harrypottercat.cat

Al meu germà, que té un any més que jo, li van regalar el primer per a la seva comunió, però no se'l va llegir i un dia no sé perquè el vaig agafar jo i me'l vaig llegir. Em va enganxar d'una manera! Era increïble, mai hauria pogut imaginar que davant d'un llibre pogués sentir tantes emocions i viure aventures amb aquell entusiasme.

Recordo amb nostàlgia quan m'asseia al sofà del menjador completament fosc i en silenci (intentava llegir quan no hi havia ningú a casa perquè res em molestés durant la lectura) i amb el llum de peu al costat i un bon coixí, començava a endinsar-me en aquell món meravellós.
Moltes vegades contava les pàgines que llegiria aquell vespre perquè volia que el llibre em durés el màxim possible, no volia polir-me'l en tres dies. Per dir-ho d'una altra manera, havia de fer un joc d'equilibris entre les ganes de llegir i la pena que em feia que s'acabés el llibre.

I així van anar passant els llibres i les pel·lícules fins ara, que ja només en queden dues. No obstant, el que vaig experimentar llegint els llibres, en part per l'edat que tenia (ara en tinc 21, cosa que m'ha anat perfecte pel fet de tenir sempre la mateixa edat que el Harry, Ron, Hermione... a mesura que em llegia els llibres) en part pel fet de ser en paper i imaginar-ho tot amb pels i senyals és irrepetible mitjançant les pel·lícules.

Llàstima que ja s'està acabant tot plegat, però el bon record que m'ha deixat el món de Harry Potter no marxarà mai.

Moltes gràcies J.K.Rowling, sense tu la meva infantesa no hagués estat el mateix.

doncs jo, vaig conèixer Harry Potter gràcies a Tv3, un any que per Nadal van posar la imatge de Hogwarts per anunciar-se em va com "hipnotitzar", llavors com que tenia 6 anys vaig aficionar-me a les pel·lícules, però quan vaig fer-me una mica més gran vaig obrir el primer llibre i em vaig quedar enganxada.
Quan començo a llegir-los es com entrar entrar en el meu món.