Doncs ja segueixo jo!
Encara que estaria millor si fossin altres persones...
El Harry va tocar l'ase.. (es broma, és broma!!!)
El Harry va apartar-se com va poder del full informatiu fent-se pas entre la gent que s'amontegava al voltant i va anar a trobar als seus dos companys. Nomès va trobar al Ron que s'havia quedat plantat amb la mirada fixa al full amb cara d'esglai. L'Hermione no es veia per enlloc, segurament seguia al dormitori.
- Creus que aixó és pitjor que quan és va obrir la cambra secreta? - va preguntar-li el Ron al Harry a mitja veu quan es van sentar a les seves butaques preferides dabant de la llar de foc.
El Harry va mirar al Ron arronçant les espatlles, va girar el cap i va quedar mirant l'agitació que havia provocat la nota d'en Dumbledore preguntar-se si aquest cop arribarien a l'extrem de tancar l'escola. No sabia que dir, no hi havia cap paraula de consol que se li acudis per tranquilitzar al seu amic i a ell mateix.
-Sí, crec que aquest cop és pitjor i m'estranyaria molt que el Dumbledore no ens fes tornar a tots a casa d'aquí a poc. - va dir la veu de l'Hermione desde darrere d'una butaca que donava l'esquena a el Harry i al Ron. L'Hermione havia conseguit sintetitzar en una frase les pors dels seus dos companys - Quan van obrir la cambra no va morir ningú, però aquest cop ja han estat tres alumnes i sembla que el Dumbledore no ho té gaire controlat.
El Ron i el Harry s'havien quedat garratibats a les butaques mentres la seva amiga s'aixecaba de la butaca des d'on parlava per seure al costat d'ells, sugectant unes agulles de fer punt a la mà.
- Fa poc, abans de l'ultim atac vaig baixar a la cuina per investigar com havia anat la meva estrategia per alliverar als elf, però no van estar gens amables amb mi. Sort d'en Dobby, que em va explicar que no volien que ningú entres a la cuina, segons ells hi ha una especie de màgia negre molt antiga i poderosa rondant per l'escola. Ho han notat i ara desconfien de tot i de tothom.
- Si no et van tractar bé és perqué els vols obligar a ser lliures quan en realitat no ho volen. - va contestar el Ron intentant sobreposar-se al terror que en aquellas moments sentia.
L'Hermione el va mirar enigmàticament, però abans de que el Ron tornes a obrir la boca la professora McGonagall va entrar a la sala comuna.
És una pena que aquesta ff és perdi, segur que quan la vareu començar tenieu idees de per on tiraria, no? vinga Accra ara que estas en ple proces creatiu!! XD Nosé és per tenir més ff!!
-Benvolguts alumnes, estic aki per comunicar-vos una noticia k afectara la vostra vida en aket castell. El proxim cap de setmana abandonareu Hogwarts imediatament, degut a ke ara per ara no es pot garantitzar la vostra seguretat en aket castell.De moment no us preocupeu en com pot afectar axos als vostres estudis.Aquesta nit el director fara un discurs on us explicara mes detalls.Tingeu una bona tarda. I dit aixos, McGonagall va sortir de la sala comuna.
Tots els alumnes presents es van quedar garratibats i morts de por despres de sentir akelles paraules.Volien dir k Dumbledore, un dels mags mes poderosos,no ho podia controlar?La majoria van optar per enviar un mussol a les seves families pk els vingesin a buscar abans.
Harry era la excepcio...a ki enviaria un mussol, als Dursley?o millor, al Sirius?Els Dursley encara el farien estar mes temps al castell per havere si axis el mataven.i el Sirius...si algu el veia el detendrien.Axis k es va ficar a pensar en altres coses, com per exemple en el que havia dit
l'Hermione dels elfs....es possible k sapigesin algo mes?
-Hermione, exactament k t'han dit els elfs?
-Ai, Harry, no m'enrecordo....entre k era tard i m'estaven foten fora...
-Doncs anem ara mateix a parlar amb el Dobby
-No Hermione, tu et kedes aki, k encara s'ens tiraran tots els elfs a sobre per culpa dels teus estupits bar...-i abans k Ron acabes de dir la frase Hermione ja li havia tirat, amb una punteria k va sorprendre a Harry,un dels seus barrets a la boca, cosa k va fer k Ron s'ennueges.i entre k Ron tosia per treure's el barret, Hermione va sortir disparada cap al dormitori de les noies.
-Dones, ki les entengi k les compri
-Ron, no et keixis k t'has passat, a vere ara com fem els deures de pocions....
-Wueno, trankil, ja se li passara, com sempre.
I entre rialles, van fer cap a la cuina.En els passadisos no van trobar ningu, estaven deserts.pero igualment van fer servir el mapa d'amagatotis,per asegurar-se de no trovar-se a ningu.
Quan van arribar a la cuina, la van trobar en ple funcionament. Eren les 8 i el sopar es serviria al cap de mitja hora, axis k els elfs estaven enfeinats.
-Dobby....?-nomes murmurar el seu nom i l'elf es va apareixer entre les cames de Ron, tot tacat de salsa.
-dobby ha sentit k harry Potter el cridava i ho ha deixat tot per venir a veure k vol harry Potter.
-emm...mol be dobby. Es que mira, no se si has sentit a parlar sobre les 3 morts k hi ha hagut a Hogwarts....
De sobte Dobby es va ficar tot nervios i un antic instint de coplejar-se contra el k fos va començar a aflorar.va anar corrent a agafar una paella i abans k poges donar-se contra ella Harry el va agafar i el va obligar a deixar anar la paella.
-Dobby, k fas¿?¿?k saps?te algo a veure amb els Malfoy?
-No senyor, els Malfoy no tenen res a veure, pero estic segur k si sabesin k li dic el k li dire no estarien gens contents
-Que Dobby?que esta pasant?que saps?
-En Dobby nomes sap el k li han explicat els altres elfs domestics.una força, un mal ha invait Hogwarts, ha sortit de un lloc on fins ara estava tancat.
-Que vols dir, com la cambra secreta?Hi ha algu k controli aket poder?Qui ha obert el lloc on estava tancat??
-No senyor, aket poder es controla a ell mateix, axo es el k fa k sigi tan perillos.I en Dobby no sap ki l'ha pogut obrir, pero hages pogut ser kualsevol...en Dobby no sap res mes Harry Potter.En Dobby te k tornar a la feina
-mol be Dobby mol be.Gracies igualment.i dit aixos va deixar anar a l'elf i aket es va encaminar cap a la zona dels fogons de la cuina.
-Em sembla que estem = que abans Harry...tot i que ara ja sabem k hi haura de sopar
-Doncs si Ron,pero tot i aixis, crec k aniria be fer un cop d'ull a la cambra secreta...pot ser amaga mes del k ens pensem.
-ui harry...vols dir?jo no hi vaig entrar, pero diguem k no en guardo un mol bon record.va,anem a sopar i ho parlem amb l'hermione.
-Que no recordes k t'has enfadat amb ella??
-Sep, pero si li fem la pilota i li explikem axos segur k se li pasa.
I els dos amics van fer via cap al Gran Saló.
Kuan es trobaben a les portes del Saló, un grupet de alumnes de primer, tots ells amb unes cares de por, es va acostar a la parella.
-Perdona, tu ets en harry Potter oi?-va dir un noi ros,k no arribava al metre i mitj
-"Si soc en harry, pero si voleu k us ensenyi la cicatriu, pues va a se k no..."
-"No, no.nomes et volem donar una carta.-i tot dient aixos li van esentre una carta amb el segell de Hogwarts."-"Per cert, ens ensenyes la cicatriu...."pero abans de k el noi acabes la frase tots dos ja havien entrat al salo.
Kuan es van reunir amb l'Hermione ella encara estava enfadada,pero al cap de 5 minuts es trobata ja com sempre i mol negitosa pel k li havien explicat.
-i ve Harry, k diu la carta?
-La carta....ostia, encara no la he obert!-i tot dient aixos, va trencar el segell de Hogwarts i, al reconeixer la lletra de Dumbledore, es va espantar una mica:
"Estimat Harry"
"Una vegada mes necesito de la teva ajuda per poder solucionar aket problema ke tenim a l'escola. Les teves pasades aventures ara ens seran de ajuda.Sisplau, vine al meu despatx a les 11 de la nit.no tingis por, no et trobaras a cap professor.I sobre tot, vine acompanyat, no vull k vagis sol.i si sou tres no pasa res"
"Dumbledore"
Wueno, m'aburria una mica i la veritat es k m'havia molat el k s'havia escrit fins ara.ja se k no ho faig massa be, pero wueno,menos es nada.
"La esperanza es una negación de la realidad.Es la zanahoria que se agita ante el caballo de tiro para que siga avanzando,luchando en vano por alcanzarla"
