.)
De moment, i com que ho estic escrivint amb el mòbil, explicaré només els de la FF comunitària, després ja escriuré el de la meva fic, si us sembla bé.
Jo encara al·lucino més quan parleu dels mòbil. I més quan dieu: «escric des del mòbil». El meu mòbil és... com us ho diria...?
Recordeu aquells nòkies invensibles? Telefona i envia sms (té el joc de l'Snake i un de bitlles, però no hi jugo), amb això en tinc més que prou! De fet, no el porto a sobre gairebé mai. Amb tot això, sóc més que retro (que també!).
Al meu costat, el senyor Weasley és un geni!
la família Black crec que és una de les famílies més interessants de tota la saga de Harry Potter
No saps com comparteixo això que dius!
Rivendell: La ciutat dels elfs, de El Senyor dels anells.
UNA de les ciutats dels elfs!
Ei!
No has parlat de Thalassinós!
Eric: vol dir "el que governa eternament", i el personatge haurà de decidir entre si viure la seva vida (acceptar la seva homosexualitat) o acceptar les regles (la tradició de casar-se amb una noia sang pura per seguir la família
Hi ha una cosa que m'agradaria dir.
I és que, tal com va dir la Rowling (en una o en diverses entrevistes),
en el món dels bruixots, l'homosexualitat no està assenyalada. Sí que he notat que el que sí que passa és que
se sol obviar les preferències sexuals de la resta, que se sol obviar l'heterosexualitat dels altres, de la majoria (de la mateixa manera que hi ha molta gent que obvia la dextradestresa del que té al davant).
Però aquí s'acaba la seva heteronormativitat (encara que no sé com va el tema del matrimoni i el de les estructures familiars). No solen haver-hi prejudicis respecte l'homosexualitat (desconec com es veu la bisexualitat, la pansexualitat, l'asexualitat... o d'altres). I, seguint aquesta línia de la Rowling,
si l'Eric és un pura sang, no crec que això l'hagi d'amoïnar gaire). Però, en fi,
no cal que canviïs res del personatge des d'un punt de vista particular: l'Edwin McGregor hi fa de contrapunt (atès que a ell no li genera cap conflicte intern) i pot anar bé per a la trama que hi hagi aquest contrast.
En fi, que tampoc tenen tant misteri xD (Que consti que el nom de l'Ethel m'agrada més que el de l'Eric. I sí, no és casualitat que tot comenci amb E... Vaig decidir que fos així, no sé per què. Potser em sembla com una "lletra freda" pero no "estrident" com la I. Coses meves.)
Estic molt d'acord amb el que comentes de la sonoritat de la E, i amb la suavitat de Ethel davant de Esther... Pel que fa la pronunciació de l'Ethel, gràcies, perquè estava convençuda que era / iθ3'l /
Stella Longbottom: Stella, filla de la Luna (a la meva FF hi ha Nuna xD), em va semblar el millor nom i és molt maco.
M'encanta Nuna i trobo que el nom està encertadíssim!
Peter: doncs d'una fan del Peter Pan no se'n podia esperar menys XD necessitava algun personatge que es digués Peter.
Ja en som dues!!
William: en aquell moment estàvem mirant una pel·lícula a clase (Shakespeare in love) i una amiga meva va estar totes les sessions, cada cop que deien Shakespeare, em deia a l'orella William, i mira, li vaig otorgar aquest nom al persontge.
Això m'ha fet riure!
----
I ara ataquem els meus noms!
-ff comunitària,
Cròniques de Hogwarts:
Edwin McGregor: Edwin és (o sembla. Té pinta, pel que he trobat, que se solen confondre erròniament...) una forma escocesa de
Edward (com ho seria també Irwin). Edward és un nom que no m'agrada especialment (Eduard potser encara, però Edward no). Ni jo mateixa sé per què. A més,
en la literatura anglesa de tema clàssic (segle XIX, victorianes o previctorianes...), és un nom que duen molts personatges masculins (NO té RES a veure amb l'Edward Cullen... NO), com ara Edward Rochester (de Jane Eyre /Eә'/). I l'Edwin NO té res a veure amb el caràcter de cap dels Edwards, però m'encanta com sona i m'encanta la seva grafia.
És cert que últimament dubtava amb Irwin, però
Edwin m'agrada més i, com deia més a munt la Cassandra Ross, la i és “estrident” i més en posició tònica. I, a més, la
d para el cop, per dir-ho així, abans de trobar-se la
w.
Edwin és un nom d'origen anglosaxó (però es considera més aviat propi d'Escòcia). De 'riquesa' (
ead) i 'amic' (
win). És a dir, 'amic de les riqueses'. Potser no hi trobeu el per què, però a mi em sembla
adequat per una persona com l'Edwin: sofisticat i amant del coneixement (a banda d'altres associacions meves, fruit de la meva perillosament excessiva cinestèsia... xD)
McGregor és un cognom escocès. La raó per la qual vaig triar-lo va més enllà, però és més pròpia del passat, més personal, més meva (semblant al que comentava la hermione potter amb la bicicleta). I és que les meves cosines tenien (si ja no el tenen se'n recordaran de mi, de debò...!)
un joc de taula que es deia El fantasma McGregor (i algú de vosaltres el reconeix o li sona, estaria encantada que m'ho digués). Ara mateix tinc el cuquet de jugar-hi... És un joc que té molta història per mi.
Fos com fos,
és un personatge que tinc creat des de fa temps, o sia que el nom és el que és perquè ell ja és el que és des que el vaig concebre.
Mutatio Papilio:
M'agraden els noms llatins. M'encanta el llatí. És com una obsessió (de debò, fins i tot tradueixo cançons al llatí —com la de
Sine Te—. No diré que estic pirada, perquè això ja ho sabem tots, i aquest no n'és el motiu). O sia que
VOLIA posar noms llatins. Un nom llatí entre els alumnes no desentona en un fic meva, però si cal combinar-lo amb personatges vostres, que són anglesos (o anglosaxons o... ja m'enteneu). Però per un professor no queda gens fora de lloc. Trobo que
li dóna certa categoria, el nom llatí. I l'elegant i sofisticada professora Papilio s'ho mereix!
:3
És la professora de Transfiguració, com sabeu: això ho diu tot.
mutatio és canvi; i
papilio, papallona. NO té més secret. Per a mi, i per a molts suposo,
les papallones són el símbol de la transformació, del canvi, de la metamorfosi (també del ressorgiment). Sempre concebo la tapa d'un llibre de transfiguració (que he de dir que és la meva assignatura preferida) amb la silueta enorme de color roig encès i lluent d'unes ales de papallona.
Ja és un personatge que tenia creat anteriorment.
Havia de ser la professora de Transfiguració al rol del Mapa de Magatotis. Malauradament, la plaça per trans ja estava coberta... Tinc el plaer de dir-vos que pot ser que la trobeu en alguna fic meva d'un futur...
-
La cinquena fundadora:
Winnie Windwalker: (La cinquena fundadora). La ve doble
(W) és una lletra que m'agrada. És una lletra forastera i, dins l'exotisme, sona poc exòtica i suau (a banda que jo tinc una relació molt especial amb aquesta lletra). Doncs bé; vaig voler que, com a fundadora,
les inicials del nom i del cognom fossin la mateixa (com passa en anglès: HH, GG, RR, SS). Em va semblar encertat i gens desentonant.
Winnie és com es diu una de les meves bruixes preferides.
Hi ha un llibre infantil (així és la gent s'entesta a catalogar els llibres per edats. Un costum que no entendré mai...)
que es diu Winnie La Bruixa (no sé si el coneixeu, però si no sabeu quin és no sé què hi feu aquí parats xD). És d'aquells llibres prims, amb tapa dura, de mida d'un foli, farcit de dibuixos —llapis i colors, i fons d'aquarel·la— que ocupen tota la plana i text de lletra. És una bruixa que viu en una
casa negra, completament negra. Tot és
negre, fins i tot, la teulada, les flassades i la cambra de bany... Però també té un gat
negre amb un ulls d'un verd molt cridaner (es diu Wilbur; només ho dic per si algun dia teniu el plaer de trobar-vos-en un per aquí i sentiu l'emoció de reconèixer-lo hehe). Quan Wilbur està despert, Winnie el pot distingir. Però quan Wilbur té els ulls tancats, no el pot distingir amb tant de
negre i passen accidents. Un dia decideix brandar la seva vareta i... En fi, que el llegiu xD És un conte genial.
Em sembla haver llegit en algun lloc que
vol dir alguna cosa com 'amiga de la pau'. Però no em feu gaire cas...
Windwalker està composta per wind (vent) i per walker (de walk, que podríem traduir per caminant). És com si digues que camina per l'aire, que flota per l'aire. És una mena d'imatge suggerent de
com n'és de somia-truites i el seu caràcter incomprès i idees que se surten del normal. Però alhora dic que camina, no pas que vola. Caminem amb els peus a terra (un dels dos sempre queda recolzat): Un senyal més del fet tampoc no està tan tocada de l'ala com alguns els sembla. I si no, espereu-vos a conèixer l'escola que va aconseguir fundar, lluny de la mirada del Concili i de la Conselleria d'Afers Màgics.
Volar és l'últim que li faltaria a un ornitorinc (l'animal que representa)...
Kewan: (L'elf domèstic).
En indonesi, kawan vol dir 'amic'. En indonesi hi ha un munt de paraules per dir amic, com ara
kawan,
teman,
sahaba... (encara que sahaba és més aviat formal. I es que per dir amistat, solen fer servir la paraula kesahabaan), però la que més m'agrada és kawan.
Quan vaig triar el nom, vaig tenir una confusió puntual. Me'n vaig adonar de seguida, però el resultat em va agradar i ho vaig deixar així. Crec que aquest “error” li dóna personalitat i individualitat. Ja m'ha passat amb altres noms (com en el cas de l'Éothen), però acabo sense canviar res. I és que devia fer una mena de barreja de
teman i
kawan i vaig acabar escrivint kewan. De tota manera, s''ha de pronunciar igual (/kәwa'n/), perquè les es es pronuncien neutres, molt neutres (és cert que en algunes paraules sonen e, entre oberta i tancada, i també segons la zona. Però en general són neutres, com en el cas de
tewan /tәwa'n/)
Trobo que l'indonesi és una llengua molt bonica. I sona i s'escriu força semblant al català (bé, això quan s'escriu en alfabet llatí. Alguns encara l'escriuen en alfabet àrab com es feia abans), fins i tot tenen la
ny amb el mateix so que el nostre dígraf. I encara que, segons com té manerismes de l'àrab, té una sonoritat suau. M'agrada. Ja veureu que no serà l'única cosa d'indonesi que us trobareu...
-
Les Tres Bessones a les Rondalles de Beedle el Bard:
Bé, no cal dir que les tres bessones es diuen Teresa, Anna i Helena. Són les tres filles bessones (fraternals. Que jo, fins que no vaig sentir parlar-ne a la mateixa Roser Capdevila, em pensava que eren univital·lines. Encara que se sap per la traducció, per exemple, al castellà; que ens diu que són
mellizas, i no pas
gemelas)
Tal com diu la mateixa Capdevila:
La Teresa és la primera, la líder, l'aventurera (em va semblar molt encertat que anés a Gryffindor);
l'Anna és lamés tendra, la que s'arrapava més
la més "carinyosa" (per ami, també és molt intel·ligent i imaginativa, ha acabat a Ravenclaw); i
l'Helena la petita, la més grossa (es va anar fent grossa, encara que un cop gran ha esdevingut la més prima), «sempre bufava», la que menjava més (ara ja no menja tant). L'Helena va a Hufflepuff (em semblava estrany que una de les bessones anés a Slythernin, no li encaixa gens tampoc. Però volia que cada una anessin a residències diferents). He respectat força el que en comenta l'autora i mare, així que amb això que he dit ja les coneixeu més.
Els significats del cada nom no tenen gaire importància a la fic. Però per si teniu curiositat, així d'esquitllades us dic:
Teresa: Orígens incert... Que si 'collita d'estiu', 'la que sega la collita', 'caçadora', 'guardiana'...
Anna: Nom hebreu: 'gràcia', 'pietat', 'compassió'.
Helena: en grec, helènica, grega. Relacionar amb la llum.
La resta de noms com Flint, Higgs, Moon, Rosier, Parkinson, Burke... Són noms “en genèric”. Vull dir que, tot i que són noms cànon,
no representen els personatges com a tals, sinó que són un exemple d'alumne qualsevol. Els personatges que envolten les tres bessones són molt plans i no presenten cap mena de profunditat.
Llufa Avorrida: Em va semblar divertit fer córrer el rumor que la mateixa Bruixa Avorrida és una llufa (no és cert, és una bruixa de sang nòrdica i famosa).
-
El Senyor dels Horricreus:
En aquesta fanfic, de moment no ha sortit cap personatge plenament meu, però els que en sabem poc sí que me'ls he fet a mida.
Éothen: El nom de l'Éothen (així com el de la Freda i la seva mare Morwen)
el vaig basar en una família de Ròhan (
El Senyor dels Anells), que no surt als llibres de Tolkien, sinó que és una invenció de Peter Jackson per a la pel·lícula (
Les Dues Torres). Ell explica que va voler fer sortir-hi una família camperola de Ròhan, enfocada de prop, per tal que l'espectador pogués copsar més els fets i les sensacions des d'una família concreta. Que tot resultés més real.
Ròhan és un del llocs de la Terra Mitjana que més m'agrada (i això que la raça dels homes és la que m'agrada menys). I la música que Howart Short va compondre per a la pel·lícula és... sublim. La de Ròhan especialment, és clar.
La idea de Jackson em va encantar. I, quan un amic meu em proposar que fes aquesta barreja com un repte personal (que primer va començar com una broma i, tot i que no ha deixat la línia de l'humor, ha resultat més gran del que m'esperava quan la vaig començar a concebre),
vaig decidir m'enduria a Hogwarts el fill gran d'aquesta família.
La grafia original de l'Éothen és
Eothain. Totes dues paraules
es pronunciarien igual (/E'oθen/). Ja el vaig escriure diferent quan estava ideant i planificant la fic, sense adonar-me'n. I es va quedar així xD
Freda: És la germana petita de l'Éothain (i, en la meva fic, de l'Éothen). Trobo que m'agrada. Abans no m'era un nom gaire destacat, però ara li he agafat molt i molt d'afecte.
Morwen: És la mare de tots dos nens. A la pel·lícula no se'n diu el nom, però
així és com apareix als crèdits.
Els significats d'aquests primers tres noms no els sé (oi que són força tolkienians? Molt de la Terra Mitjana). He d'investigar-ho més. Si ho trobo us ho diré, i
si en saber res estaria bé que m'ho compartíssiu!
Emma Dobbs: És un personatge que surt d'esquitllades al llibre.
M'agrada moltíssim. Com sona, com es llegeix... I em fa gràcia que tingui aquest duplicat en les lletres centrals, tant del nom com del cognom (eMMa doBBs). En el llibre, no sé sap de quina residència és, però per a mi he estat Ravenclaw des del primer instant. És essencialment intel·ligent, decidida i fidel. Perfecta perquè sia l'amiga de l'Éothen.
Malgrat que la fic transcórrer en un temps indeterminat, com l'Emma Dobbs, vaig agafar
personatges concrets que hagin començat entre el 1994 i el 1995 com ara l'Andrew Kirke, l'Euan Abercrombie, en Ritchie Coote, la Natalie McDonald (alguns de vosaltres en sabreu la història, ella no podia faltar)...
-
La Sala dels Objectes Perduts:
Iep: (L'elf domèstic). El motiu de Iep és molt difícil d'explicar perquè
és una associació pròpia, una mescla de sentits. Entre la grafia i la sonoritat del nom m'aboquen una sensació interna. Representa una cosa molt petita que està amagada, i que alhora “val” molt. Aquells que la troben tenen accés als secrets i a les meravelles que passen desapercebudes... És la impressió i vibració interna en trobar-ho. No sé si m'he explicat...
Casualment, un noi que conec va llegir un tros de la fic per accident, mentre la llegia un amic meu en paper. I se li va ficar al cap que el diu Iep com una manera d'escriure Jep, que és com es diu aquest noi (Jep és Josep, li diuen Jep). No cometeu l'error de pensar com ell.
Eric: Li vaig donar un nom tan sols per evidenciar que el fotògraf que acompanya la Rita Skeeter no té nom ni presència, que fins i tot el noi de la finestreta en té. Li vaig posar Eric en un rampell:
és com es diu un del ministeri que, al cinquè llibre, rep el senyor Weasley i en Harry. No té res d'especial.
------
En tinc molts més, però són de fics que encara no he penjat.
Quan pengi les fanfictions en les quals estic treballant i apunti aquí els noms (que n'hi ha una bona colla), us donaré més motius perquè penseu que sóc d'un altre món!! xD
------
Sí, ja ho sé: una altra parrafada... Em mantinc "desapareguda", fins que arribo com un
huracà!!!
Antares