Com vau conèixer al Harry?

A aquest fòrum envia-hi les teves opinions i dubtes sobre els llibres.
Regles del fòrum
Recordeu a escriure com a mínim 4 línies.
Recordeu-vos d'argumentar les coses sempre que pugueu.
Totes les Normes del fòrum
Avatar de l’usuari
lunalovegood
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 248
Membre des de: dl. nov. 21, 2005 9:03 pm
Ubicació: a la sala comuna (em toca d ravenclaw, no?) fent el mandra i am el cap a la lluna...

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: lunalovegood » dl. ago. 24, 2009 12:19 pm

Recordo perfectament com vaig descobrir Harry Potter, és una història molt llarga... XD

Jo era una nena que no llegia i la meva mare (que és bibliotecària) estava deseperada. Va intentar-ho amb tot, Roald Dahl, Astrid Lindgren, etc. però jo no m'enganxava (val a dir que era petita, també és normal que no llegís gaire).

Cada estiu anàvem de viatge amb uns amics en cotxe i durant els trajectes la mare de l'altra família ens llegia un llibre en veu alta. El segon any (quan jo tenia 7 anys) vaig tenir la sort de que, casualment, triés un llibre poc conegut i que li va semblar que feia bona pinta: Harry Potter i la Pedra filosofal. Ens va encantar a tots.
Durant el curs següent em vaig llegir amb la meva mare el segon llibre i a l'estiu, també al cotxe, vam llegir el tercer. (aquell any vam anar a Londres i ja us podeu imaginar lo emocionada que estava, sobretot quan vam anar a King's Cross; els pares diuen que em van haver d'aguantar perquè no em mengés la valla que hi ha entre les andanes 9 i 10) i a partir d'aquí em vaig convertir en una fan incondicional de HP.
-Però aquest jugador corpulent de Hufflepuff li pren la bomba, no recordo com se diu, em sembla que Bibble... No, Buggins
-Es diu Cadwaller! -exclamà la professora McGonagall al costat de la Luna

Avatar de l’usuari
ginny_weasley_potter
G.N.O.M
G.N.O.M
Entrades: 191
Membre des de: dj. març 20, 2008 11:55 am
Nom: Maria
Rang: cosina llunyana den Ronald
Ubicació: A Pigfarts

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: ginny_weasley_potter » dt. ago. 25, 2009 6:27 pm

doncs jo al principi... passava una mica de tot... havia anat a mirar la primera peli i em va agradar... tot i que no molt. llavors, per reis la meva tieta em va regalar el primer llibre i la veritat es que vaig pensar:¿¿i es pot saber perquè em regala aixo?? el vaig intentar llegir un parell de vegades aquell any i no passava del primer capítol, més ben dit de la tercera pàgina... S'ha de dir que tenia tot just 8 anys... Llavors vaig anar a veure la segona i em va agradar més... I llavors va sortir la tercera... i em va encantar! i m'en vaig enrecordar que tenia el primer llibre per casa i aquell cop si, que mel vaig llegir tot sencer. I llavors vaig demanar el segon llibre, i el tercer... i bé... que ja mels he llegit tots 4 o 5 vegades cada un ( ja se que no és res comparat amb els cops que els heu llegit algu de la webb) i simplement.... m'encantaa harry potter!!
En Harry la va mirar; i quan abaixava la mà, sense adornar-se'n, es va tocar la ferida en forma de llampec que tenia al front.
Feia dinou anys que a en Harry no li feia mal la cicatriu. Tot anava bé.

Avatar de l’usuari
Agatha Black
Membre del Wizengamot
Membre del Wizengamot
Entrades: 603
Membre des de: dt. jul. 01, 2008 3:40 pm
Rang: Gryffindor. Res més a afegir.

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: Agatha Black » dt. ago. 25, 2009 9:10 pm

Doncs a mi me'l va regalar el meu padrí quan tenia 8 anys. Encara no eren famosos, ni tan sols havia sortit encara el tercer llibre, i no hi havia ni pensaments de fer les pel·lícules. No n'havia sentit a parlar mai, però ell em va dir que li havia agradat i que me'l mirés. Que també s'havia llegit la segona part i que aviat sortiria la tercera.

Me'l vaig llegir de seguida i quan el vaig acabar va passar directament a ser el meu llibre preferit. Em vaig llegir el segon i després al tercer... crec que va ser a partir del tercer que m'hi vag començar a obsessionar. I, m'ho he plantejat moltes vegades, crec que el fet que el meu padrí me'ls descobrís probablement va contribuir al fet que el meu personatge preferit fos el Sirius, perquè és el padría del Harry. Potser simplement és perquè és genial, pe`ro sempre m'ho plantejo igualment. De fet, no vaig començar a tenir la genial relació que tinc amb el meu padrí fins que Harry Potter no va apa`rèixer a les nostres vides. Som dos fans!
Imatge

Avatar de l’usuari
ginny loovegod
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 214
Membre des de: dc. maig 28, 2008 10:15 pm

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: ginny loovegod » dt. ago. 25, 2009 10:51 pm

pos la veritat és que la manera com em vaig fer fan d'HP és una mica rara:

recordo que quan es va estrenar la primera pel·lícula em van dir que era bastant bona, de manera que vaig anar-la a veure. Què voleu que us digui, no em va entusiasmar pas. llavors jo tenia sis anys, i la veritat és que em va fer una mica de por. (el que encara em sorprèn és que el que més por em va fer és l'escena dels escacs, concretament quan la reina "mata" al ron, no l'escena del quirrell, com als meus amics. recordo que, quan més tard em van regalar la película sempre que la veia, i ja us dic que no era gaires vegades, sempre em saltava aquest tros) tot i així , tampoc era res de l'altre món, de manera que quan es va estrenar la segona també la vaig anar a veure.
recordo que vaig passar una por monumental, en l'escena del basilisc. no estic segura de si fins i tot vaig arribar a plorar(fixeuvos-hi que ara l'escena em sembla inclús avorrida, tot i que a la vegada m'encanti). va ser llavors quan em vaig prometre a mi mateixa que mai més tindria el més mínim contacte amb HP. Realment no m'agradava gens. Fins i tot vaig arribar a odiar HP. i vaig renunciar a veure la tercera pel·lícula per més que els meus amics i familiars em van insistir de que era molt bona i que m'agradaria moltíssim.
però llavors, quan tot just faltaven unes setmanes perquè s'estrenés la quarta peli, la meva vida va fer un gir molt gran, i no exagero. vaig anar a casa d'una amiga de la infància, concretament des de que tinc memòria.
la meva amiga em va fer agafar confiança. tot i que jo m'havia jurat i perjurat que mai més faria res relacionat amb Harry Potter, em va obligar a emportar-me la tercera peli (ella s'estava llegint el 3r llibre, llavors) i els llibres quart i cinquè.
No sé ben bé què ho va fer, però el cas és que a la tornada a casa em vaig llegir la contraportada dels dos llibres i la peli. No semblava que estiguessin tan malament, però tot i així no estava disposada a afluixar. tot i que li havia dit a la meva amiga que veuria la peli i em llegiria els llibres, en cap moment ho deia en sèrio. la veritat és que amb la segona peli vaig passar-ho realment malament, i sóc una persona que encara que no li costa gens ni mica perdonar, per més grossa que l'hi hagin fet (tot i que Harry Potter sembla ser l'exepció de la regla) gairebé mai acaba oblidant-ho del tot, encara que no ho demostri.
Recordo que, aquella mateixa nit, el meu pare es va mirar la contraportada de la peli i em va dir que la veuria ell, si no ho feia jo, que la peli semblava bona. Ara mateix (acaba de veure el tema) em diu que aquella nit va crear un monstre, jeje.
De manera que es va posar a veure-la. Jo estava dibuixant just al seu costat, de manera que alguna cosa vaig pescar de la peli. En algun moment entre la tieta marge i la Ronda D'alla, inconscientment vaig deixar de dibuixar i em vaig posar a veure-la amb el meu pare. No va ser fins a l'escena del demèntor al tren, però, quan vaig començar a pasar-ho bé(amb una parida que sempre m'ha fet riure: representa que tot es torna fred, a tothom li vénen mals records a la ment, apareix una mà fantasnagòrica que obre la porta, estan tots espantadíssims i de cop... de cop apareix la dona del carret de llaminadures darrere la porta, tota afable i mona, mentre diu: Voleu algo del carret, nens? xD) de debò. Lo altre estava bé, però encara estava una mica ressentida.

Va ser llavors quan em vaig llegir els dos llibres, i el sisè quan va sortir, i tots els altres, i vaig anar a una festa que es va fer el dia de la sortida del setè, i no he parat de fer coses relacionades amb HP des d'això. Realment em va canviar la vida, ja que no puc passar un dia sense la meva dosi diària (que ja us dic que és molt alta) de Harry potter. Després vaig conèixer aquesta web, i des de llavors em passo conectada auí 13 hores diàries (per no dir 25, jeje).

realment em va canviar la vida. Jo sóc una persona alegre, però sempre he tingut un punt de serietat i nostàlgia que em fa semblar una adulta amargada. I, a part de la música no tenia cap altre passió tan gran com per fer-me sentir millor en els moments difícils, que sempre he portat molt malament. La lectura sempre m'ha encantat, des de ben petita, i sempre em feia somriure, però és que ara, a part de la música, quan estic trista sempre recorro a Harry Potter.
Confesso que no n'estic precisament orgullosa, de com vaig conèixer HP, però què hi farem.

I aquí s'acaba el meu monòleg, gairebé més llarg que la bíblia i tot xD. Nah, ara en sèrio: Ho sento, m'he passat amb la llargada. Ho intentaria escurçar, però m'és impossible; la meva naturalesa de persiana m'ho impedeix.

Adéu i perdó per la parrafada!

*laurie*

Edito: osti... abans d'enviar-ho em semblava massa llarg, però és que això és passar-se! perdó de nou....
ginny loovegod l’ha editat per darrera vegada el dia: dc. ago. 26, 2009 12:01 pm, en total s’ha editat 2 vegades.

Avatar de l’usuari
ullal
Alumne/a de 4t
Alumne/a de 4t
Entrades: 128
Membre des de: dt. ago. 18, 2009 11:42 am
Nom: Neus
Rang: Cànid
Ubicació: En un lloc massa lluny del paradis

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: ullal » dc. ago. 26, 2009 2:00 am

uau! ginny quina memoria...

pues jo no me'n recordo gaire, m'agradaria poder dir que va ser una revelació o algo semblan pero no és aixi. o dir que va marcar un avanç i un despres en la meva vida pero tampoc.

no ser quin any va ser pero jo ja estava a l'insti poder 3r o 4t, devia ser quan rodaven la primera peli i va haber tot el follon del doblatge i tal. la meva cosina (clara que es 7 anys mes peque que jo i es molt probable que estigui registrada per aqui perque sempre ha sigut més freaky que jo. un peto reina. sel's ha llegit tots en angles) no li agradava llegir i al meu germà tampoc pero ella estava enganxada a hp aixi que el meu pare li va comprar el primer al meu germà. I me'l vaig acabar llegin jo que llegeixo fins i tot el prospecte de les aspirines :mrgreen: despres vaig agafar el segon de la biblioteca pero només el tenien en castellà i no pillava res perque tots els noms estaven cambiats.(be ells mai han traduit els noms originals).

aixi que quan es va estrenar la peli, jo ja habia llegit el llibre 1, 2, (en català que el vam comprar el divendres mateix d'endur-me el xasco de la biblio, aixo ho ser pq cada divendres quedavem amb una amiga per anar a comprar llibres) i crec que el 3 també pero no vull dir cap mentida perque no ho recordo. pues aixo que ja perdo el fil, mireu la hora que es, quan van estrenar la peli la vam anar a veure amb l'insti en pasi matinal en hora de clase.

despues ja va ser com una agonia i reservan el llibre abans de que sortis a la venda i tot aixo.

ha i una altre cosa només com a anecdota, el meu germa no se'ls ha llegit pero la meva àvia n'és una autentica fan. ha vist totes les pelis i aixo que no li agrada anar al cine per que diu que li fa claustrofobia o el que sigui tanta gent junta.

doncs aixo es tot, nomes dir que a mi ja em va agafar de mes gran que a la majoria de vosaltres que pel que veig sou de l'edat dels meus cosins i germans.

visca els nens dels 80's (com en Harry)


pd: se m'ha anat una mica la olla, pero tot es cert el que pasa es que no us importarà una merda, :boig2:
pero es que la hora que es ja tinc soneta... :sleepy:
Després de 19 dies i d'una bona dossis de vergonya i sentiment de culpa ja hi ha nou capítol de l'Autèntica Historia d'en Harry Potter. Sigueu benevolents i llegiu i comenteu-lo molt. Gràcies.

Avatar de l’usuari
ullal
Alumne/a de 4t
Alumne/a de 4t
Entrades: 128
Membre des de: dt. ago. 18, 2009 11:42 am
Nom: Neus
Rang: Cànid
Ubicació: En un lloc massa lluny del paradis

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: ullal » dc. ago. 26, 2009 2:00 am

uau! ginny quina memoria...

pues jo no me'n recordo gaire, m'agradaria poder dir que va ser una revelació o algo semblan pero no és aixi. o dir que va marcar un avanç i un despres en la meva vida pero tampoc.

no ser quin any va ser pero jo ja estava a l'insti poder 3r o 4t, devia ser quan rodaven la primera peli i va haber tot el follon del doblatge i tal. la meva cosina (clara que es 7 anys mes peque que jo i es molt probable que estigui registrada per aqui perque sempre ha sigut més freaky que jo. un peto reina. sel's ha llegit tots en angles) no li agradava llegir i al meu germà tampoc pero ella estava enganxada a hp aixi que el meu pare li va comprar el primer al meu germà. I me'l vaig acabar llegin jo que llegeixo fins i tot el prospecte de les aspirines :mrgreen: despres vaig agafar el segon de la biblioteca pero només el tenien en castellà i no pillava res perque tots els noms estaven cambiats.(be ells mai han traduit els noms originals).

aixi que quan es va estrenar la peli, jo ja habia llegit el llibre 1, 2, (en català que el vam comprar el divendres mateix d'endur-me el xasco de la biblio, aixo ho ser pq cada divendres quedavem amb una amiga per anar a comprar llibres) i crec que el 3 també pero no vull dir cap mentida perque no ho recordo. pues aixo que ja perdo el fil, mireu la hora que es, quan van estrenar la peli la vam anar a veure amb l'insti en pasi matinal en hora de clase.

despues ja va ser com una agonia i reservan el llibre abans de que sortis a la venda i tot aixo.

ha i una altre cosa només com a anecdota, el meu germa no se'ls ha llegit pero la meva àvia n'és una autentica fan. ha vist totes les pelis i aixo que no li agrada anar al cine per que diu que li fa claustrofobia o el que sigui tanta gent junta.

doncs aixo es tot, nomes dir que a mi ja em va agafar de mes gran que a la majoria de vosaltres que pel que veig sou de l'edat dels meus cosins i germans.

visca els nens dels 80's (com en Harry)


pd: se m'ha anat una mica la olla, pero tot es cert el que pasa es que no us importarà una merda, :boig2:
pero es que la hora que es ja tinc soneta... :sleepy:
Després de 19 dies i d'una bona dossis de vergonya i sentiment de culpa ja hi ha nou capítol de l'Autèntica Historia d'en Harry Potter. Sigueu benevolents i llegiu i comenteu-lo molt. Gràcies.

Avatar de l’usuari
albus_severus
Alumne/a de 1r
Alumne/a de 1r
Entrades: 31
Membre des de: ds. set. 13, 2008 2:29 pm
Nom: Laia
Ubicació: ...Do You Want A Fish??..=)

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: albus_severus » dc. set. 09, 2009 4:54 pm

El meu pare es un aficionat del llibres, i jo en akella edat no.. em kostava moltíssim lleguirme un llibre, no m'agradava gens lleguir, però esque ho trovava tan pesat....tan aburrit, em cansava de seguida i els deixava abandonats al racó, fins que un dia a la classe de llengua catalana ens van dir que a partit d'aquell dia fariem "el racó del llibre" la professora (margarida, aixi es deia) ens va dir que cada dia a X hora llegiriem unes pàgines d'un llibre tota la classe, resulta que el llibre es deis Harry Potter i la pedra filosofal i va ser aixi com el vaig conèixer, el llibre em va agradar tant que des de llavors soc una fanàtica...U.u
Qui ho hauria dir que gràcies a la profe hem vaig enganxar a la lectura.. jajaj :riure:
"..El Miedo Con Labio Muertos Bebiendo Mis Deseos..(*)

Avatar de l’usuari
hp_hedwig28
Alumne/a de 2n
Alumne/a de 2n
Entrades: 60
Membre des de: ds. maig 08, 2010 10:58 pm
Nom: Clàudia
Rang: jrrt
Ubicació: Barcelona, Vallès Oriental, (capital) Granollers, eso.

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: hp_hedwig28 » dj. jul. 29, 2010 7:52 pm

jo ("representa" que) vaig conèixer HP per mitjà dels meus pares, quan va sortir (els libres) em van dir que me'ls llegís, que m'agradarien (cosa que no recordo) i jo em negava.
al cap d'un temps (feia 6è de primària) una amiga meva sempre em donava la tabarra: <pregunta'm qualsevol cosa de HP!!> o <va et pregunto una cosa facileta (quines són le 4 reidències??)> (com que no havia llegit cap llibre de HP, no les sabia)
va ser llavors quan vaig recuperar el llibre de HP1 que tenia abandonat a casa del meu pare i me'l vaig llegir, el segon el vaig comprar, el tercer de la biblioteca de la ciutat, el 4, 5 i 6 de l'amiga i el 7 me'l va comprar la meva mare per St. Jordi.

FIN!
Imatge

Avatar de l’usuari
harry_james_potter
Cap de Departament
Cap de Departament
Entrades: 443
Membre des de: dj. set. 11, 2008 8:50 pm
Nom: Albert
Rang: Graller
Ubicació: Esparreguera

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: harry_james_potter » dv. jul. 30, 2010 9:22 pm

Doncs jo vaig conèixer el Harry quan ma germana se'l va començar a llegir. Llavors no m'atreia massa (si que li preguntava coses, i em va llegir el priemr capítol de HP1).
Llavors van sortir les dues primeres pel·lícules, i tothom deia que era idèntic a l'actor de HP. Llavors em vaig enfadar fins que un dia vaig dir (a la )""$ merda, ja estic fart que tothom digui a qui m'assemblo i a qui no, i també que diguin que he de llegir. Ara agafo el HP3 perquè ja he vist les dues primeres pel·lícules).
Després vaig llegir HP4, HP1, HP2, HP5, HP3, HP6, HP7, HP5, HP1 i HP7. Ja ho sé, no és molt normal (jo tampoc no ho sóc massa, he, he, he).
L'any passat era a Irlanda i quan canviava de cera vaig sentir: -Harry Potter! (amb accent anglès, es clar), em vaig girar i un grup d'Irlandesos o anglesos van marxar petant-se el cul. Jo també vaig trencar-me de tant riure. :emtrenco
-George, com estàs?
-Com una fura [...] Fura-dat, captes Fred?

Avatar de l’usuari
BelitBlack
G.N.O.M
G.N.O.M
Entrades: 161
Membre des de: dt. jul. 27, 2010 10:03 pm
Nom: Isabel
Ubicació: BCN

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: BelitBlack » dl. ago. 30, 2010 12:09 pm

Ignorants muggles sense cervell, com podieu passar tan de temps sense adonar-vos que existia una sangonera escarosa com en Harry Potter. Tots els mags del mon el coneixen des del 1981 i vosaltres, ala, no en sabeu res fins anys després, i mira que no van ser gaire dissimulats la majoria de bruixots i bruixes al celebrar que el "gran" Harry Potter havia sobreviscut.

__________________________________________________________________________________

Però si jo fos un muggle m'en hauria adonat tan bon punt sotissin els llibres en català encara que només tingues dos anys, encara que per suposat, no me'ls hauria llegit, i me'ls haurien llegit els meus pares al llit enlloc de llegir-me contes infantils. Però tot això hipoteticament, si fos un muggle idiota com tots vosaltres, cosa que NO SÓC!
Seguint hipoteticament, m'haurien llegit el primer, el segon i el tercer; i el quart me l'hauria llegit ja pel meu compte. I els hauria llegit tots tan bon punt anaven sortint, sense cap interès especial. Fins que quan va sortir la película del sisè llibre que me'ls hauria rellegit tots perquè no me'n recordava de casi res, i seguint en el cas hipotètic de que fos muggle, m'hauria viciat com una tonta i m'hauria llegit tots els set llibres en cinc dies (d'estiu, en que hauria pogut llegir fins tard i durant tot el dia).
Des d'aquell moment m'hauria tornat una fan incondicional de Harry Potter idiota i sense cervell com tots els muggles amb síndrome de dawn d'aquest fòrum.

_____________________________________________________________________________________

Per sort tot era hipotèticament, perquè sempre he sigut i sempre seré la Bel·latrix Black, descendent de la gran i poderosa familia de sang pura Black. I mai sota cap concepte em llegiria un infantil llibre muggle com els de Harry Porret.
Si, HARRY PORRET, perquè encara que no ho diguin al llibre, el departament de misteris és una catximba gegantina, i en Harry es va inventar lo de'n Sirius per poder entrar-hi, i tot el que posa al llibre és el que li va semblar que passava a causa dels "vapors" del departament...
Per això tots els que no hi estaven acostumats van acabar a san mungo, i en Sirius va acabar morint-se quan en Harry Porret el va atacar confonent-lo amb una cabra radioactiva que es convertia amb en Voldemort quan treia la llengua.

JoanaPotter
Alumne/a de 6è
Alumne/a de 6è
Entrades: 243
Membre des de: dc. juny 30, 2010 10:48 am
Nom: Lógic, no?
Rang: La filla d'en James
Ubicació: A davant de HPCat descobrint més coses cada dia

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: JoanaPotter » dc. set. 01, 2010 12:40 pm

JO NO MEN RECORDO MASSA. PERO SE QUE PRIMER EM VAIG MIRAR LA PELI I LLAVORS MELS VAIG LLEGIR, ELS PARES EM VAN COMPAR ELS DOS ULTIMS PER A MI...

Avatar de l’usuari
Tooru
Alumne/a de 5è
Alumne/a de 5è
Entrades: 146
Membre des de: ds. març 15, 2008 1:47 pm

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: Tooru » dc. set. 01, 2010 6:15 pm

BetitBlack: Jo de tu no em posaria açi en contra de Sirius, acabaries malament. (sona molt a amenaça, no? xD)
Vivim en 2 mons:
En el de la realitat fem el nostre caràcter
mentres que en el regne dels somnis descobrim
el millor de nosaltres
.

Avatar de l’usuari
BelitBlack
G.N.O.M
G.N.O.M
Entrades: 161
Membre des de: dt. jul. 27, 2010 10:03 pm
Nom: Isabel
Ubicació: BCN

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: BelitBlack » dv. set. 03, 2010 8:19 pm

Pel teu bé espero que no ho sigui, perquè cap tros de muggle com vosaltres podria amenaçar-me i quedar-se tan tranquil... PErquè sóc especialment venjativa. MUahahhahahhahaha (riure diabòlic)

P.D.: I encara que pensi que en Sirius es un descastat traidor, en el missatge anterior no l'he criticat a ell, només he explicat la veritable historia del que va passar a la conselleria, perquè veieu que el vostre ídol Harry Potter, no és tan perfecte com diu la Rowling.

Avatar de l’usuari
martolii
Nou/va Alumne/a
Nou/va Alumne/a
Entrades: 4
Membre des de: dc. set. 15, 2010 8:02 pm
Nom: Marta
Ubicació: Mallorca (:

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: martolii » dj. set. 16, 2010 4:19 pm

Jo també vaig conéixer en Harry Potter als 9 o 10 anys (crec que als 10 però no ho record molt bé), però va ser de forma inusual... Des de sempre m'encanta llegir, ja de ben petita devorava els llibres, m'hi podia passar hores senceres! Qui em triava els llibres era ma mare, i un dia es va presentar amb Harry Potter i la cambra secreta. Jo no sabia ni tan sols que existís, no sabia que era famós ni tampoc que es convertiria en un fenòmen a escala mundial, així que me'l vaig llegir sense tenir-ne cap referència ni una. I em va encantar. Però després vaig descobrir que havia començat pel segon llibre jajajaj, així que vaig haver de recular una mica i començar així com tocava.

Avatar de l’usuari
Gemms
Alumne/a de 5è
Alumne/a de 5è
Entrades: 147
Membre des de: dc. set. 29, 2004 7:00 am
Nom: Gemma
Ubicació: Vilanova i l Geltrú: mooolt a prop de la platja. Es pot dir que és casa meva XD

Re: Com vau conèixer al Harry?

Entrada Autor: Gemms » dv. set. 17, 2010 12:43 pm

Lo me va ser progressiu... No m'hi vaig aficionar del tot fins que no vaig veure la peli de la pedra filosofal. El primer llibre no recordo, i em fa molta ràbia, com va arribar a les meves mans, però devia tenir 7 o 8 anys, perquè quan vaig fer la comunió em van regalar el segon uns familiars i ja m'havia llegit el primer segur. Lo raro és que els que em van regalar el segon crec que no sabien que tenia el primer... En fi, que el segon em va agradar, però no tant com el primer. El tercer me'l devien regalar, també, i va ser aquest que em va encantar. El quart me'l van deixar i després se'l va comprar la meva germana (més tard me'l va regalar, perquè la resta els he pagat jo, i sense aquest quedava malament XD). A partir del cinquè, els tres últims han estat dels de fer cua a la botiga per demanar una reserva i anar corrent a casa el mateix dia d'haver-lo comprat per començar-lo! No tenia més d'onze anys quan em llegia el quart i això és molt gros. Normalment, una nena d'onze anys no té ànim de llegir-se un totxo com aquell, però què voleu, si jo amb dos anys em "llegia" el diccionari, fullejava el Quijote i explicava el conte de la caputxeta com si l'estigués llegint, seguint les paraules amb el ditet jajajaja :P
Des d'aleshores que m'encanta i em fa moltíssima pena pensar que quan acabi de sortir aquesta pel·lícula ja s'haurà acabat tot... Et pot seguir agradant, i en sortiran parodies, històries semblants, la Rowling escriurà més llibres (i espero que siguin tan bons com aquests, diferents, però bons), però aquella cosa d'estar esperant el següent llibre, la pel·lícula... És allò que es diu, que a vegades és millor el camí que la meta...
-No es preocupi, professor Dumbledore.
-No em preocupo, Harry, perquè vaig amb tu.

Respon