La crítica d'HP3
Publicat: ds. juny 19, 2004 1:12 pm
A veure, qui no hagi vist la pel·li i vulgui tenir-ho TOOOOT de sorpresa, que no llegeixi això. Ara, si encara no l'heu vist i voleu fixar-vos en el que he dit jo, llegeiu això. Qui l'hagi vist podrà llegir això perfeeectament. (espero que cap moderador em suprimeixi el missatge, hehe. Ja sé que és massa llarg... són 6 pàgines de Word, i encara m'he quedat curt....).
Apa, aquí ve la crítica:
Començaré per una introducció general de la pel•lícula, que la vaig veure ahir, el dia de l'estrena (he trigat tant en posar la crítica perquè he estat escrivint-la); i després aniré especificant, d’acord?
Bé.
“Harry Potter i el pres d’Azkaban” supera, sens dubte i en quasi tots els aspectes, a les dues primeres: “Harry Potter y la piedra filosofal” i “Harry Potter i la cambra secreta”.
En primer perquè està doblada en català (que encara no he tingut ocasió de veure-la), i no com la primera; i en segon, perquè és, simplement, fascinant i innovadora.
Innovadora, perquè el nou director, Alfonso Cuarón, que substitueix Chris Columbus (director de les dues pel•lícules anteriors), ha fet uns canvis destacats en comparació del llibre.
Això, als més tancats de ment (que n’hi ha molts) els pot semblar una gran barbaritat, i un insult a les obres de J.K.Rowling, l’autora de la sèrie de llibres de Harry Potter, però s’equivoquen.
Per veure el que diu la Rowling ja tenen el llibre; no els fa falta cap pel•lícula. Perquè les pel•lícules es fan:
- Per donar a conèixer un llibre.
- Perquè qui s’hagi llegit el llibre, disfruti veient el que recorda dels llibres a la pel•lícula i vegi canvis, que no surten al llibre; per mirar la història des d’un altre punt de vista.
O sigui, que el més divertit de les pel•lícules és que hi hagi canvis del llibre. I els canvis només s’adonen els que han llegit el llibre. Perquè, a que no us imagineu un altre final per a La Sireneta, la pel•lícula de Disney de la qual quasi tots els mortals l’han vista?
Doncs en el llibre, la Sireneta MOR. I, qui no s’hagi llegit el llibre, eh que no troba cap cosa estranya?
També té un color més apagat la pel•lícula. És molt grisa, amb els verds molt pujats i molt, molt adolescent.
Bé, ara ho faré per “temes”.
Què passa?
- Què passa al final dels crèdits?
A algú li podria semblar que surt alguna escena més. A “la cambra”, per exemple, després dels crèdits sortia una escena en què es veia la ronda d’Alla, baixava la càmera a una vitrina de Gargots i Nibres on es veia un llibre, del Gilbert Decors, titulat “Qui sóc?”, amb una foto d’ell amb una camisa de força, mig boig.
Doncs no, en “el pres” no surt cap escena nova. Però sí una cosa. Com que els crèdits passen al Mapa de Magatotis, per ‘tancar’ els crèdits s’escolta la veu del Harry dient “Malifeta feta” (suposo que dirà en català, doncs l’he vista en castellà, i deia “¡Travesura realizada!” –ara, a l’Info-K van dir que la traducció la feia el Pàmies... potser ho diu com el Pàmies ho va posar, que ara no ho recordo...- ) i “Nox!”. Llavors amb tinta que s’escampa, es veu “Harry Potter and the prisoner of Azkaban”. Ja està.
- Què passa amb els senyors Enllunat, Cuapelada, Lladruc i Forcat?
En la pel•lícula, tan sols sembla que aquests ‘senyors’ són qui han fet el Mapa de Magatotis, i ja està. Però, com qui ha llegit els llibres sap, Enllunat és en Remus John Llopin, el Cuapelada, en Ben Babbaw; el Lladruc, el Sírius Black; i el Forcat, en James Potter. Però això no ho aclaren a la pel•lícula. Potser és que la Rowling no ho troba important de dir-ho (perquè, recordem, el guió és d’Steve Kloves, amb l’ajuda de la Rowling)... Ara, queda clar que en Ben, en Sírius, en Llopin i en James eren amics, això sí que ho diuen i ho repeteixen... no com a creadors del Mapa, però...
Encara que en l’escena en què el Llopin li torna el Mapa, al Harry, que diu “Malifeta feta”, ja podria, el Harry, haver preguntat com sabia tancar-lo, que no els vindria de dos minuts.
He escoltat a algú de la sala del cine, en aquesta escena, dient que en Llopin tindria un llibre on sortien tots els conjurs i per això sap tancar el Mapa. I jo m’he rigut per dins...
- Què passa amb el sir Cadogan, que tothom diu que no surt?
Doncs sí que surt! En l’escena del vol de la senyora Grassa, es veu ell en un quadre donant cops d’espasa a l’aire. I com sé que és ell? Doncs perquè surt als crèdits...
- Què passa amb el partit de quidditch?
El Harry pregunta, després de caure de l’escombra, qui ha guanyat. L’Hermione no respon, i canvia de tema. Això pot semblar que, és clar, han perdut, però no ho diuen gaire clar...
- Què passa amb el cérvol-patronus-James?
Quan el Harry està a punt de desmaiar-se veu el patronus-cérvol, molt bé... Però per què després el ‘Harry retrocedit en el temps’ no conjura un patronus en forma de cérvol, sinó que fa com un escut?? No ho entenc....
- Què passa amb el Malifet?
No s’explica gaire la relació Malifet-Scabbers... Només en alguns moments... Això pot ser bo (per no carregar tant la pel•lícula de la mateixa història) i ‘dolent’ (perquè sembla que només tenen picabaralles quan es necessita en la pel•lícula...).
- Què passa amb botxí?
Perquè ha de ‘decarbassar’ la carbassa? No té llògica.... Potser es pot pensar que, de la ràbia de que ja no fa servei, talla una carbassa. Però en aquest cas, la reacció hauria sigut més ràpida, com de “ostres, noi!!!! Càsum l’oia!!”. O sigui, que agafa la destral i, a velocitat, la talla. Però a la pel•lícula ho fa lent..... m’enteneu?? No m’ha acaba t de convèncer....
Banda Sonora
La banda sonora de “el pres” és realment pobra i escassa. A la primera pel•lícula, la música era espectacular... era ‘gran’, emocionava... A la segona pel•lícula ja va baixar una mica, ja no era tan ‘gran’, encara que quan sortia el Fawkes, la seva música em posava els pèls de punta (i me’ls segueix posant...). A la tercera ha sigut un desastre.
Únicament, de quant en quant, sortia la música de “Double, double, troil and trouble”, que era guapa, però de seguida es perdia...
John Williams, m’has decepcionat...
Errors
D’errors, n’he trobat pocs...
- Als crèdits posa “Parvati Patel” en comptes de “Parvati Patil”.
- Hi ha agut un error molt gran durant tota la pel•lícula: quan els personatges deien coses importants, no es prestava atenció al que es deia perquè altres personatges feien coses que captaven més l’atenció. Per exemple: el Tom comença a riure, i l’espectador està per ell, no pel que diu en Fudge... Per culpa de la gent que passa, l’Arthur i el Harry van de columna en columna explicant coses molt importants, i s’està més per que es mouen que no pas pel que diuen... A Les Tres Escombres, la MacGonagall està explicant la cosa més important de la pel•lícula, i l’espectador està atent pel que fa el Fudge, que mira el Harry que està amb la capa de la invisibilitat i prenent una tassa de te... Amb la Trelawney, s’està més pels “caretos” que fa ella i la sorpresa del Harry que pel que diu (francament, jo no vaig entendre res), i amés, després no deixen temps a l’espectador per a assimilar el que ha dit, perquè de seguida comença a per coses amb la llengua i el coll...
- El “Harryyyyyyyyyyy” que fa la Lily no s’entén gaire, és com si no tingués importància, mentre que en té molta.
Actors
- L’actuació de l’Emma Watson és fenomenal. Té molt de talent. És perfecte. És qui millor interpreta del trio...
- L’actuació del Rupert Grint està molt bé. Segueix fent els “caretos” de sempre, que són molt divertits, però sembla que, amb l’edat, s’ha moderat una mica...
- La interpretació del Daniel... Bé, l’he notat bastant “tibat”. Potser és que jo m’estic fent gran i veig amb uns altres ulls de com ho veia fa tres anys, que en tenia 10-11... abans el veia que ho feia bé, però crec que no transmet gaires emocions. No dic que ho faci malament, però li falta expressió. Sembla que porti una careta, no mou la cara. Ara, Alfonso Cuarón l’ha fet millorar molt, eh? Me l’imagino darrere les càmeres: “No, així no!! Dóna-li més sentiment!! Apa, tornem a fer-ho.... I... acció!”. Una cosa que no m’ha agradat i sí (eing?) és quan plorava... A veure. És que no ‘plorava bé’.... no sé... encara que ha sigut molt bo que Cuarón l’hagi fet plorar... fa al Harry més humà.
- La interpretació del Tom Felton és molt, molt bona. Es nota que té anys d’experiència. Fa cara de tipus dolent i carallot, de fastigós i repel•lent... molt bé, sí... I el nou canvi de “loock” no m’ha impactat tant... Potser és perquè porto més de mig any veient fotos d’ell així... i ja no m’afecta.... No he notat un canvi tan radical....
- L’actuació de Gary Oldman és geeeenial! La veu en castellà també és molt bona: amb el mateix to de veu, canvia de dolent a bo de la pel•lícula. Fa de boig boníssim.... Les runes del pit li queden, hehe, de meravella, crec. El fan més dur. És un “catxo” actor. Baixet, però, i poqueta cosa... Però molt bon actor...
- En David Thewlis també fa una gran interpretació... No és com me l’imaginava, el Llopin, però bé, m’ha acabat convencent... Sí, très bien...
- L’actuació de Michael Gambon és, amb diferència, molt més bona que la de Richard Harris... Ho ha fet amb diferència... No dic que el Harris ho fes malament, però en Gambon l’ha superat, i ho sento...
- Han canviat el noi que fa de Dean Thomas.
- El Neville, com ha canviat!!!!!!
- L’Emma Thompson, malgrat que té un paper curt, ho fa molt bé. Actua amb ‘boja naturalitat’. N sé, ho ha fet molt real...
Efectes especials
El Bécbrau m’ha deixat bocabadat... Ohh.... quina meravella! Què real!!! Es movia amb molta naturalitat!!!
I el pi cabaralla, haha, mol bo, sí senyor. En Cuarón li ha donat molt de protagonisme. Ha estat molt simpàtic (quan s’espolsa les fulles, s’estira pel matí.... es menja un ocell!!!!). I quan l’Hermione s’enganxa en una branca i comença a donar voltes, agafa el Harry per la camisa i se l’emporta... haha. Molt bé. Està molt real i molt ben fet.
No hi havia gaire quidditch, però crec que no té importància. Com a mínim no ha sigut marejant. A mi, les escenes de quidditch de els dues primeres pel•lícules em marejaven, de tant ràpid que es movia la càmera. Aquí no, aquí s’ha vist molt clar i gens marejant.
Els demèntors estan molt, molt ben fets, tal i com me’ls imaginava. No feien por, però, però sí ‘impressió’.
El Mapa de Magatotis està molt, molt bé. Les passes del Detectiu Conan que van i vénen... Els cartells.... La lletra... No sé, està molt ben fet, semblava real...
Els fantasmes, no sé si us hi haveu fixat, són molt més transparents que en els anteriors pel•lícules.
Escenes
- L’escena en què el Harry està muntat al Bécbrau i passen per sobre del llac fent “Titànic” m’ha posat els pèls de punta!! El crit que ha fet era boníssim... aix...
- L’escena per entrar al pi cabaralla, que l’Hermione s’enganxa a una branca i agafa el Harry per la camisa és mooolt bona, hehe. L’Hermione allà, “altant la corda” amb les branques del pi cabaralla... hehe...
- Al partit de quidditch, quan el Cedric va a agafar la papallona, li cau un llampec que li passa al dit, i el deixa amb els pèls de punta. Això ha estat molt bé i molt divertit.
- L’escena del vol de la senyora Grassa està molt bé. Resumeixen un capítol sencer en sis minuts i poc... I molt emotiva, sí senyor!
- L’escena del cop de puny de l’Hermione és, crec, de les millors. Amés, la repeteixen dos cops (en ‘temps actual’ i en ‘temps retrocedit’). Sembla que li pega de debò... no sé... què puc dir??
- L’escena en què la tia Marge està inflada i s’està inflant és molt divertida, molt bona i molt ben feta. Quan la Marge s’ha ‘escapat’ i la tieta Petúnia fa adéu amb un tovalló està molt bo, haha (em pixava, al cine).
- L’”Auuuuuuuuu” de l’Hermione per salvar el Harry està molt ben ideat. Això sortia al llibre??? Crec que no. És que no he volgut tornar-me’l a llegir... me’l tornaré a llegir aquest estiu....
- Quan la senyora Grassa està cantant tipus ‘la Reina de la Nit’ de “la Flauta Màgica” és molt bo. I trenca la copa amb un cop ràpid i sec per fer que l’ha trencat cantant, hahahaha!
- “¿Así es como se ve mi pelo desde atrás?”. Molt divertit, hehe (és la reacció que tindríem, no?).
- La primera nit a la sala comuna de Gryffindor l’he trobada mooolt adolescent. Allà, tots fent el pallasso, provant coses “perilloses”.... no sé, crec que tenia un doble sentit.
- El que ha fet mal efecte ha sigut la primera escena. Un adolescent amagat sota els llençols, movent-se. Entra el parent i es fa l’adormit.... Què pot semblar? No sé. Cuarón és famós per estar una mica cremat (temps vaig llegir una notícia en que ell demanava al rodatge: “Sisplau, que algú es despulli i em faci una escena de sexe!”)...
- La xocolata també podria tenir un altre senti. “Tranquilo, es solo chocolate”. Potser només sóc jo, però és que venint del Cuarón, ostres, no sé...
- “Las arañas quieren que baile claqué con ellas, pero yo no quiero”, “Entonces, ¿por qué no se lo dices a ellas?”, “Sí, está bien. Lo haré”. Hahaha!!
Doblatge en castellà (en català encara no l’he vista, sniff...)
A veure... algú ha entès el que diu el cor de Hogwarts?????? No s’entén!! I, del poc que he entès, no han fet cap cosa semblant a “Something wicked this way comes!”.... També era com... ‘apagat’.... excepte la que feia d’Hermione, Sírius, Ron i Dumbledore, els altres no marcaven gaire els accents... no sé... Ara, la traducció estava molt ben feta, amb vocabulari de carrer per part del Ron... si no fos per la penositat dels noms en castellà.... I el que no m’ha agradat és el Harry dient, als Fred i George referint-se al Mapa “¿Qué es esa mierda?”... no trobo llògica...
Vestuari i maquillatge
Per fi una pel•lícula en què els actors canvien cada dia de roba!!!
I l’Emma Thompson... la veus en una foto i no la reconeixes a la pel•lícula!!
La meva mare (no jo) s’ha fixat que les ungles dels personatges eren ‘rares’. Les ungles del Dumbledore eren llarges i amb el contorn marró, com de fer tantes pocions... i diu que els altres personatges també...
La sala
No té a veure amb la pel•lícula, o sí... Jo us recomano que no aneu a l’Eroski...La pel•lícula estava fluixíssima!! I feia una calor impressionant!!
Amés, cinc amics de 8 anys repel•lents com ells sols que estaven davant meu no paraven de riure sense motiu, de xerrar i de fer observacions molt acurades com: “Aquest és aquell mapa d’abans”, “oh, mira, un cavall!” i “ah, perquè amb la màgia, el Harry i l’Hermione s’han fet dos vegades”. ’---
La pel•lícula
La pel•lícula, realment, s’ha fet una mica llarga... Parlaven poc i, quan parlaven, parlaven massa, i l’atenció se n’anava cap al què feien els personatges.
La càmera, en algunes ocasions (a casa dels Dursley, a La marmita foradada i al Hogwarts Express) es movia, com si –segurament- el càmera la portés a espatlla.... com si no tingués suport... estava gravada a pols...
El final de la pel•lícula és divertit, que queda amb la cara del Harry de felicitat davant de la càmera. Queda “cutre”, però divertit.
Una cosa que no m’ha agradat és que, quan el Harry es desperta, s’obre l’escena des d’un punt del mig difuminat i es va fent gran.... queda de pel•lícula “cutre” i antiga... no sé...
Al meu parer, crec que està súper be adaptada. Fa temps, com ja he dit, que no em llegeixo el llibre (no ho volia fer) i no he trobat quasi res estrany. Quan el Harry rep la Raigdefoc trobo més adient com està a la pel•lícula, doncs és com una mostra d’agraïment per haver-lo salvat, mentre que al llibre, és perquè sí, perquè és el seu padrí i ja està... no sé. Amés, és una bona forma d’acabar, amb el Harry disfrutant de la seva nova escombra.
Hi ha coses que diuen (sobretot en Llopin) que s’avança dels llibres, que no surt fins a “l’Orde”, i que trovo que és millor explicar-les aquí... amb amics... no sé...
M’ha fet molta, molta pena que el Sírius parlés amb el Harry, tristament i com un nen petit que vol que passi una cosa i diu que no passarà perquè passi (m’explico???), sobre de anar a viure amb ell.... I pensar que després mor.... Mira, no he plorat perquè la gent no estava callada i no deixava que l’escena m’emportés, però crec que, si la torno a veure i la gent està callada, alguna llàgrima segur que em cau...
L’estil Cuarón
Realment, Cuaón s’ho ha “currat”, amb aquesta pel•lícula. És ple de vegetació (en una altre pel•lícula que vaig veure d’ell també era tot ple de vegetació), és molt adolescent, i hi ha més “contacte entre personatges”... m’enteneu? També ell ha fet que l’actuació dels personatges vagi de bé a millor... Espero que a la cinquena estigui també ell!!!!!
Els corbs a l’escena de la ‘decapitació del Bécbrau’ fan crear més tensió a l’escena... més mortífer....
Per fi!!!
Per fi es fa referència als ulls del Harry!!!!!!!!!!!!!!!!! En una pel•lícula han fet que sembli que des de que coneixem el Harry li estan repetint tota l’estona això dels ulls!!! Oh, per fi!!
Que ja sabem que això tindrà un paper molt important, en els pròxims llibres.... Gràcies, gràcieees!!!
------
Bé, amb 6 pàgines de Word em quedo curt per explicar tot el que m’ha transmès aquesta pel•lícula... És la millor.... Aix...... ara, a veure-la en català!!!!
Apa, aquí ve la crítica:
Començaré per una introducció general de la pel•lícula, que la vaig veure ahir, el dia de l'estrena (he trigat tant en posar la crítica perquè he estat escrivint-la); i després aniré especificant, d’acord?
Bé.
“Harry Potter i el pres d’Azkaban” supera, sens dubte i en quasi tots els aspectes, a les dues primeres: “Harry Potter y la piedra filosofal” i “Harry Potter i la cambra secreta”.
En primer perquè està doblada en català (que encara no he tingut ocasió de veure-la), i no com la primera; i en segon, perquè és, simplement, fascinant i innovadora.
Innovadora, perquè el nou director, Alfonso Cuarón, que substitueix Chris Columbus (director de les dues pel•lícules anteriors), ha fet uns canvis destacats en comparació del llibre.
Això, als més tancats de ment (que n’hi ha molts) els pot semblar una gran barbaritat, i un insult a les obres de J.K.Rowling, l’autora de la sèrie de llibres de Harry Potter, però s’equivoquen.
Per veure el que diu la Rowling ja tenen el llibre; no els fa falta cap pel•lícula. Perquè les pel•lícules es fan:
- Per donar a conèixer un llibre.
- Perquè qui s’hagi llegit el llibre, disfruti veient el que recorda dels llibres a la pel•lícula i vegi canvis, que no surten al llibre; per mirar la història des d’un altre punt de vista.
O sigui, que el més divertit de les pel•lícules és que hi hagi canvis del llibre. I els canvis només s’adonen els que han llegit el llibre. Perquè, a que no us imagineu un altre final per a La Sireneta, la pel•lícula de Disney de la qual quasi tots els mortals l’han vista?
Doncs en el llibre, la Sireneta MOR. I, qui no s’hagi llegit el llibre, eh que no troba cap cosa estranya?
També té un color més apagat la pel•lícula. És molt grisa, amb els verds molt pujats i molt, molt adolescent.
Bé, ara ho faré per “temes”.
Què passa?
- Què passa al final dels crèdits?
A algú li podria semblar que surt alguna escena més. A “la cambra”, per exemple, després dels crèdits sortia una escena en què es veia la ronda d’Alla, baixava la càmera a una vitrina de Gargots i Nibres on es veia un llibre, del Gilbert Decors, titulat “Qui sóc?”, amb una foto d’ell amb una camisa de força, mig boig.
Doncs no, en “el pres” no surt cap escena nova. Però sí una cosa. Com que els crèdits passen al Mapa de Magatotis, per ‘tancar’ els crèdits s’escolta la veu del Harry dient “Malifeta feta” (suposo que dirà en català, doncs l’he vista en castellà, i deia “¡Travesura realizada!” –ara, a l’Info-K van dir que la traducció la feia el Pàmies... potser ho diu com el Pàmies ho va posar, que ara no ho recordo...- ) i “Nox!”. Llavors amb tinta que s’escampa, es veu “Harry Potter and the prisoner of Azkaban”. Ja està.
- Què passa amb els senyors Enllunat, Cuapelada, Lladruc i Forcat?
En la pel•lícula, tan sols sembla que aquests ‘senyors’ són qui han fet el Mapa de Magatotis, i ja està. Però, com qui ha llegit els llibres sap, Enllunat és en Remus John Llopin, el Cuapelada, en Ben Babbaw; el Lladruc, el Sírius Black; i el Forcat, en James Potter. Però això no ho aclaren a la pel•lícula. Potser és que la Rowling no ho troba important de dir-ho (perquè, recordem, el guió és d’Steve Kloves, amb l’ajuda de la Rowling)... Ara, queda clar que en Ben, en Sírius, en Llopin i en James eren amics, això sí que ho diuen i ho repeteixen... no com a creadors del Mapa, però...
Encara que en l’escena en què el Llopin li torna el Mapa, al Harry, que diu “Malifeta feta”, ja podria, el Harry, haver preguntat com sabia tancar-lo, que no els vindria de dos minuts.
He escoltat a algú de la sala del cine, en aquesta escena, dient que en Llopin tindria un llibre on sortien tots els conjurs i per això sap tancar el Mapa. I jo m’he rigut per dins...
- Què passa amb el sir Cadogan, que tothom diu que no surt?
Doncs sí que surt! En l’escena del vol de la senyora Grassa, es veu ell en un quadre donant cops d’espasa a l’aire. I com sé que és ell? Doncs perquè surt als crèdits...
- Què passa amb el partit de quidditch?
El Harry pregunta, després de caure de l’escombra, qui ha guanyat. L’Hermione no respon, i canvia de tema. Això pot semblar que, és clar, han perdut, però no ho diuen gaire clar...
- Què passa amb el cérvol-patronus-James?
Quan el Harry està a punt de desmaiar-se veu el patronus-cérvol, molt bé... Però per què després el ‘Harry retrocedit en el temps’ no conjura un patronus en forma de cérvol, sinó que fa com un escut?? No ho entenc....
- Què passa amb el Malifet?
No s’explica gaire la relació Malifet-Scabbers... Només en alguns moments... Això pot ser bo (per no carregar tant la pel•lícula de la mateixa història) i ‘dolent’ (perquè sembla que només tenen picabaralles quan es necessita en la pel•lícula...).
- Què passa amb botxí?
Perquè ha de ‘decarbassar’ la carbassa? No té llògica.... Potser es pot pensar que, de la ràbia de que ja no fa servei, talla una carbassa. Però en aquest cas, la reacció hauria sigut més ràpida, com de “ostres, noi!!!! Càsum l’oia!!”. O sigui, que agafa la destral i, a velocitat, la talla. Però a la pel•lícula ho fa lent..... m’enteneu?? No m’ha acaba t de convèncer....
Banda Sonora
La banda sonora de “el pres” és realment pobra i escassa. A la primera pel•lícula, la música era espectacular... era ‘gran’, emocionava... A la segona pel•lícula ja va baixar una mica, ja no era tan ‘gran’, encara que quan sortia el Fawkes, la seva música em posava els pèls de punta (i me’ls segueix posant...). A la tercera ha sigut un desastre.
Únicament, de quant en quant, sortia la música de “Double, double, troil and trouble”, que era guapa, però de seguida es perdia...
John Williams, m’has decepcionat...
Errors
D’errors, n’he trobat pocs...
- Als crèdits posa “Parvati Patel” en comptes de “Parvati Patil”.
- Hi ha agut un error molt gran durant tota la pel•lícula: quan els personatges deien coses importants, no es prestava atenció al que es deia perquè altres personatges feien coses que captaven més l’atenció. Per exemple: el Tom comença a riure, i l’espectador està per ell, no pel que diu en Fudge... Per culpa de la gent que passa, l’Arthur i el Harry van de columna en columna explicant coses molt importants, i s’està més per que es mouen que no pas pel que diuen... A Les Tres Escombres, la MacGonagall està explicant la cosa més important de la pel•lícula, i l’espectador està atent pel que fa el Fudge, que mira el Harry que està amb la capa de la invisibilitat i prenent una tassa de te... Amb la Trelawney, s’està més pels “caretos” que fa ella i la sorpresa del Harry que pel que diu (francament, jo no vaig entendre res), i amés, després no deixen temps a l’espectador per a assimilar el que ha dit, perquè de seguida comença a per coses amb la llengua i el coll...
- El “Harryyyyyyyyyyy” que fa la Lily no s’entén gaire, és com si no tingués importància, mentre que en té molta.
Actors
- L’actuació de l’Emma Watson és fenomenal. Té molt de talent. És perfecte. És qui millor interpreta del trio...
- L’actuació del Rupert Grint està molt bé. Segueix fent els “caretos” de sempre, que són molt divertits, però sembla que, amb l’edat, s’ha moderat una mica...
- La interpretació del Daniel... Bé, l’he notat bastant “tibat”. Potser és que jo m’estic fent gran i veig amb uns altres ulls de com ho veia fa tres anys, que en tenia 10-11... abans el veia que ho feia bé, però crec que no transmet gaires emocions. No dic que ho faci malament, però li falta expressió. Sembla que porti una careta, no mou la cara. Ara, Alfonso Cuarón l’ha fet millorar molt, eh? Me l’imagino darrere les càmeres: “No, així no!! Dóna-li més sentiment!! Apa, tornem a fer-ho.... I... acció!”. Una cosa que no m’ha agradat i sí (eing?) és quan plorava... A veure. És que no ‘plorava bé’.... no sé... encara que ha sigut molt bo que Cuarón l’hagi fet plorar... fa al Harry més humà.
- La interpretació del Tom Felton és molt, molt bona. Es nota que té anys d’experiència. Fa cara de tipus dolent i carallot, de fastigós i repel•lent... molt bé, sí... I el nou canvi de “loock” no m’ha impactat tant... Potser és perquè porto més de mig any veient fotos d’ell així... i ja no m’afecta.... No he notat un canvi tan radical....
- L’actuació de Gary Oldman és geeeenial! La veu en castellà també és molt bona: amb el mateix to de veu, canvia de dolent a bo de la pel•lícula. Fa de boig boníssim.... Les runes del pit li queden, hehe, de meravella, crec. El fan més dur. És un “catxo” actor. Baixet, però, i poqueta cosa... Però molt bon actor...
- En David Thewlis també fa una gran interpretació... No és com me l’imaginava, el Llopin, però bé, m’ha acabat convencent... Sí, très bien...
- L’actuació de Michael Gambon és, amb diferència, molt més bona que la de Richard Harris... Ho ha fet amb diferència... No dic que el Harris ho fes malament, però en Gambon l’ha superat, i ho sento...
- Han canviat el noi que fa de Dean Thomas.
- El Neville, com ha canviat!!!!!!
- L’Emma Thompson, malgrat que té un paper curt, ho fa molt bé. Actua amb ‘boja naturalitat’. N sé, ho ha fet molt real...
Efectes especials
El Bécbrau m’ha deixat bocabadat... Ohh.... quina meravella! Què real!!! Es movia amb molta naturalitat!!!
I el pi cabaralla, haha, mol bo, sí senyor. En Cuarón li ha donat molt de protagonisme. Ha estat molt simpàtic (quan s’espolsa les fulles, s’estira pel matí.... es menja un ocell!!!!). I quan l’Hermione s’enganxa en una branca i comença a donar voltes, agafa el Harry per la camisa i se l’emporta... haha. Molt bé. Està molt real i molt ben fet.
No hi havia gaire quidditch, però crec que no té importància. Com a mínim no ha sigut marejant. A mi, les escenes de quidditch de els dues primeres pel•lícules em marejaven, de tant ràpid que es movia la càmera. Aquí no, aquí s’ha vist molt clar i gens marejant.
Els demèntors estan molt, molt ben fets, tal i com me’ls imaginava. No feien por, però, però sí ‘impressió’.
El Mapa de Magatotis està molt, molt bé. Les passes del Detectiu Conan que van i vénen... Els cartells.... La lletra... No sé, està molt ben fet, semblava real...
Els fantasmes, no sé si us hi haveu fixat, són molt més transparents que en els anteriors pel•lícules.
Escenes
- L’escena en què el Harry està muntat al Bécbrau i passen per sobre del llac fent “Titànic” m’ha posat els pèls de punta!! El crit que ha fet era boníssim... aix...
- L’escena per entrar al pi cabaralla, que l’Hermione s’enganxa a una branca i agafa el Harry per la camisa és mooolt bona, hehe. L’Hermione allà, “altant la corda” amb les branques del pi cabaralla... hehe...
- Al partit de quidditch, quan el Cedric va a agafar la papallona, li cau un llampec que li passa al dit, i el deixa amb els pèls de punta. Això ha estat molt bé i molt divertit.
- L’escena del vol de la senyora Grassa està molt bé. Resumeixen un capítol sencer en sis minuts i poc... I molt emotiva, sí senyor!
- L’escena del cop de puny de l’Hermione és, crec, de les millors. Amés, la repeteixen dos cops (en ‘temps actual’ i en ‘temps retrocedit’). Sembla que li pega de debò... no sé... què puc dir??
- L’escena en què la tia Marge està inflada i s’està inflant és molt divertida, molt bona i molt ben feta. Quan la Marge s’ha ‘escapat’ i la tieta Petúnia fa adéu amb un tovalló està molt bo, haha (em pixava, al cine).
- L’”Auuuuuuuuu” de l’Hermione per salvar el Harry està molt ben ideat. Això sortia al llibre??? Crec que no. És que no he volgut tornar-me’l a llegir... me’l tornaré a llegir aquest estiu....
- Quan la senyora Grassa està cantant tipus ‘la Reina de la Nit’ de “la Flauta Màgica” és molt bo. I trenca la copa amb un cop ràpid i sec per fer que l’ha trencat cantant, hahahaha!
- “¿Así es como se ve mi pelo desde atrás?”. Molt divertit, hehe (és la reacció que tindríem, no?).
- La primera nit a la sala comuna de Gryffindor l’he trobada mooolt adolescent. Allà, tots fent el pallasso, provant coses “perilloses”.... no sé, crec que tenia un doble sentit.
- El que ha fet mal efecte ha sigut la primera escena. Un adolescent amagat sota els llençols, movent-se. Entra el parent i es fa l’adormit.... Què pot semblar? No sé. Cuarón és famós per estar una mica cremat (temps vaig llegir una notícia en que ell demanava al rodatge: “Sisplau, que algú es despulli i em faci una escena de sexe!”)...
- La xocolata també podria tenir un altre senti. “Tranquilo, es solo chocolate”. Potser només sóc jo, però és que venint del Cuarón, ostres, no sé...
- “Las arañas quieren que baile claqué con ellas, pero yo no quiero”, “Entonces, ¿por qué no se lo dices a ellas?”, “Sí, está bien. Lo haré”. Hahaha!!
Doblatge en castellà (en català encara no l’he vista, sniff...)
A veure... algú ha entès el que diu el cor de Hogwarts?????? No s’entén!! I, del poc que he entès, no han fet cap cosa semblant a “Something wicked this way comes!”.... També era com... ‘apagat’.... excepte la que feia d’Hermione, Sírius, Ron i Dumbledore, els altres no marcaven gaire els accents... no sé... Ara, la traducció estava molt ben feta, amb vocabulari de carrer per part del Ron... si no fos per la penositat dels noms en castellà.... I el que no m’ha agradat és el Harry dient, als Fred i George referint-se al Mapa “¿Qué es esa mierda?”... no trobo llògica...
Vestuari i maquillatge
Per fi una pel•lícula en què els actors canvien cada dia de roba!!!
I l’Emma Thompson... la veus en una foto i no la reconeixes a la pel•lícula!!
La meva mare (no jo) s’ha fixat que les ungles dels personatges eren ‘rares’. Les ungles del Dumbledore eren llarges i amb el contorn marró, com de fer tantes pocions... i diu que els altres personatges també...
La sala
No té a veure amb la pel•lícula, o sí... Jo us recomano que no aneu a l’Eroski...La pel•lícula estava fluixíssima!! I feia una calor impressionant!!
Amés, cinc amics de 8 anys repel•lents com ells sols que estaven davant meu no paraven de riure sense motiu, de xerrar i de fer observacions molt acurades com: “Aquest és aquell mapa d’abans”, “oh, mira, un cavall!” i “ah, perquè amb la màgia, el Harry i l’Hermione s’han fet dos vegades”. ’---
La pel•lícula
La pel•lícula, realment, s’ha fet una mica llarga... Parlaven poc i, quan parlaven, parlaven massa, i l’atenció se n’anava cap al què feien els personatges.
La càmera, en algunes ocasions (a casa dels Dursley, a La marmita foradada i al Hogwarts Express) es movia, com si –segurament- el càmera la portés a espatlla.... com si no tingués suport... estava gravada a pols...
El final de la pel•lícula és divertit, que queda amb la cara del Harry de felicitat davant de la càmera. Queda “cutre”, però divertit.
Una cosa que no m’ha agradat és que, quan el Harry es desperta, s’obre l’escena des d’un punt del mig difuminat i es va fent gran.... queda de pel•lícula “cutre” i antiga... no sé...
Al meu parer, crec que està súper be adaptada. Fa temps, com ja he dit, que no em llegeixo el llibre (no ho volia fer) i no he trobat quasi res estrany. Quan el Harry rep la Raigdefoc trobo més adient com està a la pel•lícula, doncs és com una mostra d’agraïment per haver-lo salvat, mentre que al llibre, és perquè sí, perquè és el seu padrí i ja està... no sé. Amés, és una bona forma d’acabar, amb el Harry disfrutant de la seva nova escombra.
Hi ha coses que diuen (sobretot en Llopin) que s’avança dels llibres, que no surt fins a “l’Orde”, i que trovo que és millor explicar-les aquí... amb amics... no sé...
M’ha fet molta, molta pena que el Sírius parlés amb el Harry, tristament i com un nen petit que vol que passi una cosa i diu que no passarà perquè passi (m’explico???), sobre de anar a viure amb ell.... I pensar que després mor.... Mira, no he plorat perquè la gent no estava callada i no deixava que l’escena m’emportés, però crec que, si la torno a veure i la gent està callada, alguna llàgrima segur que em cau...
L’estil Cuarón
Realment, Cuaón s’ho ha “currat”, amb aquesta pel•lícula. És ple de vegetació (en una altre pel•lícula que vaig veure d’ell també era tot ple de vegetació), és molt adolescent, i hi ha més “contacte entre personatges”... m’enteneu? També ell ha fet que l’actuació dels personatges vagi de bé a millor... Espero que a la cinquena estigui també ell!!!!!
Els corbs a l’escena de la ‘decapitació del Bécbrau’ fan crear més tensió a l’escena... més mortífer....
Per fi!!!
Per fi es fa referència als ulls del Harry!!!!!!!!!!!!!!!!! En una pel•lícula han fet que sembli que des de que coneixem el Harry li estan repetint tota l’estona això dels ulls!!! Oh, per fi!!
Que ja sabem que això tindrà un paper molt important, en els pròxims llibres.... Gràcies, gràcieees!!!
------
Bé, amb 6 pàgines de Word em quedo curt per explicar tot el que m’ha transmès aquesta pel•lícula... És la millor.... Aix...... ara, a veure-la en català!!!!